Dimarts 17 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DE L'ALT TER (2007)
Arnau Urgell - Mercè Mauri

La reclamació d'una vegueria pròpia denominada de l'Alt Ter per a Osona i el Ripollès té en les eleccions municipals de maig de 2007 un punt d'inflexió. El nou alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal (CiU) s'erigeix com a màxim impulsor de la iniciativa que obre també a la Garrotxa. Tanmateix, el mes de novembre, després d'una reunió entre els alcaldes de Vic i de Manresa, es posa sobre la taula una nova proposta: la denominada Catalunya interior que abraçaria des de l'Alta Segarra fins a la Garrotxa. La proposta no agrada al Ripollès i finalment s'aposta per un treball conjunt entre les diverses comarques implicades, “vegueries al marge”.

En el marc del debat sobre l'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA EN VEGUERIES, una de les reclamacions més importants respecte a la proposta prevista en el Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és la creació d'un vuitè àmbit funcional de planificació denominat l'Alt Ter que agrupi les comarques d'Osona i el Ripollès. Aquest territori té 2.216 km2 ―superfície semblant a la vegueria de la Regió Metropolitana i superior a la possible VEGUERIA DEL PENEDÈS [102] ― i una població de 162.000 habitants, xifra que quasi triplica la de l'Alt Pirineu i Aran i és equivalent a la de les Terres de l'Ebre.

La reclamació de la creació d'aquest àmbit territorial corre a càrrec de la Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter, creada el 2003 per part de personalitats de la societat civil osonenca. Des d'aquesta entitat consideren que ambdues comarques “formen una entitat geogràfica” mantinguda malgrat la divisió provincial a través de les vies de comunicació (tren i carretera) que segueixen l'eix del Ter.

Per altra banda, entenen que la proposta de divisió en set vegueries pretén situar Osona en una Catalunya Central amb la qual mantindria unes relacions “artificials i sobrevingudes”, mentre que el Ripollès, en el marc de les comarques gironines, continuaria en una “situació d'estancament”. Així mateix, obrien la possibilitat que la Garrotxa s'hi afegís, ja que la relació entre les tres comarques havia augmentat gràcies al túnel de Collabós i en el futur amb el túnel de Bracons de l'EIX VIC-OLOT. Finalment, demanaven que qualsevol decisió tingués en compte la participació del territori i que no s'imposés un mapa de vegueries des dels “despatxos de Barcelona”. Històricament la proposta de l'Alt Ter es basava en la vegueria VI republicana*, que unia Osona, el Ripollès i la Baixa Cerdanya, seguint l'eix ferroviari del transpirinenc. A començament de 2007 els suports recollits ascendien a 5.300 particulars, una cinquantena d'entitats i 21 ajuntaments.

Debat ajornat fins a les municipals
El març de 2007 el president de la Generalitat José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va manifestar el seu compromís d’avançar cap a l'organització territorial del Principat, però ajornava qualsevol tipus de debat fins a la celebració de les eleccions municipals previstes per al mes de maig. En canvi, la Plataforma de l'Alt Ter emfatitzava el paper d'aquestes eleccions per valorar el suport a la proposta i demanava a les diverses candidatures que es posicionessin sobre el tema. Disset candidats es van mostra explícitament a favor de l'Alt Ter ―bàsicament de Convergència i Unió (CiU) però també d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i independents―, mentre que uns altres set no es manifestaven a favor ni en contra. També van repartir 50.000 targetons a les llars d'Osona i el Ripollès amb la seva reivindicació.

Per la seva banda, el conseller de Governació i Administracions Públiques, el ripollès Joan Puigcercós (ERC), va assegurar el mes d'abril que el “nombre de vegueries no estava tancat” i que es debatria sobre la creació dels àmbits del Penedès i de l'Alt Ter. Tanmateix, advertia que no “podria haver-hi tantes vegueries com capitals de comarca”. Dies després de les paraules de Puigcercós la Plataforma de l'Alt Ter denunciava que la Generalitat havia iniciat la reorganització dels seus serveis territorials sense ni tan sols “aprovar el mapa de vegueries”. En aquest sentit, el portaveu de la Plataforma, Rogeli Montoliu, denunciava que mentre els serveis d'Osona se centralitzaven a Manresa, el Ripollès continuava depenent de Girona. Així mateix lamentava que des de la seva creació, l'any 2003, “els polítics havien callat i no s'havien posicionat”.

Impuls amb la victòria de Vila d'Abadal
Després de les municipals del mes de maig, la Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter va manifestar el seu optimisme per “haver-se sobreposat a l'ostracisme a què determinats sectors polítics la volien condemnar”. En aquest sentit interpretaven que els resultats de les municipals “havien reforçat les tesis provegueria” especialment amb la victòria de Vila d'Abadal (CiU) a Vic però també amb l'entrada al consistori de la CUP i els resultats discrets del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ―la força que més clarament s'oposava a la proposta― als principals municipis: Vic, Ripoll i Manlleu. Josep Maria Vila d'Abadal s'havia manifestat tant abans com després de les eleccions no només com un ferm defensor de la vegueria pròpia sinó que havia manifestat la seva intenció de liderar-la. En aquest sentit pretenia superar l'actitud més passiva del seu antecessor en el càrrec, Jacint Codina (CiU).

La visita del conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, el manresà Josep Huguet (ERC), el mes de juliol a Vic va servir perquè el Consell Empresarial d'Osona manifestés la seva aposta per l'Alt Ter. El conseller va replicar que, independentment de la divisió, els serveis s'haurien de prestar virtualment.

Setmanes més tard, qui va visitar la capital osonenca va ser el secretari de Planificació Territorial Oriol Nel•lo que va voler desvincular el desenvolupament del planejament territorial amb la configuració de les vegueries. I és que en el mateix acte l'alcalde vigatà va afirmar que aquest procés “arrossegava un error de base des del 1995 quan es van dissenyar els àmbits de planificació”. Vila d'Abadal entenia que la seva comarca tenia relació amb el Ripollès ―i en un futur amb la Garrotxa― però no pas amb el Bages. Nel•lo en canvi considerava que en el supòsit de la creació d'una vegueria d'Osona, el Ripollès i fins i tot la Garrotxa el fet que formessin part de plans territorials diferents no seria problema, ja que les tres comarques disposarien de plans directors que en facilitarien l'encaix.

Així mateix l'alcalde de Vic va iniciar contactes amb Olot per a explorar l'interès per un projecte comú entre les tres comarques, “tenint en compte la futura creació de l'eix Vic-Olot”. Vila d'Abadal també va afirmar que alguns dels municipis del Moianès ―regió natural a cavall d'Osona, el Bages i el Vallès Oriental i amb pretensions d'esdevenir comarca pròpia― preferien formar part de l'Alt Ter, ja que “les relacions sempre les havien tingut amb Vic”.

Nova proposta: la Catalunya interior
El mes de novembre la trobada entre Vila d'Abadal i l'alcalde de Manresa Josep Camprubí (PSC) va suposar posar sobre la taula una “nova estratègia”: incentivar el treball conjunt entre un territori ampli que englobava des de l'Alta Segarra (actual Anoia Nord), el Bages, el Berguedà i el Solsonès fins a Osona, el Ripollès i la Garrotxa. Aquest territori, que els dos alcaldes van denominar com la Catalunya interior, es podia articular en una gran vegueria o bé en dues al voltant de Vic i Manresa. Les reaccions van ser diverses: l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà (ERC), assegurava que “s'imaginava totes les opcions menys aquesta” i que “la seva prioritat era evitar el desmembrament de la comarca”**. Tampoc no ho veia clar Josep Vives, cap del grup municipal de CiU a Manresa, que entenia que calia un debat previ i que incloure el Ripollès i la Garrotxa era una fórmula artificiosa per a salvar la sensibilitat de Vic en el seu afany de no perdre la capitalitat respecte a Manresa. En canvi, des dels col•legis professionals es considerava positiva la proposta, “ja que es tractava d'una nova versió de la Catalunya central”.

La mala rebuda de la proposta per part de l'alcaldessa ripollesa va fer que en la primera reunió entre Jordà i Vila d'Abadal ―que ja estava programada anteriorment― es decidís “treballar plegats, vegueries al marge”. En aquest sentit van tractar la millora de la línia fèrria entre ambdues comarques, la vinculació de Ripoll amb la Universitat de Vic (UVIC), mentre que sobre l'ordenació territorial van manifestar “la voluntat de treballar des de la base per tal de no esdevenir una tercera o quarta corona metropolitana”. De fet, Jordà va manifestar que “l'Ajuntament no tenia clar que era una vegueria i per tant es tractava d’un tema secundari”. Sobre les diverses possibilitats afirmava que “a Girona no s'hi havia pintat mai gaire” però que amb “Osona no s'hi aniria sense la participació de la Garrotxa”.

L'any es tancava amb el debat obert però amb la percepció per part dels agents implicats que la resolució continuava molt distant en el temps.

Més informació
www.altter.org
www.gencat.cat/ptop
www.vic.cat

* Proposta presentada el 1933 i aprovada el 29 d'agost de 1936.

** L'informe Roca havia proposat la creació de la comarca de la vall de Camprodon i, per la seva banda, els alcaldes de la vall de Ribes també havien manifestat la possibilitat de constituir-se com a comarca pròpia.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada