Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA) (2006)
Pilar Paricio

Avancen les obres de transformació urbana del barri de Sant Andreu-Sagrera. L’actuació, vinculada a l’arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat i la construcció de la nova estació intermodal de la Sagrera, inclourà la construcció d’un parc de 43 ha, així com diverses actuacions residencials i terciàries que permetran connectar els barris de la Sagrera i la Verneda separats històricament pel ferrocarril.


Antecedents 2004:194; 2005:191

L’arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat a Barcelona afavorirà la transformació urbanística al voltant de la futura estació de la Sagrera. Dissenyada com un gran centre intermodal on confluiran els trens d’alta velocitat, els serveis de rodalies, tres línies de metro, una estació d’autobusos i un aparcament, l’actuació possibilitarà la transformació urbana de 986.016 m2 al barri de Sant Andreu-Sagrera. A més de la nova estació, el projecte preveu el recobriment de les vies fins al nus de la Trinitat, la millora urbana de les zones de l’entorn i la construcció d’un gran parc urbà de 43 ha que enllaçarà amb el futur barri de la Verneda-Torrent de l’Estadella [187]. El projecte permetrà revitalitzar aquest sector de la ciutat i transformar un teixit industrial en desús en sòl residencial i terciari.

El pla tindrà un cost de 310 MEUR, que s’obtindran mitjançant la requalificació dels terrenys ferroviaris alliberats. Amb aquests diners, se sufragaran l’estació intermodal, el cobriment de les vies i el nou parc urbà.

Una de les actuacions mes significatives serà la del Triangle Ferroviari. Situat en la confluència de las rambles Onze de Setembre i Prim, inclourà un gran equipament on s’ubicaran, soterrades, las cotxeres de Metro i autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona. A la superfície, es preveu la construcció d’un edifici emblemàtic, projectat per l’arquitecte canadenc Frank O. Gehry.

La transformació urbanística projectada també produirà millores en el sistema viari, com la creació de dos nous vials, als laterals del corredor ferroviari, que enllaçaran els carrers Mallorca i València amb el nus de la Trinitat i les Rondes. En el sentit perpendicular, la nova xarxa urbana serà mes permeable i es facilitarà la connexió de la ronda del Mig amb el carrer Santander, a través del carrer Garcilaso, i les prolongacions de la rambla Prim i el passeig de la Verneda.

Estació de la Sagrera
L’agost de 2004, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va començar les obres de l’estació de la Sagrera amb l’objectiu de facilitar el transbordament entre diferents línies de metro i tren. L’intercanviador Sagrera-Meridiana disposarà de dues línies de Renfe (C1 i C3), quatre línies de metro (L1, L4, L5 i L9), que sumades a les línies que tindran parada a la Sagrera -Ferrocarril d’Alta Velocitat, dues línies de Renfe (C2 i C4) i dues línies de metro (L4 i L9) convertiran aquesta zona en el principal nus de mobilitat de la ciutat. Entre aquestes dues estacions s’estudia la construcció d’un túnel subterrani amb cintes transportadores.

A final de 2006 es treballava en l’enllaç entre la línia 1 i la 5 del metro i en la nova estació per a les línies C1 i C3 de Renfe. El 13 de març de 2006, durant l’execució de les obres, es va produir un despreniment de part del sostre de l’estació de la Sagrera que va obligar a tancar el servei de la línia 1 del metro durant deu hores. Com a conseqüència de l’incident GISA va decidir que els treballs d’enderroc sobre les andanes i túnels es farien en horaris en els quals no hi hagués servei. La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques va imposar una sanció de 50.000 € a la Unió Temporal d’Empreses (UTE), l’empresa responsable de les obres.

Edifici Frank O. Gehry
El solar del Triangle Ferroviari que acollirà l’edifici dissenyat per Frank O. Gehry està disponible per tal que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) el pugui adquirir. Els propietaris –l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat– van arribar a un acord el juny de 2006 per tal de començar la realització del Pla especial que definirà els usos del solar. La construcció, amb 80.000 m2 de sostre, 145 m d’alçada i trenta-quatre plantes, té un pressupost de més de 250 MEUR. Està definit que serà la seu d’un museu dedicat al transport i la mobilitat, si bé la resta d’usos encara no han estat concretats. La torre es compon de cinc cossos, a diferents altures, un dels quals coronat per una llanterna de vidre, amb les façanes, totes diferents, recobertes d'acer inoxidable o bé de vidre. El disseny del complex és pioner quant a l’aspecte mediambiental, amb plaques solars a la façana, ventilació encreuada, utilització de diferents materials segons l’orientació de les façanes i sistema de plaques geotèrmiques subterrànies com a font d'energia. El CZF assumirà la construcció de l’edifici en col•laboració amb promotors privats.

Habitatges a les casernes de Sant Andreu i remodelació del carrer Garcilaso
Als terrenys que ocupaven les casernes de Sant Andreu, el CZF promou la construcció de dos mil habitatges. El març del 2006, l’Ajuntament de Barcelona, va incrementar l’edificabilitat del solar gràcies a un canvi d’ús de sòl amb dos solars del districte de Sant Martí, que passen a ser zona verda i equipament. L’increment d’edificabilitat, de 21.000 m2 de sol, ha permès assolir la construcció dels dos mil habitatges, mil dels quals seran habitatges públics tal com demanaven els veïns. Els altres mil de preu de mercat els gestionarà el Consorci, propietari dels terrenys. El sostre assolit és de 130.000 m2 de sostre d’habitatge, que permet construir-hi 1.632 pisos i 387 apartaments per a joves i gent gran.

El setembre de 2006, l’Ajuntament ha obert un procés participatiu per tal de definir els nous usos de la fàbrica amb la col•laboració dels veïns. L’Associació de Veïns de Sant Andreu ha reclamat que no es destini el sòl d’equipament de la fàbrica Fabra i Coats a habitatge dotacional. Plantegen que els habitatges social s’edifiquin en altres llocs i que es consensuï amb els veïns els equipaments de la fàbrica. Un manifest elaborat pels veïns l’octubre de 2006, reclama que l’antiga fàbrica sigui la seu d’un casal de barri gestionat per les entitats del barri.

D’altra banda els treballs d’enderroc dels edificis del carrer Garcilaso que permetran obrir el futur passeig entre l’avinguda Meridiana amb el carrer Sagrera van finalitzar el mes de març. L’alcalde va explicar que el 80% de les famílies expropiades havien estat allotjades als nous edificis construïts al mateix carrer Garcilaso. La proposta d’urbanització preveu un passeig de 45 m d’amplada.

Més informació
www.bcn.cat/urbanisme/fabraicoats
www.peruncasaldebarri.blogspot.com
www.sant-andreu.com/tgv
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame