Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TARRAGONA (2008)
POUM TGN
Josep Ramon Mòdol

El març del 2008 l’Ajuntament de Tarragona presenta la nova proposta de POUM, mentre continuen les negociacions amb els veïns afectats, que culminen amb la signatura d’acords al juliol i amb els quals es deixaven d’expropiar un volum important d’habitatges. El POUM de Tarragona s’aprova inicialment per segona vegada el novembre del 2008, amb el vot favorable de tots els grups del consistori. El document preveu que el municipi arribi a 185.000 habitants el 2025 i projecta la construcció de gairebé 35.000 nous habitatges, dels quals uns 14.000 són de protecció oficial.


Antecedents 2005:171; 2006, 2007

La ciutat de Tarragona és capital de la comarca del Tarragonès i de la província que porta el seu nom. El terme municipal fa gairebé 63 km2 on viuen 142.869 habitants, segons el padró municipal del 5 de desembre de 2008. Després de triplicar gairebé la població en les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, la població s’havia estabilitzat entorn dels 114.000 habitants l’any 2000, data a partir de la qual la població havia experimentat un fort creixement (25%).

El planejament en vigor al municipi era el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1984, actualitzat per tercera i darrera vegada el 1995. Des de l’any 2000 s’havia iniciat el procés de revisió que havia de portar a la redacció d’un nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), però no fou fins al maig del 2007, en vigílies de les eleccions municipals, que el document va rebre aprovació inicial. L’esmentada contesa electoral va comportar un canvi de signe en el govern municipal i l’aturada i revisió del POUM.

Amb la voluntat d’elaborar un nou projecte de POUM més pròxim a la ciutadania, el nou consistori havia mantingut des de juliol del 2007 una intensa ronda de contactes amb les associacions de veïns, amb la Coordinadora d'Afectats del POUM, amb representants dels afectats i amb els mitjans de comunicació.

Presentació del document remodelat
Entre el 12 i el 14 de març es van realitzar a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona unes jornades de participació del POUM sota el lema Participa en la Tarragona del futur. L'objectiu del consistori era obrir un espai de trobada amb la ciutadania, a més de reforçar el procés d'informació, discussió, participació i reflexió que es va iniciar el juliol passat, un cop endegat el procés de remodelació de la proposta de POUM.

El tinent d’alcalde de Territori, Xavier Tarrés, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en la jornada inaugural a la qul van participar unes 200 persones, va destacar la importància d'aquestes jornades de divulgació després d'un llarg procés, que va qualificar de mancat d’informació i diàleg, i que va culminar amb l’aprovació inicial del POUM per part de l’anterior equip de govern a pocs dies de la celebració de les eleccions municipals.

En aquestes jornades es cercava presentar les línies generals del Pla, informar dels tràmits realitzats i dels pendents fins a l'aprovació definitiva, donar a conèixer el document des dels diferents àmbits temàtics que el formaven (medi ambient, habitatge, mobilitat, patrimoni, equipaments i economia) i recollir opinions i propostes de millora.

Els encarregats de presentar de forma detallada el nou document foren el mateix alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del PSC, i els regidors de Territori, Seguretat Ciutadana i de Mobilitat, Serveis a les Persones, Sostenibilitat, Medi Ambient i Salut, Patrimoni, Promoció Econòmica i Estratègies de Ciutat, i el director tècnic de l'Àrea de Promoció Econòmica.

A més d’aquestes jornades, es va dur a terme una exposició itinerant explicativa del Pla i el tinent d’Alcalde de Territori va mantenir diverses reunions en els diferents centres cívics de la ciutat per explicar el POUM.

El 3 d'abril es va constituir el Consell Assessor del Territori, òrgan que havia de permetre una major participació ciutadana en la presa de decisions sobre el planejament urbanístic de la ciutat, que comptava amb 31 membres, 27 dels quals amb dret a vot (7 representants del món polític, 7 del món associatiu, ciutadà i sindical, 7 del sector acadèmic i professional i 6 del sector econòmic).

El nou POUM
Des de l’equip de govern es destacava que el nou POUM feia un tractament diferent dels espais lliures, era més respectuós amb el medi ambient i urbanísticament més obert, preveia més habitatge protegit i tenia un major nivell de consens ciutadà que no pas la proposta anterior. En aquest sentit, des de la regidoria d'Urbanisme es van agrair les 4.387 al•legacions que havien servit per millorar el document.

Entre els punts a destacar del nou POUM hi havia la seva intenció de cohesionar el centre urbà amb els barris de Ponent; la connexió de la ciutat amb els futurs nuclis de Terres Cavades i la Budallera; la incorporació dels preceptes del PLA DIRECTOR DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS I TURÍSTIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA [2005:122], del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER [2005:128] i del Pla de mobilitat del Camp de Tarragona; la modernització de la documentació gràfica; l’aposta per remodelar la FAÇANA MARÍTIMA amb el soterrament del tren; la resolució dels conflictes urbanístics sorgits en l’aplicació de l’anterior PGOU; la preservació d’una gran anella verda; la transformació del riu Francolí en eix central urbà que permeti la comunicació entre les diferents parts de la ciutat; el respecte a les voluntats expressades per l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja; el PLA URBANÍSTIC DE L’ESTADI DEL CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA (CAMPCLAR); i finalment, la voluntat de no expropiar cap casa de manera forçosa.

El nou POUM plantejava, pel que feia al creixement urbanístic, l’augment de l'habitatge protegit, unes propostes de renovació urbana més respectuoses amb el medi ambient i amb major consens social, i la compactació i optimització del sòl urbà existent, cercant una major cohesió social i una millora de les condicions de vida de la població. També incloïa tres de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona II. Tarragonès previstes (1.066 habitatges a Canonja, 1.672 habitatges al Pou Boronat, i 1.225 habitatges entre Sant Salvador i els Pallaresos), i establia un nou concepte, l’ecobarri, fonamentat en els preceptes de desenvolupament i construcció sostenibles, per als nous sectors a desenvolupar. El nombre total d’habitatges previstos en el nou POUM era de 34.665, dels quals gairebé 14.000 eren protegits (un 40% del total). El volum de sostre edificable residencial se situava en 324 ha entre sol urbà i sol urbanitzable, del qual el 37% corresponia a habitatge protegit. Es calculava que aquest creixement residencial permetria assolir cap al 2025 un volum de 185.000 habitants.

En l’apartat de medi ambient, l’objectiu principal del POUM era garantir un desenvolupament sostenible, d’acord amb els criteris de revitalització socioeconòmica, requalificació ambiental, foment de la sostenibilitat, i equitat social. En aquest sentit, l’Ajuntament es proposava incloure en el nou POUM la redacció d’un pla director dels espais verds de Tarragona, que havia de definir els espais de la xarxa verda de la ciutat (inclosa l’Anella Verda).

Pel que fa a la mobilitat, des del consistori es feia una aposta pel transport públic en detriment del privat, i es volia potenciar l’ús de la bicicleta. Entre les principals infraestructures de transport previstes destacaven la nova línia d'alta velocitat València-Barcelona; la construcció d'un bypass per a mercaderies que eviti el seu pas per la ciutat de Tarragona, aprofitant parcialment el corredor actualment en desús de la línia Reus-Roda; la creació d'una xarxa de trens lleugers o tramvies com a eix vertebrador del transport públic intern al Camp de Tarragona (TRAMVIA DEL CAMP DE TARRAGONA); i la creació d’un intercanviador de transport de viatgers per al Camp de Tarragona, proper a la ciutat, amb serveis de ferrocarril (alta velocitat, Regionals, Rodalies i tren tramvia) i d’autobús.

Les tretze diferències
Des de l’Ajuntament es posaven de manifest un total de tretze diferències substancials entre la nova proposta i el document aprovat inicialment el maig del 2007:

-L’elaboració del Pla director dels espais verds, que havia de definir els espais inclosos en la futura xarxa verda de la ciutat, i havia de fixar les bases per a la seva funcionalitat, conservació, gestió i millora dels espais.

-En les àrees de cases barates, carrer Covadonga i avinguda de la República Argentina, s’aturaven les expropiacions forçoses, i es donava a optar els propietaris entre un reallotjament voluntari dins la mateixa zona, o, en cas contrari, se’ls demanava la rehabilitació dels seus habitatges, per la qual cosa s’establiran els corresponents plans de millora urbana.

-En l’àrea de la Muntanyeta de Sant Pere, es proposava una estratègia de reallotjament voluntari en un edifici de nova construcció a l’avinguda dels Països Catalans, fet que havia de permetre nous vials i una escola.

-La proposta inicial d’enderrocar tots els habitatges de les parcel•les Rion i del camí de l’Ermita de la Salut (pla de millora urbana 14) per a la construcció de 570 habitatges i un nou parc havia despertat una forta oposició. Després d’un procés de negociació amb els veïns, la majoria havien acceptat el reallotjament.

-Es preveia dignificar el barri de Torreforta, creant un nou sector discontinu, i es desplaçava el nou vial previst a la zona, amb un nou traçat que passava per espai no edificat.

-Es decidia minimitzar l’impacte ambiental de l’edifici de la plaça del Cardenal Arce Ochotorena, amb la construcció d’un mur verd, desestimant la demanda del Ministeri de Medi Ambient d’enderrocar-lo.

-En el cas de l’edifici del carrer Castaños disconforme amb el planejament, es permetia el manteniment de l’ús com a habitatge, però es descartava una futura substitució de l’edificació.

-En l’entorn del Teatre Romà, es desistia de fer-hi expropiacions, encara que la Generalitat, a través de la delimitació de la protecció, ostentava la prioritat per comprar els edificis més propers a les restes arqueològiques.

-Es desestimava la idea de construir una urbanització de 4.000 habitatges en una zona boscosa propera al Pont del Diable, i es passava a preservar com a espai natural.

-El mateix procediment es feia servir en el cas de Mas d’en Jover, on s’anul•lava una urbanització de 1.200 habitatges i l’espai passava a formar part de l’Anella Verda de la ciutat.

-En el cas de la platja Llarga, es prohibia la construcció en l’espai situat entre la carretera i la platja.

-A la zona de Loste, prop de la carretera N-240, i, finalment també a l’avinguda Andorra, no resultava afectat cap habitatge, i s’estava pendent d’efectuar millores urbanes que dignifiquessin els barris.

L’Ajuntament i els veïns afectats arriben a un acord
Durant el mes de juny, l'Ajuntament, en boca de Xavier Tarrés, es va comprometre a entregar als propietaris dels habitatges afectats pel POUM còpies dels documents amb els acords presos en els darrers mesos, inclosos plànols de com quedaven finalment cadascuna de les zones afectades per les modificacions.

Entre altres, els acords preveien la preservació de l’Anella Verda i la PLATJA LLARGA i la promesa de no expropiar els veïns de Cases Barates, República Argentina i Covadonga. Tarrés afirmava que només quedava per tancar la situació d’un bloc de Torreforta afectat per la construcció d’una rotonda a la carretera T-11, i situava la data de la segona aprovació inicial per al mes de novembre.

La Coordinadora d'Afectats pel POUM de Tarragona considerava a final de juliol que havia assolit gairebé tots els seus objectius, i després de la concreció dels acords amb el consistori, limitaven la seva tasca al seguiment del procés d'aprovació del Pla.

Després de molts mesos de negociacions, el 28 de juliol s’escenificava l’acord entre coordinadora i consistori amb la firma pública per part de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, dels compromisos adquirits en un acte que va reunir gairebé 400 persones. Santiago Blanco, portaveu de la coordinadora, recordava que encara hi havia punts per aclarir, però donava ja per dissolta l’entitat.

Xavier Tarrés confirmava que el PLA URBANÍSTIC DE TERRES CAVADES, amb prop de 600.000 m2 de sostre edificable i uns 6.800 habitatges previstos, es començaria a desenvolupar un cop s’hagués aprovat el POUM.

Judici pels aldarulls en l’homenatge a Nadal
Durant l’octubre es va dur a terme el judici pels aldarulls que tingueren lloc l’octubre del 2007 en l’homenatge a l’exalcalde Joan Miquel Nadal, i en el qual estaven imputats el portaveu de la coordinadora contrària al POUM, Santi Blanco, i l'exmilitant de CiU, Josep Albert Castellví. Llavors, més de 200 persones van rebre Nadal al pàrquing del restaurant el FORTÍ DE LA REINA amb una cassolada i crits, encara que des de la coordinadora s’afirmava que en cap cas s’havien produït ni les agressions ni els danys a vehicles pels quals se’ls imputava. A final de mes el jutjat número 3 de Tarragona va arxivar la demanda per falta de proves.

El POUM rep la segona aprovació inicial
El POUM de Tarragona va rebre aprovació inicial per segona vegada en el ple de 21 de novembre de 2008, amb el vot unànime de tots els grups polítics. Des de l’equip de govern del PSC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es destacava el consens assolit i s’assegurava haver millorat l'anterior document. Des de l’oposició, CiU i el Partit Popular (PP) afirmaven que l’actual POUM partia bàsicament del que ells havien aprovat, que el seu suport al Pla era per responsabilitat política i criticaven l’equip de govern per no haver comptat amb ells per a la confecció del document.

A partir del 9 de desembre, un cop publicat el corresponent edicte municipal en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), es va obrir un període d’exposició pública del nou POUM durant un termini de 45 dies naturals.

Un cop acabat aquest procés, s’esperava que el Pla rebés aprovació provisional en una nova sessió del ple, abans de remetre’l a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona (CTUT). S’esperava que l’aprovació definitiva del document es dugués a terme l'any 2010.

Més informació
www.tarragona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada