Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE REUS (2006)
Aeroport de Reus
Jordi Oliver

Durant el 2006 es fan nombroses promeses polítiques sobre el traspàs de l’equipament de l’Estat a la Generalitat i sobre la implementació d’un model de gestió que compti amb la participació dels agents del territori. No obstant això, a final d’any res no s’acaba de concretar. Tanmateix, a banda de promeses, durant el 2006 s’aprova del Pla director de l’aeroport amb horitzó 2020, les obres a la terminal de sortides estan a punt d’iniciar-se i cal destacar la notable ampliació de l’oferta de vols i destinacions.

Antecedents 2003:9; 2004:71; 2005:8

L’aeroport de Reus es va construir el 1935 com a aeròdrom militar en terrenys dels municipis de Constantí (Tarragonès) i Reus (Baix Camp). Situat a 4 km de Reus i a 10 km de Tarragona, el 1956 va començar a donar servei a vols nacionals i internacionals, amb moviments reduïts, principalment de vols xàrter lligats al sector turístic. Les instal•lacions, gestionades per Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), constaven l’any 2006 d’una pista principal pavimentada de 2.445 m de llarg per 45 m d’ample, i una altra de sòl natural compactat de 950 m per 35,5 m per a places d’estacionament per a avions amb una capacitat de cinc moviments per hora, i dues terminals, una de les quals estrenada el 2006, de 4.050 i 3.760 m2 i un mòdul de facturació de 820 m2.

Al llarg del darrer any, malgrat que el nombre d’usuaris augmentà, el nombre de companyies de baix cost que hi operaven va disminuir.

Traspàs de l’aeroport a la Generalitat
Al gener, en plenes negociacions de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’alcalde de Reus Lluís Miquel Pérez va valorar molt positivament el preacord assolit entre els representants del govern estatal i del govern català per incloure en l’Estatut el traspàs de la gestió dels aeroports catalans a la Generalitat. Pérez va afirmar que, segons les seves informacions, aquest traspàs ja podria ser una realitat el 2006, “hi hagi Estatut o no”. No obstant això, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va desmentir les darreres afirmacions de l’alcalde, i el secretari general i president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, Joan Puigcercós, va alertar que perillava fins i tot que el preacord quedés reflectit en la redacció definitiva del text estatutari.

Pel que fa al model de gestió que preveia la Generalitat, tenia en compte la participació dels agents polítics i econòmics del territori. Amb tot, Pérez va reclamar un paper preeminent de Reus en aquest ens gestor, ja que la ciutat es veu perjudicada per les servituds que comporta tenir les instal•lacions al seu terme municipal. En la mateixa línia es va manifestar Joan Josep Sardà, secretari de la Cambra de Comerç de Reus.

Durant les setmanes prèvies al referèndum de l’Estatut i com a resultat d’una reunió entre membres de l’Executiu català, l’espanyol i AENA, el Govern català va anunciar que preveia que en qüestió de tres mesos ja estigués enllestit el traspàs a la Generalitat d’aquells aeroports que deixarien de ser d’interès general (Girona, Reus i Sabadell). La Generalitat hauria de crear una empresa per a cada infraestructura, unides a través d’un holding que previsiblement hauria d’anomenar-se Aerocat. No obstant això, a mitjan octubre el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, en resposta a una pregunta del senador convergent Pere Macias, no va voler concretar el calendari per al traspàs dels aeroports de Reus, Sabadell i Girona i es va limitar a assegurar que negociaria amb el govern que sortís després de les eleccions de l’1 de novembre.

Pla director de l’aeroport de Reus
Al març, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Francesc Cabré, va alertar que el Ministeri de Foment estudiava descartar la construcció de la segona pista de l’aeroport de Reus prevista en el Pla director de les instal•lacions. Cabré creia que era un símptoma del poc interès que tenia el govern de l’Estat per aquestes instal•lacions.

A mitjan agost, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava l’ordre ministerial que aprovava el nou Pla director de l’aeroport de Reus, el document que planteja les infraestructures de futur tenint en compte el potencial de creixement previst. Les previsions fins al 2020 oficialitzaven el que era una realitat objectiva: fins aquell any Reus serà el tercer aeroport de Catalunya, per darrera de Barcelona i Girona. Pel que fa a infraestructures, el Pla director preveu allargar la pista en 445 m, construir una terminal de 20.000 m2 en dues plantes, ampliar la plataforma per a disset avions, ampliar l’aparcament per a vehicles i remodelar la terminal de sortides, alhora que se’n confirma un origen internacional del tràfic encara que “de tipus irregular”, és a dir, vols xàrter estivals.

Els sistemes d’emergència, qüestionats
A mitjan juliol el sindicat Unió General de Treballadors (UGT) va denunciar que l’aeroport no tenia els equips ni el personal d’emergència adient per a la grandària dels avions que hi operen durant la temporada d’estiu. A més, va acusar AENA d’amagar la categoria dels avions que hi aterren (els dos darrers estius, havien aterrat vols xàrter en avions que poden arribar fins a 60 m de llargada i que estan classificats en les categories 8 i 9 de la Publicació d’Informació Aeronàutica –AIP–), perquè això l’obligaria a substituir un dels vehicles d’emergència que estaven espatllats.

En resposta, AENA va deixar clar que la normativa internacional recomana classificar un aeroport en categoria 8 quan registra fins a set-centes operacions anuals en avions com ara el Boeing 747 i similars. Segons AENA, l’aeroport de Reus tot just registra dues-centes cinquanta operacions anuals amb aquests models, per la qual cosa “l’aeroport de Reus té els equips d’emergència que ha de tenir”.

Nombre d’aerolínies
El Consorci del Camp, format entre altres institucions per ajuntaments, Cambra de Comerç i Diputació de Tarragona, va crear una comissió de vuit professionals que havien de proposar una estratègia de captació de vols i buscar noves companyies després que la majoria haguessin abandonat la instal•lació durant el 2005. Des del Consorci es defensava la necessitat de triar bé aquelles companyies com Ryanair que tenen com a prioritat volar a “aeroports segons”, relativament propers a grans ciutats i amb uns costos molt menors per la rapidesa i flexibilitat amb què hi poden operar.

Pel que fa a altes i baixes de companyies durant el 2006, l’any va començar amb la sol•licitud de la companyia romanesa Carpatair per poder operar des de Reus, petició que arribava en un moment crític per a l’aeroport, ja que al llarg dels darrers mesos tres aerolínies de baix cost havien abandonat les instal•lacions reusenques.

A final de febrer, Ryanair, l’única companyia de vols regulars que operava a l’aeroport de Reus, va fer el vol inaugural de la nova ruta Reus-Glasgow. A final de març, la temporada d’estiu ja estava programada i s’hi esperava un increment de moviments del 14,5% respecte de les operacions de l’any anterior. Una part de l’increment era possible gràcies a l’inici dels vols de la companyia Carpatair i de l’enllaç que Fly Me Sweden havia de fer amb Göteborg (Suècia). A més, Reus tenia programades cinc connexions xàrter de les companyies Thomsonfly, Futura, Eir Jet, LTE International Airways i Scandinavian SAS.

A final de maig, Air Nostrum, propietat d’Ibèria, va anunciar que volaria des de Reus a Mallorca entre els mesos de juliol i setembre. Air Nostrum ampliava així en dos, encara que temporalment, els vols amb què operava des de Reus, ja que des de 1995 la companyia vola també a Madrid dos cops al dia, de dilluns a divendres.

A mitjan desembre el Consorci del Camp de Tarragona va aprovar la renovació del conveni d’ajuts que mantenia amb la companyia Ryanair i que va implicar passar de les sis destinacions que hi havia fins llavors a divuit entre la tardor del 2007 i el 2009. Per possibilitar-ho, Ryanair rebrà 2.750.000 € a través del Consorci del Camp (un milió) i la Generalitat (un altre milió), i 750.000 € més que el Govern català es compromet a aportar directament o mitjançant patrocinis. Amb el nou acord, la companyia, que fins llavors només connectava amb el Regne Unit, volarà també des de Reus cap als països escandinaus, Holanda, Alemanya i, possiblement, també a París.

Estació FAV
A mitjan febrer el Ministeri de Foment va posar a licitació la construcció de la plataforma ferroviària de l’enllaç entre el CORREDOR DEL MEDITERRANI i el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV), que passarà per l’aeroport de Reus i que no preveia cap canvi en l’emplaçament de l’estació de l’aeroport, un fet que va disgustar l’Ajuntament de Reus. El traçat licitat de la plataforma preveia emplaçar l’estació de l’aeroport on es projectà inicialment i no més al sud-oest com demanava Reus perquè l’estació pogués fer d’enllaç intermodal entre l’aeroport, el TGV i el tren convencional, ja existent entre Vila-seca i Reus.

Francesc Cabré, president a la Cambra de Comerç de Reus, va recordar a mitjan març que la corporació que presideix sempre havia defensat emplaçar l’estació del FAV a tocar de l’aeroport per garantir la intermodalitat entre el tren i l’avió.

Obres d’ampliació de l’aeroport de Reus
Al juny, el consell d’administració d’AENA, va posar a licitació en la seva última reunió l’expedient per a la reforma integral i l’ampliació de l’edifici de la terminal de l’aeroport de Reus, i també la construcció d’un nou edifici per a la facturació. Les actuacions a desenvolupar consistien fonamentalment en la remodelació i ampliació de l’edifici actual i la seva adequació com a edifici de sortides amb una superfície aproximada de 3.500 m2. També preveia la construcció d’un edifici d’ús exclusiu per a la facturació, entre el nou edifici d’arribades i l’edifici actual (futur edifici de sortides), amb una superfície d’uns 4.000 m2.

A l’octubre AENA va encarregar els mòduls prefabricats que havien de servir per construir un edifici de sortides provisional mentre duressin les obres de remodelació de l’edifici.

L’any 2006 va cloure amb un aeroport de Reus en clar creixement, tant en nombre d’aerolinies que hi operaven com en volum de passatgers. Al mateix temps, l’aprovació del Pla director anava acompanyada d’inversions en infraestructures per ampliar les instal•lacions i donar un millor servei als usuaris.

D’altra banda, hi ha debats importants que van quedar oberts, com la localització idònia del FAV, i promeses polítiques incompletes o encara no satisfetes, com el traspàs de la gestió de l’aeroport des de l’Estat a un consorci integrat per la Generalitat i diversos agents del territori.

Més informació
www.aena.es 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame