Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE LLEIDA
Sector on es contruirà la mesquita de Lleida Foto: Àlex Tarroja
Albert Barrientos
Actualitzat a 31/12/2009

L’acord entre la Paeria i la comunitat musulmana de Lleida desemboca en un projecte únic a Catalunya que permetrà la construcció d’una mesquita de nova planta amb funcions religioses i culturals. Els empresaris dels polígons industrials El Segre i Entrevies, però, s’oposen al projecte per raons de mobilitat i salubritat, mentre que el col•lectiu musulmà busca fons per iniciar-ne les obres.

Antecedents 2006, 2007

Amb l’acord firmat a principi del passat desembre del 2007 entre l’Ajuntament de Lleida i la Comunitat Islàmica de Cooperació i d’Unió de Lleida i Comarca del Segrià (CICU) per ubicar la nova mesquita al número 111 del carrer Josep Baró i Travé, al límit dels polígons industrials El Segre i Entrevies, es tancava un procés que s’havia allargat des del 2005. La comunitat musulmana, en procés de creixement continuat i accelerat aquests darrers anys, ha vist com les queixes veïnals o la dificultat de trobar un solar o local adequat a diferents barris de la ciutat anaven endarrerint la ubicació d’aquest nou temple d’oració.

Noves veus en contra
Un cop sabuda la ubicació definitiva més probable de la nova mesquita de Lleida, nou empresaris, a tall personal, l’Associació de Propietaris del Polígon El Segre i l’Associació de Propietaris del Polígon Entrevies, es van començar a mobilitzar, i el mateix desembre del 2007 van formar l’Associació per la Sostenibilitat dels Polígons El Segre i Entrevies. Aquesta entitat al•legava que la ubicació de la mesquita al final d’un carrer sense sortida i al costat de grans establiments industrials com la planta de fabricació de pinsos de la Cooperativa Agropequària de Guissona generaria greus problemes en matèria de circulació i aparcament, i que a més comportaria als nouvinguts molèsties per les olors o el trànsit rodat de camions de gran tonatge.
Després que l’Ajuntament de Lleida hagués presentat l’estudi de mobilitat, criticat pels empresaris perquè, segons ells, s’havia fet en un període en què la circulació de camions era la més baixa, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va afirmar que la decisió d’instal•lar la mesquita al polígon industrial no tenia marxa enrere, ja que era un lloc prou “adequat”. A començament de juny, l’associació d’empresaris, però, va presentar al•legacions a l’Ajuntament de Lleida en contra del trasllat de la mesquita del carrer del Nord a la zona industrial, i les va acompanyar d’un informe de mobilitat, d’un altre de sostenibilitat i d’un estudi urbanístic que “demostren la ineficiència i l’antifuncionalitat” del projecte proposat per la Paeria, segons els empresaris.

El difícil finançament
Tot i els problemes de la nova ubicació, l’imam de la mesquita del carrer del Nord i president de la CICU, Abdelwahab Houzi, va afirmar a principi de juny que “començarem les obres, si és possible, abans que s’acabi l’estiu”. El 13 de juny de 2008 es firmava un acord entre la Paeria i la comunitat musulmana que segellava la nova ubicació del temple al número 111 del carrer Josep Baró i Travé, al polígon industrial El Segre i a prop del d’Entrevies. Aquest acord consistia en la concessió administrativa per a cinquanta anys per mitjà del pagament d’uns 8.000 € l’any pel solar cedit per l’Ajuntament i el compromís d’abandonar el local del carrer del Nord un cop construïda la nova mesquita. La comunitat musulmana veia amb bons ulls la nova ubicació perquè “és una zona per on passa l’autobús urbà”. En aquest sentit, l’imam considerava que l’emplaçament era “adequat, bonic”, i que “el col•lectiu hi està conforme, i a partir d’ara podrà engegar la recollida d’ajudes per a la construcció”.

A mitjan juliol, des del recinte firal dels Camps Elisis, on s’instal•len els musulmans en temps de gran afluència, com ara a l’estiu, per la vinguda massiva de temporers a recollir fruita, els gestors de la mesquita afirmaven que estaven buscant “fons a Espanya i a l’estranger”.

El projecte pren forma
Una fita important per al futur de la mesquita es va aconseguir en el ple de l’Ajuntament de Lleida celebrat el divendres 26 de setembre de 2008 on es va aprovar, gràcies a la majoria absoluta de què gaudeix el PSC, la modificació d’usos de la parcel•la del carrer Josep Baró i Travé, d’ús industrial a equipament, tot i la disconformitat de tots els grups de l’oposició i dels empresaris de la zona.

Pocs dies després, acabada l’última oració del ramadà als Camps Elisis on es van aplegar uns 4.000 musulmans, l’imam Abdelwahab Houzi, afirmava que el projecte de la mesquita seria obra d’un arquitecte lleidatà i d’un altre d’origen musulmà. Houzi assenyalava que l’elecció no era casual perquè “així assegurem la correcta fusió entre l’estil propi d’una mesquita i el coneixement del terreny que aporta un arquitecte local, combinant tradició islàmica i arquitectura moderna”.

A final de setembre, des de Convergència i Unió (CiU) s’afirmava que la comunitat musulmana havia incomplert els terminis de lliurament del projecte i tenia, per aquesta raó, un tracte de favor del consistori lleidatà. A aquesta queixa s’hi va afegir l’associació d’empresaris, que denunciava que la comunitat havia d’haver entregat l’avantprojecte el 30 de setembre i, per tant, va anunciar que hi interposaria un recurs contenciós, tot i que la regidora d’Urbanisme, Marta Camps, va indicar que les dates del protocol eren orientatives i que la comunitat havia aportat tota la documentació requerida.

A principi de novembre l’Ajuntament de Lleida ja disposava del projecte de la mesquita de Lleida. Un projecte innovador i únic a Catalunya, ja que “serà la primera mesquita de nova planta que es construeixi a Catalunya i, perquè serà pionera en molts sentits; hem volgut que sigui un projecte singular”, va afirmar Lluís Mestre, arquitecte encarregat del projecte juntament amb el seu col•laborador, l’algerià Nacer el-Belaaz. D’aquesta manera, es conjugaran el disseny i els materials contemporanis propis d’un edifici d’ús públic amb un disseny tradicional a semblança de les mesquites marroquines, zona d’on provenen la majoria de musulmans de Lleida.

El projecte preveu un temple amb dues plantes, més el soterrani per a un pàrquing de 37 places, de 2.635 m2 totals de superfície, en què s’inclou una esplanada, també per a pàrquing, a la dreta de l’edifici, de 400 m2. Hi haurà dues grans sales d’oració a la planta baixa i a la primera planta, amb capacitat per a 555 fidels. Des del primera planta es podrà veure el mihrab (lloc cap a on es resa i es guarda l’Alcorà) a través d’un balcó octogonal. L’aforament es podrà ampliar en dies de grans celebracions fent ús de la coberta de l’edifici que constarà d’una zona transitable de 420 m2, d’un minaret de fins a 21 m d’alçada, d’una cúpula d’uns 12 m d’alçada que coronarà la zona d’oracions, d’un pati obert interior de 93 m2 entre les sales d’oracions i de finestrals i portes amb voltes i arcs de ferradura.

L’imam Houzi afirmava que la mesquita es podria convertir en un referent turístic i cultural, atesa la visualitat que aportarà a la ciutat, ja que el minaret i la cúpula seran visibles des de molts punts. La mesquita, a més, disposarà de cafeteria i restaurant, de despatxos, de biblioteca, d’aules, d’un taller per a dones, de sala polivalent, d’una zona de botigues i fins d’un espai obert al públic i adaptat per a visites de persones i grups, que en conjunt podria acollir un miler de persones. D’aquesta manera, a més de temple, funcionaria com a centre cultural, amb zones exclusives per als musulmans —les sales d’oracions— i altres d’obertes a tots els ciutadans. Es preveia que l’obra es pogués començar el 2009, i el termini previst d’execució era d’uns dos anys. Pel que fa al pressupost inicial, aquest era d’1,5 MEUR, però segurament superarà els 2 MEUR.

A principi de desembre l’associació d’empresaris va advertir que arribarien al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) si Urbanisme de la Generalitat ratificava el canvi de la qualificació urbanística del solar d’industrial a equipament, tot i que l’alcalde, Àngel Ros, reiterava que el projecte tiraria endavant mentre no hi hagués una denúncia que ho impedís.

El 22 gener de 2009, el director general d’Urbanisme, Pere Solà, i la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat que presideix, van decidir tirar endavant la requalificació d’usos industrials a usos col•lectius del solar de la mesquita atès que “tots els informes” rebuts pel Departament “són favorables”, i van al•legar, a més, que si és possible ubicar equipaments de restauració o assistencials en un polígon industrial, també ho és construir un centre religiós. A partir d’aquell moment, les autoritzacions i llicències les hauria d’atorgar l’Ajuntament de Lleida i també hauria de garantir la compatibilitat d’usos quan concedís la llicència ambiental al col•lectiu musulmà.

Al llarg del 2009, però, la nova mesquita no va fer passos endavant, fet que s’atribuïa a la manca de finançament per la crisi econòmica.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame