Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DIRECTRIUS NACIONALS DE MOBILITAT (2006)
Xavier Matilla

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) aprova mitjançant el Decret 362/2006, de 3 d’octubre, les Directrius nacionals de mobilitat (DNM). Aquestes directrius han de constituir la base per a transformar el model actual de mobilitat a Catalunya i perquè les diverses administracions en defineixin els eixos que cal valorar els propers anys en relació amb aquesta matèria.


El desenvolupament urbanístic de les últimes dècades basat en la dispersió de les activitats i la població en el territori ha configurat un model territorial que basa el seu dinamisme en una alta mobilitat de persones i mercaderies i sobretot en l’ús massiu del vehicle privat. L’impacte d’aquest model suposa una elevada ocupació del territori i dels espais lliures, un alt consum dels recursos energètics, fortes emissions contaminants a l’atmosfera, difícil integració social de les persones que no tenen accés al vehicle privat i també l’augment dels riscos provinents dels accidents.

En aquest context, es va aprovar la LLEI DE MOBILITAT, DECRET 9/2003, DE 13 DE JUNY [2003:74], amb l’objecte d’establir els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i el transport de mercaderies dirigida cap a la sostenibilitat i la seguretat, i determinar els instruments necessaris perquè la societat assoleixi aquests objectius i per garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles, en l’àmbit territorial de Catalunya.

La Llei 9/2003 establia els principis, els objectius i els altres requisits específics que han de desenvolupar les DNM de manera que puguin establir una estratègia basada en la integració de sis criteris: competitivitat, integració social, qualitat de vida, salut, seguretat i sostenibilitat. Les DNM s’han d’aplicar a tot el territori de Catalunya, tenen naturalesa de pla territorial sectorial i s’han de revisar, com a mínim, cada sis anys. Les DNM han de servir per a l’elaboració dels diferents instruments de mobilitat establerts per la llei: plans directors de mobilitat, plans específics i plans de mobilitat urbana.

Tramitació
El DPTOP va tramitar les DNM segons el procediment que estableix el Decret 466/2004, de desplegament de la Llei de mobilitat, amb l’objectiu de garantir una àmplia participació pública i institucional en el procés de discussió, i per tant va acordar obrir un període d’informació pública des del dia 23 de març de 2006, en què es va anunciar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), fins al dia 19 de maig del mateix any. D’aquesta manera el projecte ha estat sotmès a consideració de persones físiques o jurídiques interessades, ens locals i altres administracions, entitats representatives en l’àmbit de la mobilitat i també a informe del Consell de la Mobilitat i d’altres òrgans consultius de la Generalitat. El text definitiu aprovat mitjançant el Decret 362/2006, de 3 d’octubre, incorporà aquelles aportacions valorades favorablement pel DPTOP.

Directrius nacionals de mobilitat
Les DNM parteixen de les conclusions establertes a partir de la diagnosi realitzada sobre l’estat dels diferents tipus de mobilitat en el territori català i dels escenaris de futur previstos pel que fa a la demografia, l’economia i la mobilitat.

Les DNM es fonamenten en la integració de sis principis orientadors:

- configurar un sistema de transport més eficient per a millorar la competitivitat del sistema productiu nacional.
- augmentar la integració social tot aportant una accessibilitat més universal.
- incrementar la qualitat de vida i millorar les condicions de salut dels ciutadans.
- millorar la qualitat de salut dels ciutadans.
- aportar més seguretat en matèria de desplaçaments.
- establir unes pautes de mobilitat més sostenibles.

A partir de la diagnosi, els escenaris de futur i els principis, s’estableixen un total de vint-i-vuit directrius per al desenvolupament. Aquestes s’estructuren segons tres línies estratègiques:

- Incorporar en la planificació urbanística criteris que permetin reduir la mobilitat i garantir l’accessibilitat sense restar competitivitat.
- Potenciar modes de transport més sostenibles i segurs. En el cas de viatgers, el transport públic, a peu i amb bici. Per a les mercaderies, el transport en ferrocarril i el transport marítim.
- Millorar l’eficiència i la seguretat de cada mode de transport.

Respecte de la primera línia estratègica, s’estableixen propostes vinculades directament amb els processos de planificació de nous desenvolupaments residencials, industrials o logístics però també encaminades i orientades al planejament d’àmbits urbans consolidats, com la introducció de l’accessibilitat en transport públic, a peu i bicicleta, o la introducció de les necessitats de la distribució urbana de les mercaderies. Altrament es proposa desenvolupar els diferents instruments de planificació de la mobilitat considerant l’accés a les àrees allunyades dels nuclis urbans, i integrant la distribució urbana de mercaderies en la planificació urbana i normatives específiques. S’estableix una directriu amb l’objectiu d’assegurar l’accessibilitat als centres de treball i estudi per tal d’evitar l’exclusió social en l’àmbit laboral i acadèmic.

Respecte del foment de modes de transport més sostenibles i segurs, s’estableixen directrius vinculades a la mobilitat de viatgers com la integració de les diferents xarxes de transport públic dins el sistema intermodal o el foment de l’accés en transport públic als aeroports augmentant la seva d’àrea d’influència vinculada a la xarxa ferroviària d’alta velocitat. Altrament, es proposa augmentar la seguretat i comoditat dels vianants i ciclistes per tal de fomentar els desplaçaments amb aquest mitjans no mecànics. Inversament, es proposa racionalitzar l’ús del vehicle privat en els desplaçaments urbans i metropolitans. També s’estableixen directrius encaminades a col•locar el transport ferroviari en situació competitiva en relació amb altres alternatives. Específicament en l’àmbit del transport de mercaderies es proposa dotar el sistema logístic d’una xarxa ferroviària adequada com a alternativa al transport per carretera i d’un sistema de plataformes intermodals adaptades a les necessitats dels àmbits territorials.

Respecte de la millora de l’eficiència dels modes de transport, s’estableixen directrius relatives a la seguretat amb l’objectiu de millorar la fiabilitat i seguretat del transport públic de superfície, així com la proposta d’establir plans de millora de seguretat viària adreçats a la reducció del nombre d’accidents i víctimes mortals, per tal d’incorporar-los al Pla de seguretat viària de Catalunya. També es proposa l’aplicació de les noves tecnologies en la millora de la informació en temps real per als usuaris del vehicle privat i del transport públic. Altrament s’estableixen directrius que proposen millorar el sistema aeroportuari, adaptant les infraestructures per a la càrrega aèria als requeriments de producció i consum i el sistema portuari del qual es millorarien les seves infraestructures, i s’asseguraria una correcta connexió intermodal, així com la potenciació del transport marítim de curta distància.

Finalment, s’estableixen directrius de caire divers vinculades a la ciutadania en general, com la promoció d’un canvi de cultura vers la mobilitat sostenible i segura o la promoció de la participació pública i la gestió integrada de la mobilitat o bé vinculades a l’aprofundiment del coneixement sobre la mobilitat a Catalunya.

El Decret incorpora una disposició addicional on s’explica que el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA s’haurà d’adaptar a les DNM, si s’escau.

Indicadors
Tal com estableix la Llei 9/2003, les DNM estableixen un sistema d’avaluació constituït per trenta-un indicadors, que es corresponen amb les línies estratègiques establertes i que permetran avaluar àmpliament els resultats esperats de les directrius així com establir dades comparatives amb la resta de països d’Europa.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame