Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL (2006)
Rosa Carbó

Després de dos anys de posada en funcionament de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial ja es comencen a desenvolupar els diferents plans integrals. Durant el 2006 es constitueixen els comitès d’avaluació i seguiment de cada projecte que va rebre finançament a la primera convocatòria i d’alguns de la segona. Durant aquest any també es desplega la tercera convocatòria i únicament en falta una quarta per complir els objectius establerts pel Govern de la Generalitat.

Antecedents 2004:103; 2005:175

El 2004 es va posar en funcionament la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Aquesta va ser la primera llei impulsada pel govern sorgit de les eleccions de novembre de 2003, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa –ICV-EUiA– i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–.

Aquesta llei posava en evidència la necessitat d’intervenir en determinats barris i àrees urbanes de Catalunya que es veien immersos en processos de regressió urbanística, amb uns problemes socials i econòmics que repercutien seriosament en la qualitat de vida dels residents. Molts d’aquests eren polígons d’habitatges construïts durant l’època desarrollista franquista amb importants dèficits d’equipaments i serveis que s’havien intentat solucionar durant la democràcia. Malgrat això, els últims anys s’observava un deteriorament urbanístic i social que la Llei de millora de barris pretenia pal•liar a partir d’una intervenció integral, amb el desenvolupament de projectes no únicament de caire urbanístic sinó també social i econòmic.

La intenció del Govern era, fins al 2011, invertir aproximadament 600 MEUR, el 50% aportats per la Generalitat i la resta pels ens locals i altres organismes. Es volien engegar quatre convocatòries d’ajuts durant la legislatura amb les quals finançar, com a mínim, quaranta barris. El desenvolupament dels projectes es feia en un període de quatre anys durant els quals es rebia l’aportació econòmica de forma gradual.

La primera convocatòria d’ajuts es va resoldre a final de 2004. La Comissió de Gestió de Fons de Foment del Programa de Barris va analitzar seixanta-sis sol•licituds. La resolució definitiva presentada pel conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, va adjudicar les subvencions a tretze projectes. Els ajuts suposaven una inversió de 198 MEUR, dels quals el 50% aniria a càrrec de la Generalitat (99 MEUR) i la resta a càrrec dels ajuntaments beneficiaris i d’altres administracions públiques.

El juliol de 2005 es va resoldre la segona convocatòria d’ajuts, a la qual es van presentar setanta-cinc ajuntaments. Els projectes seleccionats van ser disset, dels quals noupertanyien a barris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tres eren barris de les comarques gironines i tres de la Catalunya central. També van acceptar el projecte de reforma del NUCLI ANTIC DE TORTOSA [2005:104]) i el pla de MILLORA URBANA DEL BARRI DE CAMP CLAR de Tarragona. Igual que a la primera convocatòria, la inversió que aportava la Generalitat era de 99 MEUR i s’estimava que la inversió global fos de 200 MEUR.

Continuen els projectes
A principi de 2006 es van continuar desenvolupant tots aquells projectes finançats pel Programa de barris. Així, dels projectes subvencionats a la primera convocatòria d’ajuts es van començar a constituir els comitès d’avaluació i seguiment. Segons la llei, aquests estaven integrats per dos membres en representació del DPTOP, un representat de diversos departaments (Governació i Administracions Públiques, Economia i Finances, Benestar i Família i Medi Ambient i Habitatge), un representant de la Delegació del Govern corresponent, cinc representants de l’administració municipal beneficiària de la subvenció i diferents representants de les entitats ciutadanes i dels agents socials.

Al gener es va constituir el comitè d’avaluació i seguiment de la Serra d’en Mena (MILLORA URBANA DELS BARRIS DE LA SERRA D'EN MENA), àrea que incloïa diferents barris de Badalona (la Salut, Sant Joan i Sant Antoni de Llefià i la Pau) i Santa Coloma de Gramenet (Fondo, Santa Rosa i Raval-Safareigs). Tenia com a principal objectiu millorar l’accessibilitat i la cohesió social per tal de deixar de ser una àrea perifèrica.

En l’acte de constitució del comitè d’avaluació, el secretari per la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo, va anunciar que l’ajuda assignada (36 MEUR, la meitat per a cada Ajuntament) es reforçaria amb altres programes complementaris dirigits per altres departaments de la Generalitat. A més a més, en aquest mateix acte es va informar el veïnat que s’iniciarien les primeres actuacions a la primavera.

Pel que fa al desenvolupament dels projectes finançats a la segona convocatòria, a principi d’any es van començar a signar els convenis entre el DPTOP i els ajuntaments corresponents per tal de poder rebre els ajuts i començar a engegar els projectes. Aquest és el cas de l’Ajuntament de Ripoll, que va signar el conveni per al desenvolupament del programa de rehabilitació integral del barri vell a final de gener (POUM DE RIPOLL).

Més recursos per als ens locals
Al febrer es va obrir la tercera convocatòria d’ajuts del programa de barris que, com les passades, tenia un fons de finançament de 99 MEUR. A més a més, per tal de dotar de més autonomia financera els municipis i facilitar el desenvolupament de les seves competències, el Govern català va incrementar en un 37% el Fons de Cooperació Local amb 80 MEUR. Aquest fons suposava l’únic ingrés incondicional procedent de la Generalitat que rebien les administracions locals i comarcals de manera generalitzada per tal de poder fer front a les despeses generades pel funcionament. D’aquesta manera es donaven més recursos econòmics i es feia evident el compromís municipalista del govern de la Generalitat, segons va assenyalar el conseller del DPTOP.

El 28 d’abril a l’Hospitalet, el DPTOP va organitzar les jornades “Barris amb Projectes” on s’analitzava i es feia balanç de l’aplicació de la llei. En aquest fòrum es va anunciar el reforçament dels projectes impulsats pel programa de barris amb la incorporació de nous programes organitzats des de diferents departaments.

Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) s’establia un programa de rehabilitació d’edificis amb un fons de finançament de 30 MEUR que suposava l’increment d’un 10% de les subvencions destinades a aquest supòsit; a més a més, ja s’havien establert convenis de col•laboració amb diferents ajuntaments per a la construcció de noves promocions d’habitatge de protecció oficial i equipaments destinats a col•lectius amb risc d’exclusió social, com ara gent gran i joves.

El Departament de Treball i Indústria (DTI) impulsava un programa pilot de polítiques actives d’ocupació (PAO) adreçat a col•lectius en risc d’exclusió social als barris que havien rebut ajuts a la primera convocatòria. D’altra banda, el Departament de Benestar i Família preveia desenvolupar plans integrals per a la qualitat als barris (PIQS) durant el període 2006-2008 que tenien com a objectiu unificar el conjunt d’intervencions de caràcter social i comunitari realitzades al territori. Finalment, el Departament de Salut pretenia impulsar projectes a partir de la diagnosi de cada Ajuntament i de l’equip del centre de salut del barri en qüestió, a fi de desenvolupar les actuacions més adients pel que fa a la prevenció i la promoció de la salut.

D’aquesta manera es donava un nou impuls al programa de barris i es configurava una política integral en les actuacions desenvolupades a cada projecte finançat tant a la primera com a la segona convocatòria d’ajuts de la llei.

Pel que fa a l’anàlisi dels projectes que es va fer a les jornades, es va assenyalar que tots els ajuntaments que havien rebut la subvenció a la primera convocatòria ja havien tramitat els seus projectes, s’havien constituït els diferents comitès d’avaluació i seguiment i, a més, s’havien iniciat diferents obres de rehabilitació d’edificis i carrers. Respecte als projectes subvencionats a la segona convocatòria, s’estaven iniciant els tràmits per engegar-los i es preveia que el mes de juliol es començarien a constituir els diferents comitès d’avaluació i seguiment.

La tercera convocatòria
A final de maig es va fer pública la resolució de la tercera convocatòria del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial. Els municipis que havien sol•licitat l’ajut van ser cinquanta-set, dels quals setze van ser seleccionats (disset projectes). D’aquesta manera, des de la primera convocatòria, havien estat subvencionats quaranta-set projectes, és a dir, aproximadament cinquanta-cinc barris de Catalunya estaven rebent una atenció especial per tal de millorar la qualitat de vida dels seus residents.

Així doncs, des del desplegament de la llei, la Generalitat havia invertit 297 MEUR i s’estimava que la inversió global havia estat aproximadament de 600 MEUR. Amb aquests resultats es complien els objectius de partida establerts pel DPTOP tot i faltar encara la quarta convocatòria prevista.

Els beneficiaris
La majoria de barris que van ser seleccionats en la tercera convocatòria de la llei pertanyien a l’AMB, tres eren barris de les comarques centrals, dos pertanyien al camp de Tarragona i els altres dos eren de Lleida; a les comarques gironines van subvencionar el BARRI DE LA FARGA DE BANYOLES [2005:100] i, a la comarca del Garraf, el nucli antic de Vilanova i la Geltrú.

A la ciutat de Barcelona es va subvencionar, d’una banda, el projecte de millora dels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, ubicats a la zona nord del districte de Nou Barris, amb un pressupost total de 18 MEUR, dels quals el DPTOP aportava 9 MEUR. També es van subvencionar el barri de Trinitat Vella, situat al districte de Sant Andreu, que va rebre 8,7 MEUR dels 17,4 MEUR del projecte de reforma; com a actuació destacada hi havia la construcció d’un pont per a vianants que creuaria la Meridiana i que connectaria amb el barri de la Trinitat Nova. A aquests projectes se sumaven els tres barris barcelonins que ja havien estat seleccionats en convocatòries passades: el barri de SANTA CATERINA [2005:192] a Ciutat Vella, el barri de Roquetes al districte de Nou Barris i, ubicat al districte de Sants-Montjuïc, el barri del Poble Sec.

A l’AMB, un altre projecte subvencionat va ser el pla de millora integral dels barris de la Florida i Pubilla Cases de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, amb un pressupost global de 17,8 MEUR, del qual el DPTOP concedia 8,9 MEUR. Altres projectes d’intervenció integral de l’àrea metropolitana eren el del nucli antic de Martorell (la Vila Vella), els barris de Can Calders i la Salut de Sant Feliu de Llobregat, el barri del Pinar de Rubí, el Congost de la ciutat de Granollers i la segona fase del pla de millora urbana de Can Folguera (Santa Perpètua de la Mogoda), continuïtat del pla subvencionat el 2005.

La resta de barris de la província de Barcelona eren el barri de Sant Maure (Santa Margarida de Montbui) i el barri de Sant Agustí d’Igualada, tots dos ubicats a la comarca de l’Anoia; al Bages havia estat subvencionat el nucli antic de Cardona.

Molts dels projectes seleccionats a la tercera convocatòria eren plans de millora de nuclis històrics de diferents ciutats. Aquest era el cas del projecte de MILLORA URBANA DEL BARRI ANTIC DE VALLS i de Cambrils, a Tarragona; de Lleida (MILLORA URBANA DEL BARRI ANTIC DE LLEIDA) i Cervera, a la demarcació de Lleida; o de la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

L’àmbit social dels plans de millora
Els projectes subvencionat a la tercera convocatòria, com la resta de plans de millora, presentaven actuacions tant en l’àmbit social com urbanístic. En aquest últim es concretaven d’una manera més exhaustiva les intervencions que s’executarien durant els quatre anys vvinents. Moltes d’aquestes actuacions tenien com a finalitat millorar l’accessibilitat dels barris i trencar l’aïllament territorial que patien. DAltres intervencions consistien en la regeneració urbanística de determinats espais o la rehabilitació del patrimoni històric; en molts dels projectes es plantejava la idea de millorar l’estructura viària mitjançant la creació de nous eixos, especialment comercials.

Hi havia determinades actuacions urbanístiques que tenien un estret vincle amb les intervencions socials previstes com, per exemple, la creació de nous equipaments i serveis i l’execució de projectes de dinamització social. També es planificaven programes d’integració social, de recolzament a col•lectius desfavorits o de foment de la participació ciutadana i consolidació del teixit associatiu.

Al juny, a la Gran Trobada de Dones, la presidenta de l’Institut Català de la Dona (ICD), Sara Berbel Sánchez, va posar en relleu com en moltes de les intervencions plantejades als diferents projectes es feia evident la perspectiva de gènere. Així remarcava que hi havia actuacions que promovien l’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments; altres que fomentaven la consolidació de les xarxes de dones i altres que tenien en compte els nous usos del temps i la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar.

El mateix mes, l’Ajuntament de Girona i la Generalitat van organitzar la II Jornada de Participació i Pla de Barris: Transformem els barris amb participació on es va posar de manifest la intenció de la Llei de barris d’intervenir d’una manera transversal, barrejant intervencions urbanístiques amb actuacions culturals, socials o econòmiques. A més, es va posar de manifest que a molts barris subvencionats pel programa s’havien engegat processos participatius per a desenvolupar projectes urbanístics amb la intenció d’implicar la ciutadania i els diferents agents en la millora del barri.

Les millores continuen
Al novembre es van celebrar eleccions al Parlament. Aquestes van donar com a resultat la renovació del govern format pel PSC, ICV-EUiA i ERC. Aquest va donar continuïtat al Programa de barris tot iniciant els tràmits per poder fer la quarta i última convocatòria d’ajuts prevista. Estava previst que a principi de 2007 s’obriria el període per a presentar les sol•licituds per a optar a les subvencions.

Més informació
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame