Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN (2006)
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals

El Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran s’aprova inicialment a començament d’abril i se sotmet a informació pública durant dos mesos. En aquest període rep un centenar d’al•legacions, entre les quals destaquen les dels consells comarcals i el Síndic d’Aran, que demanen al Govern de la Generalitat que suspengui la tramitació fins després de les eleccions del novembre. Segons el Govern, es considera que el Pla no és un projecte nou ni de darrera hora sinó el resultat d’un treball d’anys. Per això la tramitació continua i el 25 de juliol s’aprova definitivament.


Antecedents 2004:143; 2005:132

L’abril de 2005, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar i sotmetre a informació pública l’Avantprojecte del pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran i l’informe ambiental corresponent. El document promovia una xarxa de dotze ciutats pirinenques, protegia el territori i el paisatge amb tres categories bàsiques (protecció especial, territorial i preventiva) i potenciava les comunicacions per carretera i ferrocarril. El 23 d’agost va finalitzar la consulta pública, que va rebre vuitanta escrits de suggeriments.

La Secretaria per la Planificació Territorial va estudiar les demandes i les propostes efectuades. La manera com aquestes es van considerar en el Projecte de pla es va fer públic el març de 2006 en l’Informe sobre la consulta, informació pública i participació ciutadana de l’avantprojecte i del corresponent informe ambiental.

Per la seva part, la Comissió de Coordinació de la Política Territorial de la Generalitat va analitzar la proposta de Pla. En una reunió a principi de març, el Pla també es va valorar amb els presidents dels consells comarcals i, dues setmanes després, amb el Síndic d’Aran. El 22 de març la proposta es va presentar al consell rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

El 7 d’abril es va aprovar inicialment el Pla i es va tornar a sotmetre a informació pública juntament amb l’informe ambiental per un període de dos mesos. En aquella ocasió, el Pla va rebre cent un escrits d’al•legacions.

Entre les al•legacions van destacar les del síndic de la Vall d'Aran i dels presidents dels consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Aquestes institucions van demanar que la tramitació del projecte se suspengués fins a la formació del nou govern de Catalunya, després de les eleccions del novembre. El Síndic d'Aran, Carles Barrera, va manifestar que "seria poc prudent" que un pla que marcaria les línies socioeconòmiques del territori durant deu anys s'aprovés per un govern al final del seu mandat i en minoria". Poc després, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell es va desmarcar d’aquesta demanda. Els consells comarcals també van reclamar una major aposta per infraestructures com el túnel de Comiols, el túnel del Cantó, el tren lleuger entre la Seu d’Urgell i Andorra i el desdoblament de l’N-230 per convertir-la en l’AUTOVIA A-14.

Les al•legacions i la manera com es van tenir en compte es van recollir en l’Informe sobre les al•legacions presentades al Projecte de pla territorial aprovat inicialment i al corresponent informe ambiental, de juliol de 2006. Segons aquest informe, i en resposta a la demanda de suspensió, es considerava que el Pla no era un projecte nou ni de darrera hora sinó el resultat d’un treball d’anys. A més, deia l’informe, a les reunions prèvies amb els consells comarcals s’havia posat de manifest un elevat consens sobre el Pla i un reconeixement generalitzat de la seva evolució positiva com a resultat del procés de consulta efectuat.

El 12 de juliol, un cop elaborat un text refós amb les al•legacions acceptades, el Pla es va aprovar provisionalment. Un dia després, la Comissió de Coordinació de Política Territorial va emetre un informe favorable sobre el Pla amb algunes observacions, les quals es van incorporar en un nou text refós. Pocs dies després, el 25 de juliol, el Govern català aprovava definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. En compliment de la Llei 9/2006 sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el Pla territorial incorporava una memòria ambiental sobre la qual s’havia pronunciat favorablement el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

Com a novetats respecte a versions anteriors, el pla territorial definitiu reconeixia el paper d'Isona (Pallars Jussà) i col•locava aquest nucli com una de les tretze poblacions en xarxa per a les quals es reforçarien els serveis i s’implantarien noves àrees especialitzades d’activitat econòmica. També feia una major aposta pel túnel de Comiols.

La vigència del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran es preveia indefinida fins a una revisió del Pla territorial general de Catalunya. Tanmateix, la previsió temporal de les seves determinacions arribava al 2026. D’altra banda, s’establien mecanismes de seguiment i actualització.

Més informació
www.gencat.net/ptop/ptcat/ptapa
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame