Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE BADALONA (2006)
Rosa Carbó

Durant l’any 2006 continuen les tensions entre la comunitat musulmana resident a Badalona, la resta del veïnat, l’equip de govern i l’oposició. La manca de locals religiosos per a la comunitat musulmana, el confinament als pocs locals que hi ha i el malestar del veïnat són els problemes que intenta solucionar l’Ajuntament amb diferents iniciatives.


Antecedents 2005:96

Badalona s’ubica a la part nord de la comarca del Barcelonès i delimita amb el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Montgat. Com les ciutats veïnes, aquests últims anys ha estat receptora de població estrangera de diferents nacionalitats. Així, del 2004 al 2006 la variació percentual d’estrangers a Badalona va créixer un 64,21% i el 2006 la seva taxa d’estrangeria va arribar al 13,25%. Entre el col•lectiu de nou vinguts destaquen els que procedeixen de països on la població és majoritàriament musulmana.

Els problemes de convivència van aparèixer a Badalona en el moment en què la comunitat musulmana va augmentar considerablement i, per tant, va necessitar més centres de culte. El 2002 la comunitat musulmana dels barris de Llefià (part sud de la ciutat que aglutina als barris: Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià) va comprar un local per a habilitar-lo com a oratori però la resta del veïnat es va oposar a l’obertura. Finalment l’Ajuntament no va concedir el permís d’obres ni la llicència d’usos del local.

Davant d’aquesta situació, el consistori va crear una comissió per a resoldre els problemes d’equipaments religiosos amb la intenció de buscar propostes que aconseguissin la conformitat tant de la comunitat musulmana com de la resta del veïnat. Malgrat això, durant el 2003 i 2004, les diverses iniciatives van ser rebutjades per les diferents parts. Paral•lelament, la comunitat musulmana va començar a manifestar-se per la manca de solucions.

Contràriament a aquestes reivindicacions, el 2005 el consistori va tancar un dels dos oratoris existents (situat al barri de la Pau), ja que no tenia llicència d’activitats. El mes de juny, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat al ple la prohibició d’obrir més centres religiosos durant un any per tal de poder elaborar en aquest temps una ordenança que regulés els equipaments religiosos de la ciutat.

La manca d’equipaments religiosos
A principi d’any la comunitat musulmana tenia un local de 90 m² a Llefià i, per les oracions del divendres (acte que aglutina el major nombre de fidels de Badalona i d’altres ciutats veïnes), l’Ajuntament havia cedit el poliesportiu de Llefià, ubicat al barri de Sant Joan. El veïnat d’aquesta zona va lliurar al consistori quatre mil signatures per a reclamar que es resolguessin les aglomeracions de gent al poliesportiu i als carrers adjacents els divendres. A l’abril, atès el malestar dels veïns, el govern municipal va decidir canviar el lloc de les pràctiques religioses del divendres. D’aquesta manera proposava canviar cada mes de poliesportiu com a mesura provisional.

La reacció del veïnat va ser posar una data límit de compliment d’aquesta iniciativa (6 de maig) i va insistir que la situació necessitava una solució urgent. D’altra banda, la comunitat musulmana va mostrar la seva disconformitat amb el fet d’anar canviant de pavelló constantment i va reclamar l’aprovació de la normativa sobre locals religiosos per poder crear un espai propi. Unes setmanes més tard la comunitat musulmana va decidir durant un divendres resar a casa en senyal de protesta.

La reserva de sòl, una altra polèmica
A final d’abril el Partit Popular (PP) va reclamar participar en l’elaboració del model de llocs de culte. Va senyalar la necessitat de crear una comissió de treball que aglutinés tots els partits, més enllà de les forces que formen el govern municipal (Partit Socialista –PSC–, Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa-ICV-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–).

Aquelll mateix mes, abans de començar un ple municipal, el PP va convocar una roda de premsa per informar que el govern local procediria a aprovar la reserva de dos solars de sòl municipal (un a Llefià i un altre a Montigalà) per destinar-los a ús religiós. El PP hi manifestava la seva oposició rotunda i contraposava aquesta iniciativa amb la manca d’equipaments de tot tipus que patia la ciutat. En resposta a aquestes declaracions, el primer tinent d’alcalde, Eduard Tortajada (PSC), va senyalar que la reserva de dos solars no significava que acabessin totes dues tenint una finalitat religiosa. Finalment aquesta proposta no va entrar dins de l’ordre del dia del ple.

Les accions per a solucionar la situació
Al juliol va expirar la moratòria que en l’últim any va impedir l’obertura de nous locals de caràcter religiós a la ciutat. En el ple celebrat a final d’aquest mes es van aprovar una sèrie de mesures per tal de pal•liar la manca de llocs de culte que patia especialment la comunitat musulmana.

En primer lloc, es va aprovar la modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) per admetre l’ús religiós en zones industrials. Aquesta mesura responia a la idea del consistori de traslladar les activitats religioses a les zones industrials del municipi per tal d’evitar molèsties a la resta del veïnat. Aquesta proposta no agradava del tot a la comunitat musulmana ja que era més partidària d’obrir locals amb bona accessibilitat i dispersats per la ciutat. Finalment el dictamen es va aprovar amb els vots favorables dels grups municipals del PSC, ICV-EUiA, ERC i PP, mentre que el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) es va abstenir.

En segon lloc, es va aprovar provisionalment el Pla especial de redistribució d’equipaments. Entre les accions que proposava hi havia la reserva de sòl per a usos d’equipaments religiosos en el camí de Sant Jeroni de Murtra, a l’entorn del Parc comercial de Montigalà (delimitant amb el barri de Puigfred). D’aquesta manera quedava definida una zona d’equipaments de tipus cultural religiós amb 1.200 m² de superfície i un sostre màxim de 1.000 m². El Pla especial es va aprovar amb els vots dels grups municipals del PSC, ICV-EUiA i ERC, amb l’oposició del PP i amb l’abstenció de CiU.

Finalment, es va aprovar l’avantprojecte de l’Ordenança municipal d’edificació, mitjançant la modificació de les ordenances metropolitanes d'edificació i rehabilitació. En aquesta s’establien explícitament les condicions essencials per a habilitar un local i donar-li una finalitat religiosa. Els grups municipals que formen el govern i el PP hi votar a favor mentre que CiU es va abstenir.

Les discrepàncies amb l’Ordenança
Una desena de col•lectius de diferents tipus van presentar al•legacions a l’Avantprojecte de l’ordenança. Algunes esmenes mostraven visions oposades, especialment pel que fa a la distància entre els centres religiosos o a l’aforament. Mentre que uns proposaven augmentar la distància establerta entre els centres religiosos, altres defensaven que no es regulés aquest aspecte. Pel que fa a l’aforament, la normativa preveia un màxim de setanta persones (amb l’excepció dels locals religiosos ubicats a zones industrials). Diferents col•lectius musulmans reclamaven augmentar l’aforament màxim a cent cinquanta persones, a més de reduir l'alçària mínima dels locals de 3,7 a 2,7 m. La Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) no mostrava cap inconvenient a augmentar l’aforament fins a cent persones.

L’equip de govern va iniciar una ronda de contactes amb diferents col•lectius per aconseguir un consens general que permetés modificar i aprovar l’Ordenança amb el màxim recolzament possible, especialment pel que fa als temes d’amplada dels equipaments, alçària i aforament. D’altra banda, el primer tinent alcalde, Eduard Tortajada, va assenyalar que fins a l’aprovació definitiva de la normativa no analitzarien la demanda de la comunitat musulmana de Badalona de crear una gran mesquita per a les oracions que concentren més fidels.

Continua el malestar
Al setembre, el PP de Badalona va enviar una carta al veïnat del barri de Montigalà per comuncar que havia estat l’únic partit que es va oposar al Pla especial de redistribució d’equipaments que reservava per a ús religiós un espai a la vora del Parc de Montigalà. En la mateixa línia, CiU també va enviar una carta informant de la seva abstenció en aquella votació.

A l’octubre, el PP feia pública una campanya de recollida de signatures en contra de la reserva de sòl per a finalitat religiosa. Paral•lelament, una trentena de persones de diferents barris de la ciutat es van constituir com a plataforma amb el nom de “No a la mesquita en terreny públic” i també van iniciar una campanya de recollida de signatures en contra de la cessió de l’espai i per a prioritzar altres tipus d’equipaments; a més a més, es van desvincular tan del PP com de les associacions de veïns, que consideraven que es mostraven indiferents davant la situació.

Davant d’aquestes reivindicacions, a final de novembre es va celebrar un ple en el qual, amb el recolzament de totes les forces polítiques, exceptuant el PP, es va aprovar una moció sobre la diversitat religiosa. En el text s’acordava actuar des de la laïcitat i l’aconfessionalitat i es donava garanties que es desenvoluparien polítiques d’igualtat per a fer efectiva la llibertat de culte de la ciutadania sense utilitzar recursos públics patrimonials.

Entre els assistents al ple hi havia representants de la comunitat musulmana del barri de la Pau i membres de la nova plataforma acabada de constituir. Totes dues parts van mostrar la seva disposició a treballar conjuntament atès que estaven d’acord en la construcció d’una mesquita sense cap cost municipal.

El procés s’allarga
A final de desembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va anul•lar el procés per defecte de tramitació del Pla especial de redistribució d’equipaments. Entre altres equipaments previstos, aquest pla contenia la polèmica reserva de sòl per a usos religiosos. La CTUB va paralitzar el dictamen indicant que el Pla implicava una modificació del PGM i un altre procediment administratiu.

Davant d’això, la plataforma “No a la mesquita en terrenys públics” va començar a plantejar la seva dissolució en un futur no molt llunyà, un cop finalitzada la campanya de signatures que, a final d’any, n’havia recollit una nombrosa quantitat (deu mil signatures, aproximadament), segons els representants de la plataforma. D’altra banda, per al 2007 es preveu l’aprovació definitiva de l’Ordenança municipal d’edificació que permetrà obrir nous locals d’ús religiós.

Més informació
www.badalona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame