Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DELS ENTORNS DEL CAMP NOU (BARCELONA) (2007)
Rosa Carbó

Durant el 2007 el FC Barcelona continua amb el seu projecte de remodelació de l’entorn del Camp Nou. La directiva crea un concurs d’idees per al futur Nou Camp i finalment selecciona el projecte urbanístic de Norman Foster, una obra inspirada en Antoni Gaudí que s’adequa a la perfecció amb el principal requisit del club que era que no afectés l’activitat esportiva. Al mateix temps, la plataforma veïnal es referma en la seva posició en contra de la requalificació dels terrenys del Miniestadi per a finançar el projecte. L’Ajuntament busca el consens entre les diferents parts i evita posicionar-se.

Antecedents 2005:188; 2006

Les instal•lacions principals del Fútbol Club Barcelona (FCB) (Camp Nou, Palau Blaugrana i Miniestadi) s’ubiquen al districte barceloní de les Corts. Juntament amb la zona universitària, formen el sector ponent de la Diagonal que limita amb la ronda del Mig de Barcelona, la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

Des de final dels anys noranta fins a l’actualitat hi ha hagut diferents intents de remodelar i transformar les infraestructures blaugranes i l’entorn del Camp Nou. La primera proposta es va fer el 1998 i va ser iniciativa del, en aquell moment, president de l’entitat blaugrana, Josep Lluís Núñez. Per tal d’adaptar les instal•lacions a les noves necessitats del club es va presentar el projecte Barça 2000 que consistia en la requalificació de 19 ha de l’entorn de les instal•lacions.

L’any següent es va crear la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000 que aglutinava diverses associacions veïnals i tenia el recolzament d’alguns urbanistes i arquitectes i la simpatia d’algun grup municipal. Aquesta va aconseguir la retirada del projecte.

L’any 2004 va néixer la Plataforma Diagonal-Ponent que aglutinava diferents associacions de veïns, altres entitats i els membres de la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000. La intenció de la Plataforma era incidir en la necessitat de posar d’acord les diferents administracions públiques implicades en aquest sector; denunciaven que cada ajuntament (Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet) tenia unes determinades propostes urbanístiques que no tenien en compte els municipis veïns i, per tant, no eren conscients de l’impacte urbanístic conjunt de totes aquestes actuacions previstes.

Un nou projecte d’ampliació

A principi de l’any 2006, la nova Junta Directiva del FCB, encapçalada per Joan Laporta, va donar a conèixer a l’Ajuntament i al veïnat les primeres propostes d’un nou projecte urbanístic de remodelació de les instal•lacions del club. Es pretenia reformar el Camp Nou i construir-hi al costat un nou palau blaugrana, per a la qual cosa calia enderrocar l’antic i també el Miniestadi. La idea era finançar aquesta operació construint habitatges al terreny del Miniestadi, però per fer-ho calia requalificar els terrenys.

La Plataforma va rebutjar qualsevol canvi d’usos dels terrenys del Miniestadi, ja que, segons el Pla general metropolità (PGM), el sòl està catalogat com a terreny per a equipament esportiu. També assenyala el PGM que, en cas que un equipament no sigui necessari, el sòl esmentat hauria de ser destinat a parc o jardí públic. Per aquest motiu el veïnat es negava rotundament a l’edificació de pisos en una superfície destinada a equipaments o zona verda. A final d’aquest any, el FCB va reiniciar les negociacions amb el consistori barceloní.

A començament d’any continua la situació d’enroc

A principi de 2007, Joan Franquesa, membre de la Junta directiva del FC Barcelona, es va reunir amb la regidora d’Urbanisme, Assumpta Escarp. D’aquesta reunió s’assumeix que, atesa la magnitud i l’impacte del projecte, aquest s’havia de tramitar com a pla especial urbanístic. Això suposava que es necessitaria més temps, que s’hauria de presentar un projecte, sotmetre’l a un període d’exposició pública per poder presentar-hi al•legacions, assumir-les o no i, finalment, aprovar-lo definitivament. Així doncs, el mandat del consistori barceloní, que estava a punt d’acabar, va plegar sense haver fet un pas endavant en la proposta de remodelació del club.

Durant aquell mateix mes, el club també va convocar una reunió amb les entitats veïnals per tal d’explicar-los el projecte de transformació del Camp Nou i les seves instal•lacions. No obstant això, segons els veïns, a la reunió no es va informar sobre el principal punt discordant, que era la manera de finançar el projecte de transformació del Camp Nou.

Les mateixes posicions i els mateixos problemes

A principi del mes de febrer, el FCB va signar un conveni de col•laboració amb el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per a establir les bases del concurs d’idees per a la remodelació i modernització del Camp Nou. D’aquesta manera s’iniciava la primera fase del concurs que va durar fins a l’abril. En aquesta fase es van rebre setanta-vuit peticions formals per participar-hi, entre les quals el jurat n’havia d’escollir com a màxim una desena per passar a la segona fase.

D’altra banda, al febrer, la Plataforma Diagonal-Ponent, constituïda per les associacions de veïns de Sant Ramon, de l’avinguda de Xile, de les Corts, del Camp Nou i el Racó de les Corts, va organitzar una roda de premsa on van informar de la seva rotunda oposició a la requalificació dels terrenys del Miniestadi. A més a més, s’oposaven a la construcció de més places d’aparcament perquè això suposaria agreujar el problema de mobilitat que pateix el districte, ja que els dies de partit aproximadament es desplacen a la zona uns vint-i-set mil cotxes, fet que ocasiona greus col•lapses a les diferents entrades i sortides del barri. Des de l’any abans, les diferents entitats veïnals demanaven l’elaboració d’un pla de mobilitat per tal de solucionar aquests col•lapses circulatoris.

Al setembre, ja constituït el nou Ajuntament derivat de les eleccions municipals del 27 de maig, l’alcalde Jordi Hereu va manifestar que esperava que per al 2009 estigués iniciat el projecte de remodelació del Camp Nou i que aquest estigués consensuat amb el veïnat.

Les parts mouen fitxa
Amb l’objectiu d’apropar els diferents punts de vista, el club va organitzar una comissió cívica que es va reunir per primer cop al setembre. En aquesta comissió participaven, a més a més del vicepresident del club i el president de l’Àrea Social, diferents institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Parc Científic de Barcelona, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya i dos representats de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts.

El president del FCB, Joan Laporta, a principi del mateix mes va fer unes declaracions tot queixant-se per l’endarreriment del projecte de reforma del Camp Nou. Denunciava que feia dos anys que ho havien demanat a l’Ajuntament però que aquest, per raons polítiques i electorals, ho havia anat demorant.

També durant el mes de setembre es va fer públic el projecte arquitectònic guanyador del concurs d’idees iniciat a principi d’any. Norman Foster, un dels arquitectes que va dissenyar la Torre de Collserola, seria l’encarregat de dur a terme la reforma de l’estadi blaugrana. El projecte incloïa una ampliació de deu mil seients, tot i que només sis mil es destinarien als socis (la resta, es tenia intenció de distribuir entre zones comercials i premsa). Així doncs, l’aforament passaria de noranta-vuit mil a cent quatre mil espectadors.

Un cop conegut aquell projecte tan esperat, les reaccions dels membres del govern local (Partit dels Socialistes de Catalunya–PSC- i ICV-EUiA) no van tardar a ser un fet. L’alcalde barceloní va assenyalar que s’obria una nova, i preveia que per a l’any vinent s’iniciés un procés de debat polític i veïnal per poder reflexionar sobre el futur ús de les dues parcel•les on hi ha el Miniestadi i el Palau Blaugrana. ICV-EUiA va acceptar el projecte tot condicionant-lo al fet que fos profitós per a la ciutat i que incorporés un pla de mobilitat sostenible i també nous equipaments.

A final de setembre es va conèixer la maqueta del projecte de l’arquitecte Norman Foster. L’estructura de la idea s’inspirava en l’obra d’Antoni Gaudí. La façana, formada per panells de colors en forma de mosaics, estarien fixats per una xarxa de cables que sostindria tota l’estructura. El camp tindria deu nivells extra, i faria servir la xarxa de cables per a protegir als espectadors de la pluja i el vent. El cost total del projecte es calculava, aproximadament, en uns 250 MEUR.

Les reaccions del veïnat
El mes següent, la Plataforma Diagonal-Ponent va organitzar una roda de premsa per a demanar que es busquessin altres formes de finançament del projecte arquitectònic del Camp Nou. No es negaven a la remodelació del camp però no volien perdre uns terrenys que eren per a equipaments o zona verda. Assenyalaven que si era necessari utilitzarien la via judicial per a paralitzar la requalificació dels terrenys, especialment perquè consideraven que aquest precedent generaria inseguretat jurídica.

Respecte al guanyador del concurs, la Plataforma va manifestar que entre els candidats hi havia projectes millors per a la ciutat, però que el club havia escollit el de Foster perquè era el que s’adaptava millor als interessos de l’entitat. Val a dir que aquest projecte complia amb les dues condicions que havia establert el FCB. La primera era la cobertura de totes les localitats de l’estadi i la segona que les obres no paralitzessin l’activitat esportiva del club. A més a més, criticaven que s’augmentés el nombre d’espectadors, ja que això suposaria incrementar, de retruc, els problemes de mobilitat.

Val a dir que hi havia algunes postures veïnals més pessimistes quant a la paralització dels projectes del Barça. Així doncs, apostaven per reduir el possible impacte del volum i l’altura dels futurs edificis. Demanaven que a canvi es construís un segon centre d’assistència primària, un centre per a la tercera edat, una nova escola i una piscina, entre altres demandes.

Finalment, exigien que, abans de l’aprovació municipal del projecte, s’elaborés un pla de mobilitat. En aquest sentit, a l’audiència pública del districte de les Corts de novembre, la regidora Montserrat Sánchez va assenyalar que el pla d’actuació del districte inclouria la redacció d’un estudi de mobilitat dels voltants de les Corts.

A l’octubre, al plenari del Consell Municipal del districte de les Corts, es va aprovar la convocatòria urgent de la comissió de seguiment del projecte de reforma del Camp Nou (creada la passada legislatura) en què participaven tant membres del consistori com del FCB. Aquesta iniciativa va resultar dels vots favorables de totes les forces polítiques, menys dels d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

D’altra banda, al plenari de desembre es va aprovar una proposició d’ERC sobre la remodelació del Camp Nou i la urbanització dels voltants del miniestadi. Es demanava la concreció d’aquests projectes i se sol•licitava que qualsevol increment de sòl residencial a la zona es compensés amb nous equipaments. A més, es demanava la convocatòria de la comissió de mobilitat perquè en un termini de tres mesos s’iniciés l’elaboració d’un pla de mobilitat.

Per a l’any que ve es preveuen accions per part del veïnat ja que, després de la reunió de la comissió de seguiment organitzada a final de novembre, els veïns van començar a tenir sospites de converses entre el FCB i l’Ajuntament i de l’acceptació per part d’aquest últim de les intencions del club de canviar els usos dels terrenys del Miniestadi.

Més informació

barcelonaldia.wordpress.com
www.fcbarcelona.com
www.fcbstadium.com
www.lafavb.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame