Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ RADIOFÒNICA RADIO LIBERTY. DESMANTELLAMENT (PALS) (2006)
Jordi Oliver

El mes de març les antenes de Radio Liberty són enderrocades enmig d’una gran expectació i de la controvèrsia originada pel futur ús dels terrenys, situats en una zona d’alt valor ecològic. La proposta inicial d’ús de l’espai inclou incorporar la finca al Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i convertir els edificis en un museu de les telecomunicacions. No obstant això, l’ús definitiu de l’espai a final d’any encara resta pendent de la decisió definitiva que han de prendre l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Pals.


Antecedents 2005:63

Les antenes de la platja de Pals es van començar a construir l’any 1958, gràcies a la cessió de terreny que el general Franco va fer al president americà d’aquell moment Dwight D. Eisenhower. Les emissions van començar un any més tard i per mitjà d’aquestes els Estats Units enviaven propaganda occidental cap als països del bloc soviètic. Radio Liberty, que podia assolir una potència de fins a 1.000.000 W, cobria tots els territoris soviètics. Amb la caiguda del comunisme les antenes van quedar en desús i, tot i que s’havia parlat de tornar a dirigir les emissions cap als països àrabs, la darrera emissió de Radio Liberty va ser el 25 de maig de 2001, per la qual cosa el Govern nord-americà va retornar la finca a l’Estat espanyol. Des de la devolució de la instal•lació s’havien succeït les declaracions contraposades entre partidaris i detractors del desmantellament de les antenes, al•legant motius de conservació de l’espai dunar els uns, i de conservació d’unes instal•lacions històriques, els altres.

L’exrector de la Universitat de Girona (UdG), Joan Batlle, opinava que calia conservar-les i defensava que Radio Liberty era una infraestructura única al món, amb un valor incalculable, un museu viu que, si es destruïa, algú en seria el responsable polític. Per això, proposava de fer un museu de les telecomunicacions durant la Guerra Freda a les instal•lacions de Radio Liberty i ubicar-lo a Pals. En la mateixa línia es manifestava Francesc Francisco-Busquets, subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, que va demanar informació sobre el material desmantellat per Radio Nacional de España (RNE) per tal que es retornés a Pals per obrir el museu.

Malgrat l’oposició dels partidaris de la conservació de les antenes, a final de 2005 el Ministeri de Medi Ambient es va comprometre a retirar les instal•lacions, i el 22 de març de 2006 es va produir la demolició.

La demolició de Radio Liberty
A mitjan febrer, en resposta a una pregunta del diputat de CiU Jordi Xuclà, el Govern estatal assegurava que les tasques de demolició s’havien projectat de manera que no afectessin els sistemes de dunes que hi ha fora del recinte de Radio Liberty i que la incidència dins l’espai interior fos mínima. Amb tot, però, Xuclà en dubtava i va defensar un desmantellament peça a peça.

El 22 de març de 2006 una detonació de 18,7 kg d’explosius, del tipus de càrrega buida lineal, va ser suficient per fer caure en menys de tres segons les 700 T de ferro de les tretze antenes de Radio Liberty, la més alta de les quals feia 165 m. Les mesures de seguretat van incloure un perímetre d’exclusió de 300 m per terra, 500 m per mar i 2 km per aire, a més del desplegament d’un centenar d’agents de l’ordre.

Les antenes es van esfondrar alhora, es van entortolligar i van caure dins del recinte de Radio Liberty, per bé que no van afectar la platja. Només un fet ho va enfosquir: un helicòpter no va fer cas de les indicacions i es va acostar temeràriament a les antenes. Per motius de seguretat l’explosió es va haver d’avançar més de tres minuts, fet que va agafar desprevingut part dels centenars de curiosos que s’havien desplaçat fins a les zones autoritzades de la platja i la zona de sa Punta, que separa Pals i Begur, per veure en directe la demolició.

Un cop superada amb èxit la primera i més espectacular fase de voladura de les antenes, les feines es van centrar, a part de treure la ferralla, a eliminar els altres elements de Radio Liberty que podien ser considerats perillosos i que s’havien de tractar separadament de la resta de residus, com ara els elements de les instal•lacions energètiques.

Finalment, a mitjan mes d’agost Francesc Francisco-Busquets anuncià que la finca ja estava totalment neta de ferralla i també va dir que s’havien eliminat les caixes de commutadors que hi havia al costat de les torres i els ancoratges que les aguantaven, fins a 80 cm de profunditat.

La gestió de l’espai després de la demolició
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va explicar el mateix dia de la demolició que la Direcció General de Costes, propietària de la finca, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) firmarien un acord per decidir els usos futurs dels terrenys de Radio Liberty. L’alcalde de Pals, Josep Comas (Unitat i Progrés Municipal, UPM), va manifestar el malestar del consistori pel fet que la conselleria no havia tingut en compte l’opinió de l’Ajuntament, fet que va motivar que finalment fos inclòs com a part signant del conveni.

A final d’abril Biel Jover, director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona, va comunicar que el Departament vde Medi Ambient veia difícil poder fer un museu de les telecomunicacions a les instal•lacions de Radio Liberty, si bé li semblava més realista la possibilitat de conservar parts interiors dels edificis per fer-hi itineraris complementaris amb punts d’informació amb què ensenyar com era l’emissora.

Malgrat que les administracions afirmaven haver arribat a un acord sobre els usos de la finca, la firma del conveni es va anar endarrerint, i a final d’any, nou mesos després de la voladura, encara no s’havia signat res.

L’any 2006 quedarà marcat en la història com l’any de la desaparició de Radio Liberty, no només com una part del paisatge de la Costa Brava sinó com el testimoni d’un període històric del segle XX. A banda de la demolició, les promeses inicials del que esdevindria el recinte de l’emissora no es van concretar. Malgrat tot, les declaracions realitzades per responsables del DMAH semblaven indicar que la zona s’incorporaria al PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE PALS, EL MSSÍS DEL MONTGRÍ I LES ILLES LES MEDES, tot i que l’establiment d’un museu de les telecomunicacions no era tan clara.

Més informació
www.portalmundos.com/mundoradio/desaparecido/radioliberty.htm
www.radioliberty.org
www.rferl.org
www.torroellaestartit.com/voladura_torres_radio_liberty_pals.php
www.alcoberro.info/planes/eticaecol8.htm
en.wikipedia.org/wiki/Radio_Free_Europe
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame