Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA (2006)
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge per a determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, i també els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los. El mes de juliol de 2005, l’Observatori del Paisatge engega l’elaboració dels catàlegs de paisatge de les Terres de Lleida i del Camp de Tarragona, lliurats el 31 d’octubre de 2006.

Antecedents 2005:92, 2004:104 i 112

Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Es tracta d’uns documents tècnics que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat paisatgística que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquests objectius paisatgístics s’integraran en el planejament territorial de Catalunya i en les polítiques sectorials a través de les directrius de paisatge. Els catàlegs de paisatge també són especialment útils per a la sensibilització ciutadana relacionada amb el paisatge o per a la definició de polítiques i estratègies sectorials encaminades a un desenvolupament sostenible del territori.

La Llei va assignar l’elaboració dels set catàlegs corresponents als àmbits territorials d’aplicació dels plans territorials parcials al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Al seu torn, aquest Departament en va encarregar l’elaboració a l’Observatori del Paisatge de Catalunya, constituït l’octubre de 2004, del qual va ser nomenat director el catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona (UdG), Joan Nogué.

El mes de juliol de 2005, l’Observatori del Paisatge va engegar els catàlegs de paisatge corresponents al Camp de Tarragona i les Terres de Lleida, que van ser enllestits a final d’octubre de 2006. Per dur-los a terme, l’Observatori va establir convenis amb grups de recerca de les universitats catalanes, els quals van formar equips de treball interdisciplinaris constituïts per especialistes en els àmbits de l’anàlisi del paisatge, la planificació, la participació i la comunicació.

Com es fa un catàleg de paisatge
Al prototipus del catàleg de paisatge, s’estableix un marc conceptual, metodològic i procedimental bàsic per a l’elaboració dels set catàlegs d’una manera coherent i coordinada. Aquest document, elaborat per l’Observatori del Paisatge durant el primer semestre de 2005, es va fer arribar a més de setanta institucions, grups de recerca i experts en paisatge per tal que el consideressin i se n’obtingués el màxim consens sobre els continguts, abans d’encarregar-lo formalment als equips de treball que l’haurien d’aplicar.

Segons el prototipus, el procediment per a elaborar els catàlegs de paisatge es divideix en cinc fases: a la primera fase (d’identificació i caracterització) s’identifiquen unitats de paisatge, és a dir, àrees del territori que tenen un caràcter semblant, i se’n tenen en consideració tant els elements naturals, culturals i visuals que configuren el paisatge, com els més perceptius i simbòlics. Una vegada identificades les unitats, es cartografien i se’n descriu el caràcter per mitjà de l’estudi de l’evolució històrica que han fet, dels valors ecològics, històrics, estètics o simbòlics, i de la consideració de les dinàmiques i els impactes presents. La segona fase és d’avaluació del paisatge, i consisteix a estudiar en clau de sostenibilitat les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge.

Posteriorment segueix la fase de definició dels objectius de qualitat paisatgística, que recull les aspiracions de la col•lectivitat pel que fa al paisatge del seu entorn, després de conèixer-ne l’estat, els valors i els riscos, tant per a l’àmbit territorial com per a cada unitat de paisatge. En la definició dels objectius de qualitat, la participació assoleix un paper rellevant. A la quarta fase es concreten, per a cada àmbit territorial i per a cada unitat de paisatge, propostes de criteris i accions específiques que caldria promoure des de les administracions per tal d’assolir els objectius de qualitat paisatgística. Tal com estableix la Llei de paisatge, un cop el catàleg ha estat aprovat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, aquest Departament ha de transformar aquestes propostes en directrius de paisatge, amb la col•laboració de l’Observatori del Paisatge.

Finalment, l’última fase comprèn la definició d’una graella d’indicadors de paisatge, de caràcter ambiental, cultural i social. Aquests indicadors s’hauran de formular a partir dels objectius de qualitat paisatgística, amb l’objectiu de fer un seguiment de l’estat del paisatge a Catalunya i de la seva evolució en el marc d’un desenvolupament sostenible.

Els primers catàlegs de paisatge de Catalunya
El catàleg de paisatge de les Terres de Lleida va ser elaborat per equips professionals de la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sota la coordinació i supervisió de l’Observatori del Paisatge. El document identifica i caracteritza vint-i-dues unitats de paisatge, i fa un èmfasi especial dels valors naturals, històrics, religiosos, socials, productius, simbòlics i identitaris de cadascuna. Entre aquests valors, destaquen els fons escènics constituïts per les cingleres del Montsec, el conjunt de tossals repartits per tota la plana agrícola lleidatana, els perfils encimbellats d’algunes poblacions, la xarxa de banquetes arbrades associades als canals de reg històrics i l’arquitectura de pedra seca, caracteritzada per bancals i cabanes de volta. Aquesta caracterització va servir per a definir els vint-i-un objectius de qualitat paisatgística per a totes les Terres de Lleida, i per a establir diversos criteris i accions que permetessin contribuir a l’assoliment d’aquests objectius. Una de les accions més rellevants que proposa el catàleg és la creació del Parc Fluvial del Segre, que tindria com a àmbit les dues ribes del riu, des del Partidor de Balaguer fins a l’aiguabarreig amb l’Ebre, i, d’altra banda, les ribes del riu Noguera Ribagorçana, des d’Andaní fins a l’aiguabarreig amb el Segre, al terme de Corbins.

El catàleg de paisatge del Camp Tarragona, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la UdG, identifica vint-i-nou unitats de paisatge, amb un ventall ampli de valors: el monestir de Poblet, el paisatge lligat a la tradició vitivinícola del Priorat o la serra del Montsant, un referent visual i identitari per a gran part de la població i també els encara extensos camps d’avellaners de la plana. Entre els objectius de qualitat paisatgística, criteris i accions establertes, destacaven el tractament especial que s’atorga al paisatge del garrofer, per la importància històrica que té, perquè és un factor identitari del Camp de Tarragona i perquè alhora potencia la dignificació de determinats polígons industrials entre Reus i Tarragona.

D’altra banda, a final de maig es va iniciar l’elaboració dels corresponents catàlegs de les Comarques de Girona i l’Alt Pirineu i Aran, mentre que el de les Terres de l’Ebre es va començar un mes més tard. Tots tres catàlegs haurien d’estar enllestits per a final de 2007.

La participació pública en l’elaboració dels catàlegs
Els catàlegs de paisatge integren la consulta pública com una eina per a la implicació i la responsabilitat conjunta de la societat en la gestió i planificació del seu paisatge. El procés de consulta pública fa èmfasi en la valoració i percepció que té la gent del paisatge, especialment dels aspectes intangibles, i en la consideració de les seves amenaces i oportunitats.

La consulta pública per a l’elaboració dels dos primers catàlegs es va fer a dos nivells: d’una banda, es van entrevistar, en cada catàleg de paisatge, uns vint-i-cinc col•lectius i entitats del territori, com ara cambres de comerç, consells reguladors de les denominacions d’origen, sindicats o grups conservacionistes. De l’altra, el mes de maig es va engegar un procés de consulta pública a través d’internet, que va durar fins al 10 de juny de 2006. A la consulta es podien introduir opinions i propostes sobre els estats de conservació de les diferents unitats de paisatge, identificar-ne els valors més destacables i realitzar propostes per al futur.

Més informació
www.catpaisatge.net/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame