Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE PALS, EL MASSÍS DEL MONTGRÍ I LES ILLES MEDES (2006)
Moisès Jordi

El projecte de Parc Natural dels Aiguamolls de Pals, el Massís del Montgrí i les Illes Medes continua en la fase de consultes i suggeriments per part d’entitats i ajuntaments. Mentrestant, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) defensa la inclusió dels arrossars, continuen els projectes de recuperació del front litoral de Pals i Torroella de Montgrí i es decideix que l’antiga depuradora de l’Estartit sigui la seu del futur Parc.


Antecedents 2004:128; 2005:113

L’àrea costanera situada al nord-est del Baix Empordà és un dels sectors del litoral català amb més diversitat natural i es localitza en un entorn sotmès a una forta pressió urbanística vinculada al turisme. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat el 1992, protegia 5.000 ha al massís del Montgrí, 40 ha a les illes Medes (que també eren reserva marina) i 205 ha als aiguamolls del Baix Ter i de Pals, englobant els municipis de Torroella de Montgrí, Pals i Ullà.

L’any 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar l’Avantprojecte del Parc Natural dels Aiguamolls de Pals, el Massís del Montgrí i les Illes Medes, amb una extensió de 7.378 ha, de les quals més de la meitat pertanyien al municipi de Torroella de Montgrí. S’hi incloïen espais com el massís del Montgrí, les illes Medes, el front litoral de l’Escala, l’antic estany de Bellcaire, els aiguamolls del Ter Vell i de Pals, els arrossars i els antics estanys de Pals i Boada i la platja de Pals. Després de la presentació el projecte entrava en la fase de consultes i suggeriments per part d’entitats i ajuntaments.

Es debat la inclusió dels arrossars
A principi de 2006 el director general de Medi Natural, Ramon Luque, assegurava que els arrossars es beneficiarien del fet de formar part del Parc Natural perquè podrien aconseguir ajuts de la Unió Europea (UE) en tant que activitat agroambiental, justament quan les subvencions europees destinades directament a la producció d’arròs s’estaven acabant. Luque, que va efectuar aquestes declaracions en un acte públic a Pals davant de seixanta persones de diferents sectors afectats pel futur Parc, defensava la inclusió dels arrossars per la sintonia existent entre aquesta activitat productiva tradicional i el seu interès com a àrea de biodiversitat. L’avantprojecte del Parc preveia incloure prop de 500 ha de camps d’arròs.

El president de l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Arròs de Pals, Josep Pericay, va demanar que la inclusió no els suposés més limitacions per al conreu de l’arròs, perquè considerava que ja hi estaven aplicant prou mesures agroambientals. Els arrossaires també reclamaven que el Parc suposés una millora del manteniment de rieres i desguassos i que el director fos algú procedent “del territori”.

D’altra banda, a la reunió celebrada, a Pals Ramon Luque va assegurar que la creació del Parc no implicaria el final de la cacera, la pesca ni les activitats turístiques, sinó que bàsicament seria un límit físic a la urbanització.

Projectes de recuperació del front litoral
Durant el 2006 van continuar els projectes de millora ambiental del front litoral de Pals i Torroella de Montgrí, uns espais que s’havien d’incloure al futur Parc. Així, el mes de març el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va demolir les antenes de RADIO LIBERTY, situades a la platja de Pals, i va anunciar que firmaria un acord amb la Generalitat per incloure la zona al Parc Natural.

A Torroella del Montgrí se seguia executant el projecte “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i rèptils aquàtics als aiguamolls del Baix Ter”, iniciat el 2004 i finançat al 50% pel programa LIFE de la Unió Europea, que tenia com a objectiu restaurar i recuperar l’estat ecològic de les zones humides del Baix Ter que en les darreres dècades havien sofert un procés d’atomització a causa de les activitats agrícoles i la urbanització. Així, durant el setembre de 2006, els càmpings Delfín Verde i Castell Montgrí van cedir a l’Ajuntament 31 ha, situades prop de la zona del Ter Vell, per condicionar-les amb la creació de basses en què es volia introduir novament, a partir de la primavera de 2007, la tortuga d’estany.

A més, també dins el programa LIFE, el Servei de Costes del MMA va encarregar el mes de novembre el projecte per a executar l’eliminació del passeig marítim de la Pletera, una urbanització parcialment executada durant els anys vuitanta a primera línia de mar del municipi de Torroella i que fou protegida en el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de 2002. Al seu lloc es preveia crear una nova llacuna. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Carles Negre (Convergència i Unió, CiU) destacava que seria la primera actuació a l’Estat espanyol de “desurbanització del litoral”.

La tramitació del Parc
Durant tot l’any 2006 el projecte de Parc Natural va continuar en la fase de consultes i suggeriments al document de l’Avantprojecte per part d’entitats i ajuntaments. El mes d’abril l’alcalde de Torroella de Montgrí, Carles Negre, va reclamar que els ajuntaments tinguessin un fort pes en els òrgans de direcció del Parc i va acusar el DMAH de fer-se seu el projecte. En resposta, el director general de Medi Natural, Ramon Luque, va assegurar que mai la creació d’un parc natural no havia sigut tan participativa com en aquest cas.

El mes de setembre el DMAH va donar a conèixer que l’antiga depuradora de l’Estartit, situada prop del Ter Vell, seria la seu administrativa del futur Parc Natural. A part de l’àrea administrativa també inclouria espais per a la divulgació, exposicions i treballs d’investigació. També es preveia crear dues seus més del Parc al centre cultural Can Quintana de Torroella i a l’antiga central de l’emissora Radio Liberty de Pals, que tindrien un vessant divulgatiu i educatiu.

Un cop finalitzada la fase de consultes i suggeriments es preveia que el Govern català aprovés el projecte de llei, que es realitzés la fase d’informació pública i que finalment el Parlament de Catalunya aprovés la Llei de declaració del Parc Natural.

Més informació
www.torroella.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame