Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC (ESPLUGUES DE LLOBREGAT) (2006)
Maria Xalabarder

Després de dotze anys de tràmits administratius, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya dóna llum verd al Pla CAUFEC, que està previst desenvolupar al barri de Finestrelles, al terme municipal d’Esplugues de Llobregat. Les associacions de veïns fa anys que s’oposen a la urbanització d’aquest àmbit i titllen el pla d’especulatiu. Continua la polèmica.


Antecedents 2004:161

Esplugues de Llobregat és un municipi situat sota la serra de Collserola, entre els municipis de Barcelona a l’est, Sant Just Desvern al nord, Sant Joan Despí i Cornellà a l’oest i l’Hospitalet de Llobregat al sud. Amb més de 45.000 habitants és una de les àrees més densament poblades del continu urbà metropolità.

La reforma urbanística del barri de Finestrelles, en el seu terme municipal, afecta 39,5 ha de terreny a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir, entre l'avinguda dels Països Catalans, la ronda de Dalt, l'autopista A-2 i el carrer Laureà Miró.

Els terrenys pertanyien a la societat CAUFEC (acrònim de l’empresa francesa Cauval i de Fecsa) i estaven ocupats per les línies elèctriques que creuen la zona sud de Collserola i van a parar a l'estació elèctrica de l'Hospitalet nord.

La necessitat de compensar la companyia d’electricitat Fecsa per la despesa que li suposava soterrar divuit torres d’alta tensió de la zona –42 MEUR, segons Fecsa– va obligar el govern municipal a sol•licitar la modificació puntual del Pla general metropolità (PGM), per tal de poder augmentar els metres quadrats edificables al barri, acord a què es va arribar a principi dels anys noranta. El soterrament previst de les línies, segons el pla inicial, comportava la declaració d'edificabilitat de 30.000 m2 i, després de l'acord, la superfície es va multiplicar per vuit. Per la seva part, CAUFEC va vendre els terrenys a la immobiliària Sacresa el 2001.

El 20 de juliol del 2004 la Generalitat va aprovar definitivament una modificació del PGM que permetia passar de 30.000 a 234.000 m2 edificables.

Pla CAUFEC
El pla urbanístic està dividit en dos sectors, separats per l’autopista A-2. A la zona nord es concentraran 90.000 m2 d'oficines, que promourà Sacresa en règim de lloguer, i 67.800 m2 de sostre residencial (529 habitatges). A la zona sud, entre l'autopista, la ronda i Laureà Miró, es farà un centre comercial i d’oci, amb 59.000 m2 de sostre, i 180 habitatges més, dues terceres parts dels quals subjectes a algun règim de protecció social.

El projecte preveu la construcció de dues torres de 92 m d’alçada i vint-i-cinc plantes, projectades per l’arquitecte Ricardo Bofill, per a activitat empresarial i hotelera, sis blocs de 28 m (set plantes) per a oficines, setze edificis de 28 m per a habitatges, un centre comercial de vuit plantes (quatre de soterrades) i tres blocs d'habitatges de disset plantes.

El planejament també preveu crear una gran zona verda, principal reivindicació dels veïns que, resseguint l’avinguda Jacint Esteve, farà de corredor verd del parc de Collserola. Estan previstos tres passos subterranis per a evitar la congestió viària.

Continua la polèmica pel projecte
Des de l’inici, l'Associació de Veïns de Finestrelles va qualificar l’operació d’especulativa i van impulsar la creació de la Plataforma Diagonal-Ponent, integrada per setze entitats de les zones limítrofs entre el barri de les Corts de Barcelona i els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues i l'Hospitalet del Llobregat. Aquest moviment cívic, juntament amb la Plataforma Popular contra el Pla Caufec formada poc després, es va mostrar molt actiu a l’hora d’aturar el projecte i demanar al Govern de la Generalitat una moratòria per a aturar els plans urbanístics que afecten aquesta zona nord-oriental de Barcelona. Els veïns van exigir que es tingui en compte la remodelació conjunta de l’àrea i que aquesta no es faci municipi per municipi; qualifiquen l’operació d’especulativa, critiquen l’excessiva l'edificabilitat i vaticinen que la xarxa viària actual no podrà absorbir l'augment de trànsit que comportarà el projecte.

A final de desembre de 2004 les entitats veïnals van interposar el segon contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Pla CAUFEC, que va ser definitivament refusat per aquest tribunal el juliol de 2005, moment en el qual els detractors del projecte van apel•lar el Suprem. A partir d’aquell moment, l’activitat s’intensificà: revistes informatives, esmorzars populars, xerrades, concentracions, talls de vials i autopistes, acampades, aparicions al mitjans de comunicació, intervencions als plens, etc.

Inici de les obres
A començament d’abril de 2005, la promotora Sacresa va iniciar les obres dins l’àmbit sud del Pla CAUFEC. Un any després, va procedir al desbrossament de la zona nord, a la falda de Sant Pere Màrtir, més propera al Parc de Collserola. En resposta a aquest fet, el 22 d’abril de 2006, una trentena de membres de la Plataforma Popular contra el Pla CAUFEC van ocupar la sala de plens de l'Ajuntament per exigir la paralització del projecte fins que es resolguessin els contenciosos pendents. Finalment, a mitjanit van ser desallotjats pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.

Paral•lelament, l’empresa constructora va continuar el desnonament de masies ocupades durant el 2006: a final de febrer els Mossos d’Esquadra es presentaren per tercera vegada a la masia de Can Oliveres –registrada en Catàleg d’Edificacions Històric-Artístiques de l'Ajuntament–, amb la intenció que fos rehabilitada i cedida al consistori per equipaments municipals de gestió privada. En aquesta ocasió, una cinquantena de persones van retardar uns quants dies el desallotjament.

A final d’any encara no hi havia un calendari d’acabament d’obres però s’esperava que s’incloguessin en el pla previst d’habitatge municipal de l’Ajuntament. La Plataforma Popular contra el Pla CAUFEC preveia continuar el seu activisme.

Més informació
www.lescorts.com/elraco/canrigalt.htm
www.ajesplugues.es/
www.collserola.org/caufec_doc.html
www.moviments.net/
www.sacresa.com/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame