POUM DE SANT MARTÍ VELL
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009
El mes de juliol s’aprova inicialment el POUM de Sant Martí Vell que aposta per un creixement concentrat únicament als voltants dels dos principals nuclis, Sant Martí Vell i el barri de l’Estació. En total es preveu un màxim de 97 habitatges nous, que se sumarien als 107 existents al municipi. Així mateix, es protegeix específicament l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres i el mosaic agroforestal. La plataforma Salvem Sant Martí Vell considera que el creixement proposat és excessiu.
El municipi de Sant Martí Vell (Gironès) se situa al nord-oest del massís de les Gavarres, a uns 15 km de Girona. Amb una superfície de 17,5 km2 s’estén des dels estreps de les Gavarres fins a la plana del riu Ter. El municipi (242 habitants el 2008) té un nucli urbà principal i diversos veïnats o agrupacions de cases, com els nucli aïllats de la Vilosa i de Can Terrers, el barri del Mercadal (molt proper a Sant Martí Vell) o el barri de l’Estació (situat al sector nord en continuïtat amb el nucli urbà de Bordils). A l’extrem nord del municipi creua el ferrocarril Girona-Figueres, la CARRETERA C-66 i, en un futur, la variant de Bordils d’aquesta mateixa via.
El municipi de Sant Martí Vell no disposava de cap figura de planejament urbanístic municipal a causa de l’escassa dinàmica urbana. No obstant això, cal remarcar que a començament dels vuitanta es van iniciar els treballs per redactar un pla general plurimunicipal que comprenia els municipis de Bordils, Flaçà, Juià, Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell. Se’n va redactar un avanç però només es va acabar concretant a Bordils i Flaçà. D’altra banda, a final dels noranta, es van iniciar els treballs per establir unes normes subsidiàries pròpies, però el document, que de nou va arribar únicament a la fase d’avanç (1998), no va tenir continuïtat.
Tot i no disposar de cap figura de planejament es concedien llicències d’edificació –per a ús residencial o agroramader– en sòl urbà i també en sòl no urbanitzable. La forta pressió urbanística per a segona residència, l’aparició d’àrees d’activitat econòmica als municipis propers i la futura variant de la C-66 feien necessari, segons l’Ajuntament, la regulació dels possibles creixements i transformacions.
El maig de 2006 l’Ajuntament de Sant Martí Vell –governat per Convergència i Unió, CiU– va aprovar l’Avanç del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i el va sotmetre a informació pública. Posteriorment, el mes de desembre del mateix any en va fer l’aprovació inicial. El document preveia un creixement residencial a l’entorn del nucli de Sant Martí Vell, creava sòl residencial i sòl per a activitats econòmiques comercials i agroindustrials al barri de l’Estació i ordenava sòl urbà al nucli de la Vilosa i al de Can Terrers. En total es classificaven 19,52 ha com a sòl urbà i 3,56 com a urbanitzable, és a dir, un total de 23,09 (l’1,34% del terme municipal).
El juny de 2007 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va emetre un informe en el qual reclamava que es millorés l’Informe de sostenibilitat ambiental inclòs en el POUM, en concret en els aspectes referents a connectivitat ecològica i paisatgística, ordenació del sòl no urbanitzable i normativa. Poc abans de l’emissió d’aquest informe havien tingut lloc les eleccions municipals, en les quals CiU va perdre l’alcaldia, que va passar a mans d’Independents per Sant Martí Vell-Acord Municipal (ISMV-AM).
El nou equip de govern va començar llavors a redefinir el POUM. L’abril de 2008 el ple municipal va aprovar de nou l’Avanç del planejament que incorporava petits canvis respecte de l’anterior. Així, es reduïa la superfície classificada com a sòl urbà o urbanitzable en prop de 3 ha, especialment al barri de l’Estació (on es descartava la possibilitat de crear sòl per a activitats econòmiques i s’allunyava el sòl urbà de la riera de Sant Martí Vell) i a Can Terrers (on es desestimava la delimitació de sòl urbà i quedava com a nucli rural).
El mes de juliol s’aprova inicialment el POUM de Sant Martí Vell que aposta per un creixement concentrat únicament als voltants dels dos principals nuclis, Sant Martí Vell i el barri de l’Estació. En total es preveu un màxim de 97 habitatges nous, que se sumarien als 107 existents al municipi. Així mateix, es protegeix específicament l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres i el mosaic agroforestal. La plataforma Salvem Sant Martí Vell considera que el creixement proposat és excessiu.
El municipi de Sant Martí Vell (Gironès) se situa al nord-oest del massís de les Gavarres, a uns 15 km de Girona. Amb una superfície de 17,5 km2 s’estén des dels estreps de les Gavarres fins a la plana del riu Ter. El municipi (242 habitants el 2008) té un nucli urbà principal i diversos veïnats o agrupacions de cases, com els nucli aïllats de la Vilosa i de Can Terrers, el barri del Mercadal (molt proper a Sant Martí Vell) o el barri de l’Estació (situat al sector nord en continuïtat amb el nucli urbà de Bordils). A l’extrem nord del municipi creua el ferrocarril Girona-Figueres, la CARRETERA C-66 i, en un futur, la variant de Bordils d’aquesta mateixa via.
El municipi de Sant Martí Vell no disposava de cap figura de planejament urbanístic municipal a causa de l’escassa dinàmica urbana. No obstant això, cal remarcar que a començament dels vuitanta es van iniciar els treballs per redactar un pla general plurimunicipal que comprenia els municipis de Bordils, Flaçà, Juià, Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell. Se’n va redactar un avanç però només es va acabar concretant a Bordils i Flaçà. D’altra banda, a final dels noranta, es van iniciar els treballs per establir unes normes subsidiàries pròpies, però el document, que de nou va arribar únicament a la fase d’avanç (1998), no va tenir continuïtat.
Tot i no disposar de cap figura de planejament es concedien llicències d’edificació –per a ús residencial o agroramader– en sòl urbà i també en sòl no urbanitzable. La forta pressió urbanística per a segona residència, l’aparició d’àrees d’activitat econòmica als municipis propers i la futura variant de la C-66 feien necessari, segons l’Ajuntament, la regulació dels possibles creixements i transformacions.
El maig de 2006 l’Ajuntament de Sant Martí Vell –governat per Convergència i Unió, CiU– va aprovar l’Avanç del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i el va sotmetre a informació pública. Posteriorment, el mes de desembre del mateix any en va fer l’aprovació inicial. El document preveia un creixement residencial a l’entorn del nucli de Sant Martí Vell, creava sòl residencial i sòl per a activitats econòmiques comercials i agroindustrials al barri de l’Estació i ordenava sòl urbà al nucli de la Vilosa i al de Can Terrers. En total es classificaven 19,52 ha com a sòl urbà i 3,56 com a urbanitzable, és a dir, un total de 23,09 (l’1,34% del terme municipal).
El juny de 2007 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va emetre un informe en el qual reclamava que es millorés l’Informe de sostenibilitat ambiental inclòs en el POUM, en concret en els aspectes referents a connectivitat ecològica i paisatgística, ordenació del sòl no urbanitzable i normativa. Poc abans de l’emissió d’aquest informe havien tingut lloc les eleccions municipals, en les quals CiU va perdre l’alcaldia, que va passar a mans d’Independents per Sant Martí Vell-Acord Municipal (ISMV-AM).
El nou equip de govern va començar llavors a redefinir el POUM. L’abril de 2008 el ple municipal va aprovar de nou l’Avanç del planejament que incorporava petits canvis respecte de l’anterior. Així, es reduïa la superfície classificada com a sòl urbà o urbanitzable en prop de 3 ha, especialment al barri de l’Estació (on es descartava la possibilitat de crear sòl per a activitats econòmiques i s’allunyava el sòl urbà de la riera de Sant Martí Vell) i a Can Terrers (on es desestimava la delimitació de sòl urbà i quedava com a nucli rural).
Els objectius del POUM
El POUM de Sant Martí Vell va ser redactat per un equip dirigit per l’arquitecte Amador Ferrer. Tot i que la comarca del Gironès no disposava encara de cap eina de planejament territorial, l’equip redactor prenia com a referència el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ i considerava que, per analogia, l’estratègia de creixement més adequada era la de “creixement de reequilibri”, és a dir, un creixement que s’adeqüés a les dinàmiques endògenes del municipi o que permetés equilibrar els llocs de treball i els habitatges però que no acollís creixements exògens. En aquests casos, es calculava un creixement aproximat del 30% respecte del sòl urbà consolidat actual.
D’aquesta manera el model urbanístic prioritzava la consolidació i rehabilitació del nucli històric de Sant Martí Vell i de la resta del sòl urbà existent, adequant els creixements previstos d’acord amb les necessitats de creixement vegetatiu i amb les previsions de sòl per a habitatges protegits. Els creixements residencials es concentraven en els nuclis urbans (Sant Martí Vell i barri de l’Estació) i se salvaguardava el perfil del nucli històric de Sant Martí Vell.
En total, el nombre d’hectàrees classificades com a urbanes (15,30) o urbanitzables (5,04) era de 20,34. D’aquesta manera es podrien construir un màxim de 97 habitatges –dels quals es preveien uns 31 protegits o assequibles– que se sumarien als 107 habitatges ja existents al municipi. El sòl urbanitzable es localitzava en dos sectors concrets: al nord de Sant Martí Vell –21 habitatges– i al sud del barri de l’Estació –22–. El veïnat de la Vilosa, per la seva banda, es classificava com a sòl urbà i s’hi podien edificar sis nous habitatges. La resta d’habitatges es podrien construir, en sòl urbà, al nucli de Sant Martí Vell i al barri de l’Estació. El POUM també reservava àrees per a equipaments comunitaris en tres sectors principals: al barri de l’Estació (equipaments esportius), al camí del santuari dels Àngels (de lleure) i entre Sant Martí Vell i el Puig (espais per a gent gran, assistència social, sales de reunions...).
Pel que fa a les propostes d’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable s’incorporaven les determinacions de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres; es reconeixen els usos agrícola i forestal majoritaris al territori municipal; i es definien i regulaven les àrees de protecció específica en relació amb el paisatge, les hortes, la hidrografia o el patrimoni. A més es definien diversos àmbits territorials de protecció específica –protecció paisatgística, hidrogràfica, patrimonial i PEIN Gavarres– on es redactaria un projecte específic de protecció que concretés les mesures que calia adoptar i la gestió que s’havia d’exercir. No obstant això, en algunes àrees concretes es delimitaven les activitats ja presents al territori, amb l’objectiu de regular-les i fer-les compatibles amb els valors que es volia mantenir. En concret, això afectava les explotacions vitivinícoles, els hotels rurals, l’hípica, la restauració, la residència temporal, els serveis vinculats a la producció agrària i el santuari dels Àngels.
Aprovació inicial
El 2 de juliol de 2009 l’Ajuntament de Sant Martí Vell va aprovar inicialment per unanimitat el POUM. El primer tinent d’alcalde del municipi, Robert Vilà, va qualificar el document d’”aposta de futur del municipi” i va destacar que es basava en “criteris de sostenibilitat i d’integració del planejament en la recerca de la preservació del paisatge i de la fisonomia tan pròpia i característica del nostre municipi”. El termini d’al•legacions finalitzava el 23 d’octubre.
Més informació
www.ddgi.cat/santmartivell
El POUM de Sant Martí Vell va ser redactat per un equip dirigit per l’arquitecte Amador Ferrer. Tot i que la comarca del Gironès no disposava encara de cap eina de planejament territorial, l’equip redactor prenia com a referència el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ i considerava que, per analogia, l’estratègia de creixement més adequada era la de “creixement de reequilibri”, és a dir, un creixement que s’adeqüés a les dinàmiques endògenes del municipi o que permetés equilibrar els llocs de treball i els habitatges però que no acollís creixements exògens. En aquests casos, es calculava un creixement aproximat del 30% respecte del sòl urbà consolidat actual.
D’aquesta manera el model urbanístic prioritzava la consolidació i rehabilitació del nucli històric de Sant Martí Vell i de la resta del sòl urbà existent, adequant els creixements previstos d’acord amb les necessitats de creixement vegetatiu i amb les previsions de sòl per a habitatges protegits. Els creixements residencials es concentraven en els nuclis urbans (Sant Martí Vell i barri de l’Estació) i se salvaguardava el perfil del nucli històric de Sant Martí Vell.
En total, el nombre d’hectàrees classificades com a urbanes (15,30) o urbanitzables (5,04) era de 20,34. D’aquesta manera es podrien construir un màxim de 97 habitatges –dels quals es preveien uns 31 protegits o assequibles– que se sumarien als 107 habitatges ja existents al municipi. El sòl urbanitzable es localitzava en dos sectors concrets: al nord de Sant Martí Vell –21 habitatges– i al sud del barri de l’Estació –22–. El veïnat de la Vilosa, per la seva banda, es classificava com a sòl urbà i s’hi podien edificar sis nous habitatges. La resta d’habitatges es podrien construir, en sòl urbà, al nucli de Sant Martí Vell i al barri de l’Estació. El POUM també reservava àrees per a equipaments comunitaris en tres sectors principals: al barri de l’Estació (equipaments esportius), al camí del santuari dels Àngels (de lleure) i entre Sant Martí Vell i el Puig (espais per a gent gran, assistència social, sales de reunions...).
Pel que fa a les propostes d’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable s’incorporaven les determinacions de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres; es reconeixen els usos agrícola i forestal majoritaris al territori municipal; i es definien i regulaven les àrees de protecció específica en relació amb el paisatge, les hortes, la hidrografia o el patrimoni. A més es definien diversos àmbits territorials de protecció específica –protecció paisatgística, hidrogràfica, patrimonial i PEIN Gavarres– on es redactaria un projecte específic de protecció que concretés les mesures que calia adoptar i la gestió que s’havia d’exercir. No obstant això, en algunes àrees concretes es delimitaven les activitats ja presents al territori, amb l’objectiu de regular-les i fer-les compatibles amb els valors que es volia mantenir. En concret, això afectava les explotacions vitivinícoles, els hotels rurals, l’hípica, la restauració, la residència temporal, els serveis vinculats a la producció agrària i el santuari dels Àngels.
Aprovació inicial
El 2 de juliol de 2009 l’Ajuntament de Sant Martí Vell va aprovar inicialment per unanimitat el POUM. El primer tinent d’alcalde del municipi, Robert Vilà, va qualificar el document d’”aposta de futur del municipi” i va destacar que es basava en “criteris de sostenibilitat i d’integració del planejament en la recerca de la preservació del paisatge i de la fisonomia tan pròpia i característica del nostre municipi”. El termini d’al•legacions finalitzava el 23 d’octubre.
Més informació
www.ddgi.cat/santmartivell
