Dimecres 19 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
REINTRODUCCIÓ DE L'ÓS I RETORN DEL LLOP AL PIRINEU I A LA VALL D'ARAN (2006)
Marta Pallarés

Durant l’any 2006 és constant la polèmica originada per la voluntat del govern francès de reintroduir més exemplars d’ós per a garantir la supervivència d’aquesta espècie al Pirineu. L’acció té una forta oposició per part d’associacions i entitats locals d’una banda i l’altra del Pirineu. Les autoritats araneses presenten diverses al•legacions al projecte, tant al govern català com al de l’Estat. Mentrestant, els acords entre administracions per a fer el seguiment del programa se succeeixen a mesura que el conflicte creix entre defensors i opositors a la reintroducció. Es tanca l'any amb la perspectiva d'elaborar una estratègia comuna entre els governs dels territoris afectats. Per altra banda, al massís del Cadí s'han trobat restes d'animal que es poden atribuir molt probablement a l'existència de llops procedents dels Alps italians.

Antecedents 2004:178; 2005:176

A principi de la dècada dels anys noranta es va detectar l’última presència d’un ós bru autòcton del Pirineu a Catalunya (a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà). El 1993 els governs de Catalunya, Aragó i Navarra, conjuntament amb els dels estats espanyol i francès, signaven un conveni per a reintroduir nous exemplars de l’espècie. Així, entre 1996 i 1997 es van alliberar tres exemplars d’ós provinents d’Eslovènia.

L’escassa presència de femelles en aquest nou col•lectiu d’óssos bruns al Pirineu fa difícil la seva capacitat de reproducció, per això, el Govern francès va veure necessari el 2005 impulsar-ne una nova reintroducció. La proposta va obrir una forta polèmica durant tot l’any 2005, que continuà durant tot el 2006, entre els promotors del projecte i determinats col•lectius del territori directament afectat. A Catalunya, les principals protestes foren liderades pel representant del Govern aranès. Actualment, hi ha un total de setze a divuit exemplars i caldria arribar a cent per a garantir la continuïtat de l’espècie.

Incidents durant els alliberaments dels óssos

El 25 d’abril era alliberat als boscos de Burgalays (Alta Garona francesa), a pocs quilòmetres de la Vall d’Aran, el primer dels cinc animals que havien de ser alliberats segons el programa francès de reforç de l’espècie. Era previst realitzar aquest primer emplaçament al municipi d'Arbas, però les fortes protestes obligaren les autoritats franceses a canviar l'emplaçament per a garantir la seguretat de l'animal. Tres dies més tard, es realitzava el segon alliberament als boscos de les Bagnères-de-Bigorre (Alts Pirineus francesos). El tercer alliberament es dugué a terme el 17 de maig, el quart el 2 de juny i el cinquè el 22 d'agost, tots tres al municipi d'Arbas.

Arguments a favor i en contra
El 14 de maig, unes cinc mil persones es manifestaven a Bagnères-de-Bigorre. Segons els manifestants, entre els quals es comptaven una trentena d’associacions i ajuntaments del Pirineu francès, l’ós representa una amenaça per als ramats i eventualment per a les persones, així com també un prejudici per al turisme rural, ja que la gent s’espanta. Així mateix el Conselh Generau d’Aran liderà l'organització d'un front comú contra la reintroducció de l'ós anunciant la convocatòria de diversos actes de protesta.

El 3 del juny, però, es feien sentir els partidaris de la reintroducció de l'ós en una manifestació a les Bagnères-de-Luchon que acollí activistes del sud i del nord dels Pirineus. Fou organitzada per la Coordinadora d’Associacions Pirinenques i per una sèrie d’ajuntaments del vessant francès amb l'entitat ecologista Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), representada pel seu responsable Frank Capdevila Carcassona, i l’associació Pirineus Vius.

Reaccionen els governs
Unitat d’Aran, principal partit de l’oposició, el 3 de febrer entrava al Parlament una proposta de resolució per a ampliar els ajuts i els recursos tècnics del projecte de reintroducció de l’ós que havia estat consensuada pels tres partits governant en coalició a Catalunya. "D’aquesta manera", declarava Francesc Boya Alós, "es vol equilibrar la importància de mantenir el sector ramader, greument afectat per la recessió, i important per al manteniment del paisatge de la muntanya amb la supervivència de l’ós com a mamífer important en la cadena biològica".

El 3 de maig Cristina Narbona Ruíz i Francesc Baltasar Albesa es trobaven a Madrid per abordar l’estratègia de sensibilització adreçada a la població afectada i es preveia la signatura d’un conveni conjunt que es va signar el 22 de maig a París, amb les altres dues comunitats afectades, Aragó i Navarra. També es preveia obrir un nou conveni amb els governs d’Andorra, França i Espanya. El pla estratègic estava previst per al juliol per part del Govern espanyol. Narbona avançava l’11 de maig que el Ministeri tindria una partida d’1 MEUR fins a final d’any per a aquest pla.

El Consell d’Estat francès dóna llum verd a l’ós

La més alta judicatura administrativa d’aquell país va donar el 9 de maig suport legal al programa de reforç de la població d’óssos al Pirineu iniciat pel Ministeri d’Ecologia i Desenvolupament Sostenible del Govern francès. La decisió del Consell d’Estat francès rebutjava la petició d'una trentena d’associacions de ramaders i el Consell General de l’Arièja de paralitzar l’alliberament d’óssos, ja que consideraven que no respectava certes disposicions de la directiva europea en matèria de conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora salvatge. La notícia va permetre prosseguir amb l'alliberament que havia estat suspès el dia 8 en espera que Consell de l'Estat es pronunciés en resposta a la demanda presentada.

Seguiment dels acords entre administracions i assignació de pressupost

Segons informa el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), entre 1996 i 1998 han estat sol•licitades setanta-vuit indemnitzacions per més de tres-cents caps de bestiar morts o desapareguts. D'aquests, han estat indemnitzats un total de tres-cents cinquanta-un caps, tot i que es considera que únicament setanta-sis eren imputables als óssos (mitjana de vint-i-cinc caps per any), xifra molt inferior els danys atribuïts als gossos salvatges.

El 10 de setembre el Govern de l’Estat anunciava que destinaria 870.000 € al Pirineu per compensar els danys que provoquessin els óssos entre 2006 i 2008. Segons estipula el conveni signat, la Generalitat hi hauria de posar la mateixa quantitat.

Es tancava l'any amb la previsió de celebrar una reunió a principi d'any amb els membres del Pacte dels Pirineus (Aragó, Navarra, Pirineu francès, Andorra i Catalunya) amb l’objectiu d’unificar punts de vista i formular propostes conjuntes.

El llop
El DMAH ha trobat indicis genètics, informava el diari Avui del 16 de febrer, que podrien provar l’existència de dos llops a la Serra del Cadí, segons declarava Jordi Ruíz Olmo del Servei de Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Direcció General de Medi Natural (DGMN). Segons Ruíz, “el llop no és una espècie reintroduïda, però es mira de fer possible la convivència entre el nouvingut i les activitats ramaderes tradicionals. El llop, per tant, exerceix el seu paper dins del medi on acaba d’arribar i pot servir per a regular les poblacions de porcs senglars o de cabirols que, afegia Ruiz, presenten més exemplars del que sembla idoni, fins al punt que es té constància de molts atropellaments d’aquests animals”. Un any abans també hi havia hagut indicis d'haver-se’n trobat rastre al massís de Boumort, una espècie que havia arribat a desaparèixer fa més de setanta anys. El rastre s’havia trobat a les ovelles mortes i havia estat analitzat pel Servei de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es creu que es desplacen des dels Apenins italians, travessant els Alps marítims francesos. Els especialistes creuen que és molt positiu que arribin, que consideren que contribueix a mantenir l’equilibri natural d’altres d’espècies i que enriqueix la biodiversitat del territori. Respecte de l’inconvenient que suposa pels atacs al bestiar, consideren necessari articular mecanismes efectius per a compensar aquestes pèrdues.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna
www.depana.org/osbru/index.html
www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article1887
www.edu365.com/vadellibres/llibre/30/tot-un-personatge.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame