Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE FIGUERES (2007)
Plans Urbanistics Figueres Mapa: Montse Ferrés
Juli Valdunciel

L’ajuntament de Figueres tramita diversos plans urbanístics per preparar la ciutat per a l’arribada del FAV i assolir els 50.000 habitants. S’aprova el Pla urbanístic avinguda Costa Brava, promogut per l’Incasol. El nou alcalde, Santi Vila presenta una proposta nova del Pla avinguda Nova Estació i reuneix els veïns per desenvolupar-lo de manera consensuada. L’Ajuntament presenta el Pla de millora del barri de la Marca de l’Ham i els veïns es manifesten per demanar una tramitació consensuada. Finalment, s’aprova el Pla especial de reforma interior (PERI) de l’entorn de l’església de Sant Pere amb l’objectiu d’ordenar el centre històric altmedieval de Figueres.

La ciutat de Figueres, capital de l’Alt Empordà i amb una població de 41.115 habitants, està sent objecte d’una gran transformació territorial i urbanística. Les expectatives creades amb l’arribada del FAV, la valoració del rol de la ciutat com a plataforma logística i la política urbanística endegada per l’Ajuntament han impulsat el desenvolupament de nous sectors residencials, terciaris i d’equipaments amb l’horitzó d’assolir els 50.000 habitants.

El pla més emblemàtic va néixer el 2004 amb l’encàrrec de l’Ajuntament a l’equip d’arquitectes dirigit per Ricard Pié i Josep Maria Vilanova d’un projecte per a reordenar l’àrea de la futura estació del FAV, conegut com el Pla AVINGUDA NOVA ESTACIÓ. El projecte preveia l’obertura d’una avinguda entre l’estació i el centre de la ciutat de 400 m de llarg i 50 d’amplada, l’enderroc de cinquanta cases situades al carrer Avinyonet i la construcció de 900 habitatges. El 2005, l’Ajuntament obtenia un ajut de de 5,5 MEUR, de la LLEI DE MILLORA DE BARRIS [2005:175] de la Generalitat, per a la renovació del barri de la Marca de l’Ham i anunciava la intenció d’executar nou plans parcials urbanístics en dos anys. A l’últim, el 2006 l’Ajuntament va acordar amb el Ministeri de Foment (MIFO) desviar el ferrocarril convencional per l’oest de la ciutat per a enllaçar amb la nova estació intermodal del FAV, i va anunciar la intenció d’endegar un gran procés de renovació per a integrar el traçat actual al teixit urbà.

El desenvolupament d’aquests projectes ha anat acompanyat de diversos episodis de conflictivitat política i ciutadana. En el cas del Pla avinguda Nova Estació, l’anunci que el pla implicava l’enderroc d’una cinquantena de cases va impulsar la creació de l’Associació d’Afectats Avinguda Nova Estació de Figueres (ASAFANE) i l’inici de mobilitzacions. A final del 2006, i després de perdre el suport del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), l’Ajuntament va decidir arxivar el Pla. D’altra banda, la presentació de l’avantprojecte per a desviar el tren convencional del centre de la ciutat va aixecar l’oposició dels grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), i la creació de la Plataforma ciutadana en defensa del tren de l’Empordà, que reclama el soterrament del traçat actual.

Paral•lelament a la gestió d’aquest conjunt de projectes, l’Ajuntament ha impulsat la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que s’està elaborant conjuntament amb el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀREA URBANA DE FIGUERES.

L’Ajuntament aprova el Pla urbanístic avinguda Costa Brava
El gener de 2007 es va aprovar definitivament el Pla urbanístic sector avinguda Costa Brava, promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASOL). El Pla ordenaria una àrea de 14,5 ha, situada entre els carrers Rec Arnau, els Cendrassos i l'Horta d'en Capellera, i tindria com a objectiu cosir el teixit urbà del nord de la ciutat. El 67% de la superfície delimitada seria per a usos públics i inclouria la vialitat, el futur parc de les Aigües, que amb 30.000 m² es convertirà en el segon més gran de la ciutat, i un institut. El 33% de sòl restant es repartiria a raó de 99.567 m² de sostre per a usos residencials i 10.777 m² per a usos comercials. Per últim, a les zones residencials, s’hi construirien 959 habitatges, 229 dels quals amb protecció oficial, de tipologies unifamiliar arrenglerada i plurifamiliar en bloc. Al maig, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i l’alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC), van presentar el projecte d´urbanització, amb una inversió de 8,9 MEUR, i van estimar la inversió induïda per la construcció dels habitatges i els equipaments en uns 90 MEUR. A principi d’agost, es va aprovar el projecte de reparcel•lació. A partir d’aquest moment, es preveia que les obres d’urbanització tindrien una durada de divuit mesos.

L’estació intermodal del FAV
Al març, Joan Armangué va exposar les línies generals de l’Ajuntament en relació amb el projecte de la nova estació del FAV (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. ALT EMPORDÀ) i va demanar als grups polítics municipals que se sumessin a un pacte per consensuar-lo. Pel que fa a l’estació, Armangué va anunciar que havien presentat, juntament amb l’Ajuntament de Vilafant i la Generalitat, un informe d’al•legacions a l'estudi informatiu del MIFO en què proposaven ampliar l’edifici de 480 m² previst inicialment a un de dos cossos amb una superfície total de 6.600 m², que inclouria la part destinada als viatgers, un pàrquing amb capacitat per a mil vehicles i una nova estació internacional d'autobusos amb 21 andanes. Pel que fa als accessos, l’alcalde va exposar que demanarien al MIFO que els projectes en estudi i execució de les autovies A-2 (AUTOVIA A-2 A LES COMARQUES GIRONINES) i A-26 [2005:13] tinguessin un enllaç amb l’estació del FAV i que li farien arribar la intenció de l’Ajuntament de perllongar la ronda sud cap al nord, passant per l’estació, amb un nou túnel d'uns 300 m sota el castell de Sant Ferran. Finalment, pel que fa a l’accés pedestre, Armangué va assenyalar que el 90% de la població de la ciutat estaria a un radi no superior als 2 km de la nova estació, de manera que l’accés a peu seria una opció factible.

L’Ajuntament reprèn el Pla avinguda Nova Estació
A principi d’agost, el nou alcalde de Figueres, Santi Vila (Convergència i Unió, CiU), va presentar una nova proposta del Pla avinguda Nova Estació redactada pels tècnics de l’Ajuntament i va anunciar que el nou equip de govern el desenvoluparia de manera consensuada. Les característiques del nou projecte serien dues. En primer lloc, desviar el traçat de la nova avinguda per darrere del carrer Avinyonet, de manera que en comptes d’enderrocar les cinquanta cases previstes inicialment només caldria ocupar-ne els horts. En segon lloc, reduir les zones d’aprofitament privat i el nombre d’habitatges previst de 900 a 300 i augmentar les qualificades com a sistema d’espais lliures i equipaments. El tinent d’alcalde de l’Ajuntament i secretari del PSC figuerenc, Pere Casellas, va anunciar que donarien suport al projecte alternatiu presentat pels tècnics municipals i que, des del govern, treballarien per desenvolupar-lo amb consens. Els portaveus d’ERC, Francesc Canet, i de ICV, Richard Elelman, es van mostrar satisfets amb la nova proposta, van remarcar les similituds amb els projectes que els seus grups havien presentat anteriorment i van recordar que el més important era garantir el procés de participació ciutadana. Mentrestant, el president de l’Associació d’Afectats per l’Avinguda Nova Estació (Asafane), Lluís Quintana, es va mostrar favorable als canvis anunciats però va denunciar que se n’havia assabentat a través de la premsa i va reclamar poder-ne consultar la documentació i els plànols immediatamet. A més a més, Quintana va recordar que l’opció que defensava l’Associació era fer passar el vial per darrere les cases però cobrint la Riera de Galligans i convertint-la en un passeig arbrat.

Un mes més tard, Santi Vila (CiU) es va reunir a l’Ajuntament amb els veïns afectats per exposar-los el projecte. Durant la reunió, alcalde i veïns van decidir desestimar definitivament el projecte inicial dels arquitectes Ricard Pié i Josep Maria Vilanova, nomenar l’arquitecte muncipal, Victor Alegrí, com a persona encarregada de desenvolupar-lo i constituir una nova taula de participació ciutadana. L’acte es va tancar amb acord per a iniciar les negociacions abans d’acabar l’any i el compromís de trametre una solució final consensuada a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) l’estiu de 2008.

La millora del barri de la Marca de l’Ham
Al març, l’Ajuntament va anunciar els tres eixos del Pla de millora del barri de la Marca de l’Ham: la renovació de l'espai públic, amb una dotació d’1,3 MEUR; l’activació d’una línia d'ajudes a les comunitats de propietaris per posar ascensors, per valor d’1,2 MEUR, i per la rehabilitació de façanes, per valor de 350.000 €; i, per últim, l’inici d’un procés de participació ciutadana per a fomentar la convivència del barri.

A l’octubre, 150 veïns de la Marca de l'Ham de Figueres es van manifestar pels carrers del barri per demanar més seguretat i presència policial per a resoldre els problemes relacionats amb la venda de droga. També demanaven canvis en el projecte urbanístic de rehabilitació integral del barri en l’apartat que preveia la desaparició del cordó d’aparcaments i l’espai de càrrega i descàrrega situat a l’avinguda de Roses. El president de l'associació de veïns de la Marca de l’Ham, Joan Rider, va llegir un manifest que demanava una tramitació consensuada del Pla i una reunió urgent amb l'alcalde de la ciutat, Santi Vila.

El PERI de l’entorn de Sant Pere

Al setembre, l’Ajuntament va aprovar inicialment el Pla especial de reforma interior (PERI) de l’entorn de l’església de Sant Pere, que és el primer dels dos plans previstos en el Pla especial de protecció del centre històric, aprovat el 1990, per a ordenar el nucli altmedieval de Figueres. Segons el Pla especial de protecció del centre històric, la reforma interior d’aquesta zona abraçaria la vila primitiva de Figueres, que estava emplaçada en un petit turó al voltant d’una església romànica i era delimitada pels actuals carrers Besalú, pujada del Castell, pujada del Canigó, la Jonquera, i la plaça de l’Ajuntament. L’Objectiu d’aquesta actuació seria incrementar la permeabilitat del centre històric monumental i millorar-ne el paisatge, fet que es concretaria amb la realització d’obres per a comunicar la plaça de l’Església amb el carrer de la Jonquera, posant al descobert la part posterior de l’església de Sant Pere, i la millora de les edificacions amb la col•laboració de la iniciativa privada. En aquesta primera fase, el PERI de l’entorn de l’església de Sant Pere permetria obrir a la circulació peatonal el carreró de l’Església i l’inici de les obres de rehabilitació dels edificis privats de l’entorn.

Després del període d’exposició pública, l’Ajuntament preveia aprovar definitivament el Pla a principi del 2008.

Més informació
defensemeltren.bloc.cat
www.ddgi.cat/webfigue/ajuntament
www.gencat.cat
www.iaeden.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame