Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL BARRI ANTIC DE LLEIDA (2006)
Josep Ramon Mòdol

El centre històric de Lleida ha estat testimoni d’una llarga trajectòria de mesures de millora urbana, entre les quals destaca el programa “Àrea de rehabilitació integral” (ARI) de 1994. Les actuacions engegades durant el 2006, com la inclusió en la tercera convocatòria de la Llei de millora de barris, van encaminades a continuar els treballs de recuperació d’un espai que ha sofert una forta degradació física i socioeconòmica. Els principals objectius del programa de rehabilitació integral, amb un pressupost de 16,8 MEUR, són la renovació de la trama urbana, la recuperació i rehabilitació d’equipaments històrics i artístics, la dotació i millora d’equipaments socials, l’enfortiment de l’estructura comercial i de l’educació cívica del barri i la millora de l’accessibilitat i l’adequació del vessant nord del Turó de la Seu.


Lleida és la capital del Segrià i de les terres de Ponent, i s’estén a les dues riberes de riu Segre. El centre històric de Lleida ocupa prop de 50 ha, es troba situat entre el turó de la Seu Vella i el riu i engloba l’espai clos per l’antiga muralla medieval. El centre històric disposa de dues zones clarament diferenciades: a la part baixa, l’eix comercial, la zona lineal de vianants més llarga d’Europa, amb una longitud de 3,5 km; i a la zona alta, entorn de la Seu Vella, una zona que, com en altres ciutats, ha patit un despoblament progressiu, l’envelliment de la població i la fugida de les activitats econòmiques.

La situació s’ha vist agreujada per la baixa qualitat de les edificacions i pel fet que bona part del parc edificat té més d’un segle de vida. El conjunt de la Seu Vella juntament amb les esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí són els principals exponents monumentals en la zona alta, on escassegen els edificis històrics de caràcter civil, que es concentraren a la zona baixa (Palau de la Paeria, Hospital de Santa Maria). Amb una població de 6.081 habitants el 2005 (el 5% de la població urbana), hi ha una forta presència d’immigració estrangera, sobretot a la zona més degradada, on gairebé suposa la meitat dels residents.

Un llarg i inacabat procés de recuperació
L’Ajuntament de Lleida va emprendre d’ençà de 1979 diverses iniciatives i actuacions per recuperar el barri: des de la compra planificada de solars i immobles vells fins a l’aprovació, el 1986, del Pla especial del centre de Lleida i la declaració, el 1988, de zona ARI. L'Empresa Municipal d'Urbanisme de Lleida SL (EMU) va ser creada el 1994 com un òrgan de transformació i de gestió del sòl urbà municipal i d'execució de les actuacions necessàries per rehabilitar el centre històric de la ciutat en l'àmbit de l'ARI. L’estratègia que es va seguir fou revertir les plusvàlues obtingudes de les actuacions fetes en zones de creixement en la rehabilitació del centre històric. El programa ARI, desenvolupat de 1994 a 2004, ha permès rehabilitar nou-cents habitatges privats i construir-ne cent noranta-set de públics.

La inversió (que representa la suma de l’aportació privada dels propietaris més les subvencions) ha estat de més de 13 MEUR durant aquest període. Les promocions d’habitatge social (la Parra, el Pati del Miqueló, el Roser, Rosari-Cavallers, Gairoles i Alsamora) es van ubicar a la zona més problemàtica del centre històric. Les unitats d’actuació dissenyades en el marc de l’ARI van comportar set expedients d’expropiació, un per àrea, que van afectar cent quatre edificis (tres-cents vuit habitatges). La necessitat de tornar a allotjar els afectats va comportar la compra i la posterior rehabilitació de vint-i-dos edificis, equivalents a cent trenta-dos habitatges. La neteja de l’espai del conjunt de les àrees de renovació urbana va suposar l’enderroc de vuitanta-un edificis. Es van obrir mil setanta-nou expedients urbanístics, dels quals cent dinou foren de ruïna. El nombre total d’edificis enderrocats o amb llicència d’enderroc va ser de dos-cents quaranta. El nombre d’expedients de rehabilitació va afectar cent vuitanta-vuit edificis, tretze dels quals van ser rehabilitats directament per l’EMU, iniciativa que va suposar una inversió municipal de 10 MEUR.

El programa ARI ha previst també tasques de control sobre l’estat d’edificacions, una ordenança específica del centre històric i el registre de solars. Pel que fa als equipaments construïts dins el programa ARI, moltes de les actuacions han situat el barri en el centre cultural de la ciutat (Centre d’Art la Panera, Sala d’Exposicions del Roser i Museu Morera, l’Escola Municipal de Belles Arts, l’Orfeó lleidatà, la Casa dels Artistes i Artesans, la Sala d’Exposicions del Mercat del Pla).

Pel que fa als equipaments de serveis cal destacar el casal i el centre d’atenció a la dona, els casals infantils, l’Oficina Local d’Habitatge (OLH), el centre obert municipal, el centre de maternitat, a més del suport a les associacions de veïns del barri per arranjar i equipar els respectius locals. També es van dur a terme millores en els equipaments destinats a la seguretat ciutadana (local de vigilància de la guàrdia urbana al carrer Galera, servei de guàrdia de barri i pla de videovigilància).

Finalment, es van dur a terme millores urbanes com l’arranjament de l’enllumenat públic, el nou vial del centre històric i la reurbanització d’una llarga llista de carrers i places.

La degradació dels edificis posa a prova l’esforç de rehabilitació
L’ensorrament d’un edifici al carrer Cavallers i el desallotjament dels vint-i-cinc veïns d’un altre al carrer Companyia a final de novembre de 2005, tots dos en estat ruïnós i situats dins la zona ARI, desembocà en un tempesta política que va esclatar a l’Ajuntament, on es van recollir les peticions de dimissions per part de Convergència i Unió (CIU) de la regidora d’urbanisme, Marta Camps, i per part del Partit Popular (PP) del paer en cap, Àngel Ros, ambdós del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), al•legant que no s’havia fet cap cas de dos informes de l’OLH i de les queixes dels veïns.

L’Ajuntament rebaté aquestes crítiques assegurant que es van seguir els procediments adients, i va culpar dels fets el promotor de l’immoble veí. L’equip de govern va assegurar que reformaria amb caràcter urgent l’ordenança de les condicions de manteniment de seguretat en les obres dels edificis del centre històric, per tal d’escurçar el termini d’execució de les obres i restringir les llicencies d’enderroc. A més, va afirmar que se signaria un conveni amb els col•legis d’arquitectes i d’arquitectes tècnics per dur a terme una revisió més exhaustiva de l’estat dels immobles. Francesc Pané, tinent d’alcalde d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), va apostar per revifar el programa ARI de 1994 i fer la revisió dels edificis de més de cinquanta anys.

Per les mateixes dates, l’associació de veïns del barri denunciava el que consideraven una estratègia especuladora de les immobiliàries a la zona atès que no hi efectuaven cap tasca de manteniment, amb la qual cosa augmentava la degradació dels edificis i tot plegat facilitava la recuperació de sòl per edificar. Entre les mesures preses a posteriori, en ple mes de desembre, cal incloure la creació d’un interlocutor per a les queixes del veïns del centre històric en matèria d’habitatge, emmarcat en la intenció d’incloure el barri en la convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL.

Durant el mes de desembre, el desallotjament d’un edifici al carrer Tallada (ocupat per dues famílies, una de les quals era al pis il•legalment), d’un altre al carrer Boters a causa d’un incendi i d’un immoble de propietat municipal a la plaça Sant Llorenç afegeixen més llenya al foc. Dels quaranta-vuit edificis revisats durant el mes posterior a l’ensorrament, trenta-cinc tenien deficiències que aconsellaven obres de reforma i manteniment, tres dels quals obres integrals. Davant d’aquesta situació, l’equip de govern va proposar una inversió de 4,5 MEUR a la zona que va incloure als pressupostos de 2006.

Mesures d’urgència
La polèmica sobre la perillositat de les edificacions va continuar durant el 2006. Com a mesures d’urgència, la Paeria va fer ensorrar diversos edificis durant la primavera en aplicació de la nova ordenança de seguretat en els edificis del centre històric, aprovada a mitjan mes de gener per la Comissió d’Urbanisme, un text en el qual es van preveure sancions d'entre 3.000 i 1.500.000 € per l’incompliment de la normativa, i l’expropiació de les propietats en cas d’incompliments reiterats. L’Ajuntament també va iniciar una campanya d’inspeccions extraordinàries gratuïtes d’uns tres-cents edificis del centre històric, que va permetre alhora incloure la possibilitat de fer inspeccions sota demanda dels propietaris dels immobles. La inspecció la farien els tècnics municipals conjuntament amb els col•legis d’arquitectes, els arquitectes tècnics i els aparelladors, en un calendari màxim de dos anys.

Durant el mes de febrer es va conèixer la resolució d’arxivar el cas de l’edifici ensorrat el novembre de 2005 davant la manca de denúncies dels afectats. El text exculpava la Paeria i atribuïa les responsabilitats a la propietària del solar contigu. Els propietaris van mirar d’arribar a un acord amb l’Ajuntament i la propietària responsable abans d’utilitzar com a últim recurs la via penal, i van aconseguir finalment que l’Ajuntament els proporcionés un nou habitatge en el mateix barri.

El programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial
A final de maig el “Programa de rehabilitació integral del centre històric de Lleida” va resultar escollit dins la tercera convocatòria del “Programa de barris”, amb un pressupost de 16,8 MEUR, subvencionat a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament, i amb un calendari d’actuació que anava de l’any 2006 al 2010. El pla va incloure la renovació de la trama urbana, la recuperació i rehabilitació d’equipaments històrics i artístics, la dotació i millora d’equipaments socials, l’enfortiment de l’estructura comercial i de l’educació cívica del barri i la millora de l’accessibilitat i adequació del vessant nord del Turó de la Seu.

Durant els darrers mesos de 2006, entre les primeres actuacions del programa, es van licitar diferents obres de millora de la via pública, com ara l’arranjament del carrer Cotxera i travessera de Cotxera, es van actualitzar els projectes per actuar al vessant nord de la Seu Vella i es va iniciar la instal•lació de l’ascensor de la Costa del Jan. També es van encarregar els projectes per a la renovació urbana de l’entorn del convent de Santa Teresa i per a l’habilitació d’un parc al vessant nord de la Seu Vella.

Pel que fa als equipaments, el projecte incorporava l’habilitació d’un centre per a joves en un edifici de nova construcció al carrer Gairoles, un nou equipament cultural a la plaça del Seminari i la creació d’un centre de dia per a gent gran. També es va preveure una atenció directa a l’urbanisme de proximitat amb l’arranjament de façanes i parets mitgeres de les cases del barri, i diferents actuacions per a la supressió de barreres arquitectòniques i de millora de l’accessibilitat dels carrers del nucli antic de la ciutat de Lleida. L’EMU, que ja va desenvolupar el programa ARI a la zona, va ser designat com l’encarregat de gestionar el pla.

L’ajut suposava la segona aportació d’aquesta mena rebuda per l’Ajuntament de Lleida amb què s’executava el Pla de millora de la Mariola iniciat el 2004, que va suposar una inversió de 5,5 MEUR per a la integració d’un barri situat a l’extrem oest de la ciutat i que concentra bona part de les promocions d’habitatge públic.

Altres actuacions
Durant el mes de maig es va iniciar la tercera i última fase de remodelació del paviments i serveis de l’eix comercial, amb un pressupost de 4,5 MEUR i en una actuació estructurada en tres trams adjudicats a tres empreses diferents: de la plaça Paeria al carrer de Sant Joan, de la plaça de la Sal al carrer del Carme i la dels carrers Democràcia, Travessera del Carme i Bafart, parcialment de vianants. Les obres de remodelació de l’eix comercial, començades el 2004 i amb una cost global de 13 MEUR, han afectat gairebé 2.400 metres lineals de vials i han suposat prop de 650 metres suplementaris de vials d’ús per a vianants. Per minimitzar l’impacte de les obres es va habilitar un telèfon d’informació gratuït i una adreça electrònica.

La federació de comerciants de l'eix comercial van reclamar que l’Ajuntament accelerés els treballs de remodelació de la zona, atès que durant les dues fases anteriors, fetes al llarg dels estius del 2004 i del 2005, es va registrar un descens de clients de gairebé un 10%, a causa de les molèsties que van generar les obres. També varen sol•licitar la renovació de les places Sant Francesc i Sant Joan, i la millora del pàrquing d’avinguda Blondel. El col•lectiu es va mostrar, però, majoritàriament satisfet dels avantatges derivats de la renovació.

El mes de desembre es va anunciar que el centre històric disposaria d’un nou consell de participació ciutadana, com a òrgan consultiu destinat a proposar projectes per millorar el barri, seguint el model d’iniciativa ja engegada en el barri de la Bordeta.

Més informació
www.paeria.cat
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/barris/lleidanucliantic.jsp
www.eixcomerciallleida.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame