Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA PART ALTA DE TARRAGONA (2007)
Rosa Carbó

A començament d’any s’elabora el Projecte d’intervenció integral de la part alta de Tarragona (PIPA) per tal d’aturar els processos de regressió urbanística i social en els quals està immers el barri. La resolució de la quarta convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris atorga al PIPA el recolzament econòmic necessari per a poder dur a terme les actuacions planificades. El fet de rebre una subvenció menor a la quantitat demanada no suposa cap impediment per poder desenvolupar les actuacions previstes. Amb aquesta resolució ja són dos els barris tarragonins inclosos al Programa de barris.

La Part Alta de Tarragona, amb una població de 3.902 habitants (padró 2005), s’ubica a la zona est de la ciutat, damunt d’un turó, i delimita amb tres muralles romanes i la rambla Vella. La Part Alta aglutina el conjunt arqueològic de l’antiga ciutat romana de Tarraco, a més de diversos monuments de l’època medieval i moderna. L’any 2000, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) va declarar la Part Alta, és a dir, el nucli antic, patrimoni comú de la humanitat.

A començament d’any, l’Ajuntament de Tarragona, governat per Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), va decidir presentar-se a la quarta convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL amb el barri de la Part Alta. Aquesta decisió derivava dels resultats d’un estudi que el consistori havia du a terme per tal de determinar quin barri tarragoní necessitava més les ajudes, si el barri de Sant Salvador i Sant Ramon o el nucli antic de la ciutat.

L’estudi va posar en evidència els problemes urbanístics, socials i ambientals de la Part Alta. El mal estat de molts edificis del barri i també el considerable nombre d’edificacions sense aigua corrent ni evacuació d’aigües residuals feia palesa la regressió urbanística de la zona; a més, s’hi sumaven els problemes de mobilitat i d’aparcament, entre altres.

L’envelliment de la població del barri i la pèrdua de veïnat (562 persones n’havien marxat durant els darrers sis anys) eren processos destacats al barri. Si a això s’hi afegia un elevat índex de persones en risc d’exclusió social, aquests elements eren indicadors d’un entramat social molt feble i de la necessitat d’una intervenció pública decidida.

El pla de millora de la Part Alta
Al febrer l’Ajuntament va adjudicar a la consultora Aco2s la redacció del pla integral de la Part Alta. Paral•lelament, l’Associació de Veïns de la Part Alta hi va expressar la seva conformitat i va mostrar la seva disposició a col•laborar en l’elaboració del pla. Malgrat tot, també va demanar que no influís en el disseny del pla integral la campanya electoral dels comicis locals que s’acabava d’iniciar. Aquell mes, l’Assocació de Veïns de la Part Alta va habilitar un espai per a recollir-hi les propostes del veïnat.

Finalment, a l’abril es va presentar el Projecte d’intervenció integral de la Part Alta de Tarragona (PIPA) que contenia més de cinquanta actuacions, entre les quals hi havia propostes veïnals i de les entitats del barri. Aquell mateix mes el consistori tarragoní va aprovar per unanimitat el PIPA, valorat en 14,4 MEUR.

Característiques del PIPA
Respecte als objectius urbanístics del PIPA cal destacar la reurbanització dels eixos bàsics del barri, així com la millora de l’accessibilitat dels espais públics i el seu condicionament. Algunes de les actuacions previstes eren la supressió de barreres arquitectòniques del passeig Arqueològic, l’anivellament de carrers, la rehabilitació de façanes i dels baixants pluvials o el soterrament del cablejat aeri.

També es pretenia esponjar algunes zones tot creant espais públics com ara el parc que es projectava des de la plaça Ripoll fins al carrer Riudecols o la millora de diverses places (dels Àngels, de Sant Joan, de Sant Miquel, etc.).

Cal afegir també les actuacions en l’àmbit de la sostenibilitat, les quals sumaven un 18% del pressupost del PIPA. Per a estalviar energia, es projectava la substitució de 800 punts de llum de mercuri d’alta tensió per altres de vapor de sodi, de menys cost i igual lluminositat, i també es planificava un programa d’ajut per al foment de l’ús d’energia renovable (plaques solars).

Per a la millora social i econòmica s’establien actuacions per a dinamitzar el teixit comercial i per a afavorir el turisme. Per fer-ho es preveia la senyalització de monuments, rutes i edificis històrics i la implantació d’un sistema d’MP-3 per a rutes turístiques. A més a més, es pretenia fer una instal•lació Wi-Fi a tot el barri.

El PIPA entra al Programa de barris
Al juny el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va resoldre la quarta convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris. El projecte integral de la Part Alta estava entre els 24 plans integrals que rebrien les ajudes del DPTOP. El pressupost aprovat per al desenvolupament del PIPA durant els quatre anys següents era de 12,1 MEUR, dels quals el DPTOP es comprometia a subvencionar-ne el 50%.

Amb aquesta concessió, ja eren dos els barris tarragonins inclosos dins del Programa de millora de barris del DPTOP. El primer va ser el Projecte d’intervenció integral de Camp Clar que va rebre les ajudes de la segona convocatòria del Programa de barris (2005) (MILLORA URBANA DEL BARRI DE CAMP CLAR).

Primers passos per al desenvolupament del projecte integral
Al juliol, amb el nou consistori recentment constituït i format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es van estipular els primers acords amb l’Associació de Veïns de la Part Alta per a l’execució del PIPA. D’aquesta manera es van establir les actuacions prioritàries com ara la substitució de l’enllumenat públic i la revisió dels edificis mitjançant la realització dels TEDI (test de l’edifici), mesuraments de resistència tècnica, habitabilitat i salubritat dels edificis.

Un dels acords va ser posar en marxa, en un lloc provisional, l’Oficina Municipal d’Habitatge per tal de començar a fer els TEDI. Un dels compromisos del nou alcalde, Félix Ballesteros, va ser fer compatible el desplegament del PIPA amb la Llei de patrimoni, per tal de preservar el patrimoni cultural i històric de la Part Alta i desenvolupar el projecte de recuperació de la capçalera del circ romà.

Polèmic aparcament al nucli antic
Aquell mateix mes, el consistori va aprovar per unanimitat la concessió d’un crèdit de 4 MEUR a l’empresa pública d’aparcament de Tarragona EMAT per a afrontar el pagament als creditors per la construcció de l’aparcament informatitzat i subterrani a la plaça de Jaume I.

L’obra es va iniciar el 2002 i havia d’haver finalitzat feia quatre anys aproximadament. Es tractava d’una obra polèmica per diversos motius. En primer lloc, la plaça construïda damunt del nou aparcament quedava més elevada que els carrers adjacents i tapava la façana de l’antic escorxador modernista que era la seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La Plataforma Veu Ciutadania va considerar des del principi que aquesta obra causava danys al patrimoni i hi va interposar una denúncia.

En segon lloc, una sèrie de problemes, entre els quals cal destacar la suspensió de pagaments de l’empresa privada encarregada de l’obra, els problemes tècnics i les dificultats en l’excavació, entre altres, van provocar l’endarreriment i l’augment del cost final de l’obra. Finalment el nou consistori informava que l’equipament entraria en funcionament el 2008.

A l’agost es va establir un acord entre l’Ajuntament i l’Assocació de Veïns de la Part Alta per tal de buscar urgentment un espai on ubicar el Centre Cívic de la Part Alta. L’entitat veïnal reivindicava com a centre cívic l’antiga seu del mercat del Fòrum, ocupat actualment per l’Institut d’Estudis d’Arqueologia Clàssica de la URV. Temporalment es va consensuar que, fins que no es disposés d’una seu definitiva, el centre cívic funcionaria a l’antiga escola Jaume I, de 500 m2, ubicada molt a prop del polèmic aparcament.

Readequació del PIPA als ajuts de la Llei de barris
A final d’any, l’Ajuntament tarragoní va haver d’adequar el PIPA en funció de l’ajut atorgat pel Programa de barris. El PIPA havia estat valorat en 14,4 MEUR però el DPTOP havia concedit 12,1 MEUR. La quantitat descartada era la que es destinava a projectes relacionats amb el patrimoni, com ara la museïtzació de les restes del circ romà, la rehabilitació i la supressió de barreres arquitectòniques de la Casa Castellarnau o la restauració de la Casa Sefús.

Dl’altra banda, altres actuacions com ara la senyalització de les rutes i monuments històrics, tot i teinr un pressupost més reduït, continuaven projectades al PIPA. Per al 2008 es tenien previstes diverses actuacions del PIPA, entre les quals cal destacar l’eliminació dels antics dipòsits d’aigua, la substitució de l’enllumenat públic per un de més sostenible, i també la pavimentació de diversos carrers.

Més informació
www.tarragona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada