Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL BARRI DE L'ERM (MANLLEU) (2006)
Cristina Domènech

L’Ajuntament de Manlleu presenta el Projecte d’intervenció integral del barri de l’Erm a la primera convocatòria de la Llei de barris. El projecte planteja una intervenció en el barri per donar resposta a les problemàtiques socials, econòmiques i urbanístiques detectades, pal•liar els efectes de l’increment de població que ha generat la immigració i alhora connectar-lo amb la resta de barris de Manlleu. L’execució del projecte, que té un pressupost de 17 MEUR, incidirà en quatre grans àmbits: l’habitatge, els equipaments, els espais públics i el desenvolupament social i econòmic. Es preveu que l’execució del projecte duri un màxim de quatre anys.


Manlleu, municipi de la comarca d’Osona, l’any 2006 tenia 19.979 habitants. Es tractava del segon municipi més gran de la comarca, i tenia una gran tradició industrial. L’any 2003 prop del 62% de la seva població activa es dedicada a la indústria, majoritàriament metal•lúrgica, química i alimentària. El 20% de la població de Manlleu era nouvinguda i d’aquesta, el 80% era d’origen magrebí. La necessitat d’ubicar aquesta població va provocar un important moviment immobiliari i especulatiu als anys seixanta que va culminar amb la creaciódel barri de l’Erm en una zona que abans era extraradi. El municipi, que estava format per catorze barris, va créixer entre els anys 1960 i 1975 un 60%, un increment molt precipitat de la població que va provocar importants dèficits urbanístics i arquitectònics. L’any 2006 el barri tenia uns tres mil tres-cents habitants, dels quals el 55% venien del Magreb. La convivència entre la immigració establerta al barri des dels anys seixanta, bàsicament procedent d’Extremadura i Andalusia, i la nova onada migratòria, amb recursos econòmics minsos, comportava problemes molt variats i alimentava dia a dia una visió del barri molt estigmatitzada.

El projecte del barri de l’Erm a la Llei de barris
El 2004 l’Ajuntament va presentar el Projecte d’intervenció integral del barri de l’Erm a la primera convocatòria de la Llei de barris feta pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) [LLEI DE MILLORA DE BARRIS 2004:103]. Aquesta llei tenia com a objectiu donar suport als ajuntaments que presentessin projectes de rehabilitació integral dels barris que per les seves característiques requerien una atenció especial. Els criteris d’avaluació per a determinar els barris beneficiaris eren la problemàtica urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona; també es valoraven les característiques demogràfiques, les problemàtiques socials i econòmiques i el percentatge de població en risc d’exclusió. El barri de l’Erm va ser un dels primers de Catalunya que es va beneficiar dels ajuts.

L’àmbit d’actuació del projecte tenia una dimensió de 18,4 ha, i incloïa el mercat municipal, l’escola Puig i Agut i l’església. Segons les paraules de l’alcalde Pere Prat i Boix, l’execució del projecte tenia un doble vessant: resoldre la problemàtica social que acompanya la degradació urbanística del barri però també capgirar la imatge negativa que la resta de vilatans tenien de l’Erm i canviar de manera positiva la percepció de la immigració i les tensions que originava. L’equip redactor del projecte estava format pels lletrats de l’empresa Ballbé Advocats Associats i pels arquitectes Itziar Gonzalez, Pere Mogas, Arola Balanzó i Isabel Peirató, així com per l’Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals de la Diputació de Barcelona.

Durant el gener de 2006 es constituí el comitè d’avaluació i seguiment del Projecte d’intervenció. El secretari per a la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel•lo, i alhora president del comitè, va valorar la qualitat del projecte i també la prestesa a posar-lo en marxa, ja que va permetre tenir enllestit el Centre Cívic Frederica Montseny en un període de temps gens habitual. L’alcalde de Manlleu, Pere Prat (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va destacar que el programa era una vertadera rehabilitació integral en la qual participaven tots els actors implicats i la majoria de departaments de l’Ajuntament i que afectava tots els elements de la vida del barri. En aquesta línia la Regidoria de Treball va preparar programes d’ocupació, la Regidoria d’Ensenyament va millorar les instal•lacions de les escoles i la Regidoria de Salut va posar en marxa el programa específic de ”Salut als barris”.

El projecte tenia un pressupost de 17 MEUR que aportaven a parts iguals la Generalitat i l’Ajuntament. A més del Centre Cívic, afectava espais públics, habitatges, carrers, equipaments i la reconstrucció del Mercat Municipal. Es tractava de donar resposta a les problemàtiques socials, econòmiques i urbanístiques detectades en el barri, i alhora connectar-lo amb la resta de barris de Manlleu. Millorar, per tant, la qualitat de vida i la convivència dels habitants de Manlleu mitjançant programes de desenvolupament social i econòmic. En aquest sentit, el Centre Cívic Frederica Montseny complia amb escreix part dels objectius socials marcats a l’inici del projecte, seria un espai destinat a conciliar i a retrobar les diferents cultures que tenien lloc al barri, i es convertia en la primera instal•lació de tot Catalunya que naixia amb la nova llei de barris.

Per desenvolupar el projecte es van posar en marxa dues línies estratègiques d’actuació. Actuar en el planejament urbanístic i crear un pla de convivència que tenia com a objectiu garantir la cohesió social dels veïns del barri de l’Erm i de tot Manlleu, a partir de la consideració d’igualtat, des d’un punt de vista democràtic de tots els ciutadans.

L’execució del projecte incidiria en quatre grans àmbits: l’habitatge, els equipaments, els espais públics i el desenvolupament social i econòmic. Pel que feia als projectes urbanístics, calia destacar l’enderroc del mur perimetral de l’escola per aconseguir la permeabilitat entre l’escola i el barri; la millora de patis interiors i el condicionament posterior com a pistes esportives d’ús col•lectiu; la millora del clavegueram i de la urbanització de carrers com el de Bellfort o la plaça Sant Antoni de Pàdua, o el Parc de l’Erm, on es pretenia repensar el parc com a espai de lleure, repòs i passeig amb l’enjardinament del parc, la millora del mobiliari urbà i l’enllumenat a més de la redefinició dels usos.

Pel que feia al desenvolupament social i econòmic, calia destacar els projectes destinats a integrar les noves tecnologies, a cercar espais de treball amb equitat de gènere, impulsar la participació ciutadana, impulsar la dinamització cultural i la integració dels immigrants al barri. Així naixia el Pla de convivència, que amb un pressupost de 2 MEUR impulsaria una trentena d’actuacions que tindrien com a voluntat eliminar els problemes que es generaven al barri bàsicament per la falta de coneixement que hi havia entre les diferents cultures que hi convivien. Des de l’Ajuntament es van contractar educadors per a identificar i resoldre els conflictes entre els diferents col•lectius de joves i entre els veïns i els serveis municipals. Un equip social visitava i treballava amb les famílies dels blocs de pisos on es generaven els problemes més greus de convivència. Les actuacions també anaven dirigides a promoure la inserció laboral, a fomentar l’aprenentatge del català i el coneixement de noves tecnologies com a eina de cohesió social.

Durant l’any 2006 es va enderrocar el mur perimetral que tancava l’escola i s’aconseguia la permeabilitat entre l’escola i el barri, es van millorar els patis entre els edificis, es va condicionar el carrer Bellfort a la vegada que s’actuava molt intensament a nivell de participació ciutadana a través de les diferents entitats del barri.


El president Maragall posa Manlleu com a exemple de ciutat amb projectes
El mes de març el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, visitaven el barri de l’Erm per a conèixer de prop les actuacions que havien de transformar-lo els propers anys. Acompanyats d’ alguns membres del consistori, van recorre a peu el barri fins a arribar al Mercat Municipal i al nou Centre Cívic. El president va elogiar l’empenta de Manlleu per a transformar l’Erm. Per Maragall, Manlleu tenia problemes com tothom però també tenia projectes per resoldre’ls i va afegir que es tractava d’una aposta pionera, ja que participava en la primera convocatòria de la Llei de barris.

A final d’any l’Ajuntament va presentar la campanya informativa per explicar les actuacions de millora que es farien els propers anys al barri de l’Erm. La campanya es proposava com un porta a porta a tots els domicilis i comerços del barri. És important remarcar que el tríptic que es repartia estava traduït al castellà, a l’anglès i a l’àrab. Es preveia que el projecte acabés l’execució el 2008.

Més informació
www.manlleu.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame