Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL SEGARRA-GARRIGUES I ZONES D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS (2006)
Canal Segarra-Garrigues
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

El canal Segarra-Garrigues arriba a una nova fase un cop superades les divergències entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per les àrees excloses de reg. Mentre que la Unió Europea duu el Govern de Catalunya al Tribunal de Luxemburg per l’incompliment de la Directiva d’ocells, atesa la insuficient protecció dels espais esteparis d’aquest territori, s’inicia la construcció d’un primer tram del canal. La Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol acorden el finançament de tot el sistema de reg, i la Junta de Regants inicia el procés de captació de compromisos dels pagesos amb el futur reg.


Antecedents 2003:18; 2004:26; 2005:25

La construcció del canal de reg Segarra-Garrigues és la principal infraestructura de reg plantejada a Catalunya des de la construcció del canal d’Urgell entre 1853 i 1861. Consisteix en un gran projecte per transformar 70.150 ha de terres de secà del marge esquerre del canal d’Urgell en terres de regadiu. Tal com està projectat, el canal tindrà un traçat paral•lel al canal d’Urgell, que començarà a l’embassament de Rialb (la Noguera) i acabarà al futur embassament de l’Albagés (les Garrigues). Amb un recorregut de 85 km, passarà per totes les comarques de la plana de Lleida: la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i les Garrigues. El projecte d’irrigació beneficiaria uns disset mil regants.

Fi del conflicte entre el canal Segarra-Garrigues i la Xarxa Natura 2000
La presentació a principi de 2005 de la proposta d’ampliació de la XARXA NATURA 2000 per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va atiar el debat existent sobre la compatibilitat entre els regadius que es crearien per al futur canal i la protecció d’aus d’interès comunitari: la proposta de Xarxa Natura 2000 en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues afectava 27.595 ha repartides en nou espais, que representaven el 33% de l’àrea de regadiu total. El DMAH i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) tenien punts de vista enfrontats sobre aquesta qüestió. Mentre que el DMAH trobava necessari, per les directives europees, crear les anomenades zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) i excloure del reg terrenys per conservar els hàbitats esteparis de la plana de Lleida, el DARP no volia renunciar a unes terres que gràcies a la irrigació adquiririen un elevat valor productiu.

Per resoldre la qüestió, el Govern va crear una comissió de treball interdepartamental, coordinada pel conseller primer, Josep Bargalló, amb tècnics, secretaris generals i consellers de les àrees de Política Territorial i Obres Públiques, Treball i Indústria, el DMAH i el DARP. En successives reunions d’aquesta comissió, el DARP i el DMAH van acostar posicions vers una solució definitiva. Els dos departaments van acordar, concretament, reduir en 277 ha (un 13%) la superfície de la ZEPA de Belianes (l’Urgell), una de les més polèmiques, i que havia provocat els enfrontaments dins el Govern. A més, van acordar reduir en un 19% la superfície de la ZEPA d’Anglesola-Vilagrassa, en un 7% la dels secans de Mas de Melons-Alfés, i en un 9% la de les valls del Sió-Llobregós. Finalment, es van revisar alguns criteris tècnics dels Plans de Sió (la Segarra). D’altra banda, també van reduir 600 ha (un 40%) de la zona d’exclusió dels PLANS DE LA UNILLA (el Segrià), si bé aquesta ZEPA es troba fora de l’àmbit del canal. Amb tot, la nova proposta de zones protegides significava un augment del 18% de la superfície de ZEPA respecte a l’anterior proposta efectuada a la Unió Europea (UE).

Finalment, el consell de govern de la Generalitat del 5 de setembre, un dels últims de la legislatura, va aprovar definitivament el projecte de la Xarxa Natura 2000, després d’haver estudiat les al•legacions i d’haver inclòs les modificacions sorgides del procés d’informació pública de la proposta presentada l’abril de 2006. També es va presentar el model de finançament de les zones afectades, amb una compensació al voltant dels 120 € per any i hectàrea. La taula 1 mostra l’evolució de la superfície de reg protegida en cada proposta de Xarxa Natura 2000, i la configuració final el mes de setembre.

Judicis europeus contra el canal Segarra-Garrigues
Tanmateix, l’acord de govern no va arribar a temps per evitar que la UE dugués l’Estat espanyol, i de manera subsidiària el Govern de la Generalitat, al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE), ubicat a Luxemburg. El procediment judicial s’iniciava el mes de maig després d’avisos reiterats i múltiples pròrrogues sol•licitades pel Govern català, per l’incompliment dels requeriments de protecció de les aus de la legislació europea. Segons la Comissió Europea, la proposta de ZEPA del Govern català no era suficient. No obstant això, segons el Departament de la Presidència, l’aprovació definitiva del projecte de la Xarxa Natura 2000 el 5 de setembre, donava compliment a les normatives europees, i resolia els procediments d’infracció que li havia obert la Comissió Europea.

Un altre procés judicial que romania obert responia a una denúncia efectuada l’any 2001 per l’associació ecologista SEO-Birdlife contra la construcció del canal. La societat pública Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA), creada per la Generalitat per gestionar el sistema de reg, va decidir el mes de juliol presentar-se al judici per defensar els beneficis que representaria la transformació en regadiu. Segons REGSEGA, els beneficis socials, econòmics i ambientals del canal justificaven l’obra, en contra d’allò que exposava la part demandant. Es preveia que el procediment judicial, iniciat el 15 d’agost, tingués una durada mínima de tres anys.

Idees per compatibilitzar el reg amb la conservació dels ocells
El llarg debat sobre les àrees excloses de reg girava entorn de la compatibilitat del reg amb la conservació dels ambients estèpics. Col•lectius com el que es va crear al voltant del Manifest de Vallbona defensaven models integrats de gestió de l’aigua, coherents amb les característiques del territori. El manifest, signat a Vallbona de les Monges el 29 de maig de 2004, va ser impulsat per una mostra diversa de la societat civil de la Plana de Lleida (pagesia, sindicats, món universitari, entre altres) per promoure un ús racional de l'aigua i una valoració del patrimoni paisatgístic en el projecte de canal Segarra-Garrigues. Des de llavors, el col•lectiu es va mantenir actiu, i el 4 d’octubre de 2006 va presentar Un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI, un llibre que integra les conclusions de diversos mesos de debat sobre el canal. L’edició del llibre va anar a càrrec d’Ignasi Aldomà, professor de la Universitat de Lleida (UdL) i un dels promotors del Manifest.

Per la seva banda, el Consell d’Administració de REGSEGA va aprovar el mes de juliol un conveni amb la UdL per implantar, avaluar i controlar l’aplicació d’una sèrie de mesures agronòmiques en una zona de 85 ha situada en la ZEPA de Bellmunt-Almenara (la Noguera), durant el període 2006-2009. Aquest estudi pilot serviria per conèixer formes d’afavorir la fauna estèpica mitjançant la sembra de determinades varietats de cereals, l’ús de diversos tipus d’herbicides i adobs i altres mesures agroambientals. Aquest estudi, que comptaria amb un pressupost de més de 34.000 € es duria a terme amb el suport dels propietaris dels terrenys.

El finançament de la construcció del canal
Més enllà del debat sobre les zones de reg, el finançament de l’obra era un altre dels esculls que calia superar l’any 2006. Era previst que l’obra principal del canal costés 444 MEUR, i que la xarxa secundària del canal, que hauria de servir per dur l’aigua des del canal a les finques, costés uns 1.102 MEUR. L’Estat es responsabilitzaria de la construcció de l’obra principal del canal, mentre que la Generalitat construiria la xarxa secundària de reg. Els regants que es beneficiarien de l’obra haurien de pagar part de la construcció de tot el sistema d’irrigació. Concretament, el 50% de les obres estatals i el 30% de les que fa la Generalitat.

Les obres del canal principal anaven a càrrec de l’empresa pública estatal Canal Segarra Garrigues, SA (CASEGA), que es responsabilitzava de la contractació, construcció i explotació de les obres hidràuliques de regulació i transport, i també de les activitats complementàries per a l'execució i explotació de la infraestructura. D’altra banda, les obres de construcció de la xarxa secundària anirien a càrrec de l’empresa de la generalitat REGSEGA.

El DARP va ratificar, l’11 d’octubre, un conveni de col•laboració amb CASEGA relatiu a l'execució, el finançament i l'explotació del canal. Segons aquest conveni, CASEGA assumia el 50% del cost del canal principal i els sobrecostos que es poguessin produir en el desenvolupament del conveni. La Generalitat, per la seva banda, avançaria l’altra meitat, corresponent als regants, els quals haurien de retornar els diners per mitjà dels abonaments de l’aigua, un cop aquesta arribés a les seves terres. En aquest sentit, els regants havien de signar un document d’adhesió al canal.

Les adhesions al canal servirien també per dimensionar la xarxa secundària, el cost de la qual variaria en funció de la superfície que caldria regar. El DARP i la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues van iniciar a principi d’any una campanya per obtenir el màxim nombre de signatures. En el document d’adhesió es podia llegir la declaració següent: “com a propietari de terres situades dins l’àrea regable del Sistema Segarra-Garrigues, manifesto el meu interès en l’execució d’aquest reg i, quan les meves finques puguin disposar d’aigua, si decideixo transformar-les, m’incorporaré a la Comunitat de Regants assumint els drets i deures d’aquesta incorporació”. El text, que no significava cap obligació ni compromís, tenia el consens dels presidents de les divuit col•lectivitats de regants, la Generalitat i els sindicats agraris.

Malgrat que no hi havia cap nombre mínim de signatures, a mesura que se n’anessin recollint, CASEGA aniria licitant més trams del canal principal, i és per això que la Comunitat de Regants va anar fent crides a l’adhesió al llarg de l’any. Concretament, es va fer una campanya de recollida de signatures casa per casa dels disset mil regants potencials del canal Segarra Garrigues, i una tramesa d'unes vint-i-dues mil cartes als futurs regants en què s'adjuntava el document de compromís. El mes d’agost, l'entitat comptava amb el suport dels propietaris de 25.000 ha, més d’una tercera part de la totalitat de terres regables pel sistema, i a final d’any més de la meitat dels futurs regants ja havien signat el document que els comprometia amb el regadiu.

La construcció del canal avança
Paral•lelament als processos administratius iniciats, les obres del canal van avançar durant tot l’any 2006. El 16 de febrer una unió temporal d’empreses (UTE) formada per la constructora Dragados i la lleidatana Sorigué va començar a construir, per 26,2 MEUR, el primer tram del canal Segarra-Garrigues, de 5,2 km, a la comarca de la Noguera.

Les obres, que havien d’estar executades a principi de 2008, permetrien regar, a partir de la primavera següent, 3.700 ha de terrenys a Ponts, Oliola i Vilanova de l'Aguda, i a una part del municipi de Sanaüja. Els treballs es farien en una zona de difícil orografia i incloïen la perforació de dos túnels, tres aqüeductes i un sifó. A l’altre extrem del canal, al Segrià, es van començar a regar les primeres 1.500 ha incloses en el sistema de reg del canal Segarra-Garrigues. Aquest regadiu va beneficiar finques d'Albatàrrec, Sunyer, una petita zona de Sudanell i Montoliu de Lleida. Més endavant, se’ls afegirien Alfés, Alcanó i Torrebesses, fins a arribar a les 8.000 ha.

A final d’octubre, CASEGA va aprovar la licitació del segon tram del canal, de 16 km, entre Ponts (la Noguera) i les Pallargues (els Plans de Sió, la Segarra), i a final de novembre, va treure a informació pública el projecte constructiu del quart tram del canal. Aquest tram, de 21 km, afectava els municipis de Tàrrega, Verdú, Sant Martí de Riucorb i Maldà i el seu cost previst era de gairebé 56 MEUR. El projecte incloïa diverses obres singulars, com quatre treballs de regulació, dues preses per a la captació d’aigua i tres aqüeductes. CASEGA preveia treure a informació pública a principi de 2007 el cinquè i últim tram del canal principal, i també el projecte de l'embassament de l'Albagès, que tancaria el canal Segarra-Garrigues pel sud. Es preveia que tot el canal estaria construït entre el 2016 i el 2018.

Les obres de la xarxa secundària del canal Segarra-Garrigues, que havien de portar l’aigua del canal principal a les finques, continuaven sobre el calendari. L'objectiu era que l'aigua regués les primeres finques a principi de 2008. A final d’any, REGSEGA ja havia aprovat més de 135 MEUR en projectes d'obra. Paral•lelament, REGSEGA va coordinar el procés de concentració parcel•lària, amb concentracions com les de Seròs (800 ha) i d’Aitona (2.000 ha).

Un canal multifuncional
Arran d’un episodi de sequera important a la Segarra, durant el qual bona part de la població va patir restriccions en l’ús de l’aigua de boca, es van agilitar les gestions per facilitar que l’aigua del canal Segarra-Garrigues, a més de proveir aigua per a l’agricultura, també en proveís als nuclis urbans i indústries de la Segarra, l’Urgell i les Garrigues. El govern de la Generalitat va plantejar el mes de setembre aquesta possibilitat després que la UE rebutgés la construcció d’una canonada paral•lela al canal.

Aquesta proposta va ser secundada per la Comunitat de regants, especialment pel fet que obrir la infraestructura a altres usos i usuaris alleugeriria en bona part la càrrega financera que haurien d'afrontar els regants. Gràcies a aquesta mesura, el canal serviria en els seus primers 21 km als objectius del reg i de l'aigua de boca. Així, quaranta-vuit municipis de les comarques de la Segarra, el Pla d'Urgell i les Garrigues podrien obtenir un cabal aproximat de 18 Hm3 anuals, a uns preus consensuats.

D’altra banda, a les Garrigues es van posar els fonaments del futur Consorci de l’Estany d’Albagés, que procuraria aprofitar turísticament l’embassament i el seu entorn. La Comunitat de Regants també veia amb bons ulls una explotació turística paral•lela a l’agrícola, especialment si la primera no limitava la segona.

Tal com va manifestar el president de REGSEGA, i també secretari general del DARP, Jordi Bertran, el 2006 va ser un any molt important en l'impuls del Segarra-Garrigues, ja que es van superar els principals entrebancs, sobretot la delimitació de zones excloses de reg i el finançament de les obres. Es preveia que, a partir d’aquell any, tots els projectes i les obres continuessin amb més velocitat. El president de la Comunitat de Regants, Josep París, confiava que en dos anys tot el canal Segarra-Garrigues estaria licitat. Amb tot, i malgrat que a mesura que avancessin les obres s’anirien afegint noves terres al regadiu, encara caldria esperar força anys perquè acabessin del tot les obres del canal Segarra-Garrigues.

Més informació
www.catpaisatge.net/docs/SegarraGarriguesXXI2.pdf
www.casega.es
www.regsega.net
www.curia.europa.eu
www.ruralcat.net/ruralcatApp/segarragarrigues/SG2.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame