Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (2006)
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

A mitjan abril, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) presenta l’Avantprojecte del pla territorial parcial de les Comarques Centrals. El pla preveu un creixement demogràfic del 60% per al conjunt de l’àmbit i estableix una gradació entre els assentaments urbans, de manera que siguin les capitals comarcals i les ciutats mitjanes les que concentrin el gruix principal dels creixements. D’altra banda, el pla defineix la xarxa d’espais oberts de l’àmbit i especifica el grau de protecció dels diferents espais que la formen, alhora que vetlla perquè la zona encaixi en l’ampliació de la xarxa d’infraestructures de mobilitat prevista pel pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC), que inclou projectes importants a les Comarques Centrals com l’eix Transversal Ferroviari i l’eix Diagonal.


La regió de les Comarques Centrals, que com el seu nom indica s’estén pel centre del país, està integrada per l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès. El 12 d’abril de 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar l’Avantprojecte del pla territorial parcial de les Comarques Centrals, el qual va restar en exposició pública durant tres mesos.

L’Avantprojecte consta d’una memòria explicativa i justificativa de les propostes, dels plànols i les normes d’ordenació corresponents (algunes d’aplicació directa, d’altres que han de servir com a criteris rectors per a altres instruments del planejament com ara els plans urbanístics), i de l’informe de sostenibilitat ambiental. Aquest últim es va presentar a final d’any i concloïa que les propostes del pla comportaven un balanç ambiental positiu i que representarien una millora ambiental respecte de l’alternativa zero, és a dir, l’escenari tendencial sense el nou pla.

El tercer àmbit territorial de Catalunya pel que fa al creixement
El pla preveu per a la regió un increment de fins a 170.000 llocs de treball, és a dir, el 17% de la nova ocupació prevista per a Catalunya en l’horitzó de l’any 2026. El creixement demogràfic previst és del 65%, amb la qual cosa es preveu arribar als 700.000 habitants. Per donar cabuda a aquests creixements, s’estima necessari construir 116.000 habitatges nous a la regió. De fet, d’acord amb aquestes previsions, les Comarques Centrals esdevindran el tercer àmbit territorial pel que fa al creixement, només per darrera de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) i del Camp de Tarragona. El pla preveu una distribució heterogènia del creixement en funció de les possibilitats de les diferents comarques i nuclis urbans, si bé el gruix principal es preveu a l’Anoia, el Bages i Osona, especialment a l’entorn de les àrees urbanes de les respectives capitals.

L’avantprojecte segueix la mateixa metodologia que la de la resta de plans territorials parcials, que consisteix en l’anàlisi i ordenació dels tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat.

L’avantprojecte defineix i protegeix el sistema d’espais oberts
Les Comarques Centrals presenten dos subàmbits diferenciats: el Berguedà i el Solsonès són comarques de muntanya, i l’Anoia, el Bages i Osona, són comarques de plana. En les primeres predominen les zones forestals mentre que les segones són àrees que mantenen encara un fort component rural, amb una important presència de l’activitat agrícola. En conjunt, el 97% de la regió es considera sòl no urbanitzable i en totes les comarques aquest percentatge és superior a la mitjana catalana.

Per tal de garantir la qualitat i continuïtat de la xarxa d’espais oberts que formen aquests sòls, l’avantprojecte, seguint la classificació del sòl no urbanitzable emprada també en la resta de plans territorials parcials, estableix una gradació de protecció mitjançant la definició de tres categories bàsiques: sòls de protecció especial, que representen el 60,8% del SNU, sòls de protecció territorial (2,4%) i sòls de protecció preventiva (36,8%).

Els sòls de protecció especial, que són els que reben un major grau de protecció, signifiquen el 40,8% del total de l’àmbit i inclouen tant els sòls de valor natural que ja estan protegits per la legislació ambiental* com les onze grans àrees considerades pel pla com d’alt valor agrícola.** Aquestes últimes suposen el 13,5% dels sòls agrícoles de la regió i en formen part espais com el regadiu de Sant Martí de Tous, les àrees de vinya del pla de Bages i les zones d’alt rendiment agrícola de la plana de Vic.

Dins els sòls de protecció territorial es classifiquen aquells terrenys que no es consideren adequats per al desenvolupament urbà per motius de riscos, qualitat paisatgística o reserves estratègiques. El pla estableix mesures de protecció d’aquests sòls, si bé preveu la possibilitat que es puguin admetre en casos justificats, implantacions d’activitats o instal•lacions de valor estratègic i d’especial interès per al territori. Dins aquesta categoria s’inclouen espais com les àrees subjectes a explotacions mineres de Balsareny, Cardona, Callús, Castellnou de Bages, Sallent i Súria, o els sòls reservats per a possibles alternatives d’implantació d’un aeròdrom a Fonollosa.

Finalment, els sòls de protecció preventiva inclouen la resta de sòls no inclosos en les dues categories anteriors i se sotmeten a les limitacions pròpies del sòl no urbanitzable.

Concentrar els creixements per aturar la dispersió
Pel que fa als assentaments urbans, el pla pretén que la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats més grans, per tal d’evitar el creixement desproporcionat dels nuclis de menys dimensió. En aquests, s’aposta pel manteniment, la millora i la plena consolidació de la seva estructura urbana. Al mateix temps, es vol redreçar el model d’implantació caracteritzat per la dispersió i desarticulació dels creixements urbans.

Per assolir aquests objectius, el pla divideix l’àmbit territorial en dinou sistemes urbans (vegeu mapa 1), en els quals es fixen sis nivells de creixement. El nivell més alt és el previst per a les tres ciutats principals, Manresa, Vic i Igualada. A continuació, es fixa un nivell de creixement intermedi per a les ciutats mitjanes com Solsona, Berga, Cardona, Torelló i Manlleu, per a les quals es proposa un increment màxim de la superfície urbana de fins al 60%. Per a altres municipis més petits, es preveu un creixement per sota del 30%, com en el cas de Seva, Bagà o Moià. En la resta de nuclis, es proposa consolidar i millorar els teixits urbans existents, més que no pas ampliar-los, encara que també es preveu la possibilitat de donar impuls a creixements que completin algunes àrees urbanes com les de Tavèrnoles, Viladrau, Carme, Calders o Talamanca. Pels nuclis més petits i de marcat caràcter agrari, com per exemple Pruit o Sant Sadurní d’Osormort, l’avantprojecte preveu el manteniment de la situació actual i uns creixements pràcticament inexistents. Finalment, es preveu enfortir i consolidar les estructures urbanes dèbils com els conjunts de colònies industrials o les urbanitzacions de baixa densitat de municipis com Piera o Masquefa.

L’any 2006, tres dels sistemes urbans de la de la regió (CONCA D’ÒDENA], el PLA DE BAGES i la plana de Vic) havien engegat el procés d’elaboració dels respectius plans directors urbanístics.

Impuls a les infraestructures de mobilitat
Les infraestructures de mobilitat tenen un paper cabdal a la regió, tant pel que fa a la seva articulació interna i la de la de la xarxa polinuclear de nuclis urbans plantejada, com per l’articulació de les comunicacions del conjunt del país. En aquest sentit, l’avantprojecte incorpora bona part dels projectes que a final de juliol va recollir el PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA, com és el cas de l’acabament de l’AUTOVIA C-16 (EIX DEL LLOBREGAT), el desdoblament de la CARRETERA C-25 (EIX TRANSVERSAL) i de l’eix Congost-Ter (l’antiga N-152), i l’acabament de l’AUTOVIA C-15 (EIX DIAGONAL), que ha d’unir Manresa amb Vilanova i la Geltrú.

El pla preveu, a més, un seguit d’actuacions encaminades a la millora de la xarxa ferroviària: la construcció del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA –que ha de connectar Igualada, Manresa i Vic–, i el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Igualada fins al barri de Sant Maure i fins a la futura estació del tren transversal, i a Manresa fins al centre de la ciutat. També proposa la creació d’un tramvia que connecti les principals poblacions de l’entorn de Manresa aprofitant les vies existents d’FGC i la reconversió del tren de mercaderies de les mines de potassa en tren de passatgers.***

Finalment, l’avantprojecte també dedica un apartat específic als aeroports i proposa potenciar els dos aeròdroms existents a l’Anoia, el d’Òdena i el de Calaf-Sant Pere Sallavinera, alhora que deixa la porta oberta a la construcció d’un tercer aeroport a la comarca del Bages. Amb tot, la regulació i planificació definitiva d’aquestes infraestructures resta pendent de l’aprovació definitiva del PLA D'INFRAESTRUCTURES AEROPORTUÀRIES.

La resposta dels agents del territori
Alguns ajuntaments van presentar esmenes o suggeriments durant el període d’exposició pública de l’avantprojecte. Així, per exemple, l’Ajuntament de Manresa va aprovar a mitjan juliol una moció signada per tots els grups municipals en què instava el DPTOP a mantenir la classificació prevista en l’avantprojecte per a les àrees de la riera de Rajadell i dels plans de Salelles. Aquests espais es qualificaven com a sòls de valor natural i de connexió o com a sòls d’alt valor agrícola, la qual cosa comportava una protecció altament restrictiva en relació amb les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. L’Ajuntament demanava que aquesta qualificació es mantingués, davant del risc que aquests sòls quedessin afectats pel traçat de l’autovia C-15.

La proposta de construir una nova via d’accés alternativa a la C-17 per millorar l’accessibilitat a la comarca d’Osona va generar una reacció semblant a Centelles, on el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) va manifestar el seu rebuig davant la possibilitat que aquest nou eix passés pel municipi i va denunciar que, malgrat que el PITC no feia explícit el traçat de la via, aquesta ja estava pressupostada, cosa que feia pensar que aquest traçat ja s’havia decidit.

Una altra entitat que va presentar al•legacions va ser la plataforma Ara o Mai, constituïda a Centelles el 20 de juny. Aquesta plataforma, que tenia com a àmbit d’actuació principal el sud de la comarca d’Osona, demanava més atenció a la protecció dels espais agraris i forestals, un grau més elevat de participació pública en l’elaboració del pla i el replantejament de l’ampliació de la xarxa viària, especialment la C-17.

D’altra banda, l’opció de construir un nou aeroport a FONOLLOSA (BAGES) [2005:9] va generar el rebuig de nombrosos municipis de la comarca. Davant la creixent oposició al projecte, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar el mes de febrer que la decisió definitiva sobre la ubicació de l’aeroport no es prendria abans de dos anys. Tanmateix, en presentar l’avantprojecte del pla territorial, el secretari per a la planificació territorial del DPTOP, Oriol Nel•lo, va manifestar que, si bé la decisió final corresponia al pla d’aeroports, el Departament considerava adequat que hi hagués un nou aeroport a la zona.

Per últim, el Col•legi d’Ambientòlegs de Catalunya va presentar el mes de juliol un recull de suggeriments i esmenes on es qüestionaven les previsions de creixement demogràfic fetes pel pla pel fet que podrien comprometre la capacitat d’abastament d’aigua potable de la regió. Així mateix, el Col•legi criticava que el pla no establia cap canvi en la dinàmica existent d’ocupació del sòl urbanitzable, cosa que amenaçava d’estendre a les Comarques Centrals el procés de metropolinització produït en els anys anteriors a la RMB.

L’Alt Ter i el Penedès reivindiquen vegueries pròpies
Durant el 2006 es va consolidar l’activitat de les dues plataformes que apostaven per la creació de vegueries pròpies desvinculades de la de les Comarques Centrals: la de l’Alt Ter, que reivindicava la creació d’una vegueria per a les comarques d’Osona i el Ripollès, i amb la porta oberta, també, a la incorporació de la Garrotxa; i la del Penedès, que inclouria les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. DEBAT SOBRE EL MODEL I LA DIVISIÓ TERRITORIAL). Ambdues iniciatives tenien el suport d’una part important de la població i el de nombrosos ajuntaments, entre els quals els de Vic, Igualada, el Vendrell i Capellades i, en el cas del Penedès, el de tots els consells comarcals.

Ambdues plataformes van impulsar diversos actes reivindicatius en el marc de sengles campanyes per explicar la necessitat de les respectives vegueries i es van reunir al llarg de l’any amb diferents líders polítics per plantejar-los les seves peticions.

Com s’ha indicat, a final d’any es va presentar i es va sotmetre a informació pública (durant dos mesos) l’informe de sostenibilitat ambiental de l’avantprojecte del pla. Un cop estudiades les al•legacions (tant les de l’avantprojecte com les de l’informe de sostenibilitat ambiental), el pas següent havia de ser l’aprovació inicial.

Més informació
www.altter.org
www.araomai.org
www.gencat.net/ptop
www.vegueriapropia.org

*Pla d’espais d’interès natural, XARXA NATURA 2000 [199], parcs naturals, reserves naturals de fauna salvatge, refugis de fauna salvatge, zones de caça controlada, forests del Catàleg d’utilitat pública, acords de custòdia del territori i zones humides.

**El pla estableix la classificació del sòls agrícoles a partir del seu valor productiu, ecològic i cultural.

***Per a Sallent, Santpedor, Súria i Callús s’aprofitaria part de la reconversió del tren de mercaderies de les mines de potassa en tren de passatgers; cap a Navarcles, Sant Fruitós i Sant Joan, cal construir noves vies.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame