Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES 2008-2011. INTRODUCCIÓ
Àrees residencials estratègiques 2008-2011. Introducció Mapa: Montse Ferrés
Josep Ramon Mòdol

La Generalitat enllesteix en el termini d’un any i mig la tramitació dels plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques. En el document d’objectius i propòsits de febrer de 2008 i en l’aprovació inicial d’octubre de 2008 es preveuen entorn d’uns 90.000 nous habitatges per construir en les diferents ARE, però la xifra es redueix a menys de 70.000 en l’aprovació definitiva, on el nombre de plans directors baixa també de dotze a deu.

Les àrees residencials estratègiques (ARE) tenen com a finalitat principal posar a disposició dels ciutadans habitatges assequibles en zones habilitades per acollir el creixement residencial proposat. Seguint les estratègies de creixement marcades pel planejament territorial parcial vigent en cada àmbit, la major part del sectors s’ubiquen en nuclis on es pretén potenciar el creixement residencial, però tenint en compte que aquest creixement s’acompanyi d’una bona dotació de serveis i d’un adequada accessibilitat, tant de transport públic com privat.

Mesures urgents per a la creació d’habitatge assequible
Les ARE són un instrument creat pel Govern de la Generalitat a partir de l’aprovació el 16 d’octubre de 2007 del DECRET LLEI 1/2007, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA, que tenia com a principal objectiu dotar l’administració dels mitjans necessaris per tramitar de forma urgent sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Seguint aquesta finalitat, i amb la intenció de donar compliment als objectius del PACTE NACIONAL PER A L’HABITATGE –que preveia la construcció de 160.000 habitatges nous de protecció oficial per al 2016–, es van establir les ARE com a un nou procediment per qualificar de manera expedita sòl per a usos residencials. El decret preveia l’elaboració d’un conjunt de plans directors urbanístics (PDU) que havien de permetre desenvolupar ARE a bona part de les principals localitats catalanes.

El decret també establia les principals característiques que havien de tenir les ARE, com una densitat mitjana mínima de 50 habitatges per hectàrea, l’equilibri entre l’habitatge lliure i el protegit (s’establia un mínim del 50% de protecció sobre el total d’unitats), la seva integració en la ciutat preexistent, una dotació adequada de serveis i la connexió amb transport públic.

El procés de tramitació establert consistia en l’elaboració de PDU de les diferents ARE per part de la Generalitat, prèvia consulta als ajuntaments, i d’acord amb les necessitats definides en el Pacte nacional per a l’habitatge, signat el 8 d’octubre de 2007, i en coherència amb les determinacions del planejament territorial vigent. Es preveia que en un termini màxim de 16 mesos, a comptar des de l’entrada en vigor del decret llei, es disposaria del planejament aprovat que permetés, com a mínim, la construcció de la meitat dels habitatges previstos.

El decret també preveia que els ajuntaments rebrien els sectors que formaven les ARE amb l’obra d’urbanització finalitzada i els equipaments necessaris construïts, i situaven els drets de cessió als consistoris en el 15 % de l’aprofitament urbanístic.

El desenvolupament d’aquests sectors es duria a terme a través de consorcis integrats per l’Institut Català del Sòl (INCASOL) i els mateixos ajuntaments.

S’aprova el document d’objectius i propòsits
El 15 de febrer de 2008, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ARE, on s’establia que el Govern tiraria endavant la redacció de dotze plans directors urbanístics (Alt Penedès-Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Ponent i Terres de l’Ebre), l’aprovació definitiva dels quals es preveia per al primer trimestre de 2009. En aquest primer document es preveia desenvolupar 101 ARE en un total de 86 municipis catalans, que en conjunt aportaven unes 1.599 ha de sòl on es construirien un total de 90.157 nous habitatges. El tres àmbits de més dimensió, amb més de 175 ha de superfície i més de 10.000 habitatges previstos, eren els del CAMP DE TARRAGONA, el BAIX LLOBREGAT i PONENT.

La intenció del Govern amb la redacció de plans directors urbanístics d’abast supramunicipal era possibilitar l’ordenació dels creixements urbans d’acord amb les recomanacions en matèria d’habitatge previstes en el planejament territorial establert pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), en un procés que assegurava la participació dels ajuntaments afectats i feia més àgil el procediment previ per a la transformació urbanística del sòl.

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va assegurar el mateix dia de l’aprovació del document que el desenvolupament de les ARE demostrava que el Govern pensava en el reequilibri territorial.

Sabaté va explicar que la nova figura urbanística donava resposta a les necessitats de sòl per a habitatge a un preu assequible, i va destacar el fet que permetés una major celeritat en la transformació urbanística del sòl.

El delegat va afirmar que la iniciativa complementava les actuacions derivades del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL que s’estaven portant a terme a Valls, Cambrils, Tarragona (Campclar i Part Alta), Reus, el Vendrell i Montblanc. Segons el seu parer, els dos programes del Govern enfortien la cohesió social, permetien transformar els barris urbanísticament i afavorien l’accés a l’habitatge.

Els PDU reben aprovació inicial
Les comissions d’urbanisme competents en cada zona van anar aprovant de forma inicial els PDU redactats pel DPTOP al llarg del setembre i la primeria d’octubre de 2008, data a partir de la qual es va obrir un període d’informació pública, on els ajuntaments afectats i les entitats interessades podien formular al•legacions.

Els PDU aprovats inicialment disposaven d’estudis justificatius del nou sector a urbanitzar, plànols d’ordenació, normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació, avaluació econòmica i financera que en justificava la viabilitat, pla d’etapes, justificació de les determinacions de mobilitat, projecte de les obres bàsiques d’urbanització i informes de sostenibilitat ambiental de cada sector.

Respecte del document d’objectius i propòsits, el nombre d’ARE previstes s’havia reduït en set sectors per diversos motius (ja fos per la fusió de dos ARE en una de sola, per demanda expressa dels ajuntaments afectats d’aturar o ajornar el projecte, o per tenir ja en marxa tràmits urbanístics per al seu desenvolupament).

Aquesta reducció de sectors va ser compensada en part per l’ampliació i sobretot la densificació de bona part de les ARE. El conjunt dels 12 PDU aprovats inicialment preveia el desenvolupament de 94 ARE (un 6,9% menys que en el document d’objectius i propòsits) en 80 municipis, que totalitzaven una superfície de 1.524 ha de sòl (amb una reducció de 75 ha, un 4,7% menys), on es pensaven construir 90.097 habitatges nous (amb una mínima reducció de 60 pisos, inferior al 0,1%), dels quals 48.860 (el 54,23%) corresponien a alguna de les tipologies pròpies de l’habitatge protegit.

La crisi afecta el projecte
A final d’octubre, l’Associació de Promotors Immobiliaris de Tarragona (APIT) va demanar a la Generalitat la retirada de les ARE, que consideraven intervencionistes i acusaven de crear una situació de discriminació per a la promoció privada. Diego Reyes, president de l’APIT, es queixava de la lentitud dels tràmits que havien de sofrir els promotors privats, davant de la celeritat de la tramitació que disposava l’Administració amb els de nova legislació, fet que s’agreujava per la situació de crisi.

Miquel Bonilla, director de l’INCASÒL, admetia a principi de novembre que els habitatges previstos en les ARE s’haurien de construir per fases i a ritmes diferents segons les disponibilitats financeres de les administracions i els promotors, afectats per la crisi financera global i immobiliària en particular. Bonilla destacava, però, que les ARE permetrien sobretot mobilitzar sòl per a habitatge, cosa que havia de permetre reactivar la construcció i el mercat immobiliari en el moment en què es recuperés l’economia.

El secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel•lo, fixava per al 2012 el termini mínim per a la posada en venta del primer dels habitatges construïts a les ARE, data per a la qual es pressuposava que la crisi ja hauria passat i el programa hauria permès de posar ràpidament al mercat nous habitatges. En el mateix sentit s’expressava el tinent d’alcalde d’Urbanisme de Reus, Jordi Bergadà, que considerava les ARE com a projectes estructurals de creixement urbà més enllà de la crisi conjuntural del moment.

Joan Llort, director general d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl de la Generalitat, admetia pocs dies després que en el procés que restava fins a l’aprovació definitiva dels PDU i en els posteriors de reparcel•lació i concurs públic d’obra, podia ser que el volum d’habitatges previstos es reduís en unes 20.000 unitats i que l’actuació es quedés entorn dels 70.000 pisos nous. Llort negava que aquest nou sòl suposés un problema per l’excedent actual d’habitatge, atès que tot i la rapidesa de tràmits de les ARE, els primers habitatges tardarien un mínim de tres anys i mig. Pel que fa al finançament, Llort afirmava que tant el DPTOP com el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) buscarien recursos financers per a promotors i compradors.

Diverses consultes populars acaben en un NO a les ARE
Dues consultes populars celebrades a final de gener de 2009 a Ripoll i Sant Celoni es van saldar amb la negativa dels ciutadans a les ARE previstes en el seus municipis. En el cas de Sant Celoni es va rebutjar el projecte que pretenia urbanitzar can Riera de l'Aigua, uns terrenys situats entre la riera de Pertegàs i el Parc Natural del Montseny. En un referèndum on van votar 4.118 santcelonins (el 30% del cens), l’ARE va ser rebutjada amb un 69,1% dels vots. En el cas de Ripoll, la consulta va tenir una participació menor (875 votants, el 10,1% del cens), però també es va produir una clara majoria (70,6%) del no a l’ARE del Pla.

L’1 de març tenia lloc una altra consulta a Tordera, on l’ARE de Sant Pere fou rebutjada amb un 88% de vots contraris i una participació de 1.590 persones (el 12,6% del cens).

Oposició política a les ARE
El projecte va rebre el suport, dins el govern i a nivell local, dels grups polítics del tripartit –Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) –, mentre que Convergència i Unió (CiU) va mostrar la seva oposició a nivell local en alguns municipis en els quals es trobava en l’oposició, i va mantenir una crítica moderada al Parlament de Catalunya, on el juliol de 2009 van presentar una bateria de 1.730 preguntes específiques per tal de conèixer el desenvolupament i els acords sobre les ARE i obtenir informació sobre la política en matèria d’habitatge del Govern.

La formació, però, que es va significar més clarament en contra de les ARE fou la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) –sense representació al Parlament però sí en diversos ajuntaments catalans– que des d’un primer moment va mostrar el seu rebuig frontal a la iniciativa. Argumentava que permetia edificar massivament i ràpida; permetia desenvolupar terrenys no urbanitzables, prescindint del planejament vigent; creava barris inexistents; reduïa al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar; i donava sortida al mercat als terrenys que durant dècades l’INCASÒL havia anat comprant arreu de Catalunya. A més, consideraven el procés una vulneració dels drets dels ciutadans, atès que les ARE no seguien processos de participació ciutadana obligatoris en altres instruments de planejament, que permetien implicar tots els agents socials i polítics del municipi en la definició del creixement urbà.

La CUP va presentar al•legacions durant desembre de 2008 a tots els PDU de les ARE, i després d’uns mesos d’actes reivindicatius, la Generalitat de Catalunya va admetre a tràmit el 13 d’agost de 2009 un recurs de la CUP de Lleida contra l’aprovació definitiva del PDU de les ARE de Ponent, que s’havia de resoldre en el termini d’un mes.

Les ARE reben aprovació definitiva
Entre final de febrer i principi de març de 2009 les diferents comissions territorials d’urbanisme competents van anar aprovant de forma provisional els PDU de les ARE. Després de rebre l’informe favorable del CUC, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el planejament de deu plans directors (els de l’Alt Penedès-Garraf i el Vallès Oriental van quedar en suspens fins que les comissions d’urbanisme en tinguessin els informes necessaris).

Per demanda expressa dels ajuntaments implicats, també es van desestimar deu ARE incloses anteriorment als PDU aprovats.

L’aprovació afectava finalment a 68 ARE ubicades en 62 municipis catalans, que ocupaven una superfície de 1.164 ha (un 23,4% menys que en l’aprovació inicial), on es preveien construir 69.523 nous habitatges (un 22,8% menys), 37.670 dels quals (el 54,18% de total) eren de protecció oficial.

La mesura suposava complir amb escreix amb els mínims establerts pel Decret llei 1/2007, que fixaven un mínim de 45.000 habitatges.

Algunes ARE tiren endavant
A principi d’agost de 2009, un total de 25 ajuntaments havien fet el primer pas per desenvolupar les ARE del seu municipi aprovant en ple els estatuts que havien de regir els consorcis urbanístics, integrats per l’ajuntament corresponent i l’INCASÒL, que havien de permetre la urbanització dels nous sectors residencials. La mesura permetia desenvolupar 35 ARE, amb un total de 38.032 habitatges nous, dels quals 20.427 (un 53,7%) eren protegits.

Al llarg del 2009 els ajuntaments van anar aprovant en ple els estatuts que havien de regir els consorcis urbanístics, integrats per l’ajuntament corresponent i l’INCASÒL. Es datava per al 2010 l’inici dels treballs d’urbanització dels sectors aprovats, i per al 2011 la construcció dels primers habitatges.

Més informació
www.gencat.cat/ares
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame