AUTOVIA A-68 ALCANYÍS-LITORAL
Josep Ramon Mòdol
L’activitat reivindicativa de les institucions polítiques, patronals i sindicats catalanes, valencianes i aragoneses, a favor de les diferents alternatives de perllongació de l’A-68, és molt intensa durant la primera meitat de 2009. El Ministeri de Foment aprova finalment el juliol de 2009 l’opció sud, per l’N-232, per Morella, i fins a Vinaròs. Les institucions catalanes reaccionen demanant que es desdobli igualment l’N-420.
Antecedents 2007
L’autovia de l’Ebre (A-68) es projecta com una via de gran capacitat que ha de comunicar Miranda de Ebro, a Castella i Lleó, amb la costa mediterrània, en un traçat que ressegueix les actuals carreteres N-232 i N-124. Actualment només estan en servei 70 km de recorregut en trams discontinus, i es troben en diferents fases d’estudi i desenvolupament fins a 345 km més.
El maig del 2007, el Ministeri de Foment (MIFO) va adjudicar la redacció de l'estudi de viabilitat tècnica dels diferents traçats, amb dues opcions principals: a través de la carretera N-420 cap al nord de Tarragona, amb una longitud aproximada de 120 km, i a través de l'N-232 per Morella i Vinaròs, amb uns 100 km.
Suport polític a les diferents alternatives
Els alcaldes de Gandesa, Móra d'Ebre, Falset, i els dels municipis aragonesos de Calaceit i Alcanyís es van reunir a principi de febrer del 2008 a Gandesa per impulsar el prolongament de l'autovia A-68 entre Valdealgorfa i el Mediterrani per la zona interior de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, seguint el traçat de la carretera N-420. En la reunió es va decidir demanar una trobada amb el president del govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, per intentar que donés suport a la proposta. També es va acordar la creació d’un òrgan o consorci per defensar la seva postura abans de l’estiu del 2008, format per les administracions implicades i obert a la participació dels òrgans empresarials i sindicats interessats.
Els alcaldes també van acordar demanar una reunió amb el ministre del MIFO després de les eleccions generals. Com a punt de partida no descartaven plantejar que l'autovia es bifurqués en una doble direcció a Valdealgorfa, fet que evitaria descartar cap de les dues possibilitats en estudi: la sortida al mar per Gandesa, Móra d'Ebre i Falset fins a Tarragona; o per Morella fins al litoral valencià.
A principi de gener de 2009, alcaldes, senadors, diputats i dirigents polítics del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) es van reunir a Morella per signar la Declaració de Morella, on es posicionaven a favor de la proposta que el traçat de l’A-68 seguís la carretera N-232 des de Valdealgorfa a Vinaròs.
A començament de febrer, el ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat la moció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en què es demanava al MIFO que la connexió de l'autovia A-68 des de Valdealgorfa al corredor del Mediterrani es fes per les Terres de l'Ebre. La proposta era seguir el traçat de l’N-420 fins a Gandesa i després per la C-43 i l’AUTOVIA C-12, EIX DE L’EBRE fins al port dels Alfacs.
Gairebé simultàniament, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, José Luís Mora, responia manifestant la intenció d’impulsar un conveni amb la resta de cambres del Camp de Tarragona per enfortir l’opció catalana, des d’una proposta que satisfés totes les parts. Mora va dir que donarien suport el traçat per l’N-420 desdoblada fins al Camp de Tarragona, si anava acompanyada d’una connexió des de Gandesa cap al Baix Ebre i el Montsià, a través del desdoblament de la C-43 i la C-12. Mora considerava que d’aquesta manera es vertebrava tot el territori, i va destacar l’impuls que suposaria per al turisme i per al desenvolupament logístic del port dels Alfacs.
Mora també va assenyalar com a prioritats el desdoblament de l’eix de l’Ebre, i la construcció de l’AUTOVIA A-7 A LES TERRES DE L’EBRE (DESDOBLAMENT DE L’N-340), entre la Jana i el Perelló, que havien de permetre dinamitzar els municipis interiors i donar servei al SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA CATALUNYA SUD. SIDERÚRGICA BALBOA (TORTOSA) i al futur aeròdrom de les Terres de l’Ebre.
A final de febrer la majoria dels ajuntaments de la zona d'Alcanyís van manifestar-se amb empresaris i sindicats per reclamar l'acceleració de les dues autovies projectades a Terol, mentre que els partits polítics d'Aragó i del País Valencià van pactar donar suport a l'opció de fer passar l'A-68 per l'actual N-232 fins a Vinaròs.
Mentre els partidaris de l’opció valenciana s’unien, a Catalunya el tema entrava dins la lluita política entre Govern i oposició. Des de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) es criticava la manca d’implicació de la Generalitat, especialment en el cas de l’eix de l’Ebre, mentre que els socis del tripartit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), demanaven unitat d’acció. A començament de març, la Comissió de Política Territorial del Parlament va vincular el desdoblament de la C-12 i la C-43 a la tria per part de l’estat de l’opció catalana.
Continuen les pressions davant Foment
A mitjan mes de març, representants de la Cambra de Tortosa es van reunir amb el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, per aconseguir-ne el suport a l’opció de perllongar l’A-68 per vies catalanes, amb una sortida doble cap al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Morlán va respondre que la decisió encara es retardaria uns mesos, fins que disposessin dels estudis de traçat, costos i impacte mediambiental de cada alternativa.
A final de març de 2009, la Cambra de Comerç de Castelló va aprovar un manifest de suport a l’opció valenciana de l’A-68, i el va trametre al MIFO. Aquest document va rebre a principi d’abril el suport del Consejo de Cámaras de la Comunitat Valenciana. Poc després les Corts Valencianes van aprovar, amb el suport unànime de tots els grups polítics, una proposició no de llei per demanar al Govern central la perllongació de l’A-68 per l’actual N-232.
A final d’abril de 2009, representants polítics catalans i aragonesos i de les quatre cambres tarragonines van acordar a Gandesa l’establiment d’una comissió de seguiment per negociar amb l’Estat el perllongament de l’A-68 per terres catalanes. En la reunió es va signar un doble manifest, on es demanava la conversió en autovia de l’N-420 entre Valdealgorfa i Reus-Tarragona, i el desdoblament per part de la Generalitat de la carreteres C-43 i C-12. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va afirmar que el Govern havia començat a treballar en el desdoblament de l'eix de l'Ebre i va assegurar que el nou finançament permetria desdoblar també la C-43 i millorar la C-44.
Antecedents 2007
L’autovia de l’Ebre (A-68) es projecta com una via de gran capacitat que ha de comunicar Miranda de Ebro, a Castella i Lleó, amb la costa mediterrània, en un traçat que ressegueix les actuals carreteres N-232 i N-124. Actualment només estan en servei 70 km de recorregut en trams discontinus, i es troben en diferents fases d’estudi i desenvolupament fins a 345 km més.
El maig del 2007, el Ministeri de Foment (MIFO) va adjudicar la redacció de l'estudi de viabilitat tècnica dels diferents traçats, amb dues opcions principals: a través de la carretera N-420 cap al nord de Tarragona, amb una longitud aproximada de 120 km, i a través de l'N-232 per Morella i Vinaròs, amb uns 100 km.
Suport polític a les diferents alternatives
Els alcaldes de Gandesa, Móra d'Ebre, Falset, i els dels municipis aragonesos de Calaceit i Alcanyís es van reunir a principi de febrer del 2008 a Gandesa per impulsar el prolongament de l'autovia A-68 entre Valdealgorfa i el Mediterrani per la zona interior de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, seguint el traçat de la carretera N-420. En la reunió es va decidir demanar una trobada amb el president del govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, per intentar que donés suport a la proposta. També es va acordar la creació d’un òrgan o consorci per defensar la seva postura abans de l’estiu del 2008, format per les administracions implicades i obert a la participació dels òrgans empresarials i sindicats interessats.
Els alcaldes també van acordar demanar una reunió amb el ministre del MIFO després de les eleccions generals. Com a punt de partida no descartaven plantejar que l'autovia es bifurqués en una doble direcció a Valdealgorfa, fet que evitaria descartar cap de les dues possibilitats en estudi: la sortida al mar per Gandesa, Móra d'Ebre i Falset fins a Tarragona; o per Morella fins al litoral valencià.
A principi de gener de 2009, alcaldes, senadors, diputats i dirigents polítics del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) es van reunir a Morella per signar la Declaració de Morella, on es posicionaven a favor de la proposta que el traçat de l’A-68 seguís la carretera N-232 des de Valdealgorfa a Vinaròs.
A començament de febrer, el ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat la moció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en què es demanava al MIFO que la connexió de l'autovia A-68 des de Valdealgorfa al corredor del Mediterrani es fes per les Terres de l'Ebre. La proposta era seguir el traçat de l’N-420 fins a Gandesa i després per la C-43 i l’AUTOVIA C-12, EIX DE L’EBRE fins al port dels Alfacs.
Gairebé simultàniament, el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, José Luís Mora, responia manifestant la intenció d’impulsar un conveni amb la resta de cambres del Camp de Tarragona per enfortir l’opció catalana, des d’una proposta que satisfés totes les parts. Mora va dir que donarien suport el traçat per l’N-420 desdoblada fins al Camp de Tarragona, si anava acompanyada d’una connexió des de Gandesa cap al Baix Ebre i el Montsià, a través del desdoblament de la C-43 i la C-12. Mora considerava que d’aquesta manera es vertebrava tot el territori, i va destacar l’impuls que suposaria per al turisme i per al desenvolupament logístic del port dels Alfacs.
Mora també va assenyalar com a prioritats el desdoblament de l’eix de l’Ebre, i la construcció de l’AUTOVIA A-7 A LES TERRES DE L’EBRE (DESDOBLAMENT DE L’N-340), entre la Jana i el Perelló, que havien de permetre dinamitzar els municipis interiors i donar servei al SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA CATALUNYA SUD. SIDERÚRGICA BALBOA (TORTOSA) i al futur aeròdrom de les Terres de l’Ebre.
A final de febrer la majoria dels ajuntaments de la zona d'Alcanyís van manifestar-se amb empresaris i sindicats per reclamar l'acceleració de les dues autovies projectades a Terol, mentre que els partits polítics d'Aragó i del País Valencià van pactar donar suport a l'opció de fer passar l'A-68 per l'actual N-232 fins a Vinaròs.
Mentre els partidaris de l’opció valenciana s’unien, a Catalunya el tema entrava dins la lluita política entre Govern i oposició. Des de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) es criticava la manca d’implicació de la Generalitat, especialment en el cas de l’eix de l’Ebre, mentre que els socis del tripartit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), demanaven unitat d’acció. A començament de març, la Comissió de Política Territorial del Parlament va vincular el desdoblament de la C-12 i la C-43 a la tria per part de l’estat de l’opció catalana.
Continuen les pressions davant Foment
A mitjan mes de març, representants de la Cambra de Tortosa es van reunir amb el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, per aconseguir-ne el suport a l’opció de perllongar l’A-68 per vies catalanes, amb una sortida doble cap al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Morlán va respondre que la decisió encara es retardaria uns mesos, fins que disposessin dels estudis de traçat, costos i impacte mediambiental de cada alternativa.
A final de març de 2009, la Cambra de Comerç de Castelló va aprovar un manifest de suport a l’opció valenciana de l’A-68, i el va trametre al MIFO. Aquest document va rebre a principi d’abril el suport del Consejo de Cámaras de la Comunitat Valenciana. Poc després les Corts Valencianes van aprovar, amb el suport unànime de tots els grups polítics, una proposició no de llei per demanar al Govern central la perllongació de l’A-68 per l’actual N-232.
A final d’abril de 2009, representants polítics catalans i aragonesos i de les quatre cambres tarragonines van acordar a Gandesa l’establiment d’una comissió de seguiment per negociar amb l’Estat el perllongament de l’A-68 per terres catalanes. En la reunió es va signar un doble manifest, on es demanava la conversió en autovia de l’N-420 entre Valdealgorfa i Reus-Tarragona, i el desdoblament per part de la Generalitat de la carreteres C-43 i C-12. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va afirmar que el Govern havia començat a treballar en el desdoblament de l'eix de l'Ebre i va assegurar que el nou finançament permetria desdoblar també la C-43 i millorar la C-44.
El ministre de Foment, José Blanco, va confirmar també a final d’abril que el traçat de l'autovia A-68 es decidiria durant el 2009, encara que no es va pronunciar sobre quin seria el traçat elegit, tot i que va comentar que estava al corrent del clamor popular que hi havia a Catalunya i la Comunitat Valenciana per fer-se amb la infraestructura.
A final de juny, es va anunciar que els presidents de les cambres de Reus i Tortosa, Isaac Sanromà i José Luís Mora, serien els representants de la comissió de seguiment acordada a Gandesa a l’abril per pressionar el MIFO a favor del traçat català de l'autovia A-68.
El MIFO es decanta per l’opció valenciana
El 14 de juliol de 2009, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar, després de reunir-se amb el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que l’opció triada per finalitzar l’A-68 era la de l’N-232, adduint criteris tècnics, ambientals i socials.
Les reaccions no es van fer esperar. El president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, expressava el seu malestar per la notícia i afirmava que calia continuar insistint en la necessitat de desdoblar l’N-420. Sanromà va relacionar la decisió com una contrapartida davant l’acord de finançament, i va criticar la manca de suport rebut per la Generalitat, arguments que també va fer servir el president de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló. Tots dos apuntaven que encara que la Generalitat proposava desdoblar l’N-420 a partir de la disposició addicional tercera de l'Estatut, amb la incorporació de l’obra al PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) per al 2010, hauria estat preferible, pel que fa als pressupostos, que el MIFO hagués optat per l’opció catalana. Tot i compartir arguments, Abelló considerava desafortunat el protagonisme de Sanromà dins la comissió de seguiment, i es queixava de la falta de consens i unitat en la defensa dels interessos dels territori.
L'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, va mostrar la seva decepció per la decisió de Foment, i va criticar el MIFO per no haver fet públic el document amb les valoracions econòmiques i mediambientals dels diferents traçats que justificava la decisió presa.
L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va acusar l’Estat d’actuar d'esquenes als interessos del territori i del país. El diputat convergent i alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, lamentava la falta d’implicació de la Generalitat, i afirmava que amb aquesta decisió l’Estat ”s'estalviava la mateixa quantitat de diners que el nou finançament preveia atorgar a la demarcació de Tarragona en tres anys”. CiU va anunciar que no signaria el Pacte Nacional per les Infraestructures si aquest no incloïa el traçat català de l'A-68.
El primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre i director de Política Territorial i Obres Públiques a l'Ebre, Antoni Sabaté, va declarar que José Blanco havia deixat oberta la porta al desdoblament de l’N-420, a partir del compromís de la Generalitat de desdoblar l'eix de l'Ebre (C-12). Sabaté va fer una crida a mantenir el consens entre institucions i agents socioeconòmics per aconseguir aquesta nova fita.
Es continua demanant el desdoblament
La comissió de seguiment de l’opció catalana de l’A-68 es va reunir d’urgència el 17 de juliol i va decidir reclamar a José Blanco l'execució del desdoblament de l’N-420 entre Alcanyís i Reus, que consideraven compatible amb la sortida de l'A-68 per Morella (Ports) i Vinaròs (Baix Maestrat). Des de la comissió es volia evitar un missatge en contra de l’opció valenciana i apostar per expressar les mancances del territori i la necessitat de millorar-ne les infraestructures. També es va decidir reclamar a la Generalitat que tirés endavant l'estudi informatiu del desdoblament de la C-12 d’un sol cop i no per trams com estava previst. En aquest sentit, es volien reunir amb el conseller de Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, per traslladar-li aquesta petició, i també volien elaborar un estudi de viabilitat per al desdoblament de la C-43 (entre Gandesa i l'eix de l'Ebre).
Joaquim Nadal es va comprometre a principi d’agost a encarregar l'estudi informatiu per desdoblar tota la C-12, a més d'estudiar la viabilitat de desdoblar, també, la C-43 o, com a mínim, d’executar millores a la carretera. També es va comprometre a pressionar el MIFO perquè inclogués l’N-420 en el PEIT.
Per la seva part, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat tres mocions en què es demanava que, en paral•lel a l'A-68, es desdoblés l’N-420, la C-43 i la C-12, per la qual cosa exigia que es redactessin els projectes respectius i es dotessin partides per iniciar-hi les obres l’any 2010 mateix.
Les institucions valencianes tampoc queden satisfetes
L’autovia A-68 va continuar generant controvèrsia en terres valencianes, tot i que el MIFO havia decidit que passes per la província de Castelló. Ja a final de juliol representants del PP i del Bloc Nacionalista Valencià van fer públiques les seves sospites que l’autovia no arribaria a Vinaròs, sinó que finalitzaria a la Jana, a uns 20 km, on connectaria amb la futura A-7.
El subdelegat del Govern a Castelló, Antonio Lorenzo, va assegurar que la via acabaria a Vinaròs. El primer tinent d’alcalde d’aquesta localitat, Javier Balada, apuntava la possibilitat que les dues autovies (A-68 i A-7) es podrien unir a la Jana i convertir-se en una única via fins a Vinaròs.
El MIFO va reconèixer tanmateix, a principi de setembre de 2009, que l’A-68 acabaria a la Jana.
El senador del PP per Castelló, Juan José Ortiz, va reaccionar lamentant que el Govern central hagués fet marxa enrere en la intenció de portar l’A-68 fins a Vinaròs, i va demanar als representants del PSOE al territori que fessin pressió perquè la via acabés a la capital del Baix Maestrat.
Més informació
www.fomento.es
A final de juny, es va anunciar que els presidents de les cambres de Reus i Tortosa, Isaac Sanromà i José Luís Mora, serien els representants de la comissió de seguiment acordada a Gandesa a l’abril per pressionar el MIFO a favor del traçat català de l'autovia A-68.
El MIFO es decanta per l’opció valenciana
El 14 de juliol de 2009, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar, després de reunir-se amb el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, que l’opció triada per finalitzar l’A-68 era la de l’N-232, adduint criteris tècnics, ambientals i socials.
Les reaccions no es van fer esperar. El president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, expressava el seu malestar per la notícia i afirmava que calia continuar insistint en la necessitat de desdoblar l’N-420. Sanromà va relacionar la decisió com una contrapartida davant l’acord de finançament, i va criticar la manca de suport rebut per la Generalitat, arguments que també va fer servir el president de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló. Tots dos apuntaven que encara que la Generalitat proposava desdoblar l’N-420 a partir de la disposició addicional tercera de l'Estatut, amb la incorporació de l’obra al PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) per al 2010, hauria estat preferible, pel que fa als pressupostos, que el MIFO hagués optat per l’opció catalana. Tot i compartir arguments, Abelló considerava desafortunat el protagonisme de Sanromà dins la comissió de seguiment, i es queixava de la falta de consens i unitat en la defensa dels interessos dels territori.
L'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, va mostrar la seva decepció per la decisió de Foment, i va criticar el MIFO per no haver fet públic el document amb les valoracions econòmiques i mediambientals dels diferents traçats que justificava la decisió presa.
L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va acusar l’Estat d’actuar d'esquenes als interessos del territori i del país. El diputat convergent i alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, lamentava la falta d’implicació de la Generalitat, i afirmava que amb aquesta decisió l’Estat ”s'estalviava la mateixa quantitat de diners que el nou finançament preveia atorgar a la demarcació de Tarragona en tres anys”. CiU va anunciar que no signaria el Pacte Nacional per les Infraestructures si aquest no incloïa el traçat català de l'A-68.
El primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre i director de Política Territorial i Obres Públiques a l'Ebre, Antoni Sabaté, va declarar que José Blanco havia deixat oberta la porta al desdoblament de l’N-420, a partir del compromís de la Generalitat de desdoblar l'eix de l'Ebre (C-12). Sabaté va fer una crida a mantenir el consens entre institucions i agents socioeconòmics per aconseguir aquesta nova fita.
Es continua demanant el desdoblament
La comissió de seguiment de l’opció catalana de l’A-68 es va reunir d’urgència el 17 de juliol i va decidir reclamar a José Blanco l'execució del desdoblament de l’N-420 entre Alcanyís i Reus, que consideraven compatible amb la sortida de l'A-68 per Morella (Ports) i Vinaròs (Baix Maestrat). Des de la comissió es volia evitar un missatge en contra de l’opció valenciana i apostar per expressar les mancances del territori i la necessitat de millorar-ne les infraestructures. També es va decidir reclamar a la Generalitat que tirés endavant l'estudi informatiu del desdoblament de la C-12 d’un sol cop i no per trams com estava previst. En aquest sentit, es volien reunir amb el conseller de Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, per traslladar-li aquesta petició, i també volien elaborar un estudi de viabilitat per al desdoblament de la C-43 (entre Gandesa i l'eix de l'Ebre).
Joaquim Nadal es va comprometre a principi d’agost a encarregar l'estudi informatiu per desdoblar tota la C-12, a més d'estudiar la viabilitat de desdoblar, també, la C-43 o, com a mínim, d’executar millores a la carretera. També es va comprometre a pressionar el MIFO perquè inclogués l’N-420 en el PEIT.
Per la seva part, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat tres mocions en què es demanava que, en paral•lel a l'A-68, es desdoblés l’N-420, la C-43 i la C-12, per la qual cosa exigia que es redactessin els projectes respectius i es dotessin partides per iniciar-hi les obres l’any 2010 mateix.
Les institucions valencianes tampoc queden satisfetes
L’autovia A-68 va continuar generant controvèrsia en terres valencianes, tot i que el MIFO havia decidit que passes per la província de Castelló. Ja a final de juliol representants del PP i del Bloc Nacionalista Valencià van fer públiques les seves sospites que l’autovia no arribaria a Vinaròs, sinó que finalitzaria a la Jana, a uns 20 km, on connectaria amb la futura A-7.
El subdelegat del Govern a Castelló, Antonio Lorenzo, va assegurar que la via acabaria a Vinaròs. El primer tinent d’alcalde d’aquesta localitat, Javier Balada, apuntava la possibilitat que les dues autovies (A-68 i A-7) es podrien unir a la Jana i convertir-se en una única via fins a Vinaròs.
El MIFO va reconèixer tanmateix, a principi de setembre de 2009, que l’A-68 acabaria a la Jana.
El senador del PP per Castelló, Juan José Ortiz, va reaccionar lamentant que el Govern central hagués fet marxa enrere en la intenció de portar l’A-68 fins a Vinaròs, i va demanar als representants del PSOE al territori que fessin pressió perquè la via acabés a la capital del Baix Maestrat.
Més informació
www.fomento.es
