Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL MINIESTADI DEL FC BARCELONA A LES CORTS (BARCELONA) (2008)
Rosa Carbó

Durant el 2008, es concreten les diferents propostes de remodelació urbana de l’entorn del Camp Nou. El FC Barcelona en presenta una proposta al consistori per tal d’iniciar el procés de requalificació del sòl del Miniestadi. l’Ajuntament, al seu tron, n’elabora una contraproposta, tot assumint la requalificació però especificant alhora determinats punts que cal negociar amb el Club. D’altra banda, ICV-EUiA hi presenta un pla alternatiu. Davant de les diferents propostes, el veïnat reitera la seva oposició a la requalificació del Miniestadi, i aprofita per reclamar més equipaments i zones verdes amb què pal•liar el gran dèficit que hi ha a les Corts.


Antecedents 2005:188; 2006, 2007

El Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Miniestadi són les instal•lacions que el Futbol Club Barcelona (FCB) té a la ciutat de Barcelona, al districte de les Corts, i que delimiten amb l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Concretament, les instal•lacions blaugranes es troben entre el carrer de la Maternitat i la travessera de les Corts i arriben fins a l’avinguda Xile. Juntament amb la zona universitària, formen el sector ponent de la Diagonal.

Per tal d’adaptar aquestes infraestructures a les necessitats i interessos de l’entitat, l’any 1998 es va presentar el projecte Barça 2000, primera proposta del club blaugrana de remodelar l’entorn del Camp Nou. Però la forta oposició veïnal que va generar finalment va aconseguir que el projecte fos retirat l’any 2000.

Durant els anys següents van anar apareixent diverses propostes d’ordenació urbanística de l’entorn del Camp Nou, però cap no va prosperar. Les entitats veïnals i socials del districte es van organitzar en diferents plataformes per tal de seguir de prop les iniciatives de remodelació que s’anaven presentant i els projectes urbanístics que les diferents administracions públiques (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat) anaven projectant al sector i als voltants.

Una proposta nova
A principi de l’any 2006, la nova Junta Directiva del FCB, encapçalada per Joan Laporta, va donar a conèixer a l’Ajuntament i al veïnat les primeres idees d’un nou projecte urbanístic de remodelació de les instal•lacions blaugranes. Es tractava de construir un nou Palau Blaugrana, ubicat en el mateix lloc on es troba l’actual, amb l’aforament ampliat. Es calculava que aquesta operació costaria aproximadament uns 250 MEUR, que es finançarien mitjançant la construcció d’habitatges en els terrenys del Miniestadi i dels dos camps d’entrenament adjacents.

El veïnat es va oposar rotundament a l’enderrocament del Miniestadi i a la requalificació del sòl, ja que aquest, segons el Pla general metropolità (PGM), estava classificat com a equipament esportiu consolidat o zona verda. Argumentaven, també, que al districte no calia construir-hi més habitatges, ja que la iniciativa agreujaria els problemes de mobilitat que ja es patia a la zona i per això demanaven que s’aprofités l’oportunitat per pal•liar els dèficits d’equipaments i zones verdes que tenia el districte.

L’any 2007 el FCB va convocar un concurs per tal de determinar el futur projecte arquitectònic de remodelació del Camp Nou. Al setembre es va fer públic que Norman Foster seria l’encarregat de dur a terme la reforma de l’estadi blaugrana. El projecte, inspirat en l’obra d’Antoni Gaudí, incloïa una ampliació de deu mil seients i, per tant, l’aforament passaria de 98.000 a 104.000 espectadors.

Les posicions es consoliden i reafirmen
A començament d’any, la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts –formada, entre d’altres, per les associacions de veïns de la Zona Universitària, de Sant Ramon Nonat, de l’avinguda Xile, del Racó de les Corts, del Camp Nou i de les Corts Sud– va celebrar una assemblea amb què es van renovar els càrrecs, i va reiterar la seva oposició a la requalificació dels terrenys del Miniestadi.

Al final de juny, el FCB va presentar una instància per iniciar el procés de modificació del PGM pel que fa als terrenys del Miniestadi. Coincidia que els dies següents Joan Laporta havia d’afrontar una moció de censura que, en cas de prosperar, endarreriria el projecte de reforma del Camp Nou, atès que una junta gestora no té la potestat de presentar un projecte d’aquestes magnituds. Val a dir que l’Ajuntament, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EuiA), no estava obligat a respondre a la instància del club, ja que aquest no havia presentat la proposta de remodelació com a Pla especial.

L’acció del club blaugrana va agafar de sorpresa tots els agents implicats. La regidora de districte, Montserrat Sánchez, va convocar d’urgència una reunió de la comissió de seguiment de la remodelació del Camp Nou. Aquesta era la segona reunió de la comissió, organisme format per representants de l’executiu municipal, dels grups polítics i per 28 entitats, entre les quals el FCB i la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts.

Proposta de l’Ajuntament
Al setembre es va filtrar al diari La Vanguardia un article on s’explicava la contraproposta de pla de remodelació de l’entorn del Camp Nou que l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament havia fet arribar al Barça. Al pla es preveien edificar 1.625 habitatges (el 40% dels quals serien de protecció oficial) davant dels 2.000 proposats pel club.

Tant la proposta del consistori com la del club coincidien a projectar 130.000 m² de sostre edificable, però si bé el Barça proposava 52.000 m² per habitatge protegit, l’Ajuntament en determinava 50.000 m². Tant l’un com l’altre projectaven 15.000 m² per a usos terciaris o hotelers. Segons la proposta del consistori, s’ubicarien a la confluència de la travessera de les Corts amb el carrer Arístides Maillol i, per tant, s’enderrocaria l’edifici del Club Picadero.

Respecte als equipaments, el projecte del consistori reservava 7.464 m² i tenia previst construir un ambulatori, una escola bressol i una escola primària. Com a zona verda, el Barça proposava 29.750 m², mentre que el pla del consistori destinava 36.413 m² i projectava construir un parc que dividís la zona residencial de l’esportiva. A més a més, dels 93.000 m² de sostre edificable de l’actual Miniestadi es proposava passar a 102.000 m².

En definitiva, el pla de remodelació acceptava la requalificació del Miniestadi a canvi que el FCB urbanitzés els nous vials, com, per exemple, el vial projectat des de l’avinguda Doctor Marañon fins al carrer Cardenal Reig, la reurbanització de l’avinguda Joan XXIII que passaria a ser un passeig i la millora del carrer de la Maternitat.

Reaccions davant la proposta
Les reaccions a la notícia no es van fer esperar. D’una banda, el club blaugrana va evitar pronunciar-se oficialment argumentant que només era un projecte provisional, encara que va donar mostres de la possibilitat d’acord ja que hi havia molts punts comuns.

De l’altra, ICV-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van demanar que el FCB compensés la requalificació amb nous equipaments esportius dins de la ciutat. Rebutjaven la proposta especialment perquè es deixava entreveure la possibilitat de perdre zona d’equipaments a la ciutat (les modificacions del PGM permeten transferir o permutar terrenys fora de la ciutat però dins de l’àmbit dels municipis del PGM.

Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) també van discrepar amb la proposta del consistori i la van criticar per la manca de consens, tot posant en evidència que fins i tot el seu soci de govern hi estava en contra.

La Coordinadora va senyalar la manca de transparència de l’Ajuntament, ja que no havien rebut cap informació. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va criticar la proposta de remodelació tot recordant el procés de requalificació de l’any 1997 del camp del RCD Espanyol a Sarrià on tampoc es va tenir en compte l’opinió del veïnat.

Punts discrepants entre el Barça i el consistori
Malgrat que el pla de remodelació del consistori tenia diversos punts comuns amb la idea que tenia el club blaugrana per transformar les seves instal•lacions, hi havia diversos punts discordants en relació amb la superfície destinada a zona verda i equipaments, però especialment respecte al coeficient d’edificació que s’atorgaria a la zona requalificada.

En aquest sentit, a final de setembre el president blaugrana va demanar a l’Ajuntament que en la requalificació del Miniestadi apliqués els mateixos paràmetres que es van fer servir per a la requalificació del camp del RCD Espanyol (1,8 m² de coeficient d’edificabilitat). Per tant, apostava per fer els edificis més alts, tot concentrant-los, aproximadament, en 14.933 m², mentre que l’Ajuntament defensava una edificabilitat en més metres quadrats (30.353) per tal de no trencar amb l’altura dels immobles del voltant. L’alcalde, Jordi Hereu, tot responent a les demandes de Joan Laporta, va manifestar que es prioritzaria l’interès general en la requalificació del Miniestadi.

D’altra banda, l’àrea d’urbanisme pensava d’introduir mesures per tal d’assegurar-se que els beneficis de la requalificació es destinessin a remodelar les instal•lacions blaugranes (elaborar un conveni i lligar el començament de la construcció d’habitatge amb el principi de l’obra de remodelació de l’estadi, entre d’altres).

Nova reunió de la comissió
A final de setembre es va organitzar una nova reunió de la comissió de seguiment en què els veïns van rebre garanties que no hi havia cap acord ferm entre l’Ajuntament i el Barça. També es van evidenciar discrepàncies dins del consistori, ja que la regidora del districte, donant la raó al veïnat, va manifestar que eren insuficients les previsions d’equipaments que hi havia fetes al pla de remodelació.

Tant la Coordinadora com ICV-EUiA van reiterar les seves posicions, tot insistint, aquesta última, en la necessitat que les reformes s’adeqüessin a les necessitats del barri i no a interessos privats. A més a més, el FCB va senyalar que no desenvoluparia un projecte que no fos fruit del consens.

A mitjan mes d’octubre, ICV-EUiA va presentar un pla alternatiu a la proposta presentada per l’Ajuntament en què, si bé s’acceptava la requalificació del Miniestadi, es reduïa en un terç la construcció de pisos (es passava a 1.050, un 50% dels qualsde protecció oficial) i s’augmentava considerablement el sòl destinat a equipaments (de 7.464 m² a 29.278 m²). Respecte a l’edificabilitat, aquesta es calculava només a partir dels terrenys qualificats com a equipaments que aportaria el Barça, sense afegir-hi els espais o vials de titularitat pública, com demanava el club.

Jordi Hereu va assenyalar que la proposta d’ICV-EUiA era interessant i que caldria estudiar-la. D’altra banda, ERC la va rebutjar, tot argumentant que reduïa sòl edificable a costa d’augmentar la densitat, i CiU va evidenciar les diferències dins l’equip de govern.

A final de mes, la comissió d’urbanisme de la ciutat va rebutjar la proposició del PP que demanava que el consistori presentés un document de criteris unificat sobre la reordenació de l’entorn del Camp Nou. Aquesta va ser rebutjada amb els vots dels grups municipals de PSC, ICV-EUiA i ERC i l’abstenció de CiU.

Al novembre, la Coordinadora va organitzar una assemblea oberta on es va informar de la proposta de remodelació del consistori. L’elevada assistència a l’assemblea (aproximadament 400 persones) va fer que se suspengués un consell ciutadà que s’havia convocat a la mateixa hora. A l’assemblea es va fer evident el recolzament de diverses entitats de la ciutat, com ara la FAVB, Amics de la Rambla, el Centre Social de Sants, la Taula del Raval (entre d’altres), i la Coordinadora va sortir reforçada en la seva oposició al projecte; s’iniciava així un període de recollida de signatures, tal com es va fer en les mobilitzacions en contra del Barça 2000, en les quals es van aconseguir prop de 7.000 adhesions.

Recerca de consens
A final de novembre la regidoria del districte va informar que volia organitzar un grup de treball que s’encarregués de consensuar tots els aspectes de la reordenació dels terrenys de l’entorn del Camp Nou en un període de cinc mesos. Aquest grup estaria format per membres del consistori, per dirigents del FCB, per dos membres de la Coordinadora, per dos membres representants de les associacions de comerciants i per dues persones més en representació de les entitats de la comissió de seguiment.

Un cop conegut el model de grup de treball, els grups municipals van criticar que no se’ls havia tingut en compte i van exigir formar-hi part, cosa que la regidora va acceptar. La Coordinadora va criticar el model, senyalant que diluïa la veu d’aquells que s’oposaven al pla de remodelació.
Al desembre es va convocar la tercera reunió de la comissió de seguiment on es va presentar el model de grup de treball. La Coordinadora va abandonar la reunió en senyal de protesta i va fer una concentració al carrer on finalment va llegir un manifest de rebuig. De les entitats que van continuar a la reunió, quatre van mostrar la seva conformitat amb el disseny del grup. Aquestes eren l’Associació de Veïns del carrer Fígols, l’Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals, Plataforma d’Entitat de Persones amb Discapacitat (aglutina nou entitats) i l’Associació de Veíns de Sant Ramon (membre de la Coordinadora). La resta va demanar temps per definir la seva posició.

Es preveu que per al proper any l’Ajuntament determini si finalment tira endavant el projecte de remodelació de l’entorn del Camp Nou acceptant la requalificació del Miniestadi i modificant el Pla general metropolità. La principal incògnita rau a saber si la permutació de terrenys es farà finalment dins del terme municipal barceloní o en alguna ubicació dins de l’àrea d’actuació del PGM.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame