Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL NUCLI ANTIC DE VILANOVA I LA GELTRÚ (2007)
Maria Xalabarder

Avança el Projecte d'intervenció integral del nucli antic de Vilanova, amb un pressupost total de 14,4 MEUR —el 50% aportat per la Generalitat— i una previsió d’execució de quatre anys. A final d’any, l’Ajuntament obre la primera convocatòria d’ajuts a particulars destinada a revitalitzar i actualitzar el nucli antic, i constitueix el Comitè d’Avaluació i Seguiment del projecte. Segons els informes municipals, durant el 2007 ja s'havia executat el 23% de la inversió prevista. Paral•lelament, afloren discussions ciutadanes i polítiques relatives a la conservació del patrimoni i els usos de la ciutat.

Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, s’assenta sobre una plana oberta en terrassa a la Mediterrània que acull un dels ports pesquers més importants de la costa catalana. El municipi ha estat històricament un lloc d’assentaments humans i un dels primers municipis catalans que va iniciar el procés d’industrialització.

Des de fa uns anys, la ciutat en particular i la comarca en general viuen una forta transformació. La millora de les comunicacions, el procés de desconcentració de la conurbació barcelonina i l’expansió econòmica general que s’inicià durant la segona meitat de la dècada dels noranta han tingut un efecte altament dinàmic en el municipi, que s’ha traduït en una major integració metropolitana, un creixement econòmic acumulat per damunt de la mitjana catalana i un creixement demogràfic acompanyat ―amb 63.196 habitants el 2007― d’una major pressió sobre els recursos i els increments en les demandes d’equipaments i serveis.

El nucli antic de Vilanova, amb una superfície superior a les 20 ha, comprèn els nuclis fundacionals de la Vilanova Vella, el Palmerar i tota l’àrea de l’antic convent de les Carmelites. Aquesta zona queda compresa entre els carrers del Pare Garí, de l’Aigua, plaça de les Neus, carrer de Sant Pere, plaça de la Peixateria, plaça del Pou, carrer de la Pastera, plaça de les Casernes, Raval de la Pastera, carrer de l’Hospital, carrer de Sant Magí, plaça del Cap de Creu i carrer de Tarragona.

El nucli antic es caracteritza per una estructura compacta amb un nucli de carrers estrets i degradats, amb dèficit d’equipaments, serveis, espais comuns i zones verdes que, entre altres, dificulta la relació dels veïns. A l’àrea hi viuen prop de 4.600 persones, que representen un 7,18% del total d’habitants del municipi. D’aquests, el 15% són estrangers d’origen extracomunitari. L’estructura d’edats mostra a més d’un alt índex d’envelliment un índex de dependència molt considerable. Aquest àmbit es caracteritza, a més, per ser poc conegut i utilitzat per la ciutadania del municipi.

El Pla de mandat 2003-2007, que emana de les bases de l’Acord de govern per a Vilanova i la Geltrú que van signar l’any 2003 els tres partits polítics en el govern de l’Ajuntament de la ciutat durant aquesta legislatura —Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)—, assenyalava les bases d’orientació estratègica per al futur del municipi i concretava els projectes que es volien emprendre. L’objectiu general que es marcava l’Ajuntament amb la redacció d’aquest pla era millorar la qualitat de vida de la ciutadania, cercar una ciutat socialment més justa, ecològicament més sostenible i consolidar el manteniment de Vilanova com a referent territorial, de ciutat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

De manera específica, el Pla de mandat expressa en l’objectiu número 47 la revitalització i regeneració dels nuclis antics de la ciutat. I, concretament, apuntava la redacció i aprovació del Pla de reforma interior (PERI) del nucli antic i el PERI del Cap de Creu, garantint un procés participatiu i consensuat amb els afectats. També proposava endegar els treballs del PERI Casernes per tal de millorar la comunicació entre el sector Sant Jordi i la plaça de les Casernes i transformar les condicions urbanes i d’habitatge d’aquest sector. Es plantejava aquí reconvertir les antigues casernes en un nou centre d’atracció cívica i comercial, per tal que tingués un paper dins la revitalització del nucli antic, i traslladar els equipaments esportius al Parc del Garraf. També es plantejava estudiar, en aquest marc, la possibilitat i viabilitat de fer noves instal•lacions per a l’Escola d’Art. D’altra banda, segons s’explicitava en l’objectiu 64.3 s’havia d’elaborar un pla de rehabilitació dels habitatges del nucli antic.

Primers resultats del projecte

El govern municipal va concórrer a les dues primeres convocatòries del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL que preveu la Llei de barris i impulsa la Generalitat per tal d’obtenir un finançament que li permetés implementar un projecte de millora del nucli antic de la ciutat, tal com establia el seu Pla de mandat. Finalment, en la tercera convocatòria, l’any 2006, es va aprovar el Projecte d'intervenció integral del nucli antic de Vilanova, amb un pressupost total de 14,4 MEUR —el 50% aportat per la Generalitat— i una previsió d’execució de quatre anys.

L'objectiu general és revitalitzar i actualitzar aquesta àrea de la ciutat posant en valor la seva identitat i patrimoni històric, lluitant contra la degradació urbanística i socioecòmica i adequant-lo a les necessitats de la població resident; és a dir, millorar i adaptar les infraestructures i equipaments, incrementar l'atractiu com a lloc de residència, d'activitat econòmica i cultural, al servei del veïns i, en general, de tota la població del municipi.

Segons l’alcalde Joan Ignasi Elena (PSC), el projecte “va més enllà d’una acció concreta perquè té vocació de ciutat”; segons ell “cal invertir en la Vilanova que ja existia per a garantir la cohesió social i territorial de la ciutat”. Les inversions més importants corresponen a l’adequació de l’espai cultural polivalent la Sala i a la reurbanització dels eixos bàsics del nucli antic.

Segons els informes municipals, a final d’any s'havia executat el 23% de la inversió prevista en aquesta zona de la ciutat. El secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat, Oriol Nel•lo, en el decurs de la primera reunió prèvia a la constitució del Comitè de Seguiment del projecte, també va corroborar que “Vilanova té un dels nivell de contractació i execució de les actuacions previstes al projecte més elevat”.

Entre les actuacions enllestides destaca la reurbanització del carrer dels Estudis i la plaça de Miró i Soler, on es va eixamplar la zona de circulació dels vianants i es va fer accessible des de qualsevol punt del carrer, amb una secció a un sol nivell. A més, també es va renovar l’enllumenat i els col•lectors d’aigües pluvials.

En fase d’execució encara hi havia la reurbanització de la plaça Casernes i dels carrers de l'entorn, el Pla d'acció comunitària del nucli antic i el Centre d'Acció Comunitària, on es porten a terme actuacions per a implicar els veïns com ara la creació de la plataforma d'entitats del barri, la comissió de convivència i civisme, programes educatius entorn de la diversitat cultural i l'animació sociocultural entre altres, així com accions per a promoure i facilitar la participació dels nouvinguts en la dinàmica veïnal (cursos de català per a adults, cursos de coneixement de l'entorn, creació d'una xarxa de voluntaris de referència per als nouvinguts, etc.).

D’altra banda, entre les actuacions previstes per a anys posteriors hi ha la urbanització dels carrers Cap de Creu, Picapedrers, Bomba, Marquès, Horts, Palmerar, Sant Josep, Hospital i la plaça del Pou, amb les corresponents instal•lacions d’aigua, enllumenat i recollida pneumàtica de brossa, així com la xarxa d’un carril per a bicicletes. Per a una fase posterior, també hi ha previst fer públic el jardí del Museu Papiol i una altra ampliació de l’equipament la Sala.

Línia d’ajuts per a rehabilitar el nucli antic

El darrer trimestre de l’any, el regidor de Projectes Urbanístics, Paisatge i Habitatge, Xavier Oller, i el director del Pla d’intervenció del nucli antic, Francesc Surroca, van presentar la primera de les convocatòries d’ajuts –n’hi haurà una d’anual fins al 2010– destinada a revitalitzar i actualitzar el nucli antic. Les sol•licituds, obertes fins a l’acabament de l’any, estaven destinades a les persones físiques o jurídiques, propietaris usufructuaris dels immobles que acreditessin la seva residència habitual o que el tinguessin en règim de lloguer. En aquesta primera convocatòria, el govern preveia distribuir 130.000 €.

Els conceptes pels quals es podia sol•licitar fins al 40% del cost de les obres i un 10% més per a rendes baixes fan referència a la restauració i millora de les façanes, a la instal•lació d’ascensors i a la incorporació de tecnologies de la informació als edificis amb l’objectiu de disminuir el nombre d’antenes al barri.

Comitè d’Avaluació i Seguiment del projecte
A final de novembre es va constituir, al Saló de Plens de l’Ajuntament, el Comitè d’Avaluació i Seguiment del Projecte Nucli Antic amb l’objectiu de fer el seguiment dels compromisos adquirits per la Generalitat i l’Ajuntament i fer partícip la societat civil en aquest procés. Aquest òrgan, a més de representants de les administracions local i autonòmica, integra les entitats veïnals, representants del teixit comercial, així com sindicats i altres organitzacions civils amb seu a la Vilanova Vella. La seva funció serà fer l'avaluació de les inversions des de la perspectiva de la funcionalitat urbanística, territorial, econòmica i de cohesió social. Té previstes tres reunions anuals.

Nel•lo, convidat a una reunió de presentació d’aquest nou òrgan, va felicitar el consistori i va recordar que “aquest programa d'ajudes, obertament municipalista, representa una intervenció de xoc en unes zones que poden córrer el risc de quedar-se enrere”.

Altres plans i projectes
Durant el 2007 van emergir als mitjans diverses qüestions relatives a la conservació i destrucció del patrimoni i a la convivència i l’oci nocturn de la ciutat, totes les quals tenien una especial concurrència en l’àmbit del nucli antic de Vilanova. Entitats civils i polítiques van obrir un debat públic sobre aquestes matèries, fet que va obligar el govern local a posicionar-se i impulsar projectes latents de conservació i usos.

A començament d’any, amb l'objectiu de conciliar l'oci nocturn i el respecte al descans dels veïns de la ciutat, el govern municipal va aprovar un primer esborrany del Pla d'usos per a establiments musicals i de restauració. El document té per objectiu regular la instal•lació de noves discoteques, restaurants i bars musicals a Vilanova, i se suma a la suspensió de llicències que havia estat decretada un any enrere als barris de la Geltrú, el Centre Vila i les Casernes, i que continuarà vigent fins a l'aprovació definitiva del pla. L'alcalde, Joan Ignasi Elena, va explicar llavors que començava un període tan llarg com fos necessari de discussió amb les parts implicades per a elaborar la redacció final del document.

Durant la campanya electoral del mes de març, el Partit Popular (PP) de Vilanova va incorporar a les seves llistes l’Associació de Defensors del Nucli Antic (ADNA). Jaume Ramon Mateu, president de l’Associació, va destacar que la coincidència en el model de ciutat i la predisposició que han trobat en el PP per a la defensa dels seus interessos van ser claus per a tancar l'acord: “Volem defensar les nostres idees a l'Ajuntament”. Aquesta entitat ja va formar part de l'Alternativa Ciutadana, que el 2003 havia aconseguit prop d'un miler de vots. També ERC es va postular a Vilanova com la garantia per a conservar el patrimoni. En aquest sentit, Tomàs Álvaro, candidat d’ERC, va criticar l'acord a què havien arribat el PP i ADNA: “Allò que significava el purisme va ara amb el PP.”

D’altra banda, a final de maig, l'Associació Unesco Garraf va posar en marxa una campanya per a exigir a l'Ajuntament la conservació de tot el patrimoni cultural del municipi. En aquesta línia, van presentar una declaració de principis per a la conservació del patrimoni cultural de Vilanova, oberta a l’adhesió d’altres entitats i ciutadans, on es demanava al govern local que es compleixin els compromisos anunciats de redactar un nou pla especial i catàleg del patrimoni, i que es redacti de manera participativa un pla de millora urbana del nucli antic. També van exigir que el pressupost atorgat de la Llei de barris es destinés a “rehabilitar i protegir el màxim de patrimoni doblant la partida actual dedicada a la rehabilitació de façanes i assignant un pressupost complementari per a l'arranjament de teulades i aïllaments, una qüestió que ara no es té en compte, segons van dir”. L'entitat va proposar, entre altres coses, que es delimités un centre històric patrimonial que englobés altres sectors com l’Eixample i la Rambla.

A final d’any, el Grup pel Civisme de Vilanova, una associació de veïns del barri antic de la ciutat, va donar a conèixer a tots els grups polítics, mitjançant una carta oberta publicada als mitjans, el seu desig “d’aconseguir una ciutat més silenciosa, sense que això suposés una reducció dels drets dels ciutadans als serveis, a gaudir d'una ciutat, a l'oci, a les festes”, per la qual cosa proposaven una sèrie de mesures concretes per a reduir contaminació acústica del barri i alternatives a l'oci nocturn.

En resposta a totes aquestes qüestions, el regidor Xavier Oller va defensar el Projecte d'intervenció integral del nucli antic perquè havia de permetre que l'Ajuntament “impulsi accions complementàries com ara el Pla de millora urbana” (que preveia que es pogués aprovar el mes de gener) que inclou la revisió del Catàleg del patrimoni.

Es presenta el pressupost per al 2008

El govern municipal va presentar a final d’any el pressupost d'inversions, amb la intenció d'aprovar-lo en el ple del 7 de gener. Les propostes sumaven 31.300.150 € que, juntament amb el pressupost ordinari, arribaven als 92 MEUR. Més de la meitat de les inversions les integren les quotes urbanístiques dels sectors en desenvolupament del municipi. Les aportacions de la Llei de barris per al Projecte d’intervenció integral al nucli antic —més de 2 MEUR— era un dels paquets inversors més alts previstos per a l’any següent. Entre les obres futures, destaca la del nou auditori per a 700 persones, amb un pressupost de 980.000 €, que es completaria amb una altra partida l’any 2009.

L’alcalde Joan Ignasi Elena va qualificar de “potent” el pressupost —“el més alt de la història de la ciutat”—, tot subratllant que la ciutat té moltes necessitats, i va afirmar que el programa és “una arrancada forta” del Pla de mandat.

Mes informació
www.unescogarraf.org/index_files/page0006.htm
www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/nucliantic.html
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/barris/vilanova_nucliantic.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada