ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL (2009)

El DPTOP proposa el mes de febrer de 2008 la construcció d’onze ARE a la Catalunya Central. Si bé en bona part dels municipis els respectius equips de govern valoren positivament la proposta, les principals reticències se centren a Berga, Manlleu i Tona. L’aprovació definitiva exclou aquests tres projectes així com el de Sant Vicenç de Castellet, que té un informe sectorial desfavorable. D’aquesta manera, finalment es planifica la construcció de 8.245 habitatges –pràcticament 4.000 menys que l’aprovació inicial-, dels quals un 53% gaudeixen d’algun tipus de protecció. La superfície dels desenvolupaments també disminueix de 216 a 124 ha.

En un escenari d’increment continu del preu de l’habitatge, la Generalitat de Catalunya va aprovar el mes d’octubre del 2008 un decret llei de mesures urbanístiques urgents per permetre obtenir de manera ràpida sòl per construir habitatge protegit. Entre les figures previstes destaca les denominades ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), noves promocions amb un mínim d’un 50% d’habitatge protegit.

El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits de les ARE. Arreu del Principat es redactarien dotze plans directors, dels quals un abraçaria les comarques de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès).

En el document d’objectius es definia que aquest àmbit tindria onze ARE en deu municipis –només a Vic (Osona) se’n preveien dues tot i que contigües–. Havien d’ocupar una superfície de 202 ha i sumarien 10.460 habitatges, la meitat de protecció oficial.

En la majoria de projectes el règim del sòl previst en la planificació urbanística era de caràcter urbanitzable delimitat (Manresa, Vic, Sant Joan de Vilatorrada, Berga, Tona i Solsona); a Sant Vicenç de Castellet era urbanitzable no delimitat; mentre que només a Igualada i Santa Margarida de Montbui (Anoia) es tractava d’espais no urbanitzables. Finalment, l’ARE prevista a les Teuleres de Manlleu (Osona) tenia una part de sòl urbanitzable i una altra de no urbanitzable.

L’aprovació de les ARE de la Catalunya Central
El setembre de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (CTUCC) va aprovar inicialment el Pla director de les ARE de l’àmbit, un tràmit que va suposar augmentar pràcticament 2.000 habitatges respecte del document d’objectius i propostes. D’aquesta manera es planificaven fins a 12.227 pisos, 5.380 de renda lliure i 6.847 de protecció oficial (56%). També augmentava lleugerament, de 202 a 216 ha, la superfície dels desenvolupaments urbanístics.

Els principals canvis es van produir a Manlleu i Solsona on es va multiplicar per tres el nombre d’habitatges previstos i a Igualada i Sant Joan de Vilatorrada que es va dividir a la meitat. També van tenir increments significatius Manresa i Sant Vicenç de Castellet.

En el cas de Berga, on es preveia construir 369 habitatges al Canal Industrial, l’alcalde Juli Gendrau (Convergència i Unió, CiU) va acollir amb prudència la proposta. En aquest sentit, tot i que valorava positivament el percentatge d’habitatge protegit i d’equipaments, recordava que era prioritari finalitzar els diversos desenvolupaments en execució. El principal rebuig al projecte va venir per part del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), a l’oposició a l’Ajuntament, que considerava el parc d’habitatges del municipi absolutament “sobredimensionat”. En el ple del mes de desembre van presentar una moció per demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) que descartés el projecte. La proposta va rebre els vots de l’equip de govern de CiU i va tirar endavant.

En el cas de Tona (Osona) el projecte per construir l’ARE a la zona de la Canal també va rebre la contestació de l’equip de govern de CiU i del principal grup a l’oposició, els independents de Tona Futur (TF). El mes de juliol l’alcalde Josep Salom (CiU) va enviar una carta al DPTOP per demanar la retirada del projecte. Tot i que en l’aprovació inicial es va mantenir, el batlle tonenc va afirmar que de cap manera tiraria endavant. Tanmateix, des de l’oposició es va acusar l’equip de govern de tenir una postura ambigua i d’haver-se plantejat acceptar l’ARE a canvi de compensacions.

L’aprovació provisional de les ARE, el març de 2009, va suposar eliminar els projectes de Tona i Sant Vicenç de Castellet, amb un informe desfavorable de la Direcció General de Ferrocarrils. En canvi, es van aprovar les de Manlleu i Berga que tenien l’oposició dels respectius municipis, ja que, tal com va afirmar el director general d’Urbanisme, Pere Solà (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), no tenien informes desfavorables de cap organisme sectorial. Posteriorment, l’aprovació definitiva a càrrec del conseller Joaquim Nadal (PSC) sí que va descartar ambdós projectes.

L’aprovació definitiva suposava planificar la construcció de 8.245 habitatges –pràcticament 4.000 menys que l’aprovació inicial–, dels quals un 53% tindrien diverses tipologies de protecció oficial. La superfície dels desenvolupaments també havia disminuït de manera molt significativa, de 216 a 124 ha.

Ja amb les ARE aprovades, CiU va presentar una moció a l’Ajuntament de Solsona per demanar-ne la paralització ja que la considerava “innecessària”. Els convergents, a l’oposició, que ja s’havien mostrat contraris al projecte, van esgrimir que la crisi econòmica feia aturar molts dels projectes que la Generalitat havia intentat “imposar”. L’equip de govern, format per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), PSC i el Comú, va tombar la proposta.

SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu

La reconversió del polèmic projecte del Graell
El DPTOP va planificar dues ARE per a la capital d’Osona. Es tractava de les zones del Graell i la Bòbila, situats a l’oest de Vic, entre el nucli urbà i la Guixa (municipi agregat l’any 1936). La gènesi del desenvolupament urbanístic es remunta al maig de 2006 quan l’Ajuntament de Vic va aprovar EL PLA PARCIAL DEL GRAELL promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) que suposava urbanitzar 20,11 ha i construir 1.308 habitatges, 529 dels quals de protecció oficial. A part d’altres quatres plans urbanístics a la zona, el Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) de 2004 preveia aprovar quatre anys més tard el desenvolupament de la zona de la bòbila amb 800 habitatges més.

A la primavera de 2007 es va crear la plataforma Preservem la Guixa-Sentfores per oposar-se a la multiplicació per sis del nucli i la seva annexió física amb Vic. L’agost d’aquell any van començar les obres del Pla del Graell –el major dels cinc previstos–, però les mobilitzacions ciutadanes no van aturar-se. Tanmateix, la troballa de restes arqueològiques va provocar que l’Ajuntament de Vic ordenés l’aturada dels treballs –a diferència de l’anterior equip de govern encapçalat per Jacint Codina (CiU), el nou alcalde Josep Maria Vila d’Abadal (CiU) es mostrava contrari al projecte– i es va originar un conflicte institucional amb el DPTOP.

Després de la desavinença –amb plantada de Nadal a Vila d’Abadal inclosa–, una reunió a Barcelona va desencallar la situació amb el compromís de “reubicar” el bloc de vuit pisos que s’havia d’alçar sobre el molí de Sant Llorenç i replantejar amb menor o major mesura el projecte.

Precisament amb l’aprovació del document d’objectius i propostes, el febrer de 2008, es reprenia la voluntat del DPTOP d’urbanitzar el Graell. L’ARE que s’hi preveia mantenia el nombre d’habitatges respecte del pla parcial (1.308), mentre que augmentava les previsions per a la bòbila fins a 1.046. Globalment, la superfície afectada era de 41 ha.

Al llarg de la tramitació de les ARE el nombre de pisos va variar. Mentre que en l’aprovació inicial van ser 2.310 (1.170 a la bòbila i 1.140 al Graell), en la definitiva el nombre va augmentar fins a 2.828 (1.502 i 1.326) dels quals un 50,4% gaudien d’algun tipus de protecció oficial. La proposta la va veure amb bons ulls l’equip de govern vigatà, format per CiU, PSC i ERC. Entre els equipaments que es projectaven a les ARE de Vic, destacava la construcció del nou Palau de Justícia, tal com ho va anunciar la consellera Montserrat Tura (PSC) en una visita a la capital osonenca.

El juny de 2009 l’Ajuntament de Vic va aprovar la constitució del consorci urbanístic per desenvolupar les ARE, amb representació paritària del consistori i de l’INCASÒL. Hi van votar a favor tots els partits amb representació municipal (l’equip de govern més ICV i la Plataforma per Catalunya, PxC) excepte la CUP que considerava que “la ciutat no requeria aquest tipus de desenvolupament”. En canvi, un mes després, la formació independentista se sumava a l’equip de govern en la segona aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) –després de modificar-ne part del contingut–, que va incorporar els desenvolupaments previstos pel DPTOP.

L’ARE a Manresa: “accelerar” el creixement per l’est de la ciutat
El document d’objectius i propostes marcava per a Manresa el desenvolupament de l’ARE de més magnitud –tant en superfície com en habitatges– de l’àmbit de la Catalunya Central. Concretament 50 ha i fins a 2.480 pisos. Es tractava dels denominats sectors est de la ciutat, un espai de conreus i horts de futur creixement residencial, tal com assenyalaven els documents de planificació urbanística de referència com el Pla territorial parcial (PTP) de la Catalunya Central, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DEL PLA DE BAGES i el mateix POUM que considerava “prioritari” el desenvolupament de la ciutat per llevant.

L’aprovació inicial va augmentar el nombre d’habitatges previstos fins als 2.796. Així mateix, l’augment de densitat prevista va reduir la superfície afectada pel desenvolupament urbanístic fins a les 38,7 ha. L’Ajuntament de Manresa acceptava de bon grat la proposta del DPTOP. En aquest sentit, l’alcalde, Josep Camprubí (PSC), explicava el novembre de 2008 que el consistori ja havia fet una “aposta” per créixer pel sector est de la capital del Bages. En aquest sentit, l’ARE els permetia, afegia el batlle, “fer més ràpid” el creixement. Camprubí valorava especialment la reserva important d’espais per al sector terciari per evitar que el nou sector esdevingués “un barri dormitori”.

L’aprovació inicial preveia que exactament la meitat d’habitatges gaudissin d’algun tipus de protecció oficial. Així mateix, en l’espai comprès entre la ronda est, l’avinguda dels Països Catalans, el Pla parcial de la Sagrada Família i la plaça Prat de la Riba, s’hi planificava la construcció d’una escola, un institut i un pioner equipament “integral”, que inclouria una biblioteca, una pista poliesportiva i una piscina. La superfície destinada a equipaments era de 62.000 m2.

Els treballs per urbanitzar el sector tindrien un cost, segons l’Ajuntament de Manresa, d’uns 38 MEUR i havien d’incloure el trasllat de línies elèctriques d’alta tensió. Les previsions del consistori i del DPTOP, a l’espera de l’aprovació definitiva, era poder iniciar les obres de reparcel•lació i urbanització l’any 2010.

Mentre l’equip de govern comptava amb el suport de CiU, el principal grup a l’oposició de l’Ajuntament de Manresa, la CUP de la capital del Bages mostrava –tal com feia arreu del Principat– la seva oposició a les ARE. A banda d’impugnar i presentar al•legacions a tots els PDU, va engegar a nivell local una campanya de denúncia d’un projecte que consideraven “innecessari” i que “arribava tard”. En aquest sentit, els independentistes assenyalaven que mentre es projectaven vora 2.800 pisos l’Ajuntament havia reconegut que n’hi havia 6.000 de buits. Per al portaveu de la CUP, Adam Majó, la iniciativa haguria pogut ser positiva si hagués arrencat deu anys abans com una estratègia per reduir els desorbitats preus de l’habitatge.

El 10 de març de 2009, la CTUCC va fer l’aprovació inicial de l’ARE de Manresa, amb una molt lleugera disminució d’habitatges i de superfície. Finalment són 2.778 els pisos previstos, dels quals 1.398 de protecció oficial.

Manlleu rebutja l’ARE
El DPTOP va incloure Manlleu (Osona) en el document d’objectius i propostes amb una ARE de 840 habitatges. El projecte, però, es va multiplicar pràcticament per tres en l’aprovació inicial i havia d’ocupar els sectors de les Teuleres, el Benet, el Serrallo i el Poquí. Amb una superfície de 45 ha s’hi preveien construir 2.273 habitatges, dels quals 1.171 serien de protecció oficial. Es tracta d’una extensió de terrenys agrícoles al nord-oest del nucli urbà, classificada en part com a sòl urbanitzable i com a sòl no urbanitzable en el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que va entrar en vigor el juliol de 2008.

L’Ajuntament de Manlleu va considerar l’aprovació inicial com una manca de “respecte institucional”, ja que malgrat ser “coneixedor” de les negociacions entre equip redactor i propietaris no havia rebut la documentació ni van poder assistir al debat sobre un tema de “tanta transcendència” per al municipi. Així mateix va recordar que ja s’havia posicionat en contra de la proposta que preveia el document d’objectius i propostes.

Setmanes després, l’oposició al municipi osonenc creixia i a mitjan mes de desembre es va constituir la plataforma Encara hi som a temps, formada per entitats culturals, sindicats agraris i partits (CiU, CUP i Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV). Amb aquest escenari l’equip de govern encapçalat per Pere Prat (ERC) va amenaçar en roda de premsa de “dimitir en bloc” si es tirava endavant el projecte. L’Ajuntament va presentar-hi al•legacions considerant que l’ARE ni era adequada ni necessària per al municipi.

El 28 de desembre més de 500 persones convocades per Encara hi som a temps es van concentrar contra un projecte que qualificaven de “disbarat”. Una representació dels manifestants van entregar a l’alcalde un plec de signatures. L’endemà també es mostrava contrària a l’ARE,la secció local de la PxC, que vinculava el nou barri a la immigració. D’aquesta manera, tots els partits amb representació municipal –també ho havia fet el PSC– demanaven la retirada de l’ARE.

A començament de febrer l’Ajuntament de Manlleu va comunicar al DPTOP que tampoc acceptava una contraproposta per construir 631 habitatges als paratges del Poquí i Camporat –en una zona on el POUM en proposava 269–. El grup parlamentari de CiU, per la seva banda, va instar el Govern a “desprogramar” l’ARE de Manlleu com a mostra de respecte per la voluntat expressada pels diversos grups municipals. Finalment, el conseller Joaquim Nadal va expressar que “no li sobtava especialment” la negativa de Manlleu, però va alertar que en diversos municipis s’havia atiat de manera interessada la demagògia per provocar pors. Malgrat que el projecte es va mantenir a l’aprovació provisional, Nadal la va excloure en la definitiva.

Santa Margarida de Montbui: el major creixement relatiu de població
El document d’objectius i propostes va dibuixar l’ARE més gran de l’Anoia, en nombre de pisos i superfície, al municipi de Santa Margarida de Montbui. Mentre que a la capital, Igualada, li corresponien segons el DPTOP 1.025 pisos a Fàtima Nord, al municipi montbuienc la xifra ascendia fins a 1.303, en una superfície de 26 ha.

El desenvolupament urbanístic, amb la denominació genèrica de nou sector residencial, s’ubicava en una extensió de terrenys agrícoles situada al sud-est del nucli urbà entre el barri de Sant Maure i la muntanya del Pi, i amb sortida al barri Tibidabo. Juntament amb Igualada compartien el fet de ser les dues úniques ARE de la Catalunya Central íntegrament ubicades en sòl no urbanitzable segons les normes subsidiàries de 1994. Tanmateix, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA qualifica l’espai com a àmbit de desenvolupament urbanístic condicionat, al sud d’Igualada, separat del nucli pel riu Anoia, i a l’est del nucli de Santa Margarida.

L’alcalde de la població, Teo Romero (PSC), va definir el projecte –que valorava positivament– com el “nou Montbui”. I és que si s’executa en la seva totalitat acabarà suposant un increment del 38% respecte de la població empadronada l’any 2008 (3.717 habitants). De fet, del conjunt d’ARE que van rebre l’aprovació definitiva és el municipi amb un increment relatiu més elevat i el tercer en nombres absoluts, només per darrera de Vic i Manresa.

Després de l’aprovació final del PDU de les ARE per part del conseller Joaquim Nadal, el projecte de Santa Margarida de Montbui preveia 1.239 habitatges distribuïts en una superfície de 19,35 ha. Hi destacava el fet de ser l’ARE amb un percentatge major de pisos protegits (64,4%). En canvi, a Igualada, el nombre de llars (570) s’havia reduït a la meitat respecte a la primera proposta.

Sant Vicenç de Castellet: ARE amb l’oposició del PSC
A Sant Vicenç de Castellet (el Bages) la primera proposta del DPTOP plantejava construir 846 habitatges en un sector situat al nord del nucli urbà. Es tractava d’una àrea de 17 ha que el planejament considerava sòl no urbanitzable no delimitat –excepte una petita parcel•la no urbanitzable– i que el PDU de les ARE reclassificava com a urbanitzable delimitat.

L’aprovació inicial va suposar augmentar significativament el nombre de pisos previstos fins a 1.342, dels quals un 67,1% havien de gaudir d’algun tipus de protecció –la xifra més alta de totes les ARE de la Catalunya Central.

L’equip de govern, format per CiU i ERC, es mostrava favorable al projecte que, en canvi, aixecava els recels del PSC. En aquest sentit, els socialistes es van abstenir en una moció en la qual demanaven que l’ARE “fos una realitat com més aviat millor”. Per a la portaveu del PSC i exalcaldessa, Glòria Torner, era necessari “aclarir a tot el poble la conveniència del projecte”, i assenyalava els dubtes que tenien, ja que al municipi “hi havia molts pisos per vendre i llogar i moltes promocions aturades”. El primer tinent d’alcalde, Joan Torres (CiU), va considerar que el PSC feia demagògia i va lamentar el “sorprenent oportunisme” d’un partit que a la Generalitat impulsava les ARE. En aquest sentit, era dels pocs municipis en què els socialistes s’hi mostraven desfavorables.

Tanmateix, l’argument que va esgrimir la Direcció General d’Urbanisme per desprogramar l’ARE de Sant Vicenç de Castellet va ser l’existència d’un informe desfavorable per part de la Direcció General de Ferrocarrils. D’aquesta manera, juntament amb Tona se’ls va excloure de l’aprovació provisional. A la definitiva, també van caure les ARE de Berga i Manlleu.

Més informació
www.gencat.cat/ares