Dijous 25 d ' Abril de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL (BARCELONA) (2009)
Elisabet Sau

L’any 2009, l’Ajuntament de Barcelona presenta un primer projecte per a la transformació urbana de la Model que preveu que els antics edificis de galeries acullin equipaments i que part del solar es transformi en parc públic. Els veïns celebren aquest projecte, ja que recull bona part de les demandes que han efectuat a l’Ajuntament per millorar el nivell d’equipaments del barri, tot i que és un projecte a llarg termini ja que la seva execució depèn de l’acabament de la nova presó de preventius i del centre obert que s’estan executant al barri de la Zona Franca de Barcelona, on es traslladarà la població reclusa que viu a la Model.

Antecedents 2005, 2006

Des de fa més de 200 anys, la presó Model ocupa un solar al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, en l’espai comprès entre els carrers Nicaragua, Provença, Entença i Rosselló. Les primeres reivindicacions veïnals que van demanar el trasllat d’aquesta presó van començar l’any 1976 i ja llavors les demandes es van centrar en equipaments per al barri. D’ençà d’aquella data han passat més de trenta anys, i les administracions han anat fixant terminis per al trasllat de la presó que s’han anat incomplint sistemàticament.

El PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS PENITENCIARIS, 2004-2010, aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2004, preveia que els centres de preventius i de transit s’ubiquessin preferentment en zones urbanes i periurbanes per tal de garantir la proximitat a les seus dels jutjats. L’any 2005, el llavors conseller de Justícia Josep M. Vallès (Ciutadans pel Canvi, CpC) va presentar un acord d’execució que concretava les ubicacions de les instal•lacions penitenciàries previstes al Pla director. En el cas de la nova presó de preventius de Catalunya, tot i que el Pla director preveia que la construcció es fes a les comarques de Barcelona, el conseller va anunciar que aquest centre es faria o a la ciutat de Barcelona o a la seva conurbació més immediata. Vallès també va dir que una part del solar que ocupava la vella presó Model es reservava per a un nou centre de règim obert.

Aquesta determinació enunciada per Vallès en relació amb la ubicació d’aquests d’equipaments penitenciaris a la ciutat de Barcelona va requerir una intensa negociació amb l’Ajuntament ja que aquesta institució no volia cap presó en el seu terme municipal i així ho havia pactat l’any 2001 amb Departament de Justícia, quan aquest estava governat per Convergència i Unió (CiU) [2005:47]. Després d’un any de negociacions, el juny de 2006 es van fer públics els acords entre l’Ajuntament i el Departament de Justícia de la Generalitat, que van modificar el Conveni de col•laboració per a la renovació dels equipaments penitenciaris de Barcelona. Aquests acords van fixar que tant el nou centre de preventius com el de règim obert estarien en un mateix solar del barri de la Zona Franca de Barcelona i, en conseqüència, s’alliberaria tot el solar i l’edifici ocupat per la vella presó. Aquesta solució va ser ben valorada per l’alcalde de Barcelona del moment, Joan Clos, del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC, que va acceptar el fet que la ciutat continués tenint centres penitenciaris però lluny de la trama urbana més densa alhora que guanyava un solar de prop de 3 ha per a nous usos, resultat del futur trasllat de totes les instal•lacions penitenciàries de la Model cap a la Zona Franca. Per la seva banda, Vallès va considerar que la modificació d’ubicació del centre de règim obert era equilibrada ja que per a ell la prioritat era que el nou centre de preventius romangués a la ciutat, com en altres ciutats europees.

El projecte per al solar de la Model a l’Esquerra de l’Eixample
L’avantprojecte de transformació del solar i de rehabilitació de l’edifici de la Model va ser elaborat pels arquitectes Esteve Bonell i Josep M. Gil i presentat per l’Ajuntament de Barcelona l’abril de 2009. La regidora de l’Eixample, Assumpta Escarp, va dir que els criteris que havien guiat aquest avantprojecte eren, a banda de treure els murs, conservar el panòptic o torre de vigilància al centre de l’edifici, i la morfologia dels braços, i introduir alhora equipaments moderns tot recuperant la trama Cerdà.

El projecte preveu que el solar quedi lliure de les parets blindades que han format els murs exteriors de seguretat de la presó i que s’enderroquin les edificacions perimetrals situades al carrer Nicaragua, l’edifici d’entrada a la presó pel carrer Entença i un dels sis braços de galeries de l’estructura central per aconseguir un parc de 12.000 m2 en el cantó més assolellat del solar que, alhora, esdevindrà l’accés principal al conjunt d’equipaments. Les futures instal•lacions aprofitaran el panòptic central a mode de vestíbul i distribuïdor i els cinc edificis de galeries restants que, com una estrella, arrenquen d’aquest panòptic i que acolliran els diferents equipaments. Si bé els edificis de galeries podrien ésser enderrocats i tornats a construir en cas de presentar patologies estructurals greus, en el cas del panòptic se n’ha de preveure la conservació integral perquè des de l’any 2000 forma part del Catàleg del patrimoni històric de la ciutat.

El projecte sobre el qual s’ha començat a treballar per quan el solar de la presó Model quedi lliure de l’ús penitenciari actual preveu un conjunt d’equipaments: una escola, una guarderia, un poliesportiu, un casal per a joves i una residència assistencial per a persones autistes. L’edificabilitat del braç que s’enderrocarà es traslladarà a la cantonada d’Entença amb Rosselló, on es construirà un centre de dia i una residència per a gent gran.

També es preveu un espai reservat a mode de memorial que reculli la història centenària de l’edifici de la Model com a presó de Barcelona al llarg de 200 anys. A la zona del carrer Nicaragua hi ha una reserva d’espai de 5.000 m2 de titularitat de la Generalitat que es podria convertir en un edifici d’oficines o un hotel.

El trasllat de la presó i el pas del temps
L’avantprojecte que es va presentar el 2009 només era una maqueta i un dibuix orientatiu sense cap pla d’etapes ni pressupost d’execució, per altra banda encara no necessaris ja que la transformació del solar i de l’edifici de la Model està subjecte a dos fets: el compliment dels terminis de construcció del nou centre de preventius de la Zona Franca i, posteriorment, la durada de les obres un cop s’hagi desallotjat l’edifici penitenciari. En el primer cas, la nova presó de preventius podria entrar en funcionament l’any 2013, una altra data en relació amb la previsió d’execució d’aquest equipament que en algun moment havia quedat fixada per al 2011. En el segon cas, es fa difícil preveure l’evolució de la rehabilitació ja que no es coneixen les patologies dels edificis però si es trobessin molt malmesos, es preveu una actuació selectiva en funció de l’estat de conservació per poder posar en funcionament els equipaments progressivament i evitar allargar encara més els terminis d’execució.

Reaccions veïnals
La presidenta de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, Trini Capdevila, va mostrar la seva satisfacció en relació amb la futura dotació d’equipaments, ja que aquests complien les demandes veïnals. En canvi es mostrava preocupada pel continuat incompliment del calendari i per la possibilitat que la Generalitat vengués la part de sòl de la qual és titular per a fins privats. Els veïns preferirien que aquesta part de sòl es destinés a oficines públiques.

La presentació pública de l’avantprojecte de reconversió del solar de la Model va ser celebrat pels veïns amb una festa informativa i reivindicativa el mes de maig de 2009.

Més informació
www.gencat.cat/justicia
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame