Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS ECOPARC (ELS HOSTALETS DE PIEROLA) (2006)
Alfons Recio

A principi de 2006, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i l’alcalde dels Hostalets de Pierola van signar un conveni acordant la constitució d’un consorci promotor per a la construcció i explotació de l’Ecoparc 4 en terrenys de l’abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola. Aquesta instal•lació havia de servir per a tractar i valorar els residus dels municipis metropolitans i de la comarca de l’Anoia i el Baix Llobregat, en previsió de la clausura de l’abocador del Garraf. A final de 2005, l’EMMA ja havia n’adjudicat la construcció i explotació. Aquest projecte posa en alerta la Coordinadora d’Afectats per l’Abocador de Can Mata, que entén que amb l’Ecoparc es perd tota perspectiva de clausura de l’abocador de Can Mata.


Antecedents 2005:157

A final d’octubre de 2005 l’Entitat Metropolitana del Mediambient (EMMA)* va adjudicar a l’empresa Gespa GR, SA la construcció i explotació, per a quinze anys, de la planta de tractaments de residus Ecoparc 4.** Aquesta s’ubicarà al municipi dels Hostalets de Pierola, en terrenys del dipòsit controlat de residus de Can Mata. Aquest municipi és al sud de la comarca de l’Anoia i limita per l’est amb Esparreguera, municipi del Baix Llobregat. L’adjudicació s’emmarca en la darrera fase de la revisió del Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM).***

A principis de 2006, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà i Solsona (Iniciativa per Catalunya –Verds, ICV), el president de l’EMMA, Josep Cuervo i Argudín, i l’alcalde dels Hostalets de Pierola, Pere Barbado i Mariscal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), van signar un conveni en què acordaven els compromisos que cada institució assumeix de cara a la construcció de l’Ecoparc 4. Un dels acords previstos era la constitució d’un consorci promotor per a la construcció i explotació de l’Ecoparc, format per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), l’EMMA, el Consell Comarcal de l’Anoia i l’Ajuntament dels Hostalets. La seva constitució va ser aprovada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) a principi de novembre de 2006, juntament amb els corresponents estatuts. L’acord també preveia que dos representants de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola s’incorporessin a la comissió de seguiment del dipòsit de Can Mata,**** D’altra banda, l’ARC i l’ EMMA es comprometien a donar preferència als residents dels Hostalets, Piera, Masquefa i Esparreguera a l’hora de contractar el personal de l’Ecoparc, el qual generarà uns quaranta nous llocs de treball. A més, ambdues institucions es comprometien a col•laborar amb una aportació de 7 MEUR en el desenvolupament del Pla d’equipaments i infraestructures dels Hostalets.

La planta estarà dedicada al compostatge de prop de 75.000 tones anuals de fracció orgànica i a la bioestabilització de 300.000 tones anuals de la fracció restant. Donarà servei tant a les comarques de l’Anoia i del Baix Llobregat, com als trenta-tres municipis que formen l’EMMA.***** Les instal•lacions de l’Ecoparc 4 inclouran un dipòsit controlat de residus finals de prop de 20 ha, que podrà acollir la fracció restant dels residus generats dels municipis de l’Àrea Metropolitana mentre duren les obres de construcció de l’Ecoparc, cosa que facilitarà que a final de 2006 es pugui clausurar l’ABOCADOR DEL GARRAF. Un cop construït l’ecoparc, al dipòsit controlat només s’hi abocaran els residus de rebuig finals que aquest hagi tractat. La construcció de l’Ecoparc 4 costarà 71,3 MEUR, aportats per l’ARC i el DMAH.

Les reaccions
Poques setmanes després de la signatura del conveni per a la construcció de l’Ecoparc 4, la Coordinadora d’Afectats per l’Abocador dels Hostalets de Pierola****** va iniciar una campanya conjunta amb altres plataformes de la comarca per a protestar contra l’acumulació d’instal•lacions d’emmagatzematge de residus a l’Anoia (ABOCADOR DE PUJALT).

Segons la Coordinadora, l’Ecoparc comportarà obligatòriament una ampliació de l’abocador en el qual s’emmagatzemin els residus finals, a més de la prolongació indefinida de la seva activitat. De fet, el principal objectiu de la coordinadora és la clausura definitiva de l’abocador de Can Mata, que consideren que no s’hauria de localitzar en un àmbit tan poblat com és el sud de l’Anoia i el nord del Baix Llobregat i a pocs quilòmetres, a més, del Parc Natural de Montserrat. A part de les olors, els motius pels quals hi estan en contra són els possibles efectes nocius per a la salut que poden causar els gasos que se’n deriven, com el metà, i també per la possible contaminació de les rieres i aqüiíers propers a Can Mata i que deriven al riu Llobregat. També dubten que l’ARC disposi de prou mecanismes de control per assegurar que a Can Mata únicament s’hi abocaran residus legalment permesos.

Segons la Coordinadora, llevat del cas concret que representa l’Ecoparc 4, cal una nova política de gestió de residus per a Catalunya que superi el model de centralització del tractament i emmagatzematge dels residus en uns pocs municipis i passar definitivament a un model on cada comarca de Catalunya sigui capaç de gestionar els propis. Segons els opositors a l’ecoparc, això permetria aproximar els ciutadans a la problemàtica de la gestió dels residus i incrementar la implicació d’aquests tant en el control dels abocaments com en la necessitat de minimitzar els residus en origen i el corresponent reciclatge.

Ecoparcs metropolitans
Un cop entri en servei l’Ecoparc 4, tots els municipis metropolitans que formen l’EMMA tractaran els residus que generen segons l’objectiu final del PMGRM. Un dels tres ecoparcs restants és el de la Zona Franca de Barcelona (Ecoparc I), amb capacitat per a tractar 300.000 tones anuals de residus. Aquest va ser el primer a posar-se en funcionament, l’any 2002, amb la finalitat de suplir part de la capacitat de l’abocador del Garraf un cop es clausuri. A principi de 2006, però, l’EMMA va anunciar una inversió de 12 MEUR per tal de reformar l’Ecoparc I i corregir les ineficiències i errors del disseny inicial, que feien que el 60% de les deixalles entrants fossin residus finals a emmagatzemar al Garraf. L’objectiu de la reforma era passar al 40%, gràcies a la construcció de quatre digestors i una fosa de recepció de residus. L’EMMA preveu acabar les obres abans de 2007, quan l’abocador del Garraf quedi clausurat.

El segon ecoparc, el de Montcada i Reixac, es va inaugurar l’any 2005 (PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS. ECOPARC 2 [2005:157]) i té una capacitat de 240.000 t/any. A canvi que aquest municipi acollís l’Ecoparc II, l’EMMA es va comprometre a clausurar i desmantellar l’incineradora de residus situada al polígon la Ferreria. Aquest fet ja s’havia produït a finals de 2004, posant fi a vint-i-nou anys d’activitat. En el seu lloc l’EMMA va decidir construir-hi una planta de triatge d’envasos, que ha de funcionar a partir de 2008.*******

El tercer ecoparc, el de Sant Adrià del Besòs, va iniciar la fase de proves a principi de 2006 i a final del mateix any funcionava a ple rendiment. Té capacitat per a tractar 260.000 t/any i va suposar una inversió de 54 MEUR, un 80% dels quals van ser aportats per fons europeus. La planta, que es localitza al costat del port de Sant Adrià, disposa d’una incineradora en servei des de 1975, que ha estat modificada per rebre els residus de rebuig final des de l’ecoparc, a partir dels quals es produirà electricitat.********

Previsions
Les obres de l’Ecoparc 4 han d’iniciar-se a principi de 2007 i el DMAH preveu que estigui en funcionament a partir de l’any 2009. A partir de principi de 2007, una part dels residus que es deixaran d’abocar al Garraf ja podran ser rebuts al dipòsit controlat de l’ecoparc d’una manera provisional, mentre aquest no inicia la seva activitat. Pel que fa a la coordinadora, preveu mantenir les seves activitats de control sobre l’abocador, tot participant en la comissió de seguiment de Can Mata.

Més informació

www.pangea.org/cepa/
www.diaridemasquefa.blogspot.com/
www.bop.diba.cat
www.ema-amb.com
www.cespa.es
www.arc-cat.net/

*També coneguda com l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR).

**Un ecoparc és una planta de tractament mecànico-biològic de residus municipals. Parteixen del principi que els residus són recursos, de manera que l’ecoparc esdevé una instal•lació per tractar-los on es combina en un mateix recinte diverses instal•lacions dedicades al tractament i valoració de diferents tipus de deixalles (font: nota de premsa EMMA de 24/10/2005).

***El model de gestió de residus municipals proposa el tractament de totes les fraccions de brossa, incloent-hi la restant, és a dir, la brossa que el ciutadà no separa en origen.

****Aquesta comissió estarà formada pels ajuntaments de Masquefa, Esparraguera, els Hostalets de Pierola, l’ACR, l’EMMA i la Coordinadora d’Afectats per l’Abocador dels Hostalets de Pierola.

*****La Llei 7/1987 inclou en l'àmbit territorial de l'Entitat del Medi Ambient els municipis de Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Papiol, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans. Posteriorment, s'hi incorporà el nou municipi de Badia del Vallès, creat per la Llei 1/1994, de 22 de febrer, per segregació de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

******La Coordinadora d’Afectats per l’abocador està formada per veïns d’Esparraguera, Masquefa i els Hostalets de Pierola. Va iniciar la seva activitat l’any 1997, per oposar-se a la primera proposta d’ampliació de l’abocador i després que s’hi realitzés un abocament il•legal de sals d’alumini.

*******Aquesta planta tindrà una capacitat de 18.000 tones anuals i serà la quarta juntament amb la de Molins de Rei i les de Gavà-Viladecans I i II. Aquestes plantes recullen els envasos dels municipis metropolitans que tenen contenidors selectius o “iglús grocs”.

********Aquesta incineradora és el sistema centralitzat de climatització del barri on s’ubica, anomenat DistricClima, el qual proporciona aire fred i calent als edificis i instal•lacions que s’hi connecten.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame