Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE L'ALT EMPORDÀ (2006)
Centrals eòliques de l'Alt Empordà
Moisès Jordi

El Govern de la Generalitat autoritza dos nous parcs eòlics als municipis de Capmany i Colera que s’afegeixen al que ja estava autoritzat a Portbou. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Salvem l’Empordà i l’Associació Respectem l’Albera (ARA) alerten dels impactes ambientals i paisatgístics d’aquestes instal•lacions i reclamen regular-ne la ubicació. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) anuncia que no s’autoritzaran més parcs eòlics fins que no s’aprovi un mapa eòlic de l’Alt Empordà.


Antecedents 2003:28; 2004: 52; 2005: 40

Per causa del fort vent que s’hi registra, l’Alt Empordà fou la comarca pionera en la implantació de l’energia eòlica a l’Estat espanyol, amb la instal•lació d’una central a Garriguella el 1984, per bé que a partir de 1992 va quedar fora de servei. El 1990 va entrar en funcionament una nova central eòlica a Roses, amb sis molins i una potència instal•lada de 0,59 MW. Després de la presentació del mapa eòlic que el 2002 va fer el Govern de la Generalitat, van aparèixer projectes de centrals eòliques en diversos municipis de la comarca si bé només un, el parc Tramuntana de Portbou (amb disset aerogeneradors i 21,25 MW), va rebre l’autorització administrativa corresponent necessària. La presentació d’aquests projectes va generar divisió d’opinió entre els alcaldes i l’oposició que hi feia la plataforma Salvem l’Empordà que alertava dels impactes ambientals i paisatgístics que podien ocasionar i consegüentment va presentar un contenciós administratiu contra el parc de Portbou.

El Consell Comarcal reclama un mapa eòlic de l’Empordà
El mes de gener de 2006 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va reclamar a través d’una moció que el Govern de la Generalitat elaborés un mapa eòlic de l’Alt Empordà amb l’objectiu de fer compatible la instal•lació de parcs amb la preservació del medi ambient. Segons el seu president i també alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, de Convergència i Unió (CiU) això era possible ja que “les innovacions dels últims anys permeten la instal•lació de parcs eòlics en zones on no causen un gran impacte ambiental”.

Justament l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar el mes de maig una moratòria a la instal•lació de parcs eòlics fins que redactés un pla especial, previst en un any, que impediria que se n’instal•lessin a les carenes de les muntanyes. La intenció del consistori era limitar-los en zones de poc impacte, com al costat de l’autopista o als polígons industrials.

Parcs eòlics a l’Albera
A mitjan any es va crear l’Associació Respectem l’Albera (ARA) que tenia com a objectiu evitar la construcció de parcs eòlics a la serra de l’Albera. En especial protestaven per dos projectes, que havien sortit a exposició pública però que no disposaven d’autorització, i que preveien vint-i-cinc aerogeneradors a Espolla i divuit entre Cantallops i Sant Climent Sescebes. L’entitat destacava els atributs culturals i naturals d’aquest espai i considerava que les centrals eòliques s’havien d’ubicar en polígons industrials i no en espais verges.

A final de maig es va celebrar una taula rodona a la Jonquera en motiu del vintè aniversari de la declaració de l’Albera com a Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) que va tenir com a eix central les propostes de parcs eòlics. Joan Budó, membre de la junta rectora del Paratge, va assegurar que si prosperessin totes les propostes de parcs eòlics en aquell indret seria impossible que tirés endavant la candidatura del vessant mediterrani dels Pirineus com a Patrimoni de la Humanitat, un reconeixement que atorga la UNESCO i que es podria resoldre el 2007. Per la seva banda, l’alcalde d’Espolla, Jaume Coderch (CiU), es va mostrar favorable al parc eòlic projectat al seu municipi i va assegurar que generaria uns ingressos anuals de 360.000 € per a l’Ajuntament, fet que permetria fer front a projectes, abaratir serveis i abaixar impostos.

La Generalitat aprova més parcs eòlics
Durant la primera meitat de 2006 la Generalitat va autoritzar dos nous parcs eòlics a l’Alt Empordà: el parc Banys de la Mercè situat a Capmany (amb tres aerogeneradors i 4,60 MW) i el parc Molinars situat a Colera (1de tretze aerogeneradors i 26 MW). Aquest darrer es va aprovar després que es reduïssin els trenta-un aerogeneradors previstos inicialment. Salvem l’Empordà va anunciar accions legals contra aquests parcs, si bé reconeixia que seria molt difícil aturar-los.

D’altra banda a final de maig el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el recurs contenciós administratiu presentat per Salvem l’Empordà contra el parc eòlic Tramuntana de Portbou en considerar que l’entitat no havia demostrat els perjudicis del projecte, entre els quals l’afectació a zones de cria i caça de l’àguila cuabarrada.

El mes de novembre Endesa va enunciar que desmantellaria el parc eòlic de Roses, construït el 1990, en considerar que havia quedat totalment obsolet. Els sis aerogeneradors només produïen en conjunt 0,59 MW quan un sol aerogenerador de nova generació pot produir 2,5 MW. La companyia elèctrica havia proposat a la Generalitat renovar les instal•lacions amb nous aerogeneradors però aquesta opció no va prosperar ja que el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS [2004:125], que es va aprovar definitivament el juny de 2006, no admetia una instal•lació d’aquest tipus en aquest espai protegit.

Els projectes eòlics a final d’any
Amb tot, a final de 2006 hi havia tres parcs eòlics autoritzats a l’Empordà als municipis de Capmany, Colera i Portbou. A part d’aquests una vintena més, que suposarien uns dos-cents cinquanta molins, estaven en tràmits administratius, dels quals prop de la meitat tenien, però, l’oposició dels ajuntaments afectats. El delegat territorial de Medi Ambient, Biel Jover, va assegurar que la Generalitat estava aplicant una moratòria de facto i que no en pensava autoritzar cap més fins que no es redactés un mapa eòlic de l’Empordà on es marqués on i amb quines condicions s’havien de fer aquestes infraestructures.

Més informació

www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame