Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC DELS TRES TURONS (BARCELONA) (2009)
Maria Bonet
Parc dels Tres Turons Mapa: Montse Ferrés
Després d’anys de treball en el projecte per a la creació del parc urbà més gran de la ciutat de Barcelona, el gener de 2009 la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament aprova inicialment la modificació del Pla general metropolità (MPGM) en l’àmbit dels Tres Turons. La proposta preveu una reducció important del nombre d’habitatges afectats però es manté l’oposició dels veïns que continuen apostant per la idea d’un parc mixt. El cost total del projecte serà de 298 MEUR.

Antecedents 2005

La idea de la creació d’un gran parc urbà dins la ciutat, d’unes 122 ha, format pels actuals parc Güell, el turó del Carmel, la Creueta del Coll, el turó de la Rovira i el parc del Guinardó, es va començar a formular el 1953 en el pla comarcal que definia els Tres Turons com a parc urbà i, posteriorment, amb l’aprovació del Pla general metropolità (PGM) el 1976, es concretava aquest propòsit i es qualificava l’àmbit com a zona verda existent (clau 6a), zona verda de nova creació (clau 6b) i zona de renovació urbana en transformació de l’ús existent a zona verda (clau 17/6), situació que deixava fora d’ordenació un seguit d’edificacions amb estat de conservació i tipologia heterogènia. Des d’aleshores, s’han aprovat diferents plans especials en determinades zones del sector així com el de protecció del patrimoni arquitectònic.

Anys més tard, el Programa d’actuació municipal (PAM) 2004-2007 va definir com un dels objectius la millora del Parc dels Tres Turons i la seva inclusió dins el sistema d’espais verds estratègics de la ciutat, i així, enmig de l’oposició dels veïns i dels partits municipals de l’oposició, el mes d’octubre de 2005 es resolia iniciar el procediment per a la modificació del PGM a l’àmbit dels Tres Turons. Així doncs, sortia a informació pública el document Línies d’intervenció en els Tres Turons, el qual exposava les premisses de la modificació així com un document de mesures de participació ciutadana per a la creació de taules de treball a fi de recollir suggeriments i consensuar el futur del parc amb la ciutadania. Al mateix temps, els veïns afectats presentaven un informe alternatiu elaborat per un equip tècnic assessor en què es defensava la idea d’un parc mixt i per tant la convivència de la zona verda, els habitatges i els equipaments i instal•lacions.

Posteriorment, el PAM 2007-2011 proposava un seguit d’actuacions i intervencions relacionades amb els espais verds, entre elles, el Parc dels Tres Turons. En aquesta línia, el maig de 2007 es presentava un document previ de criteris i d’avanç de planejament de la MPGM en l’àmbit dels Tres Turons en el qual s’establien les previsions de manteniment i afectació del planejament vigent. Finalment, el 22 de gener de 2009 la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona aprovava inicialment la MPGM amb els vots en contra de Convergència i Unió (CIU) i el Partit Popular (PP).
Pont de Mühlberg, al turó de la Rovira Foto: Àlex Tarroja
Presentació de la nova proposta amb el desacord veïnal
A mitjan gener del 2009 l’Ajuntament de Barcelona feia una reunió informativa al districte d’Horta-Guinardó a la qual assistiren els responsables del sector d’urbanisme del consistori, entre ells el regidor Ramon García, i els representants de les diferents associacions de veïns i plataformes dels afectats. Durant la reunió es va donar a conèixer la proposta de la modificació del PGM elaborada durant els darrers anys amb la incorporació dels resultats de les taules de treball. Malgrat la reducció d’un nombre important dels habitatges per enderrocar previstos inicialment, els veïns mostraren el seu descontentament i desacord amb el projecte i reaccionaren de forma negativa a les explicacions del consistori, les quals foren agafades amb escepticisme i desconfiança, alhora que es queixaren de la manca de difusió i lliurament de material escrit als assistents. El president de l’Associació de Veïns de la Font d’en Fargas, Jordi Castellà, es manifestava en contra d’un parc homogeni, defensava la compatibilitat de les cases dins la zona verda i es queixava de la mala gestió de l’Ajuntament durant el procés de redacció del projecte. Per la seva banda, Antonio Palma, president de l’associació d’afectats pel Parc dels Tres Turons mostrava desconfiança davant la qualificació i l’ús de la zona com a espai verd ja que hi veia una futura intenció i voluntat constructiva i de desenvolupament urbanístic, qüestió que des del consistori es va desmentir.

Des de l’oposició, el líder de CIU, Xavier Trias, seguia ferm en la resistència al projecte i afirmava que el seu partit modificarà el Pla si entra al govern municipal ja que creu possible la compatibilitat dels habitatges amb el parc. El portaveu municipal del PP, Alberto Vilagrassa, declarava que calia concretar més la informació proporcionada als veïns així com els criteris de decisió sobre els habitatges afectats i desafectats, i criticava que el projecte no aportava solucions a la poca activitat comercial de la zona. D’altra banda, Jordi Portabella, regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament, manifestava que calia fer un calendari i un compromís de compliment d’aquest per tal de garantir als veïns la durada i afectació de l’operació.

A mitjan febrer, un cop aprovada inicialment la MPGM, el malestar i desacord veïnal es feia palès durant la inauguració del centre esportiu Can Toda al districte de Gràcia. Una cinquantena de persones es van manifestar en contra de les expropiacions previstes i reiteraven disposar de l’estudi alternatiu que permetia la creació del parc sense enderrocar habitatges. Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, declarava que el Parc dels Tres Turons era una actuació pendent de feia temps i necessària per a tota la ciutadania.
Cartells contra les expropiacions Foto: Àlex Tarroja
El projecte aprovat inicialment per la Comissió d’Urbanisme
El projecte aprovat inicialment el gener de 2009 presentava certes modificacions respecte del planejament i els documents anteriors. Concretament, pel que fa la proposta d’habitatge, un dels punts de més controvèrsia i preocupació veïnal, un 61% dels habitatges afectats previstos en el planejament vigent no hauran de ser enderrocats, ja que es considera que constitueixen el límit del parc amb la trama urbana. Consegüentment, dels 764 habitatges afectats en un primer moment se’n mantenen 464, especialment a l’àmbit de la Font d’en Fargas i del Güell, mentre que 300 habitatges, situats a les cotes més altes del parc, com és el cas de l’àmbit de la Rovira, el Carmel i la Creueta, seran substituïts i es destinarà l’espai a parc urbà. Així doncs, el projecte implica una redefinició del perímetre actual del parc amb la desafectació de part dels sòls perimetrals qualificats com a sistema de parc urbà (clau 17/6) actualment ocupats per habitatges. Per determinar el manteniment o no de les edificacions, es va portar a terme un estudi aprofundit que tenia en compte l’estat de l’habitatge, la posició, la titularitat o el seu nivell d’integració urbana. Totes les famílies afectades ocuparan un dels 324 habitatges que es construiran per a aquest fi en sòls de titularitat pública a les zones limítrofes del parc a fi d’assegurar la cohesió social.

Tanmateix, la proposta preveu l’ordenació de l’àmbit a través de l’estructuració del sistema viari i de l’accés al parc a fi d’aconseguir itineraris de transició entre l’espai urbà i l’espai verd. Es crearà una ronda perimetral al voltant del límit del parc que utilitzarà part dels vials existents i es crearan sis portes principals d’accés als diferents parcs urbans, ubicades prop de parades de transport públic. A més a més, es proposa un seguit de circuits per a vianants i ciclistes, classificats en funció del tipus de recorregut. Alhora, es regularitzaran bona part dels equipaments existents i es construiran i s’ampliaran als marges del parc un total d’onze equipaments públics i privats, pels quals s’haurà d’elaborar un pla especial urbanístic.

Es preveu que la gestió i el desenvolupament de la MPGM sigui pública, amb un pressupost total de 298 MEUR, incloent-hi les expropiacions i la construcció dels habitatges per al reallotjament.

Amb l’aprovació inicial de la MPGM s’iniciava un període d’exposició pública de tres mesos i dos anys de suspensió de llicències. En l’al•legació presentada des de l’associació d’afectats s’exposava la falta de justificació en el document de la incompatibilitat de les edificacions existents amb el parc i la manca de resposta a la proposta alternativa de parc mixt presentada pels veïns, i es demanava la desafectació de tots els habitatges.

A principi de maig finalitzava el període d’exposició pública i s’iniciava la proposta d’aprovació provisional que havia d’incorporar la memòria de participació ciutadana i l’estimació total o parcial o la desestimació de les al•legacions presentades. No obstant això a final d’any l’aprovació provisional encara no s’havia realitzat.

Més informació

www.bcn.es/urbanisme
www.tresturons.net
Direcció de serveis de planejament (gener 2009), Modificació del Pla general metropolità en l’àmbit dels Tres Turons, Ajuntament de Barcelona
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame