Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES (2006)
Oscar Carracedo - Lorena Vecslir

El 10 d’octubre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) aprova definitivament el Pla director urbanístic (PDU) del Pla de Bages,* destinat a orientar i coordinar el planejament local per tal de fer front a les dinàmiques de transformació del territori i donar resposta de conjunt a la problemàtica dels assentaments, les infraestructures i els espais oberts.


La comarca del Bages, una de les mes extenses de Catalunya, té una superfície de 1.295 km² i una població de 162.551 habitants (cens 2002). Es troba justament al centre de Catalunya, al sector oriental de la Depressió Central, i la seva capital és la ciutat de Manresa.

L’any 2004, el Programa de planejament territorial (PPT) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va assumir l’elaboració de diversos PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS [2005:153], els quals apareixen definits a l’article 56 del Text refós de la LLEI D’URBANISME [2005:95].

Un grup d’aquests plans (el PDU del Bages, el PDU DE LA CONCA D’ÒDENA –Anoia– i el PDU de la Plana de Vic) va ser formulat inicialment com a substitutius provisionals del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS**.

El PDU del Bages ordena el conjunt de la comarca, llevat de la major part del Moianès i Cardona,*** i va ser encarregat, mitjançant un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Joaquim Sabaté Bel com a coordinador de l’equip redactor.

El Pla dóna les pautes per a coordinar l’ordenació urbanística de la comarca i, com la resta de plans directors de propòsit general, té com a finalitat establir les determinacions sobre el desenvolupament sostenible del territori, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic; les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per fer-ne una estructuració orgànica; la concreció de les grans infraestructures, i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.

El contingut del pla i la seva aprovació inicial
Amb aquest objectiu, el PDU es fonamenta en la superposició de tres capes de projecte i regulació independents.

La primera tracta sobre el reconeixement de la forma del territori, la definició dels elements que poden formar-ne l‘estructura, la matriu ambiental i el sistema d’espais oberts.

La segona estableix el disseny de les xarxes viària i ferroviària i observa els suggeriments relatius a altres infraestructures i dotacions de rellevància territorial.

Finalment, la tercera capa fa esment a l’ordenació dels principals assentaments i activitats, especialment les propostes de creixement o remodelació d’àrees urbanes.

Així mateix, el Pla identifica, per a cadascuna de les capes anteriors, certes intervencions de desenvolupament prioritari, enteses com els “projectes territorials estratègics” que permeten verificar a una altra escala les grans directrius proposades.

El 30 de març de 2006 la CTUB va aprovar inicialment el PDU del Pla de Bages, integrat pels documents següents: la memòria (que incloïa el programa d’actuacions i les bases tècniques i econòmiques de desenvolupament del Pla), els plànols d’informació i d’ordenació (un total de seixanta-nou plànols, sis de caràcter vinculant), la normativa i la memòria ambiental.

La forma del territori com a criteri d’ordenació
La memòria s’inicia amb una lectura dels principals trets geomorfològics, geogràfics i hidrològics de l’àmbit, una anàlisi de l’agricultura, ramaderia, silvicultura, mineria, recursos culturals, hàbitats naturals i espais protegits, i dels riscos amb més incidència territorial (subsidència i inestabilitats gravitatòries, avingudes fluvials i incendis).

Aquest conjunt d’estudis de la forma del territori va permetre establir la definició d’unes àrees de regulació homogènia, que constituïen la base fonamental de l’estructura normativa del PDU i que se subdividien en les cinc categories següents:

- Matriu agrícola: àrees agrícoles de secà a la plana, hortes a la plana, àrees agrícoles de vall.
- Matriu agroforestal (mixta): àrees agroforestals dels costers i de vall.
- Matriu forestal: boscos, boscos protectors.
- Matriu fluvial: lleres de rius i rieres, aiguamolls.
- Matriu urbana: zones d’activitats econòmiques, nuclis urbans, veïnats rurals, urbanitzacions.

Per a cadascuna d’aquestes àrees es definien les característiques específiques, els objectius perseguits i la seva contribució al model d’ordenació territorial. També s’establien alguns criteris de delimitació (que el planejament derivat podria ajustar), de desplegament, de gestió, i el règim bàsic d’usos i d’intervencions.

Finalment, la regulació d’àrees homogènies es complementava amb tres capes més:

-Els vincles legals i administratius derivats de la legislació ambiental (PEIN, ZEPA, Natura 2000, LIC), servituds (hidràuliques, viàries, ferroviàries, xarxes de serveis, abocadors) i concessions (per extraccions mineres o de canalització).

-Els vincles derivats de riscos i fragilitats (geològics, geomorfològics, incendis, inundabilitat, etc.).

-La valoració dels recursos del patrimoni cultural del Bages, així com una hipòtesi per a la seva estructuració en unitats temàtiques.

L’ordenació de les infraestructures
L’ordenació de les infraestructures viàries i ferroviàries responia a tres objectius fonamentals: completar la xarxa viària bàsica per consolidar el pla de Bages com una ròtula estratègica d’eixos territorials; consolidar un sistema de vies interurbanes i urbanes que optimitzin la comunicació entre els nuclis funcionalment integrats de la comarca, i modernitzar i ampliar la xarxa ferroviària.

Quant als eixos territorials, destacaven les actuacions següents:

- Construcció d’un enllaç entre el nus de la ronda Manresa Nord i la C-16, l’EIX DEL LLOBREGAT.
- Creació d’un recorregut de circumval•lació al sud i a l’oest de Manresa que completava l’EIX DIAGONAL, connectant les comarques gironines amb les de Tarragona.
- Modificació del nus d’enllaç entre la C-16 i la C-25 (l’EIX TRANSVERSAL), en el seu actual emplaçament al nord de Sant Fruitós de Bages.

En relació amb el sistema de vies interurbanes i urbanes, es plantejaven diverses actuacions estratègiques:

- Reordenació de l’estructura viària interna dels polígons industrials de Sant Fruitós de Bages i la corresponent articulació amb els polígons de Santpedor i Cabrianes, estructurant un gran àmbit funcional d’activitats econòmiques; i articulació dels desenvolupaments urbans al nord de Sant Fruitós de Bages amb els nuclis de Torroella de Baix i Navarcles.
- Transformació de l’eix Callús-Santpedor-Artés (carreteres BV-4511 i BV-4512) en un eix interurbà, introduint-hi algunes millores com la construcció d’un nou viaducte a l’altura del Pont de Cabrianes.
- Actuacions per a completar la ronda urbana de Manresa.
Pel que fa a la xarxa ferroviària, es plantejava que el servei de rodalies funcionés com un metro regional, de manera que connectés al mateix temps el Bages amb la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), i els nuclis interns del pla. Amb aquesta finalitat es proposava:
- Millores en el traçat, desdoblament i freqüències dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la futura prolongació dins de la ciutat de Manresa.
- Desplegament d’un tren tramvia que prolongava la xarxa dels FGC i connectava amb la xarxa de RENFE comunicant els principals centres urbans del Pla del Bages, des de Navarcles fins a Sant Joan de Vilatorrada.
- Utilització de les línies actuals que arriben a les mines de Súria i Sallent per al transport de viatgers.

A l’últim, es feia referència a la construcció de noves línies ferroviàries en el marc d’una xarxa de transport regional de viatgers i de mercaderies, i s’analitzaven diverses alternatives de traçat del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA quan passa pel Pla del Bages, entre les quals finalment es va optar per un corredor sud que passa per l’altiplà del Xup a causa de l’articulació d’aquest punt amb els principals assentaments urbans que implica un impacte ambiental ajustat.
L’ordenació dels assentaments i de les activitats econòmiques
Els diversos escenaris per a l’horitzó del 2026 previstos pel PPT partien de la premissa d’un creixement del nombre de llocs de treball suficientment alt per a mantenir o incrementar lleugerament l’índex d’autocontenció i aconseguir una reducció de l’atur. També es plantejava nuclear activitats amb valor afegit que ajudessin a retenir personal qualificat. El creixement de població previst al Bages suposava un increment aproximat de 120.000 persones (en un total de 280.000 habitants) i 47.000 nous habitatges. Paral•lelament, l’evolució econòmica prevista comportava un increment en el percentatge del mercat de treball de gairebé un 100%.

A partir d’aquestes premisses, el PDU va avaluar la necessitat de sòl, tant pel que fa al sòl per a habitatge com per a activitats econòmiques. Els resultats obtinguts van coincidir aproximadament amb el potencial de sòl previst pel planejament vigent, encara que es va introduir un increment de l’actual densitat mitjana de 21,5 a 60 habitants per hectàrea. Aquest canvi intentava fomentar, alhora, un creixement compacte de les ciutats i una provisió adequada de dotacions i serveis.

La creixent integració funcional d’un conjunt de nuclis al voltant de Manresa va conduir a localitzar les principals intervencions dins d’un triangle central amb vèrtex inferior a Sant Vicenç de Castellet i costat superior definit per l’eix BV-4511, entre Callús i Pont de Cabrianes.

Les operacions més significatives de creixement es concretaven en la creació de quatre eixamples residencials, els “eixamples del segle XXI”, situats en la zona que limita entre Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, la façana sud de Manresa, l’espai entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada i el nord-est de Sant Fruitós de Bages.

També es preveien àmbits de reestructuració per a reforçar la centralitat o reconvertir àrees industrials obsoletes, i rehabilitar o renovar barris degradats, com els casos dels barris afectats per subsidència minera a Sallent i Balsareny, i els nuclis antics degradats a Manresa i altres municipis, especialment els afectats per la crisi industrial.

Les noves àrees d’activitat econòmica es localitzaven fonamentalment dins dels teixits urbans existents i previstos (teixits mixtos), i també sobre l’eix de la BV-4511 de Santpedor a Pont de Cabrianes, seguint l’antiga carretera de Berga, al llarg de l’eix de la C-16 entre Sallent i Balsareny, o en la façana ponent de la C-55, entre Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet.

Pel que fa a les urbanitzacions residencials, es va optar per valorar les diverses situacions existents i suggerir criteris de tractament en funció de la posició en relació amb els assentaments, el grau de consolidació, la densitat, el grau d’habitatge principal, la situació legal, el pendent i la seva inserció en l’entorn.

Els projectes territorials estratègics
Els “projectes territorials estratègics” es van agrupar per programes o tipologies per tal d’assolir una acció conjunta i coordinada a escala comarcal, i valorar les institucions i instruments més adequats per a impulsar-ne el desplegament.

El PDU va classificar aquests projectes segons el component més destacat, seguint l’estructura metodològica proposada de les tres capes:

Els tipus d’intervencions més específicament vinculats amb la lectura de la forma del territori i les potencialitats del sistema d’espais oberts incloïen: parcs patrimonials, el Parc agrari del Pla del Bages, el Parc geològic i miner del Bages, el Pla de gestió forestal i prevenció d’incendis, la Xarxa d’itineraris paisatgístics i culturals del Bages, la restitució de connectivitats malmeses i el Parc de l’Agulla.

En relació amb la mobilitat, les opcions de projecte més significatives es vinculaven amb el traçat de l’eix ferroviari transversal o la connexió entre els eixos viaris territorials. També destacaven les millores en la xarxa viària interurbana i urbana, les millores en la xarxa ferroviària (connexions FGC i RENFE, desdoblament traçats, plataformes intermodals) i altres projectes de transport públic i mobilitat sostenible (tren verd, tramvia, bicivies).

Quant als assentaments i àmbits d’activitat econòmica es distingien: els projectes d’eixamples residencials (polítiques concertades d’habitatge); rehabilitació/renovació de barris degradats; reequipament i reurbanització de les urbanitzacions residencials; establiment de reserves per a equipaments d’abast supramunicipal; integració dels plans locals de l’habitatge; àrees de creixement econòmic (parcs empresarials, polítiques comarcals de sòl) i, per la seva singularitat, el Parc Tecnològic del Bages.

En el cas dels nous eixamples residencials, a més d’especificar-ne la localització, es proposava una possible ordenació de cadascun dels àmbits i es fixaven alguns criteris i objectius generals d’obligat compliment. L’execució d’aquestes operacions estava condicionada al rebliment previ dels sòls urbans i urbanitzables dels respectius nuclis, a la creació de consorcis intermunicipals per a impulsar-les i a l’adquisició pública de sòl per tal de garantir la provisió d’habitatges adequada.

Finalment, es recomanava la creació d’un ens tècnic específic per a impulsar el desplegament del PDU que donés suport a les polítiques municipals i coordinés totes les intervencions de caràcter supramunicipal.

Les al•legacions i la tramitació del PDU
Desprès de l’aprovació inicial del PDU el 30 de març, el Pla va restar sotmès a informació pública per un període de dos mesos.

El setembre, l’informe d’al•legacions va donar resposta als cinquanta-sis escrits presentats:

-vuit informes de diversos organismes del Govern de Catalunya o de l’Estat.
-vint-itres escrits d’ajuntaments i del Consell Comarcal del Bages (els ajuntaments de Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Balsareny i Consell Comarcal van presentar dos escrits).
-catorze escrits de col•lectius i institucions.
-onze escrits de particulars, alguns dels quals presentats amb el mateix contingut per diferents signataris.

Entre els canvis realitzats en el PDU a partir de les al•legacions destacaven:

- La refosa de les disposicions relatives als criteris de classificació en un únic article de la normativa.
- La vinculació mes estricta dels creixements proposats a l’existència d’equipaments, serveis, i infraestructures, així com a la compleció dels sòls qualificats prèviament amb la mateixa destinació.
- La distinció entre els plànols informatius i normatius, i l’establiment de mecanismes d’avaluació periòdica del PDU.
- Més flexibilitat quant a proporció d’habitatges de protecció oficial, densitats i administració actuant.
- La clarificació i flexibilització de la ubicació dels molls de càrrega-descàrrega.
- La flexibilització de la normativa en els terrenys de matriu agrícola i agroforestal.
- La consideració dels inventaris i catàlegs de masies i cases rurals del planejament urbanístic municipal.
- Canvis normatius per a facilitar la recuperació de les colònies tèxtils a l’àmbit del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT.
- La inclusió de criteris per a la regulació de l’impacte ambiental de l’activitat minera i restauració dels sòls.
- La incorporació d’una memòria ambiental i definició de les bases tècniques i econòmiques.
- L’èmfasi en la prioritat absoluta del transport públic davant altres intervencions en infraestructures.
- La inclusió de diversos suggeriments del Departament d’Economia i Finances (relatius als equipaments comercials), de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de la Direcció General d’Energia i Mines, de la Direcció de Desenvolupament Rural, de la Direcció de Ports i Transports.
- Canvis en els plànols de traçat d’infraestructures (eliminació de la variant de Santpedor, modificació de l’enllaç C-25, ajustament del traçat de la ronda sud de Manresa, etc.), en el plànol d’àrees de regulació homogènia i d’opcions de creixement (on s’introduïen ajustaments derivats del PTPCC i de l’Informe de sostenibilitat ambiental).

Paral•lelament al desenvolupament del PDU es va establir un debat sobre altres temes estratègics, com la possible ubicació d’una presó a la comarca i la futura previsió d’un nou espai aeroportuari. Encara que no hi van fer al•legacions, diverses entitats del teixit associatiu de la comarca, que havien impulsat la Declaració de l’Agulla on s’establien de manera consensuada les bases per a la protecció dels espais lliures propers al parc de l’Agulla i la rodalia de les ciutats, van mostrar una ferma oposició a aquests projectes i al fet que s’implantessin a la comarca, especialment dins dels espais de valor ecològic, agrícola, forestal, paisatgístic o de lleure.

El 28 de setembre la CTUB va aprovar provisionalment el PDU del Pla de Bages i el 10 d’octubre, definitivament.

Més informació
Boletín del Colegio de Geógrafos. Núm. 3. Año 2. Mayo 2003.
Sabaté Bel, Joaquim. “El Pla director urbanístic del Bages”, ESPAIS núm. 52: Els plans directors urbanístics de Catalunya. Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Tardor 2006.
www.respectemelpladebages.org
www10.gencat.net/ptop/

*El PDU del Pla de Bages ha estat guardonat amb el Premi Catalunya d’Urbanisme 2007 que atorga la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT).

**Aquest Pla, que inclou les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, va sortir finalment a informació pública el 7 d’abril de 2006.

***L’àmbit inclou els municipis d’Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaià, Manresa, Marganell, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navàs, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Mateu de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame