Divendres 30 de Setembre de 2022
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES-LLORET) (2006)
Juli Valdunciel

El 4 de juliol la Generalitat aprova una delimitació del paratge Pinya de Rosa que inclou 100 ha, 50 ha de la finca declarades PNIN i 50 ha declarades PEIN, dins de les quals hi ha l’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. L’Ajuntament de Lloret s’hi oposa i l’Obreria de Santa Cristina anuncia una mobilització ciutadana i accions judicials. Paral•lelament, l’Ajuntament de Lloret proposa presentar la candidatura dels tres jardins de Blanes i Lloret perquè esdevingui patrimoni de la humanitat. Finalment, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, fa públic que fa dos anys que negocia la compra del paratge però la propietat nega cap contacte amb l’Administració.


Antecedents 2003:45; 2005: 56

Pinya de Rosa és un espai obert de 55 ha i 1.000 m de costa situat al municipi de Blanes, que conté una àrea forestal típica del litoral mediterrani, un jardí botànic amb una de les col•leccions de cactus més importants del món i un mas anomenat Masia del Sol. El 1995 l’Ajuntament de Blanes va aprovar el pla parcial que permetia d’urbanitzar la finca. El 2002 la promotora Nova Provet 2000 va fer una oferta als seus propietaris per dur a terme un projecte de construcció de tres-cents trenta habitatges, però després d’una mobilització ciutadana impulsada per la plataforma Salvem Pinya de Rosa, que va culminar amb la recollida de divuit mil firmes en contra de la urbanització, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 25/2003, de 4 de juliol, que declara paratge natural d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa. La nova Llei preveia la creació d’un òrgan rector, integrat per l’Ajuntament de Blanes, la Generalitat i la plataforma Salvem Pinya de Rosa per gestionar el paratge i fixava un termini màxim de divuit mesos per aprovar un pla rector d’ús, gestió i protecció.

El març de 2005, la plataforma Salvem Pinya de Rosa va denunciar que, després de dos anys d’haver-se aprovat la Llei 25/2003, la Generalitat encara no havia desenvolupat el pla d’usos del paratge. El juny de 2005, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar una proposta de delimitació amb una superfície protegida total de 101,05 ha, que comprenia les 49,29 ha de la finca declarades PNIN i també un nou espai d’interès natural (PEIN) d’unes 50 ha que circumdava la finca.

S’aprova la delimitació de Pinya de Rosa
El mes d’abril, el director general de Medi Natural, Ramon Luque, anunciava que la delimitació definitiva de Pinya de Rosa s’estava endarrerint perquè la delimitació provisional havia rebut sis al•legacions de particulars, a més d’observacions dels ajuntaments de Blanes i Lloret de Mar. L’Ajuntament de Blanes havia demanat que la part més propera a l’Hospital Comarcal de la Selva no es protegís, per poder fer en el futur, si calgués, una ampliació del centre mentre que l’Ajuntament de Lloret de Mar havia sol•licitat l’exclusió de l’ermita de Santa Cristina de l’espai PEIN.

El 30 de maig, el ple de l’Ajuntament de Blanes va aprovar per unanimitat una moció en què demanava a la Generalitat la delimitació definitiva del paratge. El portaveu de la plataforma Salvem Pinya de Rosa, Quim Rutllant, va denunciar que feia més de dos anys que no havien tingut cap reunió per parlar sobre la qüestió amb l’equip de govern municipal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC; Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa, ICV-EUiA, i Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) i va acusar-lo de despreocupar-se del paratge.

Finalment, el 4 de juliol la Generalitat va aprovar definitivament la delimitació del paratge Pinya de Rosa. En total, es protegien 100 ha, que comprenien no només les 49,29 ha de la finca declarades PNIN sinó també unes 50 ha més de l’espai que la circumdava –des de la cala de Santa Cristina fins a l'Hospital Comarcal de la Selva– sota la figura d’espai PEIN. Tanmateix, el nou traçat modificava la proposta de delimitació inicial i deixava una parcel•la sense protegir per si calia ampliar l'Hospital, tal com havia demanat l’Ajuntament de Blanes.

L’Ajuntament de Lloret i l’Obreria de Santa Cristina s’oposen a la delimitació
Uns dies més tard, l'associació que té la propietat i gestiona el sector de l’ermita de Santa Cristina, l’Obreria de Santa Cristina, denunciava que la inclusió d’aquest espai al PEIN els faria perdre competències de gestió, que això afectaria les activitats que hi desenvolupen i que la decisió no s’havia pogut negociar amb el DMAH. El delegat territorial de Medi Ambient a Girona, Biel Jover, que definia la inclusió del paratge com una decisió tècnica, va assegurar que s'havien fet reunions prèvies i que la nova figura de protecció era perfectament compatible amb les seves activitats, ja que la delimitació recollia les condicions particulars del règim urbanístic aprovat en aquest sector. L’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo (Convergència i Unió, CIU), s’afegia a les crítiques i denunciava el que considerava un greuge comparatiu en relació amb el municipi de Blanes. Segons Crespo, mentre que a Blanes la Generalitat li pagaria la protecció de Pinya de Rosa, a Lloret l'Ajuntament havia hagut de fer una permuta de terrenys i aprovar un incrementat d'edificabilitat a la zona de Santa Clotilde per salvar l’espai natural de la Pineda de Fenals. L’entitat ecologista SOS Lloret defensava la inclusió de Santa Cristina dins del PEIN però si se’n mantenia la gestió en mans de l’Obreria.

A final d’agost, l'Obreria de Santa Cristina anunciava que portaria als jutjats la delimitació de Pinya de Rosa i que iniciaria una mobilització ciutadana. L’obrer major, Salvador Palaudelmàs, afirmava que aquesta protecció no calia ja que en el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Lloret de Mar la finca està classificada com a sòl no urbanitzable i que el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) [2005:128] també determina que no s'hi pot edificar. En canvi, segons Palaudelmàs, la inclusió del paratge dins del PEIN suposaria la creació d'un organisme de gestió que posaria en perill la continuïtat de l'entitat, inscrita al registre d'associacions l'any 1904.

La candidatura dels jardins de Blanes i Lloret a ser patrimoni de la humanitat
A principi d’agost es coneixia la notícia que el futur POUM de Lloret de Mar proposaria convertir el jardí noucentista de Santa Clotilde, de Lloret, i els jardins de Pinya de Rosa i Marimurtra, de Blanes, en patrimoni de la humanitat. Els regidors de Promoció Econòmica i Cultura de Lloret de Mar, Francesc Oliva i Laura Bertran (CiU), afirmaven que el reconeixement donaria valor afegit als jardins i mitigaria els efectes negatius de la imatge de destinació massiva de sol i platja que té la població. Per la seva banda, l'alcalde de Blanes, Josep Marigó (PSC), es va mostrar favorable, però va deixar clar que qui hauria de liderar la candidatura era el jardí botànic Marimurtra de Blanes. El director del jardí botànic Marimurtra, Jordi Masbernat, va mostrar interès pel projecte però va advertir que no seria fàcil dur-lo a terme perquè els tres jardins tenen formes de gestió diferents: el Marimurtra està gestionat per una fundació sense ànim de lucre, el Pinya de Rosa és privat i el de Santa Clotilde és de l'Ajuntament de Lloret.

La compra de Pinya de Rosa continua pendent
A l’octubre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, va fer públic que el govern feia dos anys que negociava amb els propietaris de Pinya de Rosa la compra de la finca i recordava que la Generalitat tenia el dret de tempteig i retracte i, per tant, prioritat a l'hora d'adquirir-la. Tanmateix, Nadal va explicar que la comissió jurídica i assessora del DPTOP apuntava que s'hauria d’indemnitzar la propietat pels terrenys que havia cedit anticipadament per construir el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i l’Hospital Comarcal de la Selva, i, per tant, la Generalitat negociava un preu conjunt que compensaria la finca i aquests terrenys, que estaria per sota dels 20 MEUR. El diputat al Congrés i regidor d’Urbanisme de Blanes, Joan Puig (ERC), va recordar que el conseller havia proposat d’edificar part del paratge un any enrere com a solució per desencallar el procés i que si la seva conselleria no hagués tingut aturat el projecte de delimitació tant de temps s’hauria pogut aprofitar la partida de 6 MEUR que el govern de l'Estat havia inclòs en el pressupost de 2006 per comprar-lo. Mentrestant, els propietaris de la finca continuaven reclamant 30 MEUR en un expedient de responsabilitat civil contra l’Administració, això és, l’equivalent al valor cadastral de la finca i negaven que l’administració hagués obert cap mena de negociació.

Finalment, el 28 d’octubre, el ple de l’Ajuntament de Blanes va aprovar per unanimitat la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) per adaptar-lo als nous límits de la finca Pinya de Rosa i tots els grups polítics van deixar clar que la intenció de l'Ajuntament era aconseguir que la finca fos del municipi. El portaveu d'EUiA-ICV i regidor de Medi Ambient, Argemir González, va explicar que a partir d'ara tocaria fer un pla de gestió, però Joan Puig (ERC) va alertar que si el DPTOP no mantenia el compromís de comprar el paratge hi podria haver problemes per aplicar-lo.

Més informació
www.blanesportal.com/pinyaderosa
www.lloret.org/poum/programa.htm
www.jbotanicmarimurtra.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame