Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ALT PENEDÈS I EL GARRAF (2009)
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Sector de les Bassetes, ARE proposada a Vilafranca  Foto: Moisès Jordi
La Generalitat proposa el febrer de 2008 construir quatre àrees residencials estratègiques a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, repartides per Vilanova i la Geltrú, Sitges i dues a Vilafranca del Penedès. En conjunt, ocuparien 59 ha i permetrien construir 3.286 habitatges. L’Ajuntament de Sitges rebutja l’ARE de seguida i Vilafranca, en un primer moment, n’accepta només una. Després de l’aprovació inicial, els plens de Vilafranca i de Vilanova celebren debats sobre les ARE i s’hi acaben posant en contra. Pendents de l’aprovació definitiva, la voluntat dels ajuntaments afectats és que l’Alt Penedès i el Garraf no acullin cap ARE.

En un context d’augment desmesurat dels preus de l’habitatge en els darrers anys, el Govern català va aprovar l’octubre de 2007 un decret llei de mesures urbanístiques urgents per dotar les administracions catalanes d’instruments que permetessin obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. El decret definia un seguit d’instruments, entre els quals, les anomenades ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), sectors a urbanitzar situats en diversos municipis de Catalunya i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges serien de protecció.

A mitjan febrer 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits que donava llum verd al desenvolupament de les àrees residencials estratègiques (ARE). Segons el document, les ARE s’establirien a partir de la redacció de dotze plans directors urbanístics (PDU), un per a cadascun dels àmbits del planejament territorial i sis per a la regió metropolitana de Barcelona.

Les ARE de l’Alt Penedès i el Garraf
Un d’aquests PDU era el de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, que, segons la primera proposta, havia d’incloure quatre ARE. Aquestes, en conjunt, ocuparien 59,11 ha i acollirien 3.286 habitatges, un 3,6% dels previstos en el conjunt de les ARE catalanes. Dues de les quatre ARE es construirien a Vilafranca del Penedès, una a Vilanova i la Geltrú i la darrera a Sitges. Quan es va publicar el document d’objectius i criteris, només una de les ARE de Vilafranca, la de les Bassetes, tenia una localització clara.

Durant les setmanes següents, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va contactar els diversos ajuntaments per concretar la proposta. Així, a Sitges es preveia construir l’ARE a l’àmbit de la plana Est, al nord-oest del nucli urbà, en una zona classificada com a sòl urbanitzable delimitat (SUD). Pocs dies després, tots els partits polítics locals van rebutjar l’ARE, ja que, segons el regidor d’Urbanisme, Armand Paco (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el pla general del municipi, que s’havia aprovat el 2005 després de llargues negociacions amb representants de tota la societat local, ja reservava més de vuit-cents habitatges de protecció oficial i no necessitaven els nous pisos de l’ARE. En l’aprovació inicial, el setembre següent, l’ARE de Sitges ja havia estat descartada.

 
Municipi Nom del sector Règim de sòl original Document d'objectius i propostes Aprovació inicial Aprovació definitiva Previsió habitants nous ARE** % població ARE sobre habitants 2008***
      Ha Habitatges %Protegit* Ha Habitatges %Protegit Ha Habitatges % Protegit    
Sitges La Plana SUD 7 350 50 0 0 0 - - - - -
Vilafranca del Penedès La Pelegrina SUD 15 813 50 0 0 0 - - - - -
Vilafranca del Penedès Les Bassetes SUD 17 1123 50 17 1124 50 - - - - -
Vilanova i la Geltrú Entre Torrents SUD 20 1000 50 17 885 53 - - - - -
TOTAL     59 3286 50 34 2009 51 - - - - -

SUD: Sòl urbanitzable delimitat

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu


Les ARE de Vilafranca del Penedès
A Vilafranca, a part de l’ARE que s’havia de construir a les Bassetes, també es preveia construir-ne una a la Pelegrina, ambdues zones al nord de la localitat, en uns terrenys classificats com a SUD. Però aquesta segona ARE va ser rebutjada ben aviat per la unanimitat dels partits locals, que reclamaven que només es construís la de les Bassetes, tal com va quedar recollit en l’aprovació inicial. Aquesta ARE havia de permetre la construcció de 1.124 habitatges en 17,3 ha ocupades per erms, camps i vinyes, situades entre la riera de l’Adoberia al nord, les línies de Rodalies i del Ferrocarril d’Alta Velocitat a l’est, i la carretera C-244, que va en direcció Igualada, a l’oest.

Des de l’Ajuntament, el regidor d’Urbanisme, Francisco Romero (PSC), valorava positivament la construcció de l’ARE, si bé considerava que caldria seguir de prop la tramitació i el desenvolupament que en fes la Generalitat. El govern de Vilafranca també va reclamar que l’ARE es construís en paral•lel als equipaments que necessitava el barri de l’Espirall, com un institut i una llar d’infants. El regidor va voler desvincular l’agenda urbanística local de la construcció de l’ARE, però l’oposició no hi estava d’acord: la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) considerava que s’havien de replantejar els objectius i reduir el nombre d’habitatges previstos, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) argumentava que no s’havia de preveure cap nova actuació fins que s’hagués construït l’ARE, i Convergència i Unió (CiU) es queixava que el pla d’actuació arribava tard i posava en perill algunes inversions ja previstes.

Al novembre l’Ajuntament va presentar al•legacions recordant a la Generalitat que la programació d’habitatge assequible s’havia d’impulsar a través del Pla local d’habitatge i que el 15% d’aprofitament mitjà havia de revertir en el finançament d’equipaments de competència local.

A final de febrer de 2009, en un ple de l’Ajuntament, la CUP va presentar una moció per tal que l’Ajuntament rebutgés el projecte d’ARE de les Bassetes. Després d’un llarg debat es va aprovar una esmena presentada per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), en la qual es considerava prioritari saber quina era la necessitat de pisos socials del municipi en el moment de crisi corrent, i es demanava que la Generalitat suspengués la tramitació de l’ARE fins que l’Ajuntament aprovés l’Agenda urbanística del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i el Pla local de l’habitatge, i que l’ARE s’ajustés a aquests instruments. L’esmena es va aprovar amb el suport de CiU i la CUP, l’abstenció de PSC i ERC i el vot negatiu del Partit Popular (PP), que argumentava que si es bloquejava l’ARE, l’INCASÒL igualment podria desenvolupar la zona com a pla parcial però sense l’obligació de desenvolupar-hi els equipaments.

A mitjan març l’alcalde Marcel Esteve (PSC) va dimitir i va ser substituït pel seu company de partit i, fins aleshores, regidor d’Urbanisme, Francisco Romero, ferm defensor de l’ARE. Al cap de poques setmanes, una moció de censura presentada per CiU, la CUP i ERC l’obligava a deixar el càrrec i Pere Regull (CiU) era investit nou alcalde de Vilafranca.

El mateix mes de març s’aprovaven definitivament la majoria de PDU de les ARE de Catalunya, excepte el del Vallès Oriental i el de l’Alt Penedès-Garraf. Segons el DPTOP, l’ajornament en l’aprovació del PDU es devia a la manca d’alguns informes tècnics, però continuarien tramitant-los. Així, tot i que encara no es descartava construir l’ARE, la CUP de Vilafranca ho celebrava i defensava que hi havia alternatives al projecte de l’ARE, com apostar decididament per l’habitatge social, la rehabilitació d’habitatges, la recuperació de pisos buits i la compra de pisos en construcció abandonats per les promotores.

L’ARE de Vilanova i la Geltrú
Quan es va fer públic que Vilanova acolliria una ARE, l’alcalde, Joan Ignasi Elena (PSC), va valorar que l’ARE era un bon instrument si el consistori en podia decidir la ubicació definitiva i aquesta s’ajustava al planejament previst. El líder de l’oposició, Esteve Orriols (CiU), discrepava del procés i es queixava que la Generalitat pogués impulsar una ARE amb l’oposició del municipi.
A Vilanova l'ARE s'hauria d'ubicar al nord del nucli urbà, a Entre Torrents Foto: Moisès Jordi
Poc després es va saber que l’ARE d’Entre Torrents, que ocuparia 20 ha i acolliria 1.000 habitatges, es construiria al nord de la ciutat i a l’oest del barri d’Armanyà, en un zona també classificada com a SUD. Tal com indica el nom de l’ARE, els terrenys en qüestió es troben entre el torrent de la Pastera, a l’oest, i el Llimonet, a l’est, en una àrea ocupada per camps, hortes, un aparcament de cotxes, unes quantes cases unifamiliars, algunes naus industrials i agrícoles i petites zones de vegetació associades als torrents.

Tal com va recollir l’aprovació inicial, el govern municipal va reclamar que l’ARE inclogués diferents equipaments, com una escola de primària de dues línies i un centre de salut, i que es rebaixés la superfície total i el nombre d’habitatges fins a 16,5 ha i 885 pisos. L’Ajuntament valorava positivament l’ARE perquè, a part d’aquests equipaments i els habitatges protegits, permetria diverses millores urbanístiques com una part del transvasament de torrents. A més, l’ARE permetria assumir una part de l’edificabilitat que s’havia perdut amb la preservació de l’espai natural de la platja Llarga, a la desembocadura del Foix, davant de Cubelles.

En canvi, el PP de Vilanova es va mostrar contrari al desenvolupament de l’ARE, perquè, segons el regidor Òscar Carretero, l’elevada densitat d’habitatges desequilibraria la ciutat. La CUP de Vilanova va manifestar que no tenia sentit crear tants habitatges mentre Vilanova estigués “plena de pisos buits” i quan la crisi econòmica havia aturat la construcció de les obres de l’eixample de Mar i la dels sectors de la Carrerada i de Sant Jordi l’activitat constructora era escassa. A més, considerava que la inversió pública s’havia de dirigir a actuacions més urgents, com la construcció de l’hospital comarcal.

En un ple celebrat a mitjan desembre, la unanimitat dels partits polítics va acordar instar el govern de la Generalitat a retirar el projecte d’ARE a Vilanova. Joan Martorell (PSC), regidor d’Urbanisme i Planejament, va argumentar el canvi d’opinió per l’oposició dels veïns dels terrenys afectats, presents al ple, i per l’estudi a fons del document, que presentava “massa irregularitats per ser executat”. Tant la CUP com el PP es van queixar que se’ls havia exclòs de les negociacions prèvies a l’acord, i l’associació de veïns també va criticar la manca de participació en el procés. L’alcalde Joan Ignasi Elena (PSC) va remarcar que el Govern de la Generalitat no tiraria endavant una ARE si l’Ajuntament hi estava en contra.

El de 2009, l’Ajuntament va aprovar el Pla de millora urbana del nucli antic que, entre altres actuacions, preveia la creació d’un parc de 20.000 m2 entre la ronda Ibèrica i el torrent de la Pastera, uns terrenys que, en part, havien d’acollir l’ARE. Per aquests terrenys també es preveia que en els anys següents hi passés el futur tren orbital.

Pendents de la retirada definitiva
Així, el PDU de les ARE de l’Alt Pendès-Garraf ha tingut molt poca acceptació per part dels ajuntaments implicats. En l’aprovació inicial, el setembre de 2008, ja es va descartar l’ARE de Sitges i la de la Peregrina, a Vilafranca, i també es va reduir el nombre d’habitatges a l’ARE de Vilanova. Així, la superfície construïda es reduïa gairebé a la meitat i el nombre d’habitatges es limitava a poc més de dos mil0. Encara pendents de l’aprovació definitiva del PDU i de la decisió del DPTOP, les dues ARE que continuaven en peu havien estat rebutjades pels dos ajuntaments i, si DPTOP els tingués en compte, les ARE de l’Alt Penedès-Garraf haurien quedat totalment anul•lades.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/home/ares.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame