Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TORTOSA (2006)
Pilar Paricio

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aprova definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa el 27 de juliol de 2006, suspenent-ne la publicació i consegüent execució fins a la presentació d’un text refós. L’Ajuntament de Tortosa havia aprovat inicialment el POUM al ple del dia 21 de febrer de 2003 i la tramitació del document ha seguit, després, un procés llarg i laboriós. El POUM desenvolupa 115,3 ha de sòl residencial, que permetran la construcció de 7.497 habitatges i 178,1 ha de sòl per a activitats.

Antecedents 2003:105; 2003:156

Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, està situada al sud de Catalunya, al marge del riu Ebre i a prop del tram final del riu. El terme municipal té una superfície de 21.800 ha i la seva població segons dades del padró de l’any 2006 era de 34.266 habitants.

L’Ajuntament de Tortosa va fer l’aprovació inicial del nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) el febrer de 2003, i l’aprovació definitiva la va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i Farreras, el 27 de juliol de 2006. L’equip de govern (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) considerava que l’anterior pla general, aprovat el 1986, havia quedat obsolet. La capacitat de creixement del municipi estava esgotada i calia un pla que s’adaptés al marc general de la planificació a Catalunya: aquest era el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre i el marc, la LLEI D’URBANISME [2004:105], a fi que permetés classificar més sòl per a acollir els creixements previstos.

De les 21.800 ha de sòl que té el terme municipal de Tortosa, 1.202 seran de sòl urbà, és a dir, un 5,48% del terme. El Pla ha reconegut 500 ha de sòl que fins ara era no urbanitzable, si bé estava edificat. Això ha fet necessària la redacció d’una declaració d’impacte ambiental.

Les propostes generals del nou POUM es basen en quatre accions urbanístiques: la nova vialitat, la distribució dels grans equipaments urbans en quatre noves zones de creixement, la transformació interior tant del centre històric com dels espais ferroviaris en desús i la definició d’una nova avinguda d’accés a la ciutat.

La nova vialitat
Per tal de reforçar el paper estructurant del riu en el conjunt de la ciutat, el Pla proposa al marge dret del riu la traça de l’eix de l’Ebre, a prop de la traça del canal de Xerta, enllaçant amb un nou pont sobre l’Ebre. Al marge esquerre del riu, al nord, proposa la creació d’una porta urbana, punt d’arrencada d’un nou pont sobre el riu situat aigües amunt de Remolins. Al marge esquerra, proposa la incorporació de la traça de l’autovia de l’Aldea com a via principal d’accés al polígon industrial de Campredó. En relació amb l’estructura viària urbana, a Ferreries es defineix una estructura vertical suportada sobre la traça de l’avinguda de l’Estadi i a la zona de Tortosa, el Pla recull i ajusta el vial de cornisa del planejament anterior.

Els equipaments urbans
El POUM rescata la centralitat del nucli històric i proposa quatre zones de nous creixements als marges drets i esquerra del riu i al nord i sud de la ciutat actual i sobre les hortes existents Aquests són:

- l’horta de Pimpí, sobre el barri de Remolins, un espai dissenyat per a la ubicació d’un nou pont i del futur recinte firal.

- l’horta de Jesús, on se situarà un parc urbà al final del corredor natural de barranc de Cervera, que farà les funcions de connector entre els barris de Ferreries i Jesús.

- l’horta de Sant Vicent, a la part de Ferreries i sota la traça del tren, donarà cabuda el nou port fluvial.

- l’horta del Temple serà la reserva de sòl per a la construcció del futur gran equipament docent i esportiu. Aquesta actuació està lligada a la reutilització de l’espai de les instal•lacions ferroviàries i a la definició del nou passeig d’entrada a la ciutat.

Aquestes àrees es desenvoluparan amb deu sectors de sòl residencial, amb una superfície de 115,34 ha i 7.497 habitatges, i nou sectors de sòl per a activitats, amb una superfície de 178,07 ha.

La transformació interior

El centre històric de la ciutat havia patit una degradació del teixit social i arquitectònic. També havia perdut la seva centralitat i havia quedat relegat en un costat. El Pla opera sobre aquesta situació i proposa uns creixements a les hortes dels quatre extrems de la ciutat, que tornen a donar centralitat al nucli històric. També desenvolupa UN PLA DE MILLORA URBANA PER AL CENTRE, EL PLA INTEGRAL DEL BARRI ANTIC DE TORTOSA (PINCAT) [2005:104].

L’altre actuació de reforma important és la reutilització de l’espai de les antigues infraestructures ferroviàries, ara sense servei, que es convertiran en una nova àrea de centralitat urbana que inclourà la concentració d’activitats comercials, lúdiques i d’oci, i l’emplaçament de sostre residencial.

Nou passeig d’entrada a la ciutat
La via d’entrada a la ciutat ha patit un procés que de mica en mica ha transformat aquest eix en una carretera aparador de productes comercials de grans dimensions. El Pla proposa l’ordenació d’aquesta via per transformar-la en el gran eix urbà de la nova ciutat. En un dels marges de la via, amb més profunditat de parcel•la, proposa urbanitzar una franja mixta de residència i activitats econòmiques. A l’altre marge, amb menys profunditat de parcel•la, defineix la creació d’una senda verda de sortida de la ciutat, al costat del canal.

El sòl no urbanitzable

El municipi de Tortosa té en el riu el seu principal actiu, com a element estructurador de la nova ciutat, i en les muntanyes de Cardó-Boix i dels Ports els principals referents paisatgístics. A partir d’aquests elements, el Pla proposa una xarxa d’espais amb valor mediambiental que connecten les serres amb les planes al•luvials del riu.

Dins el sòl no urbanitzable el POUM defineix les figures següents de protecció:

-Els espais protegits, que inclouen aquelles àrees que ja disposen d’una figura de protecció sectorial en l’actualitat, com es el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Per a aquestes àrees es recomana la redacció de plans especials.

-Les zones d’esmortiment d’impactes, que són espais que envolten els espais PEIN, i que es regeixen amb una regulació semblant.

-Els espais que necessiten protecció, que inclouen aquells que una avaluació ecològica ha detectat que precisen protecció, com ara els hàbitats fràgils, rars o degradats. Sobre aquests espais el Pla determina un conjunt de mesures com n’és el manteniment, la regeneració o la rehabilitació.

-Els corredors, que recullen els espais que connecten les diferents zones protegides per tal que no quedin isolades.

En relació amb els usos, el Pla defineix els elements bàsics del sòl no urbanitzable que en configuren la fesomia, com són l’estructura de la propietat del sòl, les edificacions existents, la xarxa viària rural, la xarxa hidrològica, els camps de conreu, les masses forestals i els elements topogràfics. Aquests elements són regulats per les normes del Pla, per tal d’aconseguir-ne la integració i reduir-ne l’impacte.

El procés d’aprovació

L’aprovació del POUM ha estat un procés llarg i laboriós, ja que el tancament dels convenis urbanístics i l’adaptació del Pla a la normativa vigent (Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, Llei d’urbanisme i legislació sectorial) ha requerit successives modificacions.

El gener de 2006, el Pla va ser presentat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre perquè l’aprovés. Aquesta va acordar ajornar l’aprovació fins que els documents corregissin algunes mancances relacionades amb la delimitació de la zona marítima terrestre.

Una altra dificultat del Pla va ser complir els criteris d’inundació del text refós de l’any 2005 de la Llei d’urbanisme, que segons diu a l’article 92: “Està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones.” Segons el regidor d’urbanisme, José Martín Cid, tots el plans parcials programats estan afectats per diferents graus d’inundació.

L’altra qüestió que va bloquejar l’aprovació del Pla va ser la classificació de 500 ha de sòl a la zona del Canalet a Jesús, ja que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va considerar que era una superfície massa gran i l’Ajuntament va haver de redactar-ne una declaració d’impacte ambiental.

La Comissió d’Urbanisme va informar favorablement sobre el POUM el juliol de 2006, amb la recomanació de realitzar un estudi precís sobre la inundabilitat i un pla d’emergència per a afrontar inundacions extraordinàries. Durant el 2007 es preveu que aquest planejament entrarà en vigor.

Més informació

www.tortosa.info/webajt/poum2/index.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame