Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DEL CATLLAR
Oscar Carracedo
Vista del Catllar des del pont del Gaià Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona (CTUT) dóna el vistiplau al nou Pla d'ordenació urbanística (POUM) aprovat inicialment per l’Ajuntament del Catllar el 22 de febrer de 2007. El Pla, que revisa les Normes subsidiàries de planejament de 1991, preveu un creixement de 1.256 habitatges respecte al planejament anterior al voltant del nucli històric, relliga les urbanitzacions del terme amb nous accessos i evita la urbanització de les zones intermèdies entre urbanitzacions.


El municipi del Catllar se situa a la vall baixa del riu Gaià, a la comarca del Tarragonès. Es troba territorialment i administrativament separat en dos unitats administratives. La primera engloba el nucli i les urbanitzacions municipals. Aquesta gran peça del municipi limita al nord amb Renau i la Secuita, a l’est amb Vespella de Gaià i la Riera de Gaià, al sud amb Tarragona i a l’oest amb els Pallaresos i la Secuita. Pel que fa al segon bloc, correspon a una petita taca de territori de 41,7 ha de superfície situada a l’est del nucli del Catllar, sense cap nucli de població, que es troba inserida entre els termes municipals de Vespella de Gaià, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià; és l’anomenada Quadra del Catllar o de Vespella.

El municipi té un terme de considerable extensió amb 2.639 ha i és el tercer més gran del Tarragonès després de la capital i de Constantí. Sobre aquesta extensió, el territori no conreat, on predominen les garrigues i pinedes, suposa més del 60% de la superfície del terme, mentre que la superfície agrària, predominantment de secà, ocupa una extensió de 768 ha i la de regadiu es limita a 133 ha.

El terme, que no toca a la costa però de la qual està separat per només 6,5 km, està lleugerament accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Prelitoral, i assoleix una alçada màxima de 187 m. El poble se situa a 59 m d’altitud.

El Catllar sempre queda en una posició tangencial respecte de les principals infraestructures de transport i comunicació. El terme està travessat en sentit llevant-ponent per la via fèrria de Barcelona a Reus, mentre que pel que fa al sistema de carreteres el travessen la carretera TP-2039, el camí habitual de connexió amb Tarragona; la carretera TP-2031, que va de la ciutat de Tarragona fins al Pont d’Armentera; i la carretera T-2030, que uneix les dues carreteres anteriors.

Les Normes subsidiàries de planejament, aprovades el gener de l’any 1991 i redactades per l’arquitecte municipal i l’arquitecte tarragoní Miquel Ripoll López, suposaven una reducció dràstica del sòl urbà i urbanitzable que passava del 45,92% del total del municipi, proposat a les Normes subsidiàries de l’any 1984, al 16,36% del nou document. El sòl classificat com a urbanitzable responia als àmbits amb iniciatives de planejament i als que fos necessari per completar el sistema general viari. La vocació d’aquests sectors era clarament residencial, amb la previsió de teixits de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars, exceptuant únicament l’ampliació del sector industrial.

El 29 de setembre de 2005, en compliment de l’acord adoptat pel ple de l’Ajuntament, s’iniciava el tràmit de revisió de les Normes subsidiàries que deriva de les determinacions de la legislació urbanística i, en particular, de la dinàmica pròpia del municipi, el qusl assoleix uns nivells de població i d’activitat que fan imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic.

Els objectius del Pla
La redacció del POUM va ser realitzada per un equip multidisciplinari encapçalat per l’arquitecte municipal Josep Llop Tous, director i coordinador de l’equip.

Com a punt de partida el POUM estableix els objectius que guien les determinacions generals de la proposta:

1. Regulació i ordenació dels teixits urbans de caràcter residencial ja consolidats històricament, amb propostes per a una millor estructuració i dotació de serveis i espais lliures.

2. Creació de nou sòl urbanitzable a la vora del poble per tal d’organitzar el seu creixement de forma ordenada i aconseguir sòl per a nous equipaments. Previsió de connexions fins a la zona de Cocons, amb futura extensió del teixit urbà.

3. Densificació puntual a la zona dels Manous amb la finalitat de facilitar la cessió de sòls, millorar els accessos, crear nous centres i facilitar la prestació dels serveis.

4. Definició de nous models de mobilitat mitjançant la previsió d’una circumval•lació que permeti evitar el pas pel nucli poblacional i, a la zona dels Manous, que millori la connectivitat, sempre racionalitzant els desplaçaments.
Vista del Catllar Foto: Moisès Jordi
Escenaris de creixement i projeccions de població i habitatge
En el moment e començar el nou POUM l’any 2005 la població del Catllar era de 3.221 habitants. Segons les projeccions de població, l’escenari projectat situa el municipi del Catllar en un potencial de 15.088 persones l’any 2017.

En relació amb les Normes subsidiàries, el nou POUM considera una disminució del sòl no urbanitzable del 3%, un increment del 14% del sòl urbà i urbanitzable i un increment del 19% del parc d’habitatges. El sòl urbà o bé subjecte a processos urbans passa de 432 ha a 492 ha.
En síntesi, el POUM qualifica 361,12 ha com a sòl urbà (SU), 115,79 ha com a sòl urbanitzable delimitat (SUD) i 21.620,09 ha com a sòl no urbanitzable (SNU). Aquests nombres absoluts corresponen als percentatges següents sobre el total del terme municipal: 1,6% sòl urbà, 0,5% sòl urbanitzable i 97,9 % sòl no urbanitzable.

Pel que fa als habitatges, el potencial d’habitatges previst a les Normes subsidiàries suposava un total de 4.547 habitatges. Respecte d’aquest planejament, la proposta d’habitatges de nova creació del nou POUM és de 1.256 habitatges, fetl que suposa un potencial total de 5.803 habitatges, amb un creixement del 27,6%.

El nou POUM preveu en sòl urbà consolidat (SUC) un total d’onze polígons d’actuació urbanística (PAU), tots ells corresponents a parcel•lacions antigues consolidades però que encara no han formalitzat les cessions previstes o no han executat la seva urbanització. Així mateix es delimiten dinou polígons (PAU) en sòl urbà no consolidat (SUNC) amb una casuística similar però amb manca de la urbanització completa. Per altra banda, també es delimiten en sòl urbà quatre plans de millora urbana (PMU).

En sòl urbanitzable es preveuen catorze àmbits de desenvolupament, vuit provinents de l’antic planejament i sis del nou. Els àmbits de desenvolupament se situen majoritàriament al voltant o entre urbanitzacions ja existents. Les noves àrees de creixement, de caràcter residencial, preveuen un total de 782 habitatges plurifamiliars i 338 unifamiliars, mentre que les vuit àrees preexistents suposen un total de 652 habitatges. Així doncs, el total dels sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD) suposen 1.772 nous habitatges.

Usos i reserves de sòl per a habitatge protegit
El POUM no reserva sòl per a la construcció de protecció pública en els sectors i polígons on s’estableix una ordenació de cases unifamiliars amb densitats inferiors a 25 per hectàrea.

La reserva de sòl per a habitatge de protecció correspon a dos sectors de PMU, amb un total de 26 habitatges, i a quatre sectors de SUD, amb un total de 224 habitatges. Així doncs, el total d’habitatges protegits previstos és de 250.

Pel que fa als usos, cal destacar que la majoria dels sectors proposats tenen una clara vocació residencial. Així, exceptuant el SUD 47 Indústria, tota la resta dels sectors tant en sòl urbà com urbanitzable són d’ús residencial. L’objectiu d’aquest sòl urbanitzable industrial és permetre l’expansió natural del polígon ja existent amb l’activitat principal de petits magatzems i naus entre mitgeres.

En relació amb les densitats el ventall és força variat, però destaquen les baixes densitats de la majoria dels seus sectors que se situen entre els 10 i 15 habitatges per hectàrea. Amb aquestes densitats trobem deu dels sectors de SUD i un PMU. Les densitats més altes les trobem en quatre sectors urbanitzables i dos sectors de PMU que se situen entre 30 i 39 hab./ha.

El sòl no urbanitzable
L’espai no urbanitzat del municipi del Catllar suposa pràcticament el 82% del sòl. El POUM considera que el sòl no urbanitzable del Catllar disposa d’una extensió de terrenys de característiques singulars que mereixen una especial atenció, atès que se’n pretén la conservació com a sòls d’alt valor agrícola i paisatgístic.

Per tal de conservar aquests sòls d’alt valor agrícola, el POUM planteja tres mesures:
-Controlar els usos periurbans i compactar els creixements urbans per tal que no es dispersin sense ordre per tot el territori.

-Prevenir i defensar els danys que poden provocar els riscos naturals, que en el cas del Catllar es refereixen a la millora dels camins per evitar els processos erosius; prevenir els danys ocasionats per les avingudes; regenerar els espais degradats i conservar la capacitat productiva dels sòls.

-Millorar i reordenar la xarxa de camins, a fi de facilitar un accés correcte als camps i el conjunt d’edificacions que en depenen.

La tramitació del POUM
El POUM va ser aprovat inicialment el 22 de febrer de 2007. A començament de setembre de 2009 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar definitivament el document i va retornar a l’Ajuntament l’expedient del Pla per tal que l’Ajuntament elaborés un text refós amb petites modificacions. Amb aquesta aprovació el document preserva les zones d’horta que hi ha a prop de la carretera d’accés al municipi i es desautoritza la possibilitat de relligar les urbanitzacions existents amb un continu urbà.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame