Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC DE LA SERRALADA DE MARINA (2007)
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Durant el 2007 els municipis demanen que la Generalitat entri a formar part del Consorci que gestiona el Parc de la Serralada de Marina. També es redueixen o descarten alguns creixements urbanístic previstos en zones properes al parc, als municipis de Badalona i Tiana. El Parc de la Serralada de Marina es va crear l’any 1997 i el 2002 se’n va aprovar el Pla especial. Des d’aleshores, l’encarregat de la gestió de l’espai és un consorci constituït per ajuntaments de diversos municipis del Barcelonès Nord i la Diputació de Barcelona.

Amb una extensió de 2.086 ha, el Parc de la Serralada de Marina actua com a connector en sentit nord-sud entre la Serralada Litoral i el Parc de Collserola i, en sentit est-oest, entre el riu Besòs i la Mediterrània. És tracta d’una àrea d’un gran interès, tant pels seus valors naturals com per la seva funció com a lloc d’oci i esbarjo derivada de la proximitat a l’àrea urbana del Barcelonès Nord, a cavall de les comarques del Barcelonès i el Maresme. Aquesta zona té uns quants dels municipis més densament poblats del país, com ara Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. En total, les poblacions d’aquests municipis sumen prop de 400.000 mil persones.

La Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet i Tiana van constituir l'any 1997 el Consorci del Parc de la Serralada de Marina (CPSM), que és l’encarregat de les tasques de gestió, conservació i millora del Parc.

L'any 2002 es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció i millora del sector sud de la Serralada de Marina, que dóna suport legal al Parc i que té com a objectius reforçar la conservació i millora de l’espai i garantir l’ús públic ordenat de la muntanya i la millora de les zones de contacte entre el Parc i les ciutats properes.

L’any 2005, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, (Iniciativa per Catalunya- Verds, ICV), es va comprometre a destinar una partida del pressupost d’aquell any a la gestió de la Serralada de Marina. Amb aquesta iniciativa, la Generalitat volia donar resposta a la petició formulada reiteradament pel Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord (FMBN)* per a implicar la Generalitat en la gestió i el manteniment del Parc tot integrant-se al Consorci i fent una aportació equivalent a l’import de les administracions locals. Tot i això, a final de 2006, la Generalitat encara no havia fet aquesta aportació ni havia participat en la gestió del Parc.

Durant el 2005, l’Ajuntament de Badalona va presentar diferents projectes per a posar en funcionament creixements urbanístics al nord de la B-20, a prop dels límits de l’extrem sud del Parc. Malgrat que alguns d’aquest creixements ja estaven previstos pel Pla general metropolità (PGM), els projectes van despertar el rebuig de les associacions de veïns de la zona.

A Tiana, l’Ajuntament havia volgut urbanitzar els espais propers a l’ermita de l’Alegria (PLA URBANÍSTIC DE CAN MASDEU I CAMÍ DE L’ALEGRIA [2005:135]). Aquest projecte s’havia proposat l’any 2000 però va topar amb la ferma oposició d’alguns veïns i del partit Gent pel Progrés de Tiana (GPT), que aleshores es trobava a l’oposició. Aquest partit va organitzar manifestacions, concerts, debats i exposicions en contra de l’operació urbanística i va pressionar el govern municipal, en aquell moment format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Finalment, l’1 de juny de 2004 el ple municipal va aprovar inicialment una proposta per a reduir les previsions de creixement del muncipi a la zona i va instar la Generalitat a aprovar una modificació del PGM que ho fes possible. Tanmateix, a final de 2006, la Generalitat encara no havia aprovat l’esmentada modificació.

La participació de la Generalitat en el Consorci
A final de febrer de 2007, el FMBN va reiterar la seva petició que la Generalitat entrés a formar part del Consorci de Gestió del Parc i que hi contribuís econònomicament. Amb tot, l'alcaldessa de Badalona, Maite Arqué (PSC), es va desmarcar d’aquesta petició i va justificar la manca d'implicació econòmica de la Generalitat per la incompatibilitat que això suposava amb els estatuts del Parc.

Per la seva banda, a final de mes, el diputat d’ERC Uriel Bertran va tornar a demanar al Parlament de Catalunya que la Generalitat participés en el Consorci**. Bertran entenia que el Govern de la Generalitat havia d'assumir el 50% del pressupost del Consorci i va afegir que aquesta implicació s'havia de traduir en accions concretes, com ara la senyalització dels corredors d'accés i dels espais del Parc i l'edició de guies per als visitants. El diputat republicà va estimar en gairebé 3 MEUR la quantitat que calia destinar al Parc i va demanar la inclusió d’aquesta partida als pressupostos de la Generalitat per al 2007, que en aquell moment s’estaven negociant. Tanmateix, els pressupostos es van aprovar el mes de juliol sense incloure-hi cap aportació econòmica per al Parc i l’any va acabar sense cap més avenç en aquest sentit.

Polèmica pels creixements urbanístics de Badalona i Tiana
A Badalona, al nord de la B-20, hi ha dos espais que limiten amb el Parc i que el PGM classifica com a urbanitzables: uns terrenys adjacents al barri de Canyet i una zona propera a Can Colomer i al Mas Ram.

Pel que fa a Canyet, a principi d’any de 2007 Ajuntament es va reunir amb els veïns, que van presentar una proposta per a habilitar a la zona un espai de senderisme amb rutes que connectessin el mar amb el Parc. Tot i que l’Ajuntament es va comprometre a estudiar la proposta, no es van produir nous avenços durant la resta de l’any.

A final de novembre l’Ajuntament va establir un acord amb els promotors per a reduir els creixements previstos al sector de Can Colomer i del Mas Ram. Finalment, es permetia construir a la zona només 162 habitatges unifamiliars dels 400 inicialment previstos i la resta d’edificabilitat –un total de 25.000 m2– es repartia entre diferents punts de la ciutat***. Es preveia que les obres començarien l’any 2009.

La decisió de l’Ajuntament no va agradar a les associacions de veïns, que van demanar la retirada del projecte perquè entenien que els seus barris perdien terrenys qualificats com a equipaments, ja que aquests eren els terrenys cedits als promotors a canvi de la renúncia que feien a construir en una part de la muntanya.

D’altra banda, a Tiana, a mitjan octubre el Govern de la Generalitat va aprovar una modificació puntual del PGM als àmbits de Can Masdéu, Camí de l’Alegria-Cementiri, Can Cirera, riera d’en Font i Casa Alta. Aquesta modificació comportava la classificació com a sòl no urbanitzable ―majoritariament sòl d’especial protecció agrícola― de més de 20 ha que estaven classificades com a sòl urbanitzable, i on s’haurien construït 278 habitatges amb un sostre total de més de 33.000 m2.

Més informació
www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=7
www.forummunicipis.org

* El Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord (FMBN) es va constituir el 2002 i l’integraven els ajuntaments de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana. Tenia com a principal objectiu la concertació entre els municipis membres de polítiques i objectius comuns en les qüestions relacionades amb el territori i les infraestructures.

** Aquest mateix diputat ja havia fet aquesta mateixa petició l’any 2004 a l’aleshores conseller Salvador Milà.

*** D’aquesta manera es limitava fins als 33.000 m² la zona edificable, a tocar del sector del Mas Ram. A Can Colomer es guanyava una zona verda de 69.000 m² i es preveia fer-hi un equipament esportiu de 32.000 m², un hotel que se situaria en una antiga masia i un equipament privat assistencial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame