Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC TEMÀTIC A LA COSTA BRAVA (2009)
Xavier Crehuet

El març de 2009 es coneix el projecte d’un grup d’inversors de l’Estat espanyol i d’Alemanya de situar a la Costa Brava un parc temàtic ambientat en l’oest americà. El projecte rep bastant suport del sector turístic i empresarial gironí però la majoria d’ajuntaments ho veuen amb recel. Durant els últims vint anys es plantegen a la Costa Brava i a les comarques gironines un bon nombre de projectes de parcs temàtics sense que cap s’acabi executant.

El 1988 es va començar a plantejar un parc temàtic a les comarques gironines amb l’oferiment a la multinacional americana Anheuser Busch d’uns terrenys a Sils i Vilobí d’Onyar per instal•lar-hi Port Aventura. Finalment el complex es va construir a Vila-seca i Salou, al Tarragonès.

Posteriorment s’han reproduït les propostes de parc temàtic però cap no ha prosperat. El 1989 la multinacional Warner Bros va valorar la possibilitat de construir un gran parc temàtic a prop de l’aeroport de Girona, amb una inversió prevista de 360 MEUR i la creació de 4.000 llocs de treball. El 1990 Lloret de Mar va fer pública l’oferta d’una empresa alemanya per construir un parc de petites dimensions.

El 1997 un altre projecte de parc temàtic a les comarques gironines tornava a ser notícia. El Consell Comarcal de la Selva va oferir terrenys a Sils i a Lloret de Mar a la societat Iniciativas Modernas per construir-hi una gran àrea de temàtica musical amb un pressupost de 120 MEUR. També s’han anat proposant altres projectes, com ara un parc de l’automòbil a Caldes de Malavella, un de relacionat amb l’hípica a Bàscara, el complex Terra de la Música a Maçanet de la Selva i l’Illa de Blanes a càrrec d’Arata Isozaki.

Un parc temàtic sobre l’oest americà
El març de 2009 es feia públic que un grup d’inversors de l’Estat espanyol i d’Alemanya estaven projectant la construcció a la Costa Brava d’un parc temàtic ambientat en l’oest dels Estats Units d’Amèrica (EUA) dels anys 1860 als 1890. Els empresaris buscaven uns terrenys rústics de com a mínim 40 ha per implementar el projecte. De fet, segons els promotors havia de ser un projecte amb marge d’ampliació i el seu reclam havia d’acostar molts turistes a la Costa Brava. L’objectiu es fonamentava en la mateixa filosofia d’un parc temàtic sobre l’oest americà situat a Alemanya i que rebia 13.000 visites diàries.

El parc temàtic havia de crear uns 300 llocs de treball, havia de suposar una inversió de prop de 19 MEUR i havia de permetre l’establiment de petits negocis dins del recinte. Les instal•lacions s’havien d’ubicar a uns 4 km d’un nucli urbà i havien d’obrir de febrer a novembre. El parc havia d’oferir espectacles destinats a tota la família i serveis d’alimentació com cafeteries, bars i restaurants. També s’hi preveien molts espais d’entreteniment amb zona de tir, zona de muntar a cavall, sala de ball, viatges amb globus o canoa, assentaments indis, entre d’altres. A més, havia d’incloure botigues de records i de roba, garatges, una capella, un banc, un gran hotel o el diari del parc.

Els promotors asseguraven que hi havia particulars de Maçanet de la Selva i Darnius que els havien ofert els seus terrenys per construir-hi el parc. Tot i això, els promotors no es van posar d’acord amb cap dels dos consistoris, malgrat que l’alcalde de Darnius, Jaume Madern (Convergència i Unió, CiU), no descartava totalment el projecte. Els promotors van explicar que ràpidament van rebre nous oferiments de propietaris de terrenys de Lloret de Mar, Calonge, i del municipi de Saus, Camallera i Llampaies.

Reaccions diferents sobre el projecte
El sector turístic i empresarial valorava bastant positivament el parc temàtic sobre l’oest americà, però els ajuntaments en recelaven. El president de l’Associació d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras, va explicar que sumar projectes era bo i va demanar que fos a prop de Lloret de Mar, ja que disposava de prou infraestructures d’allotjaments i serveis. També s’hi va posicionar a favor el president de la Federació d’Hostaleria de Girona, Antoni Escudero. No ho veia tant clar, però, el gerent de l’Associació Costa Brava Centre, Martí Sabrià, ja que sense donar l’esquena al projecte apostava pel patrimoni, i tampoc la directora del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, Dolors Batallé, que en volia conèixer més detalls.

Pel que fa a les organitzacions empresarials, el president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Jordi Comas, va manifestar que podia ser un projecte adequat sempre que s’ubiqués en una zona de l’interior de les comarques gironines. Per al president de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) a Girona, Iñaki Frade, es tractava d’una iniciativa positiva, ja que havia de suposar la dinamització de l’activitat turística.

El projecte no generava gaire expectatives entre els ajuntaments de la Costa Brava. Així per exemple, l’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo (CiU), no ho veia possible urbanísticament, i l’alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), no ho trobava interessant per la ciutat. En aquest sentit, l’alcalde de l’Escala, Estanis Puig (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va manifestar el seu escepticisme sobre la idea, ja que opinava que per sortir de la crisi calien projectes d’empreses del territori. En alguns municipis el projecte no encaixava amb el plantejament turístic, com a Torroella de Montgrí, que apostava pel PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, LES MEDES I EL BAIX TER, o a Begur, que ho feia per les ciutats tranquil•les. Per altra banda, l’alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana (PSC), no tancava del tot les portes, ja que, tot i la dificultat que veia a localitzar-lo a l’Alt Empordà, podia generar uns quants llocs de treball. Finalment, l’alcalde de Calonge, Jordi Soler (CiU), ho veia positivament tot i que volia conèixer en profunditat el projecte.

Pel que fa als terminis de construcció, els promotors del parc preveien, un vegada concedits els permisos, inaugurar-lo al cap de mig any, i tenir el parc a ple rendiment en dos o tres anys, aproximadament.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame