Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (2008)
Josep Ramon Mòdol

El juliol del 2008 s’aprova inicialment el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, que pretén l’ordenació d’un territori amb 131 municipis i gairebé 600.000 habitants. El document continua rebent al•legacions de signe divers, des de les que demanen una limitació del creixement i un major respecte pel medi ambient, fins a les que es queixen per les limitacions imposades per les estratègies de desenvolupament del Pla i del fet que les decisions es prenen sense tenir en compte el territori.


Antecedents 2003:98; 2007

El Camp de Tarragona és un dels set àmbits funcionals territorials de Catalunya, definits en el Pla territorial general de Catalunya (PTGC). L'àmbit integra les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, i es comptaven gairebé 600.000 habitants l’any 2008. La població de la zona, considerada com la segona àrea metropolitana de Catalunya, es troba fortament concentrada entorn de les ciutats de Tarragona i Reus (el Tarragonès i el Baix Camp suposen el 72% de la població de tot l’àmbit).

Aquesta regió, que inclou un total de 131 municipis, disposa d’un potencial de creixement important, fruit de la seva situació estratègica, ubicada geogràficament com a terra de pas dins de l’arc mediterrani i cruïlla entre aquest arc i l’interior de la Península ibèrica, a través de la vall de l’Ebre. Tanmateix, al costat d’aquest potencial, presenta importants dèficits d’ordenació interior, eficiència i sostenibilitat, que el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona (PTPCT) pretén minimitzar mitjançant una planificació eficient d’aquest territori.

El setembre del 2007 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va donar a conèixer l’Avantprojecte del PTPCT i va obrir un procés de participació pública perquè el territori pogués opinar i formular observacions o propostes al document. En aquest període es van rebre 209 escrits de suggeriments tramesos per ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats a millorar la proposta original.

Aprovació inicial
A final de juliol del 2008, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar inicialment el PTPCT, i mitjançant la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), se’n va iniciar el període d’informació pública, per un termini de tres mesos, per tal que els ajuntaments, les entitats i la ciutadania interessada poguessin analitzar-lo.

El Pla era una eina fonamental per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures. Els seus objectius principals se centraven en l’ordenació del creixement urbanístic previst de forma sostenible i en la priorització d’una bona dotació de serveis, equipaments i infraestructures; a protegir els valors naturals del territori, la connectivitat ecològica i els espais d’interès paisatgístic i agrícola; a definir i ajudar a coordinar la futura conurbació central del Camp de Tarragona; a ajustar les grans infraestructures viàries per a l’estructuració interior de la regió, mitjançant l’establiment de diversos arcs viaris transversals; i a apropar el tren a la ciutat actual i futura, tot garantint alhora la intermodalitat del conjunt del sistema ferroviari del Camp de Tarragona.

Amb la finalitat de concretar i completar les actuacions que es volen dur a terme, el Pla reconeixia els tres plans directors urbanístics plurimunicipals ja aprovats, el Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona, el Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a la comarca del Baix Penedès, i el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona. El Pla també en proposava dos més, un per a l’àmbit del Baix Penedès i un altre per a la zona de llevant del Gaià. El PTPCT també es complementava amb el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, que va rebre aprovació inicial per les mateixes dates, per tal de coordinar la planificació urbanística amb la protecció detallada de l’entorn natural.

Principals canvis respecte de l’Avantprojecte
En el document aprovat inicialment es van tenir en compte els suggeriments dels ens locals i particulars que van comportar canvis importants respecte del document de l’Avantprojecte.

En el cas del sistema d’espais oberts, una de les principals modificacions va ser la creació d’una nova categoria de sòl de protecció territorial, destinat a la preservació de corredors d’infraestructures, amb la finalitat de preservar aquests espais per a futures propostes de millora de la mobilitat, i que incloïa el corredor mediterrani, el de l’Ebre, l’eix Tarragona-Montblanc i el de Reus-Valls. En la resta de categories es van establir noves proteccions a l’entorn de rius i rieres, d’indrets d’interès històric o paisatgístic, com ara en el cas de la denominació d’origen Priorat, al voltant de l’aeroport i a l’entorn de la pròxima estació central ferroviària, entre d’altres.

En el sistema d’assentaments, es van modificar les estratègies de desenvolupament urbanístic de tretze nuclis respecte de l’Avantprojecte; es van concretar els condicionants de creixement dels pobles petits; es van proposar estratègies urbanístiques concretes per a determinades urbanitzacions i polígons; i es van desenvolupar els mecanismes i condicionants per a la creació de polígons industrials i terciaris.

Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat, els canvis més rellevants respecte del document d’Avantprojecte se centraven en l’àmbit ferroviari, especialment en l’àrea de la conurbació central, on es van modificar substancialment el sistema de Rodalies ferroviàries i el TRAMVIA DEL CAMP DE TARRAGONA. Pel que fa a les altes prestacions, a més de potenciar el CORREDOR FERROVIARI MEDITERRANI i de l’alta velocitat, el nou document recollia el futur traçat en estudi de la línia d’alta velocitat Tarragona-Castelló. Pel que fa al transport de mercaderies, el nou document incloïa la previsió d’un nou accés ferroviari per al polígon industrial de Valls i la seva futura àrea d’expansió cap a llevant, i una nova estació de mercaderies a Montblanc per donar resposta al possible creixement de l’actual polígon al nord de la ciutat.

Els principals canvis respecte de l’Avantprojecte, pel que fa a carreteres, van ser l’aposta perquè la T-11, entre Tarragona i la futura estació central esdevingués una gran via urbana per a la futura ciutat; la proposta d’una variant sud de Valls més oberta, per no comprometre en el futur l’extensió urbana de la ciutat; la tria de l’opció sud per a l’eix Reus-estació del Camp de Tarragona, entre l’aeroport i el polígon industrial de Constantí; l’ajustament de les variants de l’eix Montblanc-Igualada; el reconeixement de l’autovia Montblanc-Tàrrega com a traçat en estudi; l’ajustament de la reserva de sòl de la Bisbal del Penedès, més cenyida al polígon industrial i a l’Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA), amb menor impacte sobre la fragmentació del territori; i el reconeixement de la carretera Reus-Cambrils com a via estructurant primària i prolongada més al sud, fins al vial del Cavet.

Principals reaccions del territori
La previsió del PTPCT de convertir l’estació de l’aeroport en futur nus ferroviari del Camp de Tarragona, com havien demanat les cambres de comerç del territori, l'Ajuntament de Reus o Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el seu programa a les eleccions al Congrés, va trobar resposta gairebé immediata en el govern estatal, que a final de juliol del 2008 ja anunciava que treballava en la redimensió de l'avantprojecte de la futura terminal.

A final de setembre es va crear la plataforma Conca 22, formada per setze persones representatives de diferents sectors de la Conca de Barberà, amb la finalitat de ser un referent integrador d'opinió ampli i plural per debatre sobre qualsevol canvi estructural important a la comarca, com ara la revisió del Pla territorial del Camp de Tarragona. La plataforma opinava que el Pla no hauria de permetre que petites i legítimes actuacions municipals acabessin desdibuixant el futur de la comarca. A mitjan octubre, Conca 22 va presentar 25 al•legacions al PTPCT.

No va ser l’única plataforma que s’oposava a determinats aspectes del PTPCT. La plataforma penedesenca NofemelCIM, contrària a l’establiment d’un CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES (CIM) AL PENEDÈS, va recollir un miler de signatures de suport per a les seves al•legacions al Pla; l’entitat La Canonja 3-Poble, paisatge i sostenibilitat, també va presentar sis al•legacions al document, en què demanava una reducció de l’estratègia de creixement prevista; l’entitat Ecologistes en acció de Catalunya va presentar les seves recomanacions, entre les quals destacava la petició de més protecció per als espais pròxims al Gaià; i Unió de Pagesos (UP) denunciava que el PTPCT suposaria la fi de l'agricultura tradicional productiva, ja que només tenia en consideració el sòl des del punt de vista paisatgístic i no pel seu valor productiu i agrari.

D’altra banda, el consell comarcal de la Conca de Barberà va presentar a principi d’octubre onze al•legacions al projecte del PTPCT, principalment perquè deixava al marge del creixement urbanístic alguns dels nuclis més petits, com Conesa, Vallclara i Vallfogona de Riucorb, per als quals marcava una estratègia de creixement moderat, o Llorac, amb estratègia de millora i compleció. El president del consell, David Rovira (Convergència i Unió, CiU), va advertir que això implicava un creixement ”pràcticament nul“ i alertava que en comprometia el futur. També va mostrar el seu descontent amb la xarxa d'infraestructures prevista, que deixa la Conca de Barberà fora de la futura línia de Rodalies. El document també va rebre fortes crítiques per part del consells comarcals de l’Alt Camp i del Baix Penedès. En el cas del Baix Penedès, la queixa anava en el sentit que s’hi preveia un fort creixement residencial i d’infraestructures que no havia tingut en compte el parer del territori ni l’impacte sobre els serveis necessaris i la qualitat de vida del veïns.

També a l’octubre, el ple de l'Ajuntament del Pla de Santa Maria (Alt Camp) va aprovar per unanimitat el plec d'al•legacions que va presentar al PTPCT. Des de l'administració local, l'alcalde, Mateu Montserrat (CiU), considerava que el creixement s’havia de gestionar des del territori. El consistori s’oposava també a la creació d’una reserva de sòl de potencial estratègic de gairebé mil hectàrees a l'àmbit de la Gambada, i proposava la delimitació de la zona d’aiguamolls com una àrea de protecció amb sòl de valor natural i de connexió.

El període d'informació pública es va acabar el 24 d'octubre de 2008. El DPTOP va començar llavors a refer el projecte a partir de les al•legacions rebudes, que no estava enllestit a final del 2008. Un cop s’hagi acabat, el Pla haurà de passar per la Comissió de Coordinació de Política Territorial (CCPT) que n’hauria d’emetre l’informe favorable, abans que el conseller el pugui aprovar provisionalment i trametre’l al Govern perquè en faci l’aprovació definitiva, prevista per al setembre del 2009.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame