Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE L'ENTORN DEL CAMP NOU (BARCELONA) (2006)
Rosa Carbó

L’ordenació de l’entorn del Camp Nou continua sent un tema obert. La cerca de consens amb els veïns i veïnes és l’objectiu prioritari tant del FC Barcelona com de l’Ajuntament de Barcelona per tal d’evitar que es reprodueixein les mostres de rebuig expressades quan es va presentar el projecte Barça 2000. D’altra banda, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inicien un projecte de reforma del Campus Universitari de la Diagonal.


Antecedents 2005:188

El Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Miniestadi són les instal•lacions centrals del Futbol Club Barcelona (FCB) i s’ubiquen dins del districte barceloní de les Corts. Juntament amb la Zona Universitària forma el sector Ponent de la Diagonal que limita amb la Ronda del Mig de Barcelona, la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

La voluntat de millorar i adaptar les infraestructures blaugranes a les noves necessitats del Club es va fer evident a partir de l’any 1998 quan Josep Lluís Núñez (president en aquell moment del FCB) va fer públic el projecte Barça 2000 que consistia en la requalificació de 19 ha de l’entorn de les instal•lacions blaugranes i la construcció d’una àrea comercial de 14.800 m², quatre pavellons temàtics i vint-i-vuit cinemes. Les reaccions a aquest pla no es van fer esperar i el 1999 es creava la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000 que aglutinava diverses associacions veïnals (aproximadament quinze) i disposava del recolzament d’alguns urbanistes i arquitectes i de la simpatia d’algun grup municipal com ara Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Un cop retirat el projecte especialment com a conseqüència de la pressió veïnal, el consistori va encarregar un estudi sobre el sector Diagonal-Ponent de què va derivar el Pla director del Portal del Coneixement que es va fer públic el desembre de 2001. Aquesta era una proposta de reordenació del sector Ponent que se centrava en la necessitat de millorar els accessos, en la urbanització de nous espais lliures interiors i en la integració de diferents equipaments públics i privats, especialment les universitats i les instal•lacions blaugranes.

El 2003 diferents entitats que formaven part de la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000 van demanar la retirada del Pla director, indicant que augmentava l’edificabilitat de la zona i que era un pla similar al projecte Barça 2000. L’any següent va néixer la Plataforma Diagonal-Ponent que aglutinava diferents associacions de veïns com ara la de Can Vidalet (Esplugues), Collblanc-la Torrassa i Pubilla Casas (l’Hospitalet), Camp Nou, les Corts (Barcelona), altres entitats i la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000. La intenció de la Plataforma Diagonal-Ponent era posar en relleu la necessitat d’establir un acord entre les diferents administracions públiques implicades en aquest sector i denunciar alhora que cada Ajuntament (Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet) tenia unes determinades propostes urbanístiques que no tenien en compte els municipis veïns i que, per tant, no eren conscients de l’impacte urbanístic conjunt de totes aquestes actuacions previstes.

Primeres propostes i primeres reaccions
Per tal d’evitar episodis conflictius com les mobilitzacions en contra del Barça 2000, la nova Junta Directiva del FCB, encapçalada per Joan Laporta, va iniciar a començament d’any reunions tant amb els responsables municipals com amb el veïnat de les Corts. L’objectiu principal era generar complicitats entre els diferents agents a fi de desenvolupar el pla urbanístic que estaven elaborant.

D’aquesta manera, al febrer, directius del Club i responsables municipals donaven a conèixer al veïnat de les Corts les primeres propostes del projecte urbanístic que estava elaborant. Aquestes consistien fonamentalment en tres actuacions. La primera era la modernització del Camp Nou i l’ampliació del nombre de grades que possibilitaria crear quinze mil places més. La segona consistia a construir un nou Palau Blaugrana amb més capacitat, ubicat en el mateix lloc on era actualment. Calculaven que l’operació tindria un cost de 90 MEUR, els quals es pensaven finançar amb la tercera operació del pla. Aquesta consistia en l’enderrocament del Miniestadi i la requalificació dels terrenys on s’aixecava aquesta construcció, per tal de poder-hi edificar (reservant un 25% de l’edificació per a habitatge protegit) i fer-hi equipaments.

La construcció d’habitatges seria la font de finançament d’aquestes reformes. Noobstant això, per a desenvolupar el pla urbanístic es necessitava la modificació del Pla general metropolità (PGM). En aquest sentit, la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000 va manifestar el seu rebuig a qualsevol modificació del PGM i a la requalificació dels terrenys del Miniestadi i reivindicaven que la zona havia de continuar sent per a equipaments. D’altra banda, les entitats que la componien es mostraven obertes a negociar.

La reforma continua endavant
A final de setembre el president del Club, Joan Laporta, va presentar les primeres idees del pla de reforma de les instal•lacions a l’Assemblea de Compromissaris que va reunir 798 persones. El president va indicar que amb la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, que acollirà l’activitat dels equips base de l’entitat blaugrana, no calia conservar el Miniestadi. La desaparició d’aquesta infraestructura i la venda dels terrenys de Can Rigalt a l’Ajuntament de l’Hospitalet eren les dues fonts de finançament previstes per dur a terme el projecte. Amb el recolzament dels compromissaris van quedar legitimades les intencions de la Junta Directiva del Club.

A l’octubre el FCB va reiniciar les negociacions amb el consistori barceloní i el nou alcalde, Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC). Aquest havia estat escollit després que Joan Clos (PSC) substituís José Montilla (PSC) al Ministeri d’Indústria. Coincidia que Jordi Hereu havia estat regidor del Districte de les Corts durant les mobilitzacions en contra del projecte Barça 2000. Tot recordant aquella època, l’alcalde va manifestar la seva predisposició de negociar però va demanar, d’una banda, aconseguir el consens entre les parts implicades i, de l’altra, més concreció en la proposta. Va remarcar la necessitat de desenvolupar un pla de mobilitat per a gestionar l’increment de persones i vehicles que comportaria la reforma urbanística prevista.

D’altra banda, el mateix mes, el vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat de Barcelona (UB) va fer pública la seva predisposició a col•laborar, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) –amb qui comparteix el campus universitari del sector Ponent (510.000 m²)–, en la transformació urbana prevista pel FCB. Aquestes dues universitats estaven impulsant la modernització del campus mitjançant el projecte Portal del Coneixement i el volien annexar al pla de transformació de l’entorn del Camp Nou liderat pel club blaugrana (propietari de 241.000 m²). Així doncs, la intenció de la UB i de la UPC era participar i col•laborar en les negociacions amb l’Ajuntament, el FCB i el veïnat per tal de desenvolupar una estratègia comuna de reorganització urbanística del sector.

Les reaccions davant la reforma blaugrana
Els grups municipals del consistori barceloní van coincidir en la necessitat que el Club blaugrana concretés la seva proposta urbanística; a més a més, tots van assenyalar que els beneficis que s’obtindrien haurien de veure’s traduïts en millores per al barri. Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), que formava part de l’equip de govern local, va manifestar la seva desconfiança amb la requalificació dels terrenys del Miniestadi i va indicar que li semblava insuficient reservar només un 25% per a habitatge de protecció oficial. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que també formava part del govern local, va posar en relleu la necessitat de tenir en compte les reivindicacions veïnals. D’altra banda, el Partit Popular (PP) va reivindicar equipaments i zones verdes i Convergència i Unió (CiU) va manifestar la seva disposició per a elaborar una nova proposta de distribució de l’espai.

Respecte a la concreció del projecte, el FCB va manifestar la seva intenció de presentar la maqueta del projecte el 24 de setembre de l’any següent, just en la celebració del 50è aniversari de la construcció del Camp Nou. En aquest sentit, a final d’any, en una reunió de la junta directiva amb el degà del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Jordi Ludevid, aquest va demanar que el concurs d’adjudicació fos obert per tal de donar oportunitat a tots els arquitectes. Es preveu que per al proper any s’obrirà la convocatòria.

Més informació
www.bcn.cat
www.lescorts.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame