Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ (2006)
Arnau Urgell

Un any després de la presentació de l’Avantprojecte de pla director territorial de l’Empordà (PDTE), el DPTOP en realitza l’aprovació inicial el juny de 2006. Aquest tràmit havia estat reclamat insistentment per part de Salvem l’Empordà. El nou document suavitza les limitacions inicials de creixement però sense apartar-se de l’esperit inicial. Aquest fet és rebut positivament per la majoria de municipis però en canvi indigna els ambientalistes. L’octubre de 2006 s’aprova definitivament el pla i es tanca un procés que ha durat cinc anys. La majoria d’alcaldes de CiU continuen en contra del text, mentre que els del PSC hi estan a favor.


Antecedents 2003:95; 2004:135; 2005:126

L'Empordà és un territori històric que en la divisió comarcal de 1936 va quedar partit entre l'Alt i el Baix Empordà. Tradicionalment, l'economia es va basar en l'agricultura i en indústries desenvolupades entorn de recursos forestals com el suro. A partir de la dècada dels seixanta, els reclams de la Costa Brava van suposar una transició cap a un model en el qual els serveis turístics i la construcció de segones residències són les activitats predominants. En aquest sentit, l'any 2001 el nombre d’habitatges secundaris (91.000) ja superava els principals (76.000). Actualment, hi ha empadronades gairebé 124.000 habitants a cada una de les comarques empordaneses.

El maig de 2005 –pràcticament tres anys després que s’iniciés el procés– es va presentar l’Avantprojecte de pla director territorial de l’Empordà (PDTE). La diagnosi considerava necessari construir 24.000 nous habitatges, un terç dels quals estaven inclosos en el planejament dels municipis de l’Alt i el Baix Empordà. Un bon nombre d’alcaldes així com Convergència i Unió (CiU) van criticar el pla per la limitació al creixement que s’hi feia i també per “l’excessiu intervencionisme”. Els municipis més crítics van ser els del Baix Ter agrupats en una mancomunitat liderada per l'alcalde de la Tallada, Narcís Gibrat (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC). Altres alcaldes de partits progressistes que s'havien manifestat en contra del pla eren el de Verges, Lluís Joanmiquel (Esquerra Republicana de Catalunya) i la de Palamós, Teresa Farrés (PSC).

Per la seva banda, els partits que donen suport al Govern i entitats com Unió de Pagesos (UP) i el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) s’hi van mostrar favorables. Finalment, Salvem l’Empordà lamentava la manca de concreció del text.

Campanya per a accelerar l’aprovació del PDTE
El 12 d’abril de 2006 Salvem l’Empordà va iniciar una campanya per a demanar l’aprovació inicial del pla. Amb aquesta iniciativa volien alertar que en el darrer any les revisions del planejament municipal i l’execució de plans parcials havia fet créixer la xifra de nous habitatges previstos fins a cent mil. Consideraven que calia fer “ressuscitar el Pla director per evitar la mort de l’Empordà”. En aquest sentit, les accions de la campanya van seguir la temàtica funerària, i així es va simular “l’enterrament” del Pla director i també la “crucificació de l’Empordà en mans dels especuladors”. Aquest darrer acte es va realitzar a la platja del Cargol de l’Escala, municipi on s’havien presentat al•legacions a les aprovacions inicials dels plans parcials de la Closa del Llop i dels Masos. Des de l’Escala es consideraven que calia esperar a l’aprovació final del PDTE abans de tirar endavant la construcció dels sis-cents habitatges previstos.

Després d’estudiar el centenar d’al•legacions rebudes, el 8 de juny el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el pla. Per Oriol Nel•lo (Ciutadans pel Canvi, CpC), secretari per a la Planificació Territorial, calia destacar l’elevada participació en el procés i la suavització de les limitacions inicials de creixement però “sense apartar-se de l’esperit inicial”. Entre altres aspectes, el document volia evitar la construcció de camps de golf associats a urbanitzacions i en canvi apostava per la creació de nous hotels i habitatges de protecció oficial i per potenciar projectes econòmics d’interès supramunicipal.

Un dels canvis respecte a l’avantprojecte va ser la tipificació del sòl en sistemes oberts. Oriol Nel•lo va afirmar que es pretenia frenar la possible especulació d’interpretar el sòl de protecció preventiva com a “potencialment urbanitzable”.

Reaccions contràries al nou document
Salvem l’Empordà es va mostrar “indignada” amb el nou Pla director. El seu portaveu, Lluís Benejam, assegurava que es permetia un creixement urbanístic molt més gran que el que s’havia previst a l'Avantprojecte. Segons els ambientalistes, “malgrat que s’establien les mateixes estratègies, s’incorporaven una sèrie d’excepcions que feien possible evitar-les”. Criticaven per exemple que els denominats “creixements moderats” passaven del 20 al 30% respecte del sòl consolidat però al mateix temps es permetia superar-lo en cas “d’interès públic”. Per tot plegat, van distribuir unes vuitanta mil postals per tal que els empordanesos reclamessin al conseller Joaquim Nadal ( PSC) una limitació més controlada del creixement.

En la mateixa línia es va atrinxerar l’entitat socioecologista Gent del Ter. Entre altres aspectes criticava la canalització dels recs del Baix Ter, l’ampliació de la concessió d’aigua del Pasteral a la Costa Brava i creixements urbanístics com Griells, Mas Pinells o el club de golf l’Empordà.

Per la seva banda, Eudald Casadesús, cap de llista de CiU a les comarques gironines en les eleccions del Parlament de Catalunya, va criticar el Govern per la “manca de diàleg amb els ajuntaments”. Es feia ressò de la posició contrària que un bon nombre d’alcaldes –especialment de CiU– mantenien respecte del Pla director i afirmava que el document pecava “d’una excessiva visió centralista i metropolitana”.

Dies després, Salvem l’Empordà realitzava l’enèsima acció de protesta. L’aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Garrigoles era, segons els ambientalistes, una mostra de la necessitat de redactar de nou el PDTE. Es preveia la construcció d’un camp de golf, tres-cents quaranta habitatges i un hotel en un poble de cent setanta habitants. Aquesta urbanització, que l’Avantprojecte considerava que no s’havia d’executar, havia passat a una situació molt més ambigua en l’aprovació inicial.

Finalitza el procés cinc anys després
Després d’estudiar la vuitantena d’al•legacions presentades, el DPTOP aprovà provisionalment el Pla director. L’aprovació definitiva –el 3 d’octubre– fou qualificada per Salvem l’Empordà com ”d’electoralista”. Lluís Benejam afirmava que no hi havia hagut temps per a valorar les al•legacions. En un sentit similar, es va expressar el president de la Diputació de Girona i alcalde de Roses, Carles Pàramo (CiU) que criticava el fet que “s’hagués assabentat de l’aprovació gràcies als mitjans de comunicació i que desconeixia si les seves al•legacions s’havien aprovat”. De fet, la majoria d’alcaldes convergents continuaven sent molt contraris al pla. Per exemple, Joan Ribas (CiU), alcalde accidental de Torroella de Montgrí afirmava que “els creixements importants només es donen en els municipis governats pel PSC”.

Jordi Cabezas (CiU), president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, en canvi, es mostrava “moderadament optimista” pel fet que finalment el pla no marcava tant estrictament els límits al creixement. Així mateix, valoraven positivament el document els alcaldes socialistes de Figueres i la Bisbal, municipis que veien reforçada la seva capitalitat. Malgrat que la majoria d'alcaldes de partits progressistes es mostraven favorables al pla, també hi havia excepcions com el cas del de la Tallada (PSC) o el de Palafrugell, Lluís Medir (l'Entesa), que considerava millor l'Avantprojecte ja que era més restrictiu.

Després de l'aprovació definitiva, la revisió del planejament municipal havia de basar-se en els objectius del PDTE. Els primers casos es van donar els mesos de novembre i desembre. En aquest sentit es va suspendre el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Garrigàs o el Pla parcial de Sant Briu a l'Escala. En canvi, es va tirar endavant el POUM de Rupià, tot i que l'Associació de Veïns va anunciar que hi presentaria un recurs.

Més informació
www10.gencat.net/ptop
www.iaeden.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame