Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
VIAL DE LA CORNISA PALLEJÀ-MONTCADA (2006)
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

El vial de cornisa Pallejà-Montcada és una via ràpida que pretén unir Pallejà, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, a través de Collserola. La infraestructura estava prevista pel Pla general metropolità (PGM) de 1976 i es manté al Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), tot i les reaccions contràries d’alguns sectors. A principi d’any, es crea la Plataforma No al vial de cornisa, que aglutina el moviment de rebuig en contra de la construcció del vial i que rep el suport dels ajuntaments de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.


El vial de cornisa Pallejà-Montcada és una via ràpida de dos carrils per sentit que uniria Pallejà, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, a través de Collserola, tot seguint bona part del curs de la riera de Vallvidrera. El vial enllaçaria el corredor del Vallès amb l’N-340. A Molins de Rei creuaria perpendicularment l’A-2 i l’AP-2 per endinsar-se cap al Vallès, remuntant el traçat de la riera de Vallvidrera fins a Sant Cugat del Vallès. Seguiria pel sud des de Cerdanyola del Vallès fins a arribar a Montcada i Reixac.

Aquest projecte fou inclòs dins del Pla general metropolità (PGM) de 1976, que preveia, a més del vial de cornisa, la construcció de dos altres grans infraestructures viàries dins del PARC DE COLLSEROLA: el túnel d’Horta i el túnel central o de Sant Medir, propostes molt criticades pels sectors conservacionistes per l’impacte que pot tenir sobre la serra, sobretot com a conseqüència de la fragmentació que suposarien de l’espai natural.

Reaccions contràries al vial de cornisa
A començament de febrer, veïns de Molins de Rei i una desena d’entitats van crear la Plataforma No al vial de cornisa per a exigir al Govern català que retirés la proposta de construcció d’aquesta infraestructura. La Plataforma esgrimia diversos arguments: el vial no resoldria la incomunicació entre els nuclis urbans que connectaria; afectaria la riera de Vallvidrera, l’únic curs fluvial de Collserola que duu aigua tot l’any, i també el bosc de ribera; incrementaria la fragmentació ecològica de la serra, i provocaria l’increment del trànsit de vehicles pesants per la serra, ja que el vial absorbiria bona part de l’activitat industrial dels polígons industrials Molí 1 i Molí 2, de Molins de Rei.

La Plataforma va iniciar una campanya d’informació pública repartint fulletons i banderoles i, el diumenge 12 de març, va organitzar una marxa contra la construcció del vial, que va rebre el suport d’altres entitats com la Plataforma Cívica per a la defensa de CAN BUSQUETS.

Durant tota la campanya, la Plataforma va demanar a l’Ajuntament de Molins de Rei que es pronunciés en contra de la construcció de la infraestructura, ja que aquesta podia malmetre l’entorn de Molins de Rei. Finalment, l’Ajuntament, governat per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU), va donar suport als veïns i va anunciar que presentaria al•legacions davant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Segons el consistori, ja hi havia infraestructures que podien fer la funció del vial, tot i que calia millorar-les. En aquest sentit, proposava l’ampliació del nombre de carrils de la carretera de Caldes (C-1413) i la millora del servei DE RODALIES DE RENFE.

L’Ajuntament de Sant Feliu del Llobregat, liderat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), també es va posicionar en contra del vial de cornisa a través d’una moció aprovada el 4 d’abril, on considerava que la infraestructura era innecessària i comportaria una fragmentació del Parc de Collserola i un impacte negatiu sobre el paisatge i la fauna. Com a alternativa, el consistori també plantejava que s’ampliessin els serveis de RODALIES DE LA LÍNIA C-7 [2005:76] de Renfe per tal de connectar millor el Vallès amb el sud del Baix Llobregat.

El PITC preveu el vial de cornisa i manté la incertesa
Mentrestant, malgrat que el PGM i la proposta preliminar del PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026 (PITC) mantenien el vial de cornisa, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aclarir a l’abril que el Govern català no tenia intenció de construir-lo. D’altra banda, dos dels partits que governaven a la Generalitat, ERCi ICV, van manifestar la seva oposició a la infraestructura. En qualsevol cas, els opositors confiaven que la versió definitiva del Pla no l’inclogués.

El 25 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el PITC amb els vots a favor del PSC i amb l’abstenció d’ICV. El Pla mantenia el vial que unia Pallejà amb Montcada a través de Collserola i el preveia com a element viari de la xarxa bàsica. Tanmateix, i segons el PITC, les propostes de l’àmbit metropolità de Barcelona no es podien precisar, atesa l’escala i l’objectiu del Pla, per la qual cosa es subordinaven a les concrecions del Pla territorial metropolità de Barcelona i el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana, i a la revisió del Pla director d’infraestructures (PDI).

L’any es va tancar amb la incertesa de si el vial s’acabaria construint, ja que, tot i que el PITC el preveia, el DPTOP havia anunciat reiteradament durant tot l’any que no es construiria.

Més informació
www.parccollserola.net/
www.collserola.org/
www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/vialcornisa.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame