Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL BARRI DEL CARMEL (BARCELONA) (2006)
Maria Xalabarder

L’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, creada per l’Ajuntament de Barcelona i finançada també pel Ministeri de l’Habitatge i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, comença a aplicar el programa d'intervenció integral d’actuacions urbanístiques al barri del Carmel i els encontorns. Disposa d’un pressupost de 14,5 MEUR per al període 2005-2007. Durant l’any 2006 s’executen diferents actuacions de reforma de l’espai públic –s’aprova el projecte d’una nova plaça a la zona de l’esfondrament–, s’inicien setanta-cinc expedients de rehabilitació, se n’informa gairebé uns cinc mil veïns i s’avança en la modificació del planejament urbanístic de la zona. Paral•lelament, cap a la meitat de l’any, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques inicia els tràmits administratius per reempendre les obres del metro del Carmel.


Antecedents 2003:83; 2004:106; 2005:99

Els barris del Carmel, la Teixonera, el Coll i Vallcarca, al districte d’Horta-Guinardó, són un continu urbà densament ocupat que s’estén sobre diversos turons de material argilós, pissarra i gres, al peu de la serra de Collserola, on viuen unes seixanta-cinc mil persones. Tot i l’esforç inversor continuat dels darrers anys a la zona, el barri encara té una assignatura pendent i llargament reivindicada pels veïns: l’arribada del metro i, per tant, la connexió definitiva a través del transport públic ferroviari amb la resta de la ciutat.

L’any 2002 es va iniciar la prolongació de la línia 5 del METRO DE BARCELONA [2003: 83] per enllaçar-la amb la línia 3 al barri del Carmel. El projecte constructiu inclou la construcció de dues noves estacions intermèdies al barri (el Carmel i la Teixonera), i també la remodelació i l’ampliació de l’estació existent de la Vall d’Hebron, l’adaptació de l’estació d’Horta a persones amb mobilitat reduïda i la construcció de dues cues de maniobres . Els enginyers i geòlegs consideren aquest tram com un dels més complexos dels que s'han fet a la xarxa de metro, tant pels desnivells del terreny com per la densitat d’ocupació de la zona. L’operació s’emmarca en les tasques de millora i ampliació de la xarxa de metro de Barcelona i és simultània a les obres l’ampliació de la línia L3 i a les noves línies projectades de METRO LÍNIA 9 [2005: 97]; LÍNIA 12 [2005: 98] i L11, i també a l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT A BARCELONA.

L’empresa pública de la Generalitat GISA (Gestió d’Infrastructures SA), encarregada de coordinar l’execució de les obres del metro a Barcelona, va adjudicar les obres a una unió temporal d’empreses (UTE), formada per FCC, Copisa i Comsa, que al seu torn va subcontractar algunes feines a altres empreses. La previsió era, llavors, que les obres estiguessin enllestides el primer semestre de 2006 amb un cost de 94 MEUR.

Les obres subterrànies de prolongació de la línia 5 van quedar aturades el mes de gener de 2005 a causa de L’ESFONDRAMENT AL CARMEL [2005: 99] de part de la cua de maniobres de l’estació el Carmel. Concretament, a les 11 del matí del dimarts 25 de gener, mentre es realitzava l’excavació del túnel de maniobres a la confluència de les vies passatge Calafell i carrers Sigüenza i Conca de Tremp, es va detectar un despreniment de terres que, dos dies després, va ocasionar l’aparició d’un primer esvoranc i l’esfondrament d’un edifici. La situació es va agreujar amb l’aparició, el dia 31, d’un segon esvoranc de 18 m de diàmetres i 35 m de profunditat que va afectar estructuralment diverses finques de la zona i va obligar a desallotjar 1.276 veïns de cinc-cents trenta habitatges.

El sinistre, conegut popularment com el Forat del Carmel, no va ocasionar cap víctima mortal però va generar una gran alarma social i va esdevenir una de les crisi més greus de la història recent de la capital catalana, amb conseqüències urbanes, socials i polítiques d’abast nacional, com ara l’intens debat sobre la gestió de l’obra pública a Catalunya. Les administracions públiques implicades van coordinar-se per donar suport als desallotjats, mentre s’executaven els treballs d’estabilització del terreny amb l’establiment dels fonaments del túnel.

A final de 2005, la majoria dels 1.276 desallotjats van poder tornar a ocupar els seus habitatges i van cobrar part de les indemnitzacions, però encara s’estava pendent de resoldre la pèrdua d’habitatge de 249 persones. A final de 2006, segons va informar GISA, es van lliurar les claus dels habitatges per als dos últims veïns desallotjats del barri del Carmel, que corresponien al carrer Sigüenza, número 44 i al passatge Calafell, número 13.

L’Agència de Promoció del Carmel i Entorns comença la millora urbana del barri
El 7 de febrer de 2005 l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant decret d’alcaldia, va proposar a la Generalitat que es declarés el barri del Carmel àrea extraordinària de rehabilitació integral (AERI). Aquest instrument preveu desenvolupar un programa d’intervenció integral, fomentar la rehabilitació dels edificis existents, la coordinació dels programes de millora de l’espai públic i d’equipaments, i dinamitzar i executar nous plans de millora urbana en la zona, a més de fer possible que els veïns recuperin els seus habitatges i se’n creïn de nous. L’AERI inclou també, com a àmbits d’actuació, la Teixonera, la zona dels Tres Turons, la Vall d’Hebron i la Clota, atès que, amb el Carmel, formen un continu urbà indissociable.

Finalment, el 28 de desembre de 2005 el Ministeri de l’Habitatge, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per dotar de finançament l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, creada per l’Ajuntament un mes abans, a fi de que aquesta pogués gestionar el programa d'intervenció integral d’actuacions urbanístiques previst en l’àmbit de l’AERI del barri Carmel i entorns. Poc després, l’Agència va signar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona i gestionà també els ajuts previstos en el PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL, també conegut com a Llei de barris, per al nucli antic d’Horta. L'Ajuntament tenia previst llavors invertir a través de l'Agència 14,5 MEUR en projectes de millora del barri durant el període 2005-2007.

Durant l’any 2006 l’Agència va realitzar diferents actuacions de reforma de l’espai públic, va iniciar setanta-cinc expedients de rehabilitació i va atendre i informar prop de cinc mil veïns dins el programa d’ajuts previst a l’AERI, i va avançar en tots els àmbits previstos en relació amb el planejament urbanístic de la zona. Pel que fa a les actuacions de millora de l’espai públic, i després d’uns primers mesos centrats en l’anàlisi i disseny de projectes, es van executar les primeres actuacions, com són la urbanització de la plaça Boyeros i el tram d’escales mecàniques entre els carrers Conca de Tremp i Alcalde de Zalamea.

Altres actuacions iniciades el 2006 van ser la reordenació de l’espai viari, la instal•lació de semàfors, la renovació de l’enllumenat i del paviment i l’increment de l’arbrat de l’eix Fastenrath —entre Sant Crispí i Arenys—, amb la voluntat que esdevingui un element d’identificació del barri que permetrà connectar adequadament Gràcia amb la Vall d'Hebron. S’hi van invertir més de 740.000 €. Altres actuacions importants foren la posada en marxa de quatre noves escales mecàniques als carrers Santa Gemma, Sant Dalmir, Agudells i la Manxa —en aquest darrer, també s’hi instal•là un ascensor—; la reordenació dels carrils de circulació, la renovació de l’enllumenat, del mobiliari urbà i de l’arbrat, la instal•lació de nous semàfors i la pavimentació de la calçada amb asfalt sonoreductor al carrer de la Mare de Déu del Coll —entre Dant i Fastenrath—; la substitució i millora del clavegueram, una nova pavimentació, el soterrament de línies elèctriques i la instal•lació de pilons i jardineres per evitar l’estacionament indiscriminat al passatge Sigüenza. Finalment, també cal destacar les actuacions de manteniment integral als carrers dels Agudells, Josep Sangenís i Santuari.

A final d’any estaven en fase de projecte més actuacions de millora al passatge Passarell, carrer Pantà de Tremp —entre Dant i Coll i Alentorn—, Camí Vell del Coll, carrer Cortada, carrer Josep Sangenís i al camp de futbol del Carmel.

Pel que fa al Programa de rehabilitació d’habitatges, el mes de juny de 2006 es va posar en marxa la campanya d’ajuts per a particulars amb una previsió d’aportació de 16 MEUR del Ministeri de l’Habitatge, per al període 2005-2009, i d’1,7 MEUR de l’Ajuntament de Barcelona, per al període 2005-2007. Durant l’any 2006 es van iniciar setanta-cinc expedients per obres de rehabilitació particulars amb un pressupost total de 2,39 MEUR —el 40% subvencionat—, tretze dels quals ja es van acabar i disset encara estaven en fase d’execució a final d’any. Una part dels projectes de rehabilitació privats corresponen a elements comuns (terrats, escales, façanes...) i la resta, a interiors de pisos. L’Oficina de l’Habitatge creada per informar d’aquests ajuts va atendre fins al 31 de desembre un total de 4.914 persones.

En relació amb el Planejament urbanístic, des de l’Agència i conjuntament amb el Districte d’Horta-Guinardó i el Sector Municipal d’Urbanisme, es va avançar en tots els àmbits previstos la definició del programa de l’AERI, i es va fer una especial atenció a l’obtenció de sòl per a la promoció d’habitatge protegit.

Durant el 2006 es va engegar la redacció de la modificació del PGM (Pla general metropolità) que havia de permetre la urbanització definitiva de la nova plaça del Carmel a la zona de l’esfondrament. El mes de juliol es va fallar el concurs d’idees per a la nova plaça, promogut per l’Agència, que preveia la construcció d’un edifici d’habitatges per a joves i un equipament. Paral•lelament, també es va iniciar la redacció de plans de millora d’altres zones com Vall d’Hebron-Teixonera, la Clota o la plaça Ciutadella.

La Comissió de Seguiment de l'AERI
La Comissió de Seguiment de l’AERI Carmel i Entorns es va constituir com a òrgan consultiu per tal d'assessorar en tot el procés d'aplicació de l’AERI i participar en tot allò que es considerés necessari. El componen, segons aprovació del consell plenari del Districte d'Horta-Guinardó del 12 de juliol de 2005, representants de l'Administració, d'entitats dels barris afectats i persones de reconegut prestigi d’aquest àmbit territorial. La primera reunió va tenir lloc el 6 d'octubre de 2005 per presentar l'Agència de Promoció del Carmel i Entorns i els grans programes d'actuació previstos. Internament s’organitzà en tres grups de treball específics: obres i espai públic, planejament urbanístic i rehabilitació.

Plans de millora urbana de la Teixonera, la Clota i la plaça Ciutadella
Els plans de millora urbana (PMU) dels barris de la Teixonera i la Clota desenvolupen les previsions establerts a la Modificació del PGM a la Vall d’Hebron de l’any 2005. El primer, sobre una superfície de 3’05 ha delimitades pels carrers Trueba, Segur, Cortada, Coll i Alentorn i el passeig de la Vall d’Hebron, és un àmbit de remodelació urbana de nova creació, l’objectiu principal del qual és donar resposta a les necessitats d’habitatge públic de protecció al barri. La seva redacció va quedar adjudicada a la tardor i preveu, entre altres actuacions, el trasllat de l'actual mercat de la Vall d'Hebron, que probablement se situarà a la llosa de les cotxeres del metro, situada tot seguit. El Pla preveu també una reserva de sòl per a equipament públic a la cruïlla del carrer dels Cortada amb Coll i Alentorn. Respecte de l’edificació residencial, es preveu un grup d’habitatges de poca alçada, que donaran al carrer Trueba. La seva disposició, envoltats d’espais lliures públics, permetrà una nova connexió del barri tradicional de la Teixonera amb els nous equipaments de la Vall d’Hebron i el metro, avui prou difícil.

En el cas del barri de la Clota, la modificació del PGM divideix el barri en dos sectors objecte de planejament derivat: n’hi ha un, el sector Conservació, que és fonamentalment un pla de preservació d’una morfologia urbana molt singular. L’objectiu que persegueix és conservar l’actual estructura urbana i garantir que les noves zones edificables siguin coherents amb les preexistències, mantenint el caràcter semirural de l'estructura de cases i carrers. Hi destaca la més bona relació del barri amb Horta i el Carmel, a través d’una nova façana al carrer Lisboa, la dotació de nous equipaments i espais lliures, la reurbanització del camí històric de Sant Genís a Horta, la substitució dels teixits més degradats, la recuperació del passatge Feliu com a eix paisatgístic per a vianants o la transformació del carrer Alarcon. El Pla preveu la creació de nou sòl per a viari, espais lliures i equipaments –en els 23.145 m² de sòl de cessió urbanitzada— i determina també la substitució de les edificacions inadequades, la creació de nou habitatge en règim de protecció —aproximadament, uns 6.500 m² de sostre— i també la proposta d’un nou marc normatiu que permeti substituir i millorar les edificacions existents que cal conservar. La gestió del pla serà pública, si bé semblava viable delimitar polígons d’iniciativa privada.

L’altre sector, Reordenació, correspon a la zona oriental del barri, ocupada majoritàriament per la bòbila de la Clota, obsoleta i sense activitat. En aquest cas, preveu una profunda transformació, que concentra el sostre edificable al voltant de la plaça i l’avinguda de l’Estatut, fet que permet destinar una gran superfície de sòl de cessió per a espais lliures, amb la finalitat de crear un parc urbà per al barri, de dimensions considerables. El sostre residencial màxim previst és de 52.887 m², dels quals un terç es destinaran a habitatge lliure, un terç a habitatge sotmès a algun règim de protecció pública i un terç a usos comercials i terciaris. El sostre residencial se situarà amb façana a l’avinguda de l’Estatut, seguint el model d’ordenació iniciat per la construcció de l’edifici d’habitatges municipal que ara es comença. Per ubicar el sostre terciari està prevista la construcció d’un edifici en alçada, proper a la plaça de l’Estatut i a la boca nord dels túnels de la Rovira, que adquirirà per la seva forta presència un paper referencial. Els sòls de cessió per a sistema viari, espais lliures i equipaments sumen 38.795 m².

La redacció d’aquests dos PMU de la Clota van ser adjudicats el 25 d’octubre als arquitectes Antoni Ubach pel sector de la Clota Reordenació i Óscar Carracedo i Adolf Sotoca pel sector de Conservació.

També a final d’any, el 13 de desembre, es van presentar els documents previs del Pla de millora urbana de la plaça Ciutadella, redactat pels tècnics de l’Agència, al local de l’Associació de Veïns d’Horta. En aquest cas, la finalitat és concretar l’ordenació del sector, que actua com a porta d’entrada al centre històric d’Horta des de la Vall d’Hebron i evitar l'aspecte desestructurat que donen els usos i edificacions obsolets i també la forta presència de parets mitgeres. La superfície prevista d’ordenació és de 1.855 m² de sòl, i la zona edificable prevista és de 958 m².

Nova plaça a la “zona zero”, illa delimitada pels carrers Sigüenza, Conca de Tremp i Calafell
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van signar el 10 de març un conveni per reurbanitzar l’espai situat en el punt de l’esfondrament del Carmel, l’illa delimitada pels carrers Sigüenza, Conca de Tremp i Calafell. Estava previst que el solar, d’uns 1.000 m2, donés cabuda a una plaça pública i a un nou edifici que permetés incrementar l’oferta d’habitatge assequible al barri. L’Ajuntament va iniciar llavors la tramitació urbanística i l’Institut Català del Sòl (INCASOL) va anar completant les adquisicions de les propietats privades per tal de fer-ne possible la transformació.

L’equip format pels arquitectes Sergi Serrat Guillén i José Zabala Rojí va resultar guanyador del concurs d’idees per urbanitzar el solar afectat per l’enfonsament, resolt a la primeria d’agost. El seu projecte, titulat Pati de jocs, preveu la construcció d'un edifici de dinou habitatges assequibles —amb un local social als baixos i un aparcament soterrat— i una plaça, el nom de la qual es preveia posar a votació dels veïns, amb parc un infantil, un fossat de sorra, estructures simples de tub d'acer i pneumàtics. Es preveia que les obres es licitessin abans no acabés l’any.

Paral•lelament, setze mesos després de l'ensorrament del Carmel, a final de maig, es van poder tornar a obrir al trànsit els carrers Calafell i Conca de Tremp, la qual cosa va permetre recuperar l'activitat dels dos carrers que havien resultat més afectats per l'esvoranc.

S’inicien els tràmits administratius per reempendre les obres del metro del Carmel
A començament del mes d’abril, GISA va treure a concurs públic la direcció d’obra d’ampliació de la línia 5 de metro entre Horta i la Vall d’Hebron, paralitzada des de l’esfondrament del gener de 2005. L’execució de les obres té una inversió prevista de 111,6 MEUR i un termini d'execució de dos anys i mig. L'empresa adjudicatària és l'agrupació formada per Acciona Infraestructuras, Corsán-Corviam Construcción i Proinosa Promoción i Enginyeria d'Obres. L'actuació consistirà a prolongar la línia 5 entre Horta i la Vall d'Hebron uns 2,5 km, en els quals es crearan tres estacions: el Carmel, el Coll/la Teixonera i Vall d'Hebron, amb correspondència aquesta última amb l'estació de la línia 3 de la Vall d'Hebron.

El nou projecte suposa, segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), una rectificació important respecte al projecte anterior perquè el túnel de maniobres, que la primera vegada es va construir sota les cases del barri del Carmel, ara se situa al costat mateix de les cotxeres d'autobusos de Sant Genís, a la Vall d'Hebron. També es preveia que es fessin nous estudis geològics. Amb tot, a final d’any encara no s’havien tornat a engegar les obres del metro.

Avaluació de costos
La crisi del Carmel va costar a la Generalitat, a través de les empreses públiques GISA, a Adigsa (Administració, Promoció i Gestió, SA) i a Incasol, un total de 88,70 MEUR. El Departament d'Economia va informar el mes de desembre que l'Administració autonòmica havia recuperat 25 MEUR de les companyies asseguradores i preveia rebre uns altres 25,35 MEUR de les companyies que van formar la unió d'empreses responsables de les obres en el moment de l’esfondrament.

Més informació
www.adigsa.org
www.agenciacarmel.net/

www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/EspecialCarmel/
www.gencat.net/generalitat/carmel/cat/index.htm
www.gisa.es
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/public/metro/l5/index.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame