Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TARRAGONA (2007)
Arnau Urgell - Mercè Mauri

La revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tarragona arriba després de set anys de treballs a la seva aprovació inicial. Aquest tràmit es realitza en plena campanya de les eleccions municipals i amb tan sols un vot de diferència. El canvi en el consistori tarragoní i els milers d'al•legacions rebudes ―especialment de veïns afectats per demolicions― provoca que es decideixi tornar a refer el document i a presentar-lo a aprovació inicial. Malgrat que la previsió era de fer aquest tràmit al novembre, l'any finalitza mentre continuen les negociacions amb els veïns per a reduir l'afectació sobre les seves propietats.

Tarragona té un terme municipal de 62,24 km2 situat al marge esquerre de la desembocadura del riu Francolí. Amb 134.163 persones empadronades l'any 2007 ―i un increment relatiu que supera el 30% en les dues darreres dècades―, concentra el 23% població de l'àmbit funcional del Camp de Tarragona.

El planejament en vigor data de l'any 1995, document que va constituir la tercera modificació del Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de 1984. A partir de l'any 2000 es va iniciar una nova revisió per a presentar un document adaptat al nou context territorial, social i legislatiu. En finalitzar l'any 2006 encara no s'havia produït la seva aprovació inicial.

Els principals elements del document provisional del nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) eren la compactació de la ciutat cap a ponent i l'expansió cap a llevant amb nous barris com Terres Cavades o la Budallera de prop de 5.000 habitatges cadascun. A l'est també es planejaven noves urbanitzacions com Móra 2, un dels elements més polèmics entre l'equip de govern de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) i l'oposició formada per Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Globalment el document plantejava la construcció de 29.593 habitatges en nous polígons i 6.328 en zona urbana per tal d’assolir una població de 190.000 habitants.

Una aprovació inicial que no arriba

El 10 de gener el portaveu de l'equip de govern tarragoní, Joan Aregio (CiU), va assegurar que la revisió del POUM s'aprovaria inicialment el mes de febrer “amb o sense els vots del senyor Ballesteros” (portaveu del grup municipal del PSC).

Segons Aregio el PSC “posava pals a les rodes en assumptes importants com el pla urbanístic”. Per la seva banda Josep Fèlix Ballesteros contestava dient que “els treballs no estaven prou avançats per fer aquest tràmit i que si ho aconseguien seria un mal document”. Una posició semblant manifestava Sergi de los Rios (ERC) que afirmava que “no donarien suport a un POUM sense consens” i afegia que era “molt trist no assolir un resultat positiu després de set anys de treball”.

Per la seva banda, el consistori també es queixava que “el Ministeri de Foment (MIFO) bloquejava la reforma de la façana marítima”. El diputat del PSC al Congrés, Francesc Vallès, contestava a les crítiques i afirmava: “la subvenció està garantida però no han treballat cap projecte que s'hi adeqüi”.

Al cap d'uns dies, el grup municipal socialista tornava a recordar que “era tècnicament impossible fer l'aprovació inicial al febrer”. En aquest sentit recordaven que encara calia aprovar l'avanç del Pla i posar-lo a informació pública durant un mes. Així mateix el regidor Carles Castillo (PSC) considerava que “seria políticament indecent aprovar el POUM a dos o tres mesos de les eleccions”, ja que possiblement “l'equip de govern canviaria”. També el portaveu d'ICV Lluís Balart s'afegia a les crítiques i qualificava “d'absoluta irresponsabilitat” intentar aprovar un POUM per majoria simple “a dos dies de les eleccions”.

A començament de març la situació continuava estancada, tot i que l'alcalde, Joan Miquel Nadal (CiU), va advertir que l'aprovació inicial seria abans de les eleccions municipals del mes de maig “amb consens o sense”. El batlle tarragoní va fer aquestes declaracions en presentar cinc documents del pla: la memòria, la normativa, l'estudi de mobilitat, l'ambiental i el de participació ciutadana que, segons Nadal, “no tenia semblança amb altres de Catalunya ja que era molt més ampli”. D'aquesta manera només mancava l'estudi econòmic.

Així mateix, Nadal feia referència al polèmic projecte de TERRES CAVADES ―paralitzat per les vinculacions entre el regidor d'Urbanisme, Àngel Fernández (CiU), i les empreses promotores―, el qual mantenia l'edificabilitat ja que “la paralització res tenia a veure amb aspectes urbanístics” però que augmentava el nombre d'habitatges, de 4.872 a 5.582, per “adaptar-se a la legislació vigent que obliga a augmentar les llars de protecció oficial”. Per l'oposició, era més prioritari potenciar i equilibrar l'oest de la ciutat abans d'expandir-se cap a llevant ―amb plans com el de Terres Cavades― afectant espais verds. La idea de Nadal era, tal com va relatar davant dels empresaris convocats per la Cambra de Comerç, “assemblar-se més a Niça que a Marsella”, és a dir, mantenir una ciutat poc densa i que no arribés als 200.000 habitants.

Tanmateix, l'estabilitat de l'equip de govern (CiU i PP) es complicava. Després de governar uns mesos amb dos regidors que havien deixat el PP per passar al Grup Mixt (Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz), el 8 de març el regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, abandonava CiU. La reacció de Nadal va ser fer fora del govern els tres regidors i quedar en minoria (11 a 16) respecte de l'oposició. En aquest context el portaveu del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, afirmava que “aprovar el POUM en precari era una temeritat” mentre que Esquerra ho qualificava “d'irresponsabilitat” i suggeria a Nadal que en minoria tan sols “gestionés el dia a dia fins a les eleccions”.

El 22 de març l'equip de govern torna a fixar una data per a l'aprovació inicial: el 15 d'abril. Des de l'oposició, en canvi, es reclama tota la documentació i un mes per a estudiar-la. Finalment, el Grup Mixt proposava aprovar el catàleg de Patrimoni de manera independent, ja que comptava amb el consens de tots els grups. L'aprovació del POUM no estava ni molt menys garantida, ja que tot i que disposava del el suport dels dos exregidors del PP, l'exregidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, havia anunciat que donaria suport al PSC en les properes eleccions i que el seu vot oscil•lava entre l'abstenció o el no.

Aprovació inicial en campanya electoral
Malgrat la voluntat de Nadal de votar el POUM el mes d'abril, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia d'aprovar l'informe ambiental, fet que retardava un mes el procés. Per tot plegat, el ple que havia de discutir la qüestió es va celebrar amb la campanya electoral per a les eleccions municipals iniciada. Al llarg de la precampanya va tornar a sorgir amb força la qüestió del FORTÍ DE LA REINA, un edifici del segle XVIII que acull un restaurant i que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligava a demolir per unes obres del 2001 en un espai qualificat de zona verda. L'alcalde Joan Miquel Nadal pretenia salvar-lo per mitjà de l’aprovació del nou POUM i modificant la normativa sobre béns culturals d'interès nacional (BICN) en zona verda. En canvi, des d'ERC Sergi de los Ríos entenia que era una via sense sortida i apostava per modificar de manera puntual el POUM vigent i deixar la revisió per a la legislatura següent. Per altra banda, s'arxivava la causa penal de Terres Cavades i es tornava a desencallar el pla urbanístic, fet que suposava un nou focus de polèmica entre govern i oposició.

Finalment, el ple extraordinari ―i darrer de l'alcalde Nadal, que es retirava― per aprovar inicialment el POUM es va convocar el 15 de maig. Per al batlle era molt positiu ja que “es fomentava el debat ideològic del qual els comicis anaven mancats”, mentre que l'oposició ho rebutjava de manera frontal. Finalment el document es va aprovar amb els 14 vots de CiU, PP i els 3 regidors del Grup Mixt, inclòs Mallol ―que ja feia campanya pel PSC―, tot i que va afirmar trobar-hi a faltar l'Agenda 21. En canvi els 13 regidors del PSC, ERC i ICV van votar-hi en contra lamentant que no s'hagués intentat el consens, les presses i l'electoralisme del procés. Des de l'Associació Provincial de Promotors i Constructors (APPC) i el Col•legi d'Arquitectes (COAC) de Tarragona es considerava necessari fomentar un major suport polític i animaven els partits a “assolir el consens” en els dos anys que restaven per a l'aprovació definitiva. Finalment, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) entenia que la “paràlisi” de la ciutat no era a causa del retard del pla sinó de la “ineficiència” del consistori en atorgar permisos de construcció, tràmit que podia arribar a dos anys segons la patronal.

Finalment el 27 de maig les eleccions municipals deixaven un panorama capgirat amb la victòria del PSC (vora el 40% dels vots i 13 regidors), mentre que CiU baixava fins a 8 edils i s'obria un nou escenari amb el pacte de socialistes i republicans que sumaven 15 regidors per 13 entre els convergents i el PP. Per la seva banda, ICV, Ciutadans així com Tarragona Grup Independent ―on hi havia part dels regidors del grup mixt― quedaven fora del consistori. Una de les primeres decisions que hauria de prendre el nou alcalde era sobre la demolició del Fortí de la Reina. El govern en funcions, però, havia comunicat al TSJC que la suspensió de llicències que comportava l'aprovació inicial del POUM suposava la impossibilitat d'executar un enderrocament que tenia com a data màxima el 30 de maig.

Un altre element de tensió se situava en la demolició de 150 habitatges situats a les avingudes d'Andorra, de la República Argentina, al carrer Covadonga i a les Cases Barates per tal de construir-hi blocs nous. Paradoxalment, dues de les finques afectades havien rebut el mes de maig el permís per a realitzar-hi la reforma integral. L'alcalde en funcions assegurava que “no s'expropiaria ningú i que, en tot cas, es reallotjaria els veïns afectats”, mentre que el regidor Carles Castillo (PSC) intentava tranquil•litzar els veïns assegurant que “tot el que hi havia al Pla es podia canviar”. En canvi qui posava llenya al foc era el regidor d'Urbanisme en funcions, Jordi Sendra (CiU), ja que reconeixia no saber res dels enderrocs: “El responsable únic i directe del planejament era l'alcalde Nadal”.

La situació d'alarma pels efectes del nou POUM anaven in crescendo, ja que el 8 de juny es feia públic que 250 habitatges del barri de Torreforta més unes quantes desenes a la Part Baixa també estaven afectades. Per a reconduir la situació el regidor electe d'ERC, Sergi de los Rios, es va reunir amb els veïns de Torreforta i les Cases Barates i els va mostrar el compromís de refer el POUM “des del consens” i completar la documentació que no existia o era incompleta: informe de mobilitat, l'agenda o l'avaluació econòmica i financera.

Per la seva banda, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) afirmava detectar greus mancances en l'informe de sostenibilitat del POUM ―especialment en l'estudi d'inundabilitat i els espais verds― i en demanava l'anul•lació de l'aprovació inicial. Entre altres qüestions assenyalaven que el mapa d'inundabilitat aprovat no coincidia amb el de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que a les proximitats del l'aqüeducte del Pont del Diable ―el pulmó verd de la ciutat segons els ambientalistes― s'hi volia construir 3.500 habitatges.

Un nou escenari
El nou equip de govern de Tarragona format per PSC i ERC va decidir que el POUM aprovat el 15 de maig es tornés a sotmetre el ple. Davant l'allau d'al•legacions ―unes 3.700 i més de quaranta entitats havien demanat entrevista al regidor d'Urbanisme, Josep Lluís Navarro (PSC), per exposar la seva oposició al pla―, l'executiu optava per redissenyar-ne la tramitació. Una vegada finalitzés el període d'exposició pública el 25 de juliol els tècnics ho analitzarien i redactarien un nou document que es presentaria a aprovació inicial cap al mes de novembre. Navarro advertia que “apostaven per canviar conceptualment el document ja que ha generat una vertadera alarma social a la ciutat”. També la regidora de Medi Ambient, Carme Crespo (PSC), explicava que s'inclourien preceptes inclosos en l'Agenda 21 en redacció.

Al llarg del mes de juliol es van continuar presentant al•legacions, tant per part de veïns afectats com per entitats com la Cambra de Comerç, ICV i l'Assemblea de l'Habitatge Digne de Tarragona. En aquests darrers dos casos es proposava reiniciar totalment la tramitació ja que consideraven que els defectes del POUM eren “intrínsecs”. Per la seva banda, el regidor republicà Sergi de los Rios assegurava que de manera urgent estudiarien les al•legacions dels veïns que “estaven en situació d'alarma” com els de Torreforta, República Argentina i Cases Barates, entre altres. Alguns d'aquests veïns es van organitzar a través de la Coordinadora POUM. Per altra banda, una desena d'entitats juvenils, independentistes i veïns “contraris a la línia ideològica de l'altra coordinadora” ―segons el seu portaveu Hèctor Lamela― organitzaven la Plataforma Retirem el POUM. La Plataforma que pretenia fer de manera prioritària “feina de carrer” va organitzar una concentració el 22 d'agost amb una trentena d'assistents i una manifestació el 29 de setembre que va reunir un centenar de joves.

Paral•lelament l'Ajuntament de Tarragona va començar a estudiar les 4.387 al•legacions ―unes 600 havien arribat per correu certificat―, de les quals 3.200 eren de veïns de Torreforta, els carrers Covadonga i Andorra, les Cases Barates, la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau, les parcel•les Rion i el camí de l'ermita de la Salut. A final d'agost el tinent d'alcalde de Territori Josep Lluís Navarro (PSC) va iniciar-hi una roda d'entrevistes per tal de “tranquil•litzar-los” i comunicar que les seves esmenes formarien part del “nou pla”, que es presentaria el mes de novembre. Per la seva banda, l'alcalde va exigir la dimissió dels líders de CiU i el PP per ser els “responsables directes del patiment de milers de famílies tarragonines”.

Una situació que s'allarga
La sobtada mort a final de setembre de Josep Lluís Navarro va endarrerir una situació ja prou complicada. L'equip de govern va garantir que totes les gestions de Navarro ―substituït per Xavier Tarrés (PSC)― continuarien per tal de solucionar les afectacions veïnals del POUM. Tanmateix, ja es veia impossible complir la previsió de presentar un document per portar a l'aprovació inicial el mes de novembre. En aquest sentit, a mitjan desembre continuaven les converses. Xavier Tarrés va reafirmar als veïns de Torreforta que “no hi hauria cap expropiació”. En canvi, el compromís amb els 64 afectats de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau “no els expropiaria forçosament” però se'ls oferiria l'alternativa voluntària de reallotjar-los en pisos de nova construcció i de protecció oficial a la mateixa àrea. En aquesta zona verda es preveien construir fins a tres vials i dos blocs de pisos. Tanmateix, finalment només se'n construiria un per als veïns afectats per la reordenació del barri.

Tarrés va celebrar la bona sintonia amb els veïns atès que “era un dels col•lectius amb què era més difícil l'entesa”. L'any finalitzava a l'espera que l'equip de govern presentés la revisió del POUM per a fer-ne l'aprovació inicial i continuar una tramitació que s'havia iniciat el 2000.

Més informació
www.tarragona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada