Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'INFRAESTRUCTURES AEROPORTUÀRIES (2006)
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Dos anys després de desestimar el Pla d’aeroports elaborat per l’anterior govern de Convergència i Unió (CiU), el Govern de la Generalitat inicia els treballs per a elaborar el nou Pla d’infraestructures aeroportuàries, que descarta construir cinc dels dotze nous aeroports projectats per CiU. La previsió de l’aeroport d’Alguaire, a Lleida, és la gran novetat d’aquest nou Pla d’infraestructures aeroportuàries, així com el plantejament d’un nou aeroport al Bages, que desperta un fort rebuig a la comarca. El Pla segueix en procés d’elaboració a final d’any.


La infraestructura aeroportuària catalana es recolza en una xarxa de quaranta-sis instal•lacions: tres grans aeroports internacionals (BARCELONA [6], GIRONA-COSTA BRAVA [7] i REUS [10]), vuit aeròdroms d’aviació general i esportiva i un conjunt de trenta-vuit camps de vols d’aeronaus d’estructura ultralleugera i pistes forestals.

La Llei 19/2000, de 29 de desembre, d’aeroports de Catalunya, promulgada pel govern de Convergència i Unió (CiU), es va elaborar per a regular i potenciar l’aviació comercial, privada i esportiva en l’àmbit català. Aquesta llei creava, en el seu capítol II, la figura del Pla d’aeroports de Catalunya com a instrument d’ordenació territorial, amb rang de pla territorial sectorial.

Aquest pla, aprovat l’any 2003, preveia possibles emplaçaments de noves instal•lacions aeroportuàries al país, d’acord amb la demanda i les necessitats de cada àmbit territorial. Així, preveia duplicar el nombre d’aeroports i aeròdroms de Catalunya (fins a vint-i-tres instal•lacions), fet que implicava la construcció de dotze pistes noves. CiU projectava també construir un aeroport complementari de Barcelona i SABADELL, reobrir l’AEROPORT DE LA SEU D’URGELL, tancat des de 1984, i reconvertir el d’Alfés en el gran aeroport regional de Lleida.

Aquest document, però, mai no es va arribar a aplicar ja que el tripartit format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)-Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) va decidir revisar-lo poc després d’entrar en el govern l’any 2003. Segons Manel Nadal, secretari de mobilitat de Política Territorial, el Pla previst per CiU era un pla faraònic que plantejava una xarxa molt extensa però irrealitzable per l’impacte que comportava sobre el territori i la falta de recursos econòmics.

El pla del tripartit
El nou pla va estar en procés d’elaboració durant tot l’any 2006. No obstant això, el mes de març el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, en va avançar les principals novetats. D’entrada, es descartaven definitivament cinc dels dotze nous aeroports que estaven previstos en el primer pla (Osona, la Selva-Maresme, Baix Empordà, Isona i l’aeroport del pla de Martís, al Pla de l’Estany, en una zona que hauria de formar part del futur PARC NATURAL DE L’ESTANY DE BANYOLES [2004:124]), però en canvi se’n proposaven alguns de nous. Les propostes més importants eren el nou AEROPORT D’ALGUAIRE, a Lleida, després de descartar l’ampliació d’Alfés, i un altre al BAGES [2005:9], que es va proposar al municipi de Fonollosa.

Les línies generals del nou pla apostaven per cinc grans aeroports comercials –Barcelona, Girona i Reus com a internacionals i la Seu d’Urgell i Alguaire (Lleida) com a regionals– i per dues noves instal•lacions d’aviació general i esportiva al Bages i les Terres de l’Ebre que a la llarga tindrien també categoria regional. El nou pla també preveia la transformació de camps d’ultralleugers com els de Prat de Moià, Roquetes i Viladomat/Ordís en aeroports generals i esportius. Així, tot i la reducció prevista, segons Nadal, hi hauria més aeroports dels que preveia fer CiU.

El nou pla, basat en una xarxa piramidal, també hauria de servir, segons Nadal, per a definir un nou model de gestió. En aquest sentit, Nadal precisava que un altre dels inconvenients del projecte convergent era que no plantejava cap model d’explotació.

Millora dels aeroports existents
A banda dels de nova creació, el Pla d’aeroports del tripartit preveia la millora d’alguns dels aeroports ja existents, com el d’Igualada-Òdena, en què s’invertirien 6 MEUR per reconvertir-lo en un aeroport esportiu, cosa que significaria ampliar la pista i fer edificis i accessos nous en un nou parc d’activitats aeronàutiques. Precisament, el mes de maig l’Ajuntament d’Òdena va aprovar per unanimitat el Pla director de l’aeròdrom.

El pla també projectava l’ampliació de la pista de Calaf-Sallavinera de 800 a 1.000 m, per poder-hi fer les pràctiques de les escoles de vol de Sabadell, i la millora de l’aeròdrom de la Cerdanya, situat entre els termes municipals de Das i Fontanals de Cerdanya, amb una inversió d’1,2 MEUR per a remodelar edificis i accessos. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el mes de juny el Pla director de l’aeròdrom de la Cerdanya, i va proposar crear un consorci per a la seva gestió format per la Generalitat i el Consell Comarcal de la Cerdanya.

L’alosa de Dupont, salvada?
Pel que fa a l’aeròdrom d’Alfés, un aeroport esportiu i d’emergències que CiU pensava reconvertir en un gran aeroport regional, el tripartit preveia únicament arranjar-ne la pista i tancar les instal•lacions, ja que l’ampliació de l’aeroport es considerava incompatible amb la protecció de l’alosa de Dupont (Chersophilus duponti), un ocell amenaçat d’extinció al paratge conegut com la timoneda d’Alfés. La protecció d'aquesta espècie va enfrontar durant més d’una dècada els ecologistes amb els partidaris de construir l'aeroport de Lleida en aquest municipi, i finalment va obligar la Generalitat a traslladar la infraestructura a Alguaire. Curiosament, el mes de novembre el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va confirmar, en una resposta parlamentària a ICV, que s’havia comprovat la desaparició de l’alosa de Dupont de la recentment declarada Zona d'especial protecció d'aus (ZEPA), que forma part de la XARXA NATURA 2000. El delegat de Medi Ambient a Lleida, Joan Farré (ICV), va justificar la desaparició de l’ocell al fet que, fins al 2004, no s’hagués fet res per preservar l'alosa.

Reacció al Bages pel nou aeroport
El nou pla preveia la instal•lació d’un aeroport corporatiu, per a jets privats, missatgeria i aviació esportiva al municipi de Fonollosa, al Bages, que actuaria com a aeroport de la Catalunya central. El cost de la seva construcció seria d’uns 67 MEUR, i estaria dotat d'una pista única de 1.500 m de longitud. Segons un estudi informatiu de la Direcció General d’Aviació Civil, la pista podria ampliar-se fins a 2.500 m, de manera que el complex ocuparia una superfície d'unes 300 ha.

Diversos ajuntaments del Bages, començant pel mateix consistori de Fonollosa, van aprovar mocions en contra de l’aeroport. L'alcalde de Manresa, el socialista Jordi Valls, va qüestionar la necessitat de l'equipament, perquè considerava que comportaria més perjudicis que beneficis a la comarca. Per la seva banda, Ezequiel Martínez (PSC), alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, també es va mostrar contrari al projecte.

Des de l'àmbit ciutadà també va sorgir una campanya, impulsada pel Grup de Defensa Rural (GDER), que va començar a recollir signatures per a frenar el projecte. Segons una portaveu del GDER, Mònica Martínez, la construcció del complex aeroportuari afectaria directament un bon nombre de masos agrícoles del terme de Fonollosa, provocaria un fort impacte acústic sobre el nucli de Fals i caldria un excessiu moviment de terres.

Com a reacció al rebuig despertat per la proposta, Joaquim Nadal va replicar que l’emplaçament definitiu de l’aeroport no es decidiria fins a l’any 2008, i que la realització dels estudis informatius no pressuposaven cap emplaçament.

Crítiques de CiU
Josep Rull, diputat de CiU al Parlament de Catalunya va criticar el tripartit per “congelar” un pla que estava pactat i negociat amb el sector sense oferir cap alternativa. Rull criticava que el govern hagués substituït el pla de CiU per una dinàmica de descoordinació i una tendència a la imposició arbitrària d’aeroports, posant per exemple la polèmica ocasionada al Bages i l’accident que va tenir lloc a l’aeròdrom de Sabadell a final de 2005, i considerava que Catalunya havia perdut dos anys en matèria aeroportuària i dubtava que el pla s’aprovés durant la legislatura 2003-2007.

Amb tot, l’any finalitzava amb el pla en procés d’elaboració, i amb la previsió que la seva aprovació inicial tingués lloc al llarg de 2007.

Més informació
www.aeroport.tk
www.gencat.net/mediamb/info_plans/280907_pts_catalunya/inf_amb.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame