Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU I 22@ (BARCELONA) (2006)
Transformació urbana del Poblenou i 22@ (Barcelona)
Adolf Sotoca

La renovació del barri del Poblenou continua passant pel desenvolupament del districte 22@. La continuada dotació de noves infraestructures així com la localització de noves activitats han posat en relleu realitats locals de tot tipus (patrimonials, socials, productives, etc.) que condicionen la transformació urbana d’aquest barri de la capital catalana.


Antecedents 2004:197; 2005:194

El barri del Poblenou es troba des de l’any 2000 en ple procés de transformació urbanística. Amb el canvi de paradigma d’activitat productiva, l’Ajuntament de Barcelona pretén transformar el que s’havia conegut com a “Manchester català” en un nou districte apte per a la localització d’activitats tecnològiques. Aquest procés no ha estat exempt de polèmiques, ja que la localització d’aquestes noves activitats ha significat la transformació d’un barri amb un caràcter propi molt marcat.

A mitjan febrer de 2006 l’Ajuntament de Barcelona va presentar un balanç del grau de desenvolupament del sector 22@: dels 4 milions de m2 de nou sostre previstos, un 25 % es troben en construcció o en tràmit de concessió de llicència d’obra. En relació amb la ciutat, el sostre de nova construcció al 22@ (600.000 m2) suposa el doble que a la resta de la capital catalana (300.000), segons va apuntar l’alcalde de la ciutat Joan Clos. Només quatre mesos més tard aquesta xifra se situa al voltant dels 700.000 m2, als quals s’han de sumar els cinc mil habitatges de venda lliure que es troben en construcció.

Paral•lelament a l’activitat promotora privada l’Ajuntament gestiona l’obtenció de sòl per a la construcció d’habitatge protegit. Dels quatre mil habitatges protegits previstos pel pla, 3.221 es trobaran acabats el 2007 i els 1.659 restants s’executaran en el període comprés entre 2008 o 2010, segons dades facilitades per Clos a final de juny.

Pel que fa a la localització de noves activitats un balanç a mitjan de març mostra com s’han instal•lat al 22@ 226 noves empreses. Un 30% d’aquestes estan directament relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació i un 28% amb la mercadotècnia. La resta es troben distribuïdes entre els sectors de l’hostaleria, les finances i la construcció. La localització d’aquestes empreses genera 21.218 nous llocs de treball, tal com explica a final de març Miquel Barceló, president de l’empresa municipal 22@ Barcelona en una roda de premsa en la qual també participen Pere Fons, gerent del 22@, i Ramon Sagarra, responsable d’infraestructures de la societat municipal.

Localització d’activitats al 22@
A part de l’arribada d’empreses i activitats econòmiques, la captació d’organismes i institucions de caràcter públic relacionats amb la recerca va ser una de les prioritats en la consolidació del districte tecnològic. La signatura de diversos convenis entre administracions possibilità en molts casos la consolidació d’aquestes activitats. Entre ells cal destacar el signat entre el Departament de Treball i Indústria (DTI) i l’empresa municipal 22@ Barcelona, per tal d’afavorir la creació de clústers i localització al 22@ d’empreses dedicades a la recerca en biotecnologia, energia, multimèdia i les tecnologies d’informació i comunicació (TIC). Amb tot, la concentració d’aquest tipus d’activitats en el districte tecnològic barceloní generà en alguns casos tensions entre territoris. La localització al 22@ del Centre de Recerca en Energies Renovables, inicialment prevista al Campus de Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), esdevingué el centre d’una polèmica iniciada arran de les queixes del rector de la URV, Lluís Arola.

A més les institucions universitàries van continuar liderant la localització d’activitats I+D al 22@ tal com havien fet en anys anteriors. Així, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament de Barcelona van signar a final de maig un conveni que, a més de preveure el trasllat de l’Escola Industrial al Campus del Besòs, hi preveu la localització de la Fundació Politècnica de Catalunya per als cursos de formació. Per la seva banda, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va anunciar la inauguració parcial del Campus de la Comunicació, on s’inclouen els edificis històrics de Ca l’Aranyó. Aquest recinte universitari, de 25.000 m2 de superfície, dóna cabuda a entre tres mil i quatre mil cinc-cents estudiants, professors i investigadors vinculats a diverses titulacions relacionades amb les tecnologies de la comunicació i la informació, així com als estudis de tercer cicle. Finalment, i en relació amb l’àmbit universitari, a principi del mes de juny la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va donar llum verd per a la construcció d’una residència per a estudiants al carrer Zamora. Aquesta iniciativa forma part d’una estratègia global de ciutat, que pretén promoure la construcció de residències universitàries en les noves àrees de centralitat de la ciutat, tal com explicà el portaveu del consistori Jordi Hereu.

A nivell institucional destacà també la signatura del conveni entre el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Ajuntament de Barcelona en virtut del qual l’antiga fàbrica Oliva Artes s’havia de convertir en una nova seu del COAC. Aquest edifici històric donarà cabuda en els seus 6.000 m2 de sostre a un centre de documentació, l’arxiu, el servei de publicacions i espais per a la formació. A més, al recinte fabril s’hi instal•laran també els serveis de la Fundació Mies van der Rohe, de manera que el nou complex reunirà les condicions per tal d’esdevenir un referent de l’arquitectura a nivell mundial, segons les paraules del comissari per a temes d’Urbanisme Josep Anton Acebillo. Per tal de fer possible aquesta realitat va caldre iniciar la rehabilitació de l’edifici, assumida en aquest cas pel Consorci de la Zona Franca Barcelona (CZFB).

Manuel Royes, delegat especial de l’Estat en el CZFB, anuncià les inversions que, a més de la rehabilitació de la fàbrica Oliva Artés, el Consorci tenia previstes dins de l’àmbit del 22@, entre les quals es trobaven la seu del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), l’edifici interuniversitari Campus i l’anomenat Mediatic, edifici concebut com a centre per a empreses tecnològiques, a més dels edificis Nexus II per a la UPC i Eureka II per a la UAB. La xifra global d’inversions del CZFB per al 22@ entre 2006 i 2009 s’estimava sobre els 700 MEUR.

La concentració d’inversions per part d’entitats públiques va ser simultània a la inversió per part d’operadors privats. Colonial i Metrovacesa van promoure parcs empresarials de grans dimensions (20.000 i 30.000 m2 de sostre, respectivament) i altres operadors com Castellvi, Kanda, Nozar o MedGroup promogueren edificis destinats al lloguer d’espais per a empreses TIC. A més, la construcció d’edificis emblemàtics per a usos terciaris, com va ser el cas de l’Hotel Hàbitat Sky projectat per l’arquitecte francès Dominique Perrault, aconseguiren un gran ressò mediàtic. Aquest seguit d’operacions immobiliàries van estimular l’arribada de diverses empreses multinacionals al 22@, com Yahoo o Indra i fins i tot el trasllat de la Cambra de Comerç al 22@, tal com recollia el conveni signat entre l’alcalde de Barcelona i el president de la Cambra Miquel Valls.

Dotació d’infraestructures i urbanització
L’adequació dels serveis urbans, nivells d’urbanització i condicions de mobilitat dins del 22@ van ser una de les línies d’actuació prioritàries per tal de satisfer les necessitats de les activitats que, amb un perfil marcadament tecnològic, s’anaven localitzant dins del sector. Pel que fa a les instal•lacions urbanes, s’inicià l’execució del sistema de calefacció centralitzada per a les empreses situades al 22@. Aquest sistema, constituït previsiblement per 10.000 m de xarxa i tres centrals de generació, havia de suposar un estalvi del 40%, segons explicà Ramon Sagarra, responsable d’infraestructures del 22@. D’altra banda el sistema pneumàtic de recollida selectiva de deixalles també s’anuncià com un projecte innovador que, amb 60 km de xarxa i cinc centrals de recollida, havia de donar servei a uns 176.000 usuaris.

A cota de carrer, en la superfície aparent del pla, les intervencions buscaren l’amabilització de l’entorn urbà mitjançant la seva reurbanització, d’una banda, i la racionalització de la mobilitat, de l’altra. D’entre els 110.000 m2 de zones verdes i espais per a vianants previstos al sector, el Parc Central del Poblenou protagonitza gran part de l’atenció ciutadana i dels mitjans de comunicació. El projecte de l’arquitecte francès Jean Nouvel, generà controvèrsies entre els veïns degut a les obertures dels carrers Espronceda i Cristóbal Moura al seu pas pel parc. La solució proposada per Nouvel passava per un projecte específic de jardineria que fes més amable el pas d’aquestes vies. Altres intervencions de menor entitat foren la recuperació de l’interior d’illa a la cruïlla del carrer Bilbao amb la Diagonal o la reurbanització del carrer Marià Aguiló entre els carrers Llull i Pere IV.

Pel que fa a la mobilitat es proposà una secció tipus per als carrers del 22@ que prioritzava el transport públic enfront del privat: l’amplada del carril bus s’establí en 3,5 enfront dels 2,5 que té als carrers de l’Eixample. Per als carrers secundaris es proposà la reducció a dos carrils per a la circulació de cotxes i un carril per a aparcament, preveient nous sistemes d’urbanització per als carrils bici i ampliant els espais destinats per a vianants. Aquests criteris foren aplicats en la reurbanització de set illes al voltant dels carrers Roc Boronat, Tànger, Sancho d’Àvila, Ciutat de Granada i Llacuna.

Tramitació administrativa i resposta ciutadana
Una altra intervenció de gran transcendència pel que fa a la mobilitat va ser l’obertura del carrer Llacuna entre els carrers Pallars i Pere IV. Els 125 m d’aquesta operació, que havia estat fortament contestada pels veïns des de les primeres alternatives proposades, van ser inaugurats a meitats del mes de setembre. Un mes més tard, el 27 d’octubre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència segons la qual declarava nul el Pla especial de reforma interior (PERI) de l’eix Llacuna. Aquesta sentència, segons la qual el pla vulnerava el règim del sòl i no justificava convenientment la modificació de zones verdes, va ser el darrer episodi d’una conflictiva tramitació del PERI que es va iniciar al gener del 2002 amb l’exposició pública del pla sense advertir els veïns afectats. Altres operacions al barri del Poblenou també es van veure modificades per sentències judicials: a començament de novembre el Jutjat Contenciós Administratiu va estimar el recurs presentat pels veïns contra la concessió de la llicència d’edificació al front marítim de l’Hotel Atenea Mar abans de la publicació del PERI on es trobava inclòs. Aquesta sentència generà una situació d’indefinició jurídica perquè l’hotel ja es trobava construït i en funcionament quan la sentència va ser emesa.

Amb tot, la transformació del barri del Poblenou ha trobat altres dificultats més enllà de la seva tramitació administrativa. El creixent protagonisme i sensibilització dels veïns respecte de l’herència construïda del barri van generar un debat obert que obligà a modificar moltes de les actuacions previstes. Des de l’afectació de la placeta del davant de l’església del Sagrat Cor per tal de fer-hi passar el carrer Marroc fins al desallotjament de la Makabra, l’imaginari col•lectiu del barri i l’ús que els veïns fan de l’espai urbà van ser motiu de constants conflictes entre l’administració actuant i les diverses associacions de veïns i institucions preocupades per la preservació del patrimoni construït al Poblenou. Aquesta situació d’enfrontament va transcendir l’entorn del barri i de l’associacionisme local i diversos professionals i intel•lectuals de l’entorn acadèmic i mediàtic s’hi van involucrar. Aquest va ser el cas de Mercè Tatjer, professora de la UB i Josep Maria Montaner, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) que van prendre part activa en la plataforma Salvem Can Ricart o el cas d’Óscar Guayabero, vicepresident del FAD, i Itziar Gonzàlez, professora de l’ETSAB, que publicaren diversos articles d’opinió al voltant de la necessitat de preservar el passat industrial del barri.

Patrimoni
El projecte de transformació del complex fabril de Can Ricart (TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RICART (BARCELONA)) va ser la punta de llança al voltant de la qual es generà aquest estat d’opinió. Malgrat tot, a més d’aquest controvertit projecte hi hagué altres intervencions que prengueren en consideració la recuperació del patrimoni construït. El 9 de febrer l’Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona (AGBAR) signaren un conveni pel qual la Torre de les Aigües del Besòs, últim vestigi de l’antiga fàbrica Macosa al Poblenou, es convertiria, després de la seva rehabilitació, en un equipament públic sense determinar. A un altre nivell de concreció, el projecte per a la rehabilitació del complex industrial de Can Saladrigas com a contenidor cultural es va aprovar inicialment a començament de febrer. El projecte preveia la construcció d’una biblioteca, una sala d’actes i exposicions i un museu sobre la història industrial de Barcelona, la data d’inauguració del qual es preveié per a final de 2008.

Més enllà de les intervencions puntuals sobre edificis concrets, l’aprovació del Pla especial del Catàleg del patrimoni industrial del Poblenou va ser l’actuació més rellevant que sobre aquesta qüestió es dugué a terme l’any 2006. Aquest pla, l’elaboració del qual s’havia iniciat l’any 2005 arran de les constants pressions de les associacions veïnals i del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera del Besòs (FRB), va incloure seixanta-vuit nous elements que es van sumar als quaranta-sis elements ja inclosos en el Catàleg de patrimoni de la ciutat de Barcelona. Entre ells destacà la declaració com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) de sis complexos industrials, entre els quals hi havia part del recinte de Can Ricart, a més de la inclusió de divuit passatges d’interior d’illa i el carrer Pere IV. Tot i això, el Grup de Patrimoni del FRB criticàva a mitjan novembre el procés de participació i consulta ciutadana que l’Ajuntament de Barcelona havia obert per tal d’elaborar el pla especial i anuncià la recollida de signatures per a exigir-ne una consulta ciutadana.

D’aquesta manera es feren explícites de nou les diferències existents entre l’Ajuntament i les diverses associacions veïnals del Poblenou al voltant de les operacions de transformació d’aquest barri de la capital catalana. S’anuncià així que la qüestió del patrimoni edificat del Poblenou continuaria essent, en un futur, un dels principals temes de debat del 22@.

Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.bcn.es/22@bcn
www.lafavb.com/forum.php
www.salvemcanricart.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame