Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ALT PIRINEU I ARAN
Josep Ramon Mòdol
Àmbit on es preveia l'ARE de Sort, finalment desestimada Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2009

La Generalitat aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran, que afecta els nuclis de Les, Puigcerdà, Sort i Tremp. El febrer de 2008 s’aprova el document d’objectius i criteris, al setembre se’n fa l’aprovació inicial i al març de 2009 s’arriba a l’aprovació definitiva del Pla, que descarta l’àrea de Sort. A Les la principal dificultat del projecte rau en la ubicació de l’obra dins una zona inundable, mentre que a Puigcerdà i Tremp els problemes més importants es deriven de la situació de les àrees residencials darrere la via del tren i les dificultats de comunicació amb el nucli urbà.


Les àrees residencials estratègiques (ARE) tenen com a finalitat principal posar a disposició dels ciutadans habitatges assequibles en zones habilitades per acollir el creixement residencial proposat. En el cas de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, les ciutats triades en un primer moment pel Govern són tres capitals comarcals –Puigcerdà (Cerdanya), Sort (Pallars Sobirà) i Tremp (Pallars Jussà)–, que el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA) situa entre els nuclis amb estratègia de creixement potenciat, i el nucli de Les (Val d’Aran), que disposa d’una estratègia de creixement mitjà. No es va preveure cap ARE a les comarques de l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. Els quatre municipis junts no arribaven als 19.000 habitants el 2008, i representen el 25% de la població de l’àmbit territorial.

Una tramitació feta a mida
El 16 d’octubre de 2007, el Govern va aprovar EL DECRET LLEI 1/2007, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA, amb la finalitat de dotar-se dels instruments necessaris per tramitar de forma urgent sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

El 15 de febrer de 2008, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES 2008-2011, on ja figuraven els principis fonamentals de les ARE (una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, un 50% com a mínim d’habitatge protegit, ubicar els creixements en continuïtat amb la trama urbana ja existent i una adequada dotació d’equipaments i serveis, fent un esment especial al transport públic).

L’àmbit del Pla director urbanístic (PDU) de les ARE de l’Alt Pirineu i Aran (APA) estava format per sòls que pertanyien a més d’una demarcació territorial –Lleida, Girona i l’específica de la Val d’Aran–, fet que motivava una variació de la dinàmica de tramitació habitual. L’entitat encarregada de l’elaboració dels informes sobre els documents era la CUC, i el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) era l’encarregat de fer les aprovacions corresponents del Pla.

El document també diferia dels altre PDU redactats, atès que no només respectava els mínims d’habitatge protegit, sinó també les recomanacions sobre els paràmetres mínims d’habitatge dotacional –l’1’5% de la superfície total del sector –, fet que no es produïa de forma tan generalitzada en la resta d’àmbits.

En el document d’objectius i propòsits, les quatre ARE previstes a l’APA afectaven 36,09 ha de sòl i preveien la construcció de 1.869 habitatges nous, la meitat dels quals eren protegits. La densitat proposada per als sectors era de 50 habitatges/ha, tret del cas de Sort, que en preveia fins a 80.

Només l’ARE de Sort es trobava íntegrament ubicada en sòl urbanitzable delimitat (SUD) en el planejament vigent. En el cas de Les, el sector s’ubicava majoritàriament sobre SUD, encara que també disposava d’un espai sobre sòl urbà no consolidat (SUNC). A Puigcerdà, part del sector era SUD i una altra part, sòl no urbanitzable (SNU), mentre que a Tremp, la major part era SNU, encara que hi havia també SUD i SUNC.

La CUC va aprovar inicialment el PDU de les ARE de l’Alt Pirineu i Aran el 22 de setembre de 2008. El document proposava una retallada d’un 20% de la dimensió de les ARE, que en conjunt ocupaven 20,79 ha. El manteniment de les densitats d’edificació (tret del cas de Puigcerdà, que ascendia fins a 61 habitatges/ha) es va traduir també en una reducció del volum d’habitatges previstos (1.514). El percentatge d’habitatges protegits, però, va créixer, i se situà en el 53,4% en el conjunt de l’àmbit.

El 28 d’octubre se’n va fer la publicació de l’acord d’aprovació inicial al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DGOC), que obria un període d’informació pública fins al 29 de desembre de 2008.

El 13 de març 2009, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla, un cop rebut l’informe favorable de la CUC. El document definitiu a l’Alt Pirineu i Aran incorporava la renúncia a desenvolupar l’ARE de Sort, seguint la petició expressa de l’Ajuntament. El PDU preveia finalment una extensió entre les quatre ARE de 26,76 ha i un total 1.327 habitatges nous, dels quals el 53,7% eren de protecció oficial.

Tot i que l’àmbit pirinenc disposava d’una elevada extensió d’espais naturals protegits, les ARE previstes no n’afectaven cap, i majoritàriament s’ubicaven en espais agraris, generalment en desús, i amb una afectació mínima sobre edificacions preexistents.

 
Municipi Nom del sector Règim de sòl original Document d'objectius i propostes Aprovació inicial Aprovació definitiva Previsió habitants nous ARE** % habitants ARE sobre població 2008***
      Ha Habitatges %Protegit* Ha Habitatges %Protegit Ha Habitatges %Protegit    
Les PP Gua I i II SUD i SUNC 2 112 50 2 98 51 4 180 52 540 56
Puigcerdà Camí de les Fàbriques SUD i SNU 15 727 50 9 562 51 7 445 51 1335 14
Sort Escorxador SUD 2 172 50 2 153 51 0 0 0 0 0
Tremp Nou sector residencial SUNC, SUD I SNU 17 858 50 15 702 56 15 702 56 2106 34
TOTAL     36 1869 50 29 1514 53 27 1327 54 3981 24

SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu


Les ARE pirinenques

L’ARE del Pla parcial (PP) la Gua I i II de Les estava situada a la dreta de l’Arriu Garona, a la part central d’un tram pràcticament consolidat del nucli urbà. Les edificacions residencials més properes a l’ARE eren relativament noves, amb tipologia plurifamiliar aïllada. El nucli històric se situava a l’altra banda de l’Arriu Garona. El projecte havia de servir per consolidar i cosir els nous creixements residencials de la dreta del Garona amb el centre històric i el riu. En el document d’objectius i propostes es va delimitar una superfície de 2,24 ha, amb un total de 112 habitatges previstos, la meitat protegits. En el document d’aprovació inicial l’àmbit es va reduir lleugerament (2,01 ha i 98 habitatges), encara que augmentava el percentatge d’habitatges protegits (51%). En l’aprovació definitiva l’àmbit gairebé va duplicar la seva superfície (4 ha) i volum d’habitatges (180, dels quals el 51,7 % protegits).

A Puigcerdà l’ARE de Camí de les Fàbriques estava situada al sud-oest del nucli urbà, a l’altra banda de les vies del tren i del polígon industrial. L’àmbit estava rodejat d’edificacions principalment industrials. El sector disposava en un primer moment de 14,54 ha i 727 habitatges previstos, la meitat amb protecció oficial. En el document d’aprovació inicial l’àmbit es va reduir (9,26 ha i 562 habitatges nous), encara que hi va augmentar la densitat (61 habitatges/ha) i la proporció d’habitatge protegit (51,1%). En el document definitiu hi va haver una nova retallada en extensió (7,32 ha) i nombre d’habitatges (445), i el percentatge de protecció oficial quedava en el 50,6%.

L’ARE de Sort, ubicada en el sector de l’Escorxador, se situava a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, al sud del nucli antic. L’àmbit estava rodejat de tota mena d’edificacions: magatzems, un equipament (casal d’avis), uns establiments turístics (fonda) i habitatges plurifamiliars aïllats. L’ARE havia de servir per consolidar i cosir les noves actuacions de l’esquerra de la Noguera Pallaresa al centre històric i el riu. L’ARE ocupava només 2,15 ha en el document d’objectius i propòsits, però era el sector amb una major densitat, fet que permetia un volum important d’habitatges nous (172, la meitat de protegits). En el document d’aprovació inicial es va produir un lleuger descens en l’extensió (2,08 ha) i el nombre d’habitatges previstos (152) en el sector, que augmentava la proporció del pisos protegits fins al 51,3%. El Govern va ajornar de moment, de comú acord amb el consistori, la realització de l’ARE de Sort en l’aprovació definitiva del PDU, perquè els costos d’urbanització feien inviable el projecte.

A Tremp l’ARE anomenada Nou sector residencial s’ubicava a l’oest del nucli urbà, a l’altra banda de les vies del tren, en una zona actualment ocupada per conreus de regadiu. Les úniques edificacions que limitaven amb l’àmbit pertanyien a un polígon industrial situat a la part sud i connectaven amb el nucli urbà a través d’un pas soterrat per salvar les vies de tren. El torrent de la Fontvella travessava l’àmbit de l’ARE per la part central d’oest a est. Els forts pendents que el caracteritzen constituïen una important discontinuïtat dins de l’àmbit. En el document de propostes l’ARE tenia atribuïdes 17,16 ha (gairebé la meitat de tot el PDU) i 858 nous habitatges, dels quals el 50% eren protegits. En el document aprovat inicialment el sector es va reduir (15,44 ha i 702 habitatges), però el percentatge d’habitatges amb protecció va patir un increment considerable (56,1%). La de Tremp va ser l’única ARE que no va patir modificacions entre l’aprovació inicial i la definitiva.

L’ARE de Les
A la Val d’Aran l’ARE estava ubicada al terme municipal de Les, a la zona denominada del Matacabòs, situada a la banda oest del riu Garona. Seguint els objectius del PDU, aquest àmbit estava totalment integrat dins de la trama urbana existent, permetia donar coherència al nucli i millorar les connexions amb la riba dreta de l’Arriu Garona, on hi havia el nucli històric, i l’esquerra, on majoritàriament dominaven els creixements moderns. L’accés a l’espai era fàcil, la mobilitat òptima, la sostenibilitat favorable i atès el nombre reduït d’habitatges, no presentava impactes ambientals importants.
Pla parcial Gua a Les Foto: Àlex Tarroja
Amb la tria de Les, un nucli que no arribava al miler d’habitants, es volia fomentar el creixement cap al Baix Aran i reduir la pressió urbanística sobre Vielha i l’Alt Aran, que ja estaven prou saturades, a la vegada que es pretenia potenciar la comunicació amb França i engegar un procés de reequilibri territorial dins la Val d’Aran, tal com quedava recollit en el PTPAPA.

El principal problema que presentava l’ARE, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), era que pràcticament la totalitat de l’àmbit es trobava dins l’àrea inundable en un període de retorn de deu anys, per la qual cosa era necessari considerar la viabilitat de fer obres de canalització del Garona per tal d’assegurar la zona contra les riuades, tot i que es tenia en compte que el cost d’aquestes obres no era assumible pel procés mateix d’urbanització. L’ordenació del sector delimitava els usos residencials a la zona més segura i deixava la més exposada com a zona verda.

L’ARE de Les era l’única que no preveia espai per a equipaments comunitaris, i la superfície dedicada a habitatge dotacional hi era també escassa comparativament a la resta d’ARE pirinenques (1,52% del total de la superfície del sector i només 9 habitatges). Per contra, preveia un volum important d’espai lliure públic (39%) dedicat a zones verdes, per bé que s’ubicava a la zona més propera al riu, en un espai difícilment urbanitzable i on era més elevat el risc d’inundacions.

Cal destacar que l’ARE que no havia generat pràcticament debat a nivell local representava un creixement potencial de nous habitants del 56% respecte de la població actual, i per tant superava la resta de sectors del PDU.

L’ARE de Tremp
Tremp, capital del Pallars Jussà, amb 6.190 habitants, era el tercer nucli de població més gran de l’APA, només superat per la Seu d’Urgell i Puigcerdà. El nou sector residencial previst al PDU, el més gran dels previstos al Pirineu, s’ubicava sobre uns terrenys situats a l’altra banda de la via del tren que limitaven amb el polígon industrial de la Colomina. El sector tenia una forma allargada que s’aprimava pel nord, seguint la via fèrria.
ARE prevista a Tremp Foto: Àlex Tarroja
L’ARE de Tremp, que es preveia que es desenvoluparia en dues fases, incorporava sòls classificats com a urbanitzables industrials i de sistemes d’espais lliures, procedents del PP la Colomina 1. També s’hi incorporaven sòls destinat als sistemes ferroviari i viari. La resta era sòl rústec, és a dir, no urbanitzable. També hi havia unes afectacions mínimes en sòl urbà no consolidat.

Atesa la seva posició (que presentava força similituds amb el cas de Puigcerdà), presentava com a problemes més importants la dificultat de superar la barrera del tren i l’estació i també una difícil connexió amb el nucli urbà, que s’havia de fer forçosament pels dos extrems del sector. Així i tot, el procés ja endegat de redacció del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE TREMP possibilitava la recerca de solucions per millorar la relació de l’àmbit amb la resta del teixit urbà. L’altre trencament topogràfic important al qual s’havia de fer front era l’existència del torrent de la Fontvella, que partia per la meitat l’àmbit.

El PDU preveia com a possibilitat més realista per solucionar els problemes de connexió l’aprofitament del vial que donava accés al polígon industrial i fer-ne una perllongació per donar servei a la zona residencial. També s’estudiava la possibilitat de crear un accés per la part nord, connectant directament amb la carretera C-13. La zona ja disposava d’un pas per a vianants, sota la via, que aprofitava el pont del tren sobre el torrent de la Fontvella. La presència d’aquest torrent obligava també a preveure un pont que connectés les dues bandes de l’ARE.

L’ARE de Tremp era el que tenia una major incidència de superfície dedicada a equipaments (11%), entre els quals destacava la construcció d’una escola que es preveia de desenvolupar en la primera fase del projecte, a banda d’altres equipaments pendents de determinar, per a la segona fase. L’habitatge dotacional representava el 1,75% de l’extensió del sector i permetia la construcció de gairebé 50 habitatges, més de la meitat de tot el PDU. Per contra, el sector era el que disposava de menys espai destinat a zones verdes, amb un 21% del total.

La Generalitat preveia que durant l’any 2010 ja es podria executar la urbanització dels sectors aprovats, i que durant el 2011 es podria iniciar la construcció d’habitatges.

Més informació
www.gencat.cat/ares
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame