Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS RESIDENCIALS A REUS (2008)
Elisabet Sau

Al municipi de Reus, l’Ajuntament vol promocionar la construcció d’habitatges en diversos sectors de la ciutat. Aquests sectors urbanístics tenen en comú dues característiques: que molts no estaven previstos ni com a urbanitzables ni com a residencials en el Pla general d’ordenació urbana del 1999 i que prop del 50% del parc total d’habitatge de cada un d’aquests serà protegit. Per resoldre la reclassificació, l’Ajuntament es veu obligat a modificar contínuament el PGOU, mentre que justifica que el nou parc residencial, en especial el protegit, és necessari perquè hi ha una part important de la població que busca habitatge i que per raó de preu no hi pot accedir.


Reus, la capital de la comarca del Baix Camp, forma part d’una de les àrees urbanes més dinàmiques de Catalunya. Com a vèrtex del triangle urbà tradicional que forma amb Tarragona (Tarragonès) i Valls (Alt Camp) manté el reconeixement com a capital comarcal i pol urbà, tot i que darrerament la projecció d’aquestes tres ciutats s’ha vist amplificada amb el desenvolupament urbà, industrial i turístic d’altres municipis, com és el cas de Vila-seca i de Salou (Tarragonès), que han enrobustit el pes d’aquesta àrea formada per l’empenta de les tres ciutats històriques i de les emergents.

L’any 1999, Reus va aprovar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) on es va quantificar que el sòl urbà municipal encara podria acollir prop de 6.000 habitatges, mentre que prop d’11.000 es podrien ubicar en els nous sòls urbanitzables. L’any 2008, quan l’Ajuntament de Reus va fer la presentació de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la zona del passeig Nord, amb prop de 7.000 habitatges i un 50% de protegits, va assegurar que un 68% de les famílies reusenques que buscaven habitatge no podien accedir als de preu lliure per motius econòmics, i que entre el 2008 i el 2016 estimaven la demanda potencial local en 8.000 pisos protegits.

El fet és que, a més a més de l’ARE del passeig Nord, les transformacions a sectors residencials del passeig de la Misericòrdia al barri de Monestir (més de 200 habitatges), l’Hospitalera (100 habitatges) i Matet (180 habitatges), el sector del Roquís (més de 2.000 habitatges) o els solars de la fàbrica Borges van provocar malestar entre una part de la població reusenca, que va mostrar-se crítica amb l’actuació de l’Ajuntament.

L’any 2008, l’Ajuntament de Reus estava governat pel Partit dels Socialistes Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Plans urbanístics qüestionats pels veïns

Les partides de l’Hospitalera i Matet, prop del passeig Nord, eren uns sectors classificats com a no urbanitzables pel PGOU. L’any 2007, l’Ajuntament va iniciar el procés per canviar-ne la classificació i considerar-los urbanitzables, fet que permetria la futura construcció de 100 habitatges a Hospitalera i 180 a Matet. La promoció aniria a càrrec de l’empresa municipal Gestió Urbanística Pública (GUPSA). L’any 2008, un grup de veïns que no estaven d’acord amb el canvi de classificació de les dues partides va fer públic que pensava denunciar al jutjat el projecte per urbanitzar aquests sectors. A parer d’ells, aquest projecte qualificava terrenys inundables com a sistema d’espais verds, alhora que consideraven que la cessió del 50% de l’habitatge com a protegit pugnava amb la legalitat vigent. Els veïns van dir que si prenien aquesta mesura era perquè creien que les al•legacions que havien presentat en els diferents moments d’exposició pública del projecte no havien obtingut cap resposta i que l’alcalde, Josep Miquel Pérez, encara no els havia rebut per escoltar les seves queixes.

El ple de l’Ajuntament del mes de novembre va aprovar una nova modificació del PGOU per tal de poder urbanitzar l’àrea coneguda com el Roquís, a l’oest de la ciutat. El nou sector, que partia d’una classificació de no urbanitzable i que amb la modificació seria residencial, tindrà una superfície de prop de 260.000 m2, acollirà més de 2.000 habitatges, amb un 50% de protegits i una extensa zona verda de 32.000 m2 que aprofitarà el curs del barranc del Roquís. La modificació no va rebre el suport del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), ja que, segons el seu portaveu, Carles Pellicer, fóra millor començar a treballar en la redacció d’un nou pla urbanístic i deixar de modificar contínuament el PGOU.

Un altre sector que va aixecar polèmica entre alguns veïns va ser el sector que afectava l’antiga fàbrica Passarel•la Tèxtil, al barri de Monestirs. Segons la premsa, l’alcalde Pérez havia argumentat que la reclassificació del solar en sòl per a habitatge permetria que el propietari de la fàbrica pagués les indemnitzacions dels antics treballadors acomiadats feia uns anys quan vengués el solar a la immobiliària interessada a construir-hi pisos. El projecte preveia l’enderroc de la fàbrica i la construcció de cinc edificis de diferent alçada, tres dels quals amb nou plantes, la qual cosa permetria obtenir més de 200 habitatges, un 50% dels quals serien de protecció, i 300 places d’aparcament. Els veïns van expressar les seves queixes ja que no estaven d’acord amb els edificis de més alçada, volien intentar preservar l’edifici industrial per a equipaments i estudiar l’impacte dels aparcaments sobre la mobilitat d’un barri amb carrers estrets.

En aquest cas, els representants d’alguns dels partits polítics locals van interessar-se públicament per la queixa dels veïns. Ernest París, portaveu municipal d’ICV, va dir que tot i que ells havien votat a favor del projecte, en demanaria la revisió, ja que entenia els motius de descontentament dels veïns. Carles Pellicer (CiU) també va mostrar el seu acord amb els arguments esgrimits pels veïns, en especial pel que feia l’augment de densitat en un barri de baixa densitat. A més els veïns del barri de Monestirs van començar a recollir signatures contra el projecte urbanístic i quan van ser rebuts per l’alcalde Pérez el mes de setembre, van abandonar la reunió en el moment que es va negar a respondre les preguntes d’una de les veïnes.

El projecte de l’ARE del passeig Nord també va aixecar protestes. El mes de maig, els col•lectius de l’Esquerra Independentista del Camp (EIC), plataforma que agrupa diversos col•lectius del Baix Camp, el Tarragonès i el Priorat i que demana un canvi en la planificació territorial, van convocar una caminada en contra en el marc de la campanya Gent del Camp! Aturem l’ofensiva del ciment.

Al novembre, alguns col•lectius d’esquerra com la Candidatura d’Unitat Popular de Reus (CUP) i EIC, i veïns afectats pels plans urbanístics, a més de tornar “a caminar” per protestar per l’ARE, s’estaven plantejant de crear una plataforma conjunta per lluitar contra la política urbanística de l’Ajuntament que, a parer seu, estava orientada a salvar als promotors immobiliaris de la crisi de l’HABITATGE. Cal dir que la caminada del novembre va aplegar una setantena de persones.

Canvi de localització de l’empresa de fruits secs Borges
A final d’any, l’Ajuntament de Reus i l’empresa Borges van anunciar que havien signat un conveni urbanístic on l’Ajuntament es comprometia a requalificar com a residencial el solar que fins ara ocupava la fàbrica a la carretera de Salou, alhora que modificaria la classificació de no urbanitzable a urbanitzable dels terrenys que hauria d’ocupar la nova empresa prop del PARC TECNOLÒGIC DEL CAMP. El regidor d’Urbanisme Jordi Bergadà no va poder precisar quants habitatges sortirien en els prop de 30.000 m2 del solar ara industrial, però va dir que intentarien que el 50% del total tingués caràcter protegit, amb un repartiment igual entre protecció oficial i règim concertat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame