Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-14 LLEIDA-VIELLA I TÚNEL DE VIELLA (DESDOBLAMENT DE L'N-230) (2006)
Josep Mòdol

El mes de maig de 2006 s’aproven l’estudi ambiental i l’estudi informatiu de la futura autovia A-14 entre Lleida i la frontera francesa a través del túnel de Viella. Durant els mesos següents es liciten els projectes dels diversos trams catalans de l’autovia. Les obres del túnel de Viella es reprenen el mes de maig un cop es disposa de la modificació del projecte inicial, i es fixa com a data d’inauguració el tercer trimestre de 2007.


Antecedents 2004:15; 2005:11

El vell túnel de Viella es va obrir el 1948 per comunicar la Vall d’Aran amb la resta de Catalunya. El Ministeri de Foment (MIFO) va incloure la construcció d’un nou túnel, de 5.230 m de longitud, dins el seu Pla d’infraestructures 2000-2007. Les obres s’iniciaren el 2002 amb previsió d’estar enllestides el 2005. El març de 2005 les obres de perforació van unir les boques sud i nord. Els responsables de l’obra sol•licitaren, l’abril de 2005 al MIFO, la modificació del projecte inicial, i les tasques de construcció quedaren gairebé aturades des del juliol. L’obra és l’únic tram en construcció del futur eix de l’autovia A-14 Lleida-Viella i del túnel de Viella.

L'A-14 és una autovia que ha d’unir Lleida amb Viella i la frontera francesa, seguint el traçat de l’actual N-230 que avança, en bona part, per la província d’Osca. El 2001 els alcaldes d'Areny de Noguera, el Pont de Montanyana i el Pont de Suert van demanar al MIFO que convertís l’eix de l’N-230 en una autovia. El 2002 Foment va redactar el projecte, però les queixes dels alcaldes de la Vall d’Aran que no volien vies de quatre carrils en el seu territori en van motivar una nova redacció que reduïa el traçat a 94,6 km, des de Lleida fins a Sopeira, a l’Alta Ribagorça aragonesa, deixant el tram restant fins a França com a carretera convencional. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar que des del final de l'autovia fins a la boca sud del túnel de Vielha aquesta carretera seria una via ràpida, però el febrer de 2005 el MIFO ho va desmentir, a la vegada que l’incloïa dins el PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) [2005:129].

Es liciten els trams catalans de l’A-14
El maig de 2006 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va donar llum verd, després de dos anys de treballs, a l’estudi d'impacte ambiental de l’A-14, que aconsellava una sèrie de mesures correctores considerades necessàries per a respectar els set espais inclosos a la XARXA NATURA 2000 i les tres zones definides com a àrees importants per a les aus (Important Bird Area, IBA) presents en el traçat. El 24 de maig la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació va aprovar l’estudi informatiu de l’autovia A-14, que preveia la conversió en autovia de 94,6 km amb un pressupost de licitació de 496 MEUR.

L’aprovació d’aquests estudis va agilitar els tràmits i el mateix mes el MIFO adjudicava la redacció del projecte del tram entre Almenar i la província d’Osca a la UTE formada per les empreses Pedelta Ingenieria Civil SL i Control SA. El tram, de 7,3 km, tenia atribuït un pressupost de més de 540.000 €. El mateix mes de maig també s’adjudicava el tram entre Rosselló i Almenar, de més de 15 km, per un pressupost de més de 600.000 €a l’empresa Esteyco SA. Així, el mes de juliol es licitava el tram entre Lleida i el Roselló, que incloïa els enllaços amb la variant de Lleida i l’actual N-230. El tram, de 6 km, fou encarregat a Pedelta Ingenieria Civil SL i Control SA per 470.000 €.

L'agost de 2006 el grup ecologista Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA) va manifestar-se en contra de la conversió en autovia de l’actual N-230 més enllà del municipi d’Alfarràs, atès que, llevat d’aquest primer tram densament poblat, la carretera presentava baixes densitats de trànsit, per la qual cosa consideraven innecessari intervenir-hi tenint en compte l’elevat cost econòmic i ambiental que generava la conversió projectada.

A de 2006 encara no s’havia licitat cap tram de la part aragonesa de la nova autovia, i les previsions més optimistes situaven per a l’horitzó 2010-2011 l’acabament de les obres de l’A-14.

La inauguració del nou túnel es retarda fins a final de 2007
El retard en la tramitació de la modificació del projecte del nou túnel ja va provocar el gener de 2006 que es fixés el final de 2007 com a data d’acabament dels treballs. El nou projecte, sense el qual les obres no podien avançar, havia de permetre millorar la seguretat del túnel, al qual estava subjecta a la previsió que s’havia fet d’endurir les normatives comunitàries en aquest sentit.

El retard va comportar la protesta de l’alcalde de Viella pel fet que una infraestructura vital per a la Vall d’Aran arribés amb dos anys de retard sobre les previsions inicials. Pedro Bermúdez, president de l'Associació de Transportistes de Lleida, es va reunir amb el director general de Transports per Carretera de l’Estat, Juan Miguel Sánchez, per demanar-li que accelerés l’obra.

Diversos càrrecs electes del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC) i d’Unitat d’Aran (UA) es van reunir el 8 de febrer amb el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, per intentar agilitar la construcció de l’eix de l’A-14. El secretari els va assegurar que el projecte del nou túnel ja estava pràcticament redactat. El març de 2006, però, i com a resposta a una demanda del Conselh Generau d’Aran sobre l’estat de tramitació del nou projecte, el MIFO admetia que encara no estava acabat. A partir del mes d’abril, els constructors responsables de les obres van fer augmentar progressivament el nombre de treballadors vinculats, a l’espera del nou projecte que fou aprovat, finalment, el mes de maig. Aquesta modificació del projecte inicial suposava un increment del cost del 20 % sobre els 128 MEUR pressupostats, un increment del cost que obeïa a l’exigència de millores en l’àmbit de la seguretat i al fet que es va haver de resoldre l’aparició de filtracions.

Des del mes d’agost les obres van avançar a bon ritme, amb uns dos-cents treballadors organitzats en tres torns. José Àngel Flores, subdelegat del Govern a Lleida, anunciava a final de 2006 que es mantenia com a nova data d’inauguració del túnel el quart trimestre de 2007.

Més informació
www.fomento.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada