Dilluns 21 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-260 A PORTBOU (2006)
Alfons Recio

El 29 de juny de 2006 el Ministeri de Foment va inaugurar, trenta mesos després de l’inici de les obres, la remodelació i millora del tram de la carretera N-260 entre Colera i Portbou, que incloïa un nou túnel al coll del Frare. Tot i que es preveia posar en servei la via a mitjan 2005, un error en el projecte i unes esllavissades en els talussos de la carretera a principi de 2006 no ho van permetre. Quan únicament mancaven per instal•lar diversos elements de seguretat dins del túnel, Foment va posposar la data d’inauguració diverses ocasions, fet que va provocar que, el 24 de juny, els veïns de Portbou ,encapçalats pel seu alcalde i molestos pels reiterats endarreriments, inauguressin la via pel seu compte. El Ministeri de Foment va obrir un expedient a l’alcalde que podria desembocar en una important sanció.


Antecedents 2005:13

La carretera N-260 i la seva versió en autovia, l’A-26, junt amb el tram de l’N-152 entre Puigcerdà i Ripoll, formen l’eix Pirinenc, que enllaça les principals poblacions del nord de Catalunya, des de el Pont de Suert fins a Portbou, en un traçat longitudinal al de la Serralada Pirinenca. El traçat més oriental de l’N-260, ja a la costa Mediterrània de l’Alt Empordà, es correspon amb el que avança entre les localitats de Colera i Portbou. La millora del traçat i les condicions d’aquest darrer tram havia estat una reivindicació històrica dels veïns del municipi de Portbou, atesa la quantitat de revolts i l’estretor de la carretera. Segons l’alcalde de Portbou, Manuel Flores i Crespo (Convergència i Unió, CiU), amb la millora d’aquesta via s’espera que s’incrementi l’activitat turística, la generació de riquesa i que es reverteixi la tendència demogràfica decreixent, que va fer que, si bé el 1987 es comptaven més de dos mil habitants, l’any 2006 n’hi hagués prop de mil quatre-cents.

Les obres de millora del tram entre Colera i Portbou
El gener de l’any 2004, el Ministeri de Foment va iniciar les obres de millora de l’N-260 entre Colera i Portbou, amb un cost de 12 MEUR. La previsió del ministeri era inaugurar l’obra en catorze mesos, cap a mitjan de 2005. L’inici de les obres van ser celebrades al municipi de Portbou amb una festa popular, amb la promesa de repetir-la un cop la via entrés en servei.

El projecte preveia la millora del traçat de la carretera, amb una ampliació de l’amplada del ferm que passaria dels 6 m que tenia en alguns punts, a dos carrils de 3,5 m més els vorals d’a1 m. A més, el nou traçat incloïa la construcció de dos falsos túnels, de 65 i 81 m de llargada i d’un túnel de 495 m al coll del Frare. Amb tot, es podria reduir la distància entre les dues localitats en 2,7 km i eliminar una trentena de revolts que, segons els veïns de Portbou, eren força perillosos. Un cop es pogués utilitzar la via, el recorregut en vehicle privat passaria de fer-se en prop d’un quart d’hora a poc més de cinc minuts.

Les obres van anar avançant tot i que no amb el ritme esperat. Un cop iniciada la perforació del túnel es va detectar un error en el projecte d’obra, concretament en les dues boques del túnel, que no s’havien obert exactament on s’havia projectat. Els treballs per corregir l’error, consistents a modificar el nivell dels vials d’accés, van modificar la data d’inauguració fins a l’octubre de 2005, uns dinou mesos després de l’inici de l’obra. El túnel, però, es va acabar de perforar el març de 2005, tot i que després un seguit d’esllavissades en els talussos a l’alçada de Colera, que van provocar el trencament de les malles de protecció tot envaint els futurs carrils, i que van portar a un replantejament en l’obra allunyant el traçat de la muntanya per tal de garantir la seguretat del futur traçat. Aquest fet va comportar la necessitat d’expropiar quatre habitatges. Amb això, el Ministeri va tornar a traslladar la data d’inauguració, aquest cop cap al juny de 2006, trenta mesos després de l’acte de posada de la primera pedra de l’obra, que va ser el desembre de 2003.

El Ministeri de Foment preveu la inauguració per a juny de 2006
A principi de 2006, l’alcalde de Portbou, Manuel Flores, va denunciar als mitjans de comunicació que les obres estaven del tot aturades a causa de les modificacions en el projecte després de les esllavissades. També va amenaçar de convocar mobilitzacions de protesta si les obres no s’iniciaven novament. Segons Flores, tot i que les obres encara no s’havien conclòs a l’alçada de Colera, sí que seria possible obrir el túnel, aparentment acabat. Paral•lelament, havien aparegut diverses pintades en diferents punts del traçat en obres on es podia llegir “volem la carretera ja!”.

Després d’això, el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahi (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va demanar a l’alcalde que fes una crida a la calma entre els seus veïns i va anunciar, en declaracions a Ràdio Girona, que la carretera estaria inaugurada abans del 15 de juny.

Arribada aquesta data, però, el túnel encara no estava operatiu. Mancaven per instal•lar alguns elements de seguretat i il•luminació per donar compliment a un Reial Decret aprovat feia poques setmanes, concretament el 635/2006, de 26 de maig, sobre requisits mínims de seguretat als túnels de carreteres de l’Estat espanyol, per transposició de la Directiva Europea 2004/54/CE. D’aquesta manera, el ministeri va posposar novament la inauguració de la via, traslladant la data prevista cap al dia de Sant Joan i posteriorment, cap al 29 de juny, dia de Sant Pere.

La matinada del dia 24 de juny de 2006, un grup d’uns cent cinquanta veïns de Portbou ajudats per dos dúmpers, dos camions i encapçalats pel seu alcalde, va decidir retirar els cinc blocs de formigó que bloquejaven l’accés a la via i la van declarar inaugurada. Tot seguit, els vehicles van poder circular-hi amb normalitat tot i que il•legalment. Els blocs de formigó es van dipositar davant de l’edifici de l’ajuntament e Portbou. Els mossos d’esquadra no van tornar a tallar la circulació de vehicles fins al dilluns al matí.

Dies després, diversos representants polítics es van manifestar respecte d’aquesta inauguració popular. El Conseller de Política Territorial i Obres publiques, Joaquim Nadal i Farreras (PSC), va declarar que a tall personal comprenia la indignació dels veïns i de l’alcalde de Portbou, tot i que com a membre del Govern no podia donar suport a l’acció d’obertura del túnel. Per la seva banda, la ministra de Foment Magdalena Álvarez i Ariza (Partido Socialista Obrero Español, PSOE), va afirmar que Manuel Flores havia actuat de manera irresponsable, imprudent i que obrint el túnel havia menystingut la legalitat vigent. Segons el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets, un càrrec públic electe com és l’alcalde de Portbou no podia encapçalar una acció similar i va anunciar la seva intenció de tramitar un expedient administratiu contra l’alcalde de Portbou. Així, amb data 4 de juliol de 2006, la Direcció General de Carreteres (DGC) va obrir un expedient a l’alcalde en concepte d’“infracció molt greu”, com a conseqüència de l’acte que va encapçalar tot retirant les barreres de formigó i senyalització vertical de l’obra, i permetent el pas del trànsit pel tram del túnel del Coll del Frare, que restava tancat per obres, i també per la imprudència temerària pel que fa a la seguretat dels usuaris. Aquest expedient podria finalitzar en una sanció d’entre 6.000 i 150.000 €. De la mateixa manera, l’empresa constructora de la carretera va presentar també una denúncia a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Figueres per la sostracció dels blocs de formigó que bloquejaven l’accés al túnel. Com a conseqüència d’aquesta denúncia, els mossos van citar a declarar l’alcalde Manuel Flores, per aclarir-ne la responsabilitat.

Finalment el dia 29 de juny de 2006, diada de Sant Pere i a primera hora del matí, el túnel va quedar inaugurat dos anys i mig després de l’inici de les obres. Tot i així, dos dies abans el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona havia posat en dubte que finalment es pogués produir aquesta inauguració, a causa dels retards en la tramitació de diversos expedients interns. Malgrat els dubtes, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán Gracia, va signar a temps l'autorització perquè a primera hora es pogués obrir el túnel al trànsit.

De cara al 2007, un cop el nou traçat es troba finalment en ple servei, resta la resolució de l’expedient que el Ministeri va obrir a l’alcalde de Portbou, així com la denúncia que l’empresa constructora va presentar sobre la sostracció dels blocs de formigó, de propietat seva.

La resta de l’eix Pirinenc
Pel que fa a la resta de l’eix Pirinenc, diverses obres de millora i projectes van continuar avançant al llarg de 2006.

Un dels trams de més importància en aquest eix és el que inclou el futur túnel de Toses, per al qual Foment va treure a exposició publica l’estudi informatiu i d’impacte ambiental l’any 2004 i que incloïa quatre alternatives de traçat. A principi de 2006, la comissió de seguiment del túnel, formada per alcaldes de la vall de Ribes i el president comarcal del Ripollès, va proposar al ministeri una rebaixa en la cota del túnel, fet que reduiria l’impacte ambiental del traçat posterior de l’obra tot i que l’encariria en haver-se d’allargar la perforació algunes desenes de metres. De la mateixa manera, els ajuntaments de la vall de Ribes i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) van presentar una proposta de traçat alternatiu que fusionava diferents elements de les quatre alternatives del ministeri en una. Segons l’Ajuntament i el DPTOP, el seu traçat era més respectuós amb les diferents zones PEIN que travessa, a més de reduir l'afectació als nuclis poblats i als camins veïnals. Finalment, l’agost de 2006 el Ministeri de Foment va treure a exposició pública la declaració d’impacte ambiental del traçat escollit per al túnel de Toses, pas previ per a iniciar el projecte constructiu. Es tractava de l’opció Baixa 60, que avança gairebé en paral•lel al traçat del FERROCARRIL BARCELONA-PUICERDÀ i la Baixa 80 que, després del túnel de Ribes de 1.500 m, ressegueix el fons de la vall de Ribes entre Ribes de Freser i el Túnel de Toses, de 1.700 m de llarg. Després del túnel, la nova carretera ha de seguir el traçat actual però per la banda esquerra de la via del tren. El cost d’aquest tram és de 78,1 MEUR i es preveu que pugui entrar en servei l’any 2012.

Entre Olot i Figueres, després de la inauguració del tram de l’A-26 entre Montagut i Argelaguer a final de l’any 2005, Foment prosseguia amb les obres d’aquesta via entre Argelaguer i Besalú. Aquesta administració n’assumia la construcció fins al terme de Beuda, on l’A-26 es connecta amb la C-66 o variant de Besalú, que executa la Generalitat. Es preveu la inauguració d’ambdues l’estiu de 2007, tot i que els darrers dies de desembre de 2006, la Generalitat va posar en servei la primera fase de la variant, un tram d’1,8 km entre la recta de Fares i l’N-260.

A mitjan 2006, el Ministeri de Foment va licitar la redacció del projecte de construcció del tram de 9,3 km entre Besalú i Cabanelles i al desembre el va adjudicar a l’empresa Gentisa, per un import de 981.823,30 €. El projecte preveu que l’autovia tingui dos calçades de 7 m amb dos carrils cadascuna, malgrat que els ajuntaments afectats i diverses entitats s’oposaven al desdoblament del tram entre Besalú i Figueres. Foment demanava, a més, que s’estudiés la possibilitat de fer compatible la via amb usos ciclistes, d’acord amb els objectius del PLA ESTRATÈGIC D’INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT (PEIT) [2005:129].

Més informació
www.mfom.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame